dissabte, 24 de desembre de 2011

Tocant el cel: un recorregut pels Alps Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte.(Els dies de muntanya,1a part) Setembre 2011

Vallée de l’Onde, Parc National dels Ecrins, Hautes Alpes, France.
1r dia de les vacances per territoris alpins.
El dia comença bé, atès que és assolellat i amb bona temperatura. Com que el dia anterior vam fer més de 700 km en cotxe, hem decidit fer poca carretera i una excursió a peu suau, no superior a 4 hores. El lloc triat ha estat la vall del riu Onde, situada a uns 15 km del camping. Aquesta excursió ens permetrà endinsar-nos al Parc Nacional dels Ecrins i la intenció és arribar fins al refuge des Bans, a menys de 2 hores del parking i amb un desnivell lleugerament inferior als 500 m. És una excursió que promet, doncs havia trobat algunes bones referències i recomenacions a internet.
El punt de partida de l’excursió és Entre les Aygues, lloc molt bonic, a la confluència de 2 rius al que s’arriba per una estreta carretera de muntanya que sembla no acabar-se mai.


Entre-les-Aigues

Des del parking només es veuen els pics més alts, peró a mida que anem guanyant alçada i arribem a una zona de pastures amb poc desnivell se’ns obre una vall amb petits glaciars que baixen dels cims. M’hauria agradat haver-ho visitat 20 o 30 anys abans, perquè estic convençut que els glaciars tenien molta més extensió. Alhora que comtemplem els glaciars, també divisem a la llunyania el refugi, molt ben situat estratègicament a dalt d’una petita cinglera.











 Mapes amb la situació de la Vallée de l'Onde i Entre-les-Aigues 



Arribem al refugi aproximadament 1,45 h després de sortir del parking, sense gaires difucultats, només 2 curts passos estrets equipats amb passamans. Com que el dia és assolellat i calorós no podem evitar caure en la temptació de demanar 2 consumicions a la terrassa del refugi, que és un bon mirador de tota la vall.
En resum es podria dir que és una vall bonica, més aviat estreta, però amb l’atractiu de ser salvatge, poc freqüentada, amb petits glaciars a la capçalera i amb un riu que presenta alguns salts d’aigua força estètics.


Vallon de Bans i Refuge des Bans, al fons a la dreta

De tornada al parking ens adonem que encara és aviat, no són ni les 4 de la tarda i decidim visitar Briançon, ciutat que tenim a menys de 3 km del camping.
Briançon té la seva part alta emmurallada, i està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, per tractar-se d’una de les fortificacions construides per Vauban, enginyer militar del rei francès Lluís XIV, al S XVII.
Ens endinsem a la seva part emmurallada i podem gaudir dels seus encants, que no són pocs: edificis antics ben conservats i que formen un bon conjunt arquitectònic, col.legiata de Notre-Dame, carrers peatonals i amb llambordes.

Muralles de Briançon


Carrer de Briançon

Acabem la jornada amb un sopar al camping amb productes de la terra que hem comprat a un centre comercial de Briançon: paté de “terrine forestier”, “fromages” i vi Bordeaux. No es pot demanar més per tractar-se del 1r dia.


Vallée de l’Onde, Parc National dels Ecrins, Hautes Alpes, France.
1r día de las vacaciones por territorios alpinos.
El día empieza bien, dado que es soleado y con buena temperatura. Cómo el día anterior hicimos más de 700 km en coche, hemos decidido hacer poca carretera y una excursión a pie suave, no superior a 4 horas. El lugar elegido ha sido el valle del río Onde, situada a unos 15 km del *camping. Esta excursión nos permitirá adentrarnos en el Parque Nacional de los *Ecrins y la intención es llegar hasta el *refuge *des Bans, a menos de 2 horas del *parking y con un desnivel ligeramente inferior a los 500 m. Es una excursión que promete, pues había encontrado algunas buenas referencias y *recomendaciones en internet.
El punto de partida de la excursión es Entre les Aigues, lugar muy bonito, en la confluencia de 2 ríos al que se llega por una estrecha carretera de montaña que parece no acabarse nunca.
Desde el *parking sólo se ven los picos más altos, *pero a medida que vamos ganando altura y llegamos a una zona de pastos con poco desnivel se nos abre un valle con pequeños *glaciares que bajan de las cumbres. Me habría gustado haberlo visitado 20 o 30 años antes, porque estoy convencido que los *glaciares tenían mucha más extensión. A la vez que *comtemplamos los *glaciares, también *divisamos en la lejanía el refugio, muy bien situado estratégicamente en lo alto de un pequeño promontorio rocoso.
Llegamos al refugio aproximadamente 1,45 h después de salir del *parking, sin muchas *difucultades, sólo 2 cortos pasos estrechos equipados con pasamanos. Cómo el día es soleado y caluroso no podemos evitar caer en la tentación de pedir 2 consumiciones en la terraza del refugio, que es un buen mirador de todo el valle.


En resumen se podría decir que es un valle bonito, más bien estrecho, pero con el atractivo de ser salvaje, poco frecuentado, con pequeños glaciares en su cabecera y con un río que presenta algunos saltos de agua bastante estéticos.
De vuelta al parking nos damos cuenta que todavía es pronto, no son ni las 4 de la tarde y decidimos visitar Briançon, ciudad que tenemos a menos de 3 km del camping.
Briançon tiene su parte alta amurallada, y está catalogada como Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO, por tratarse de una de las fortificaciones construidas por Vauban, ingeniero militar del rey francés Lluís XIV,en el S XVII.
Nos adentramos en su parte amurallada y podemos disfrutar de sus encantos, que no son pocos: edificios antiguos muy bien conservados y que forman un buen conjunto arquitectónico, colegiata de *Notre-Dame, calles peatonales y con adoquines.
Acabamos la jornada con una cena en el camping con productos de la tierra que hemos comprado en un centro comercial de Briançon: paté de “terrine forestier”, “fromages” y vino Bordeaux. No se puede pedir más por ser el 1r día.

divendres, 28 d’octubre de 2011

Preparatius d’un viatge i/o excursió: la cartografia



Abans de començar un viatge o una excursió és molt important anar ben documentat i saber on volem anar i la ruta a seguir. No obstant això no vol dir que tot l’itinerari s’hagi de planificar fins el darrer detall, a vegades és positiu deixar algunes coses per a la improvisació o poder triar entre més d’una opció. Això pot ser útil per exemple en situacions de climatologia molt adversa i és un viatge que has reservat i no pots anul.lar-lo; aleshores aquella excursió a peu que havíem planificat s’ha de suspendre i hem de buscar alternatives.
Una part fonamental dels preparatius d’un viatge és la referent a la cartografia. A continuació us facilito unes eines cartogràfiques molt útils i que es troben per internet de manera gratuïta:

1-     www.viamichelin.es ; també hi ha un viamichelin per a cada país (viamichelin.it/fr/de...). Calcula el millor itinerari per a viatjar en vehicle propi: consisteix en introduir la població d’origen del viatge i la població d’arribada. És important destacar que la ruta que  proporciona normalment no és la més curta, sino la que considera més ràpida i dóna prioritat a les autopistes de peatge i carreteres principals. En aquest sentit funciona de manera molt similar als càlculs que fa un GPS. Hi ha una opció que és donar-li un punt de pas intermig, en el cas que veiem que l’itinerari que ens ha donat dóna molt de rodeig.
2-     www.icc.cat: és la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i permet descarregar mapes de qualsevol part del territori català i amb l’escala que un desitgi. Són mapes molt complerts, ja que permeten visualitzar carreteres, GR (senders de gran recorregut), corbes de nivell, delimitació dels Espais naturals protegits...                                                                                                             En la meva opinió és de molta ajuda per a programar excursions a peu.
3-     www.geoportail.fr: és una web francesa i funciona de manera molt similar a la de l’ICC, però únicament per territori francès. Té el “problema” que està en francès, i que la pàgina inicial presenta una mica més de dificultats per a la seva comprensió.

Espero que us puguin ser d’utilitat.


Antes de empezar un viaje o una excursión es muy importante ir bien documentado y saber donde queremos ir y la ruta a seguir. Sin embargo no significa que todo el itinerario se tenga que planificar hasta el último detalle, a veces es positivo dejar algunas cosas para la improvisación o poder elegir entre más de una opción. Esto puede ser útil por ejemplo en situaciones de climatología muy adversa y en un viaje que has reservado y sin poder anularlo; entonces aquella excursión a pie que habíamos planificado se tiene que suspender y nos obliga a buscar alternativas.
Una parte fundamental de los preparativos de un viaje es la referente a la cartografía. A continuación os facilito unas herramientas cartográficas muy útiles y que se encuentran por internet de manera gratuita:

1- www.viamichelin.es ; también hay un viamichelin para cada país (viamichelin.it/fr/de...). Calcula el mejor itinerario para viajar en vehículo propio: consiste en introducir la población de origen del viaje y la población de llegada. Es importante destacar que la ruta que proporciona normalmente no es la más corta, *sino la que considera más rápida y da prioridad a las autopistas de peaje y carreteras principales. En este sentido funciona de manera muy similar a los cálculos que hace un GPS. Hay una opción que es darle un punto de paso *intermedio, en el supuesto que veamos que el itinerario que nos ha dado da mucho rodeo.
2- www.icc.cat: es la web del Instituto Cartográfico de Cataluña (*ICC) y permite descargar mapas de cualquier parte del territorio catalán y con la escala que uno desee. Son mapas muy cumpletos, puesto que permiten visualizar carreteras, *GR (*senderos de gran recorrido), curvas de nivel, delimitación de los Espacios naturales protegidos... En mi opinión es de mucha ayuda para programar excursiones a pie.
3- www.geoportail.fr: es una web francesa y funciona de manera muy similar a la de la *ICC, pero únicamente por territorio francés. Tiene el “problema” que está en francés, y que la página inicial presenta algo más de dificultades para su comprensión.

Espero que os sean de utilidad



dimecres, 26 d’octubre de 2011

Caminant per Catalunya: Collsacabra i Rupit , dia 22/10/2011

Ha arribat la tardor, i per tant, com cada any els boscos caducifolis i mixtes ens proporcionen un dels millors espectacles visuals de la natura: el canvi del color verd als tons groguencs, marronosos o vermellosos abans que perdin les fulles.
Per això dissabte passat vam decidir pujar a passejar per alguns boscos caducifolis del Collsacabra, zona natural de mitja muntanya situada al límit Nord Oriental de la comarca d'Osona, a la província de Barcelona. També ocupa una petita part de les comarques de la Selva i de la Garrotxa.


Mapa de la situació de Roques Encantades i Rupit


Vam aparcar el cotxe al Coll de Condreu, a uns 8 kms. de Rupit, i vam dirigir-nos a peu cap a les Roques Encantades i el Santuari de la Salut per un sender molt ben senyalitzat.
Les Roques Encantades són unes formacions rocoses molt estètiques situades al mig d'una fageda, a les que s'arriba en poc més de mitja hora des del Coll de Condreu. No té preu el poder contemplar aquest paratge quan els faigs han agafat els tons ocres i marrons.

                                                      
Les Roques Encantades
                                                  
Després de deixar-nos seduir per aquest lloc tan màgic vam anar cap el Santuari de la Salut a través d'una zona de prats entre boscos també molt estètica, que s'anomena Pla d'Armadans.
El Santuari de la Salut és un bon mirador de la Garrotxa i dels pirineus Orientals, però malauradament el dia estava ennuvolat i no vam poder gaudir especialment d'extenses panoràmiques.
Tocava tornar al cotxe pel mateix camí, però vam fer una petita variant de la que no ens vam arrepentir: enlloc de baixar al Coll de Condreu pel corriol vam decidir agafar una pista més ampla, que travessa una bonica fageda.
A destacar que és una excursió molt assequible i amb pocs desnivells.

Pista de baixada cap el Coll de Condreu

A l'arribar al cotxe veiem que és aviat i decidim arrodonir el dia amb la visita a Rupit, que sense cap mena de dubte és un dels pobles més bonics de Catalunya. Té un conjunt arquitectònic molt ben conservat, amb moltes cases dels S XVI i XVII. No es pot deixar de visitar si aneu per la zona.

Rupit




Ha llegado el otoño, y por lo tanto, como cada año los bosques caducifolios y mixtas nos proporcionan uno de los mejores espectáculos visuales de la naturaleza: el cambio del color verde a los tonos amarillentos, *marronáceos o rojizos antes de que pierdan las hojas.

Por eso el pasado sábado decidimos subir a pasear por algunos bosques caducifolios del *Collsacabra, zona natural de media montaña situada al límite Norte Oriental de la comarca de Osona, a la provincia de Barcelona. También ocupa una pequeña parte de las comarcas de la Selva y de la Garrotxa.

Aparcamos el coche al Collado de *Condreu, a unos 8 *kms. de Rupit, y nos dirigimos a pie hacia las Rocas Encantadas y el Santuario de la Salut por un *sendero muy bien señalizado.

Las Rocas Encantadas son unas formaciones rocosas muy estéticas situadas en medio de un hayedo, a las que se llega en poco más de media hora desde el Collado de *Condreu. No tiene precio el poder contemplar este paraje cuando las hayas han cogido los tonos ocres y *marrones.

Después de dejarnos seducir por este lugar tan mágico fuimos ninguno el Santuario de la Salud a través de una zona de prados entre bosques también muy estética, que se denomina Pla de *Armadans.

El Santuario de la Salut es un buen mirador de la Garrotxa y de los *Pirineos Orientales, pero desgraciadamente el día estaba nublado y no pudimos disfrutar especialmente de extensas panorámicas.

Tocaba volver al coche por el mismo camino, pero hicimos una pequeña variante de la que no arrepentimos: en lugar de bajar al Collado de *Condreu por el sendero decidimos coger una pista más ancha, que atraviesa un bonito hayedo.

A destacar que es una excursión muy asequible en desniveles y tiempos.

Al llegar al coche vemos que es pronto y decidimos redondear el día con la visita en Rupit, que sin ningún tipo de duda es uno de los pueblos más bonitos de Cataluña. Tiene un conjunto arquitectónico muy muy conservado, con muchas casas de los S XVI y XVII. No se puede dejar de visitar si vais por la zona

dimarts, 23 d’agost de 2011

Ascensió al Pedraforca


Visió de la cara Nord del Pedraforca des del Santuari de Gresolet


Us he parlat del Pedraforca, peró sense haver donat la seva localització geogràfica. Ja sé que la majoria el coneixeu i sabeu perfectament on és, peró sempre existeix alguna persona que no ho sap:
El Pedraforca està situat al Prepirineu català al límit provincial entre Barcelona i Lleida,  a uns 140 km. al NO de Barcelona i forma part dels municipis de Saldes (BCN) i Gòsol (Lleida).
A més a més el Pedraforca es troba dins del Parc Natural del Cadí-Moixerò, un espai natural protegit ple de magnífics paisatges per admirar i recòrrer a peu. La cara Nord de la Serra del Cadí, que recorda les Dolomites italianes, i el Pedraforca són possiblement els 2 llocs més emblemàtics del Cadí-Moixeró. Ja escriuré més endavant algun article més detallat sobre aquest espai natural, que mereix ser visitat.
Com que el Pedraforca és per a mi la muntanya més especial del món, no podia tancar el tema del Pedraforca sense deixar de recomenar la seva ascensió.
A continuació us deixo un enllaç (link) amb una descripció i mapa molt detallats de l'itinerari que surt des del refugi Lluís Estasén, al qual s'arriba des de Saldes per carretera asfaltada primer, i després per camí senyalitzat durant uns 20 minuts a peu:
 http://saldes.diba.es/rutes/rutapedra.htm


Os he hablado del Pedraforca, pero no he dicho donde está situado. Ya sé que la mayoría lo conocéis y sabéis perfectamente donde está, *pero siempre existe alguna persona que no lo sabe:
El Pedraforca está situado en el Prepirineo catalán en el límite provincial entre Barcelona y Lleida, a unos 140 km. al NO de Barcelona y forma parte de los municipios de Saldes (BCN) y Gòsol (Lleida).
Además el Pedraforca se encuentra dentro del Parque Natural del Cadí-*Moixerò, un espacio natural protegido lleno de magníficos paisajes para admirar y recorrer a pie. La cara Norte de la Sierra del Cadí, que recuerda las Dolomites italianas, y el Pedraforca son posiblemente los 2 lugares más emblemáticos del *adí-*Moixeró. Ya escribiré más adelante algún artículo más detallado sobre este espacio natural, que merece ser visitado.
Como el *Pedraforca es para mí la montaña más especial del mundo, no podía cerrar el tema del *Pedraforca sin dejar de recomendar su ascensión.
A continuación os dejo un enlace (link) con una descripción y mapa muy detallados del itinerario que sale desde el refugio Lluís *Estasén, al cual se llega desde Saldes por carretera asfaltada primero, y después por camino señalizado durante unos 20 minutos a pie:

 http://saldes.diba.es/rutes/rutapedra.htm

dilluns, 22 d’agost de 2011

Pedraforca

Pedraforca és el nom que dóna títol a la 1a entrada d'aquest blog, i és alhora el nom triat per aquest blog. Molts us preguntareu el perquè de posar-l'hi aquest nom, i la veritat és que com a persona amant de la natura, de les muntanyes i del meu país, he de dir que el Pedraforca és una muntanya emblemàtica, majestuosa, amb una forma única i irrepetible, característica que també comparteixen per exemple Montserrat o el Matterhorn (Mont Cervino). Això fa que es converteixi per a mi en la muntanya més meravellosa del món.
 Com que una imatge val més que mil paraules, aquí us deixo una foto del meu estimat pedraforca, per tal que el pugueu admirar.





Pedraforca es el nombre que da título a la 1a entrada de este blog, y es a la vez el nombre elegido para este blog. Muchos os preguntaréis el porqué de ponerle este nombre, y la verdad es que como persona amante de la naturaleza, de las montañas y de mi país, tengo que decir que el Pedraforca es una montaña emblemática, majestuosa, con una forma única e irrepetible, característica que también comparten por ejemplo Montserrat o el Matterhorn (Monte Cervino). Esto hace que se convierta para mí en la montaña más maravillosa del mundo.
Cómo que una imagen vale más que mil palabras, aquí os dejo una foto de mi estimado Pedraforca, para que lo podáis admirar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...