divendres, 27 de gener de 2012

EL DESPRECIO POLÍTICO AL FUNCIONARIADO

Avui faig un petit parèntesi en la publicació per etapes del viatge als Alps Occidentals durant setembre de 2011 i us deixo un article publicat a un diari d'Astúries amb el que estic totalment d'acord

El desprecio político al funcionariado

Contra la bajada salarial y ....






FRANCISCO J. BASTIDA CATEDRÁTICO DE DERECHO CONSTITUCIONAL 


Enllaç a l'article sencer

diumenge, 22 de gener de 2012

Tocant el cel, un recorregut pels Alps Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte.(El patrimoni cultural, 1a part) Setembre 2011

Dia 4t Fort Queyras

Avui fa un dia dels que el Tomàs Molina, l’home del temps de TV3, anomena “tapadot” i “grisot”. Gairebé no ha parat de ploure durant tota la nit i de moment no té pinta de millorar. Per tant avui toca sí o sí la visita cultural, i no ens ha agafat desprevinguts perquè coneixíem les previsions meteorològiques. No ens ha estat massa difícil decidir on anar: avui visitarem un castell, que a tots 2 ens apasionen els castells i per la zona n’hi ha un del que tenim molt bones referències i que ja vam veure des d'una distància més o menys propera el  dia que va anar al Queyras. El castell es diu Fort Queyras i aquest és l’enllaç a la seva web: http://www.fortqueyras.com/



Destaca per la seva espectacular situació dalt d’un turó que domina l’entrada a l’alta vall del Queyras.
En la meva opinió la seva visita és aconsellable, però cal tenir en compte que bona part del que està obert a la visita són dependències que es van ampliar en època moderna, a partir del S XVII, i que l'aspecte que presenta en l'actualitat el castell és força diferent del que tenia durant l'Edad Mitjana, degut a les reformes sofertes especialment durant els s XVII i XVIII.
Avui arribem més aviat al camping; és un dels aspectes més positius dels dies de mal temps: en general visites menys coses, no matines tant i tornes abans a l’allotjament.
Darrer apunt a remarcar del dia: molts cims superiors a 2.000 m han aparegut enfarinats de neu. "Al loro! ", que aquesta nit pot ser molt freda.

Capvespre a la vall de Briançon, al fons s'aprecien els cims lleugerament enfarinats


Tocando el cielo, un recorrido por los Alpes Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte.(El patrimonio cultural, 1a parte) Septiembre 2011

Día 4º Fort Queyras


Hoy hace un día de los que Tomàs Molina, el hombre del tiempo de Tv3, denomina “tapadote” y “grisote”. Casi no ha parado de llover durante toda la noche y de momento no tiene pinta de mejorar. Por lo tanto hoy toca sí o sí la visita cultural, y no nos ha cogido desprevenidos porque conocíamos las previsiones meteorológicas. No nos ha sido demasiado difícil decidir donde ir: hoy visitaremos un castillo, que a los 2 nos apasionan los castillos y por la zona hay uno del que tenemos muy buenas referencias y que ya vimos desde una distancia más o menos cercana el día que fuimos al Queyras. El castillo se llama Fort Queyras y este es el enlace a su web: http://www.fortqueyras.com/
Destaca por su espectacular situación arriba de un cerro que domina la entrada al alto valle del *Queyras.

En mi opinión su visita es aconsejable, pero hay que tener en cuenta que buena parte del que está abierto a la visita son dependencias que se ampliaron en época moderna, a partir del S XVII, y que el aspecto que presenta en la actualidad el castillo es fuerza diferente del que tenía durante el *Edad Mediana, debido a las reformas sufridas especialmente durante los s XVII y XVIII.

Hoy llegamos más bien al *camping; es uno de los aspectos más positivos de los días de mal tiempo: en general visitas menos cosas, no madrugas tanto y vuelves antes al alojamiento.

Último apunte a remarcar del día: muchos cumbres superiores a 2.000 m han aparecido enharinados de nieve. "Al loro! ", que esta noche puede ser muy fría.

dilluns, 16 de gener de 2012

Tocant el cel: un recorregut pels Alps Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte.(Els dies de muntanya,3a part) Setembre 2011

Haute Romanche, Alpe du Villar d'Arene, Hautes Alpes, Parc National des Ecrins, France



Vallée de la Romanche-3r dia




Avui el dia s’ha despertat més ennuvolat, però amb algunes clarianes: arriba l’anunciada pertorbació atlàntica. Només esperem que el temps ens respecti fins a darrera hora de la tarda, però no sabem si és demanar massa.

On podem anar? Avui hem de prendre una decisió més arriscada, perquè el temps és molt més insegur. Per tant, hem d’evitar l’alta muntanya i anar a valls de menys altitud i més “humanitzades”. Ens decidim per l’alta vall de la Romanche, per on passa el sender de gran recorregut (GR) del Tour de l’Oisans.


Haute Romanche, Hautes Alpes, Parc National des Ecrins, Alpe du Villar d'Arene, France

Haute Romanche

A l’arribar al parking ja veiem núvols més amenaçadors, què fem? Continuem, perquè a una mica més d’1 hora del cotxe hi ha l’Alpe du Villar d’Arene, un indret de prats de muntanya catalogat com a paradisíac segons alguns llibres de muntanya i webs consultats. Arribar fins allà ja justifica l’excursió i a més hi ha un refugi per si descarregués una tormenta.

Per sort el temps es comporta durant el trajecte d’anada i no plou, amb prou feines cau un breu "txirimiri". El lloc no defrauda les nostres expectatives, és una meravella de paisatge; només falta que surti el sol per a donar més alegria als colors dels prats i les geleres, bé no es pot demanar tot. Malauradament comença a ploure i els núvols cada vegada són més foscos i amenaçadors, per tant no podrem arribar fins al Col d’Arsine, el nostre objectiu i ens veiem obligats a tornar. Una llàstima, però no ens podem queixar, ja que hem contemplat un paisatge magnífic.

Haute Romanche, Alpe du Villar d'Arene, Hautes Alpes, France
L'Alpe du Villar d'Arene

Arribem al cotxe i decidim visitar La Grave, poble situat a pocs km i a l'igual que Saint-Veran, catalogada com a una de “les plus beaux villages de France” (http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org/). La veritat és que el poble en sí no és res de l’altre món, només destacaria la seva església romànica. L’interès de la població radica més per la seva situació, als peus del pic de la Meije, gairebé a 4.000 m, i de les espectaculars geleres, però per desgràcia el dia està gris, plujós i emboirat i no podem gaudir d’aquestes vistes.


Haute Romanche, marmota, Alpe du Villar d'Arene, Hautes Alpes, France, Parc National des Ecrins
Simpàtic habitant del Parc National des Ecrins



Haute Romanche, La Grave, Hautes Alpes, Parc National des Ecrins, France
Església romànica de La Grave


Sembla que ja no queda més alternativa que agafar el cotxe i tornar cap a Briançon, doncs el dia s'ha espatllat del tot. No, encara no, SORPRESA inesperada:  una mica abans de passar pel Col du Lautaret, comencen a obrir-se clarianes al cel i tenim el mític Col du Galibier, que supera els 2.600 m d'alçada, a tocar, a només 8 km. No ho dubtem i ens hi dirigim. Aquesta vegada hem estat de sort i a dalt del Galibier fins i tot el cel s'ha aclarit parcialment de núvols i ens permet gaudir d’unes vistes sensacionals.
Us aconsello que si aneu al Col du Galibier, pugeu a un mirador i una taula d’orientació situats a uns 10 minuts a peu del mateix Col, no us penedireu.
Des del Galibier ara sí que donem per finalitzada la jornada, i ens en recordem de la dita “tot va bé si acaba bé”.

Col du Galibier, Hautes Alpes, Savoie, France

Col du Galibier



Tocando el cielo: un recorrido por los Alpes Occidentales: Hautes Alpes i Piemonte.(Los días de montaña,3a parte) Septiembre 2011

*Vallée de la *Romanche.
3r día


Hoy el día se ha despertado más nublado, aunque aún quedan algunos claros: llega la anunciada perturbación atlántica. Sólo esperamos que el tiempo nos respete hasta última hora de la tarde, pero no sabemos si es pedir demasiado.
Donde podemos ir? Hoy tenemos que tomar una decisión más arriesgada, porque el tiempo es mucho más inseguro. Por lo tanto, tenemos que evitar la alta montaña e ir a valles de menos altitud y más “humanizados”. Nos decidimos por el alto valle de la Romanche, por donde pasa el sendero de gran recorrido (GR) del Tour del Oisans.
Al llegar al parking ya vemos nubes más amenazantes, que hacemos? Continuamos, porque a algo más de 1 hora del coche se encuentra el Alpe du Villar de d'Arene, un lugar de prados de montaña catalogado como paradisíaco según algunos libros de montaña y webs consultados. Llegar hasta allá ya justifica la excursión y además hay un refugio por si descargara una tormenta.
Por suerte el tiempo se comporta durante el trayecto de ida y apenas llueve, a lo sumo un breve "txirimiri". El lugar no defrauda nuestras expectativas, es una maravilla de paisaje; sólo falta que salga el sol para dar más alegría a los colores de los prados y los glaciares, pero no se puede pedir todo. Desgraciadamente empieza a llover y las nubes cada vez son más oscuras y amenazantes, por lo tanto no podremos llegar hasta el Col de *Arsine, nuestro objetivo y nos vemos obligados a volver. Una lástima, pero no nos podemos quejar, puesto que hemos contemplado un paisaje magnífico.

Llegamos al coche y decidimos visitar La Grave, pueblo situado a pocos km y al igual que Saint-Veran, catalogada como una de “las plus beaux villages de France” (http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org/). Bien es verdad que el pueblo en sí no es nada del otro jueves, sólo destacaría su iglesia románica. El interés de la población radica más por su situación, a los pies del pico de la Meije, casi a 4.000 m, y de los espectaculares glaciares, pero por desgracia el día está gris, lluvioso y con niebla y no podemos disfrutar de estas vistas.
Parece que ya no queda más alternativa que coger el coche y volver hacia Briançon, pues el día se ha estropeado del todo. No, todavía no, SORPRESA inesperada: un poco antes de pasar por el Col du Lautaret, empiezan a abrirse claros en el cielo y tenemos el mítico Col lleva *Galibier, que supera los 2.600 m de altura, a tocar, a sólo 8 km. No lo dudamos y nos dirigimos. Esta vez hemos estado de suerte y arriba del Galibier incluso el cielo se ha aclarado parcialmente de nubes y nos permite disfrutar de unas vistas sensacionales.


Os aconsejo que si vais al Col du Galibier, subáis a un mirador y una mesa de orientación situados a unos 10 minutos a pie del mismo Col, no os arrepentiréis.


Desde el Galibier ahora sí que damos por finalizada la jornada, y nos acordamos de el dicho “todo va bien si acaba bien”.



dilluns, 2 de gener de 2012

Tocant el cel: un recorregut pels Alps Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte.(Els dies de muntanya,2a part) Setembre 2011

Queyras

2n dia
Avui també fa bon temps i una altra vegada decidim fer alguna excursió a peu per la muntanya, atès que es preveu mal temps a partir de la tarda del dia següent.
La zona escollida és el Queyras, una vall que ens queda a uns 50 km de Briançon, catalogada com a parc natural, i que el té el seu accés més curt per un port de muntanya que molts de vosaltres potser coneixeu: El Col de l’Izoard, “col” mític del Tour de France i que té una alçada de 2.361 m.
Val la pena passar per aquesta carretera, té molta bellesa per les espectaculars vistes, pels boscos de pi negre que atravessa i pels seus paisatges, especialment l’anomenada “Casse Déserte”, unes formacions rocoses que es troben al vessant Sud, poc després de començar el descens. A destacar també els nombrosos ciclistes que vam veure patint durant la duríssima ascensió, emulant els herois del Tour de France.


Col de l'Izoard


         La Casse Déserte

L’objectiu d’avui és més ambiciós: es tracta de pujar un 3.000, el Pic de Caramantran, tot i que el desnivell és petit, uns 500 m, atès que el cotxe el podem deixar molt amunt. A l’igual que la del dia anterior, és una excursió de la que he trobat molt bones referències per internet, i de moment no ens decep: des del punt de sortida es divisa al Nord-Oest el Massís dels Ecrins amb els seus glaciars, però l’excursió ens prepara més sorpreses paisatgístiques. A mida que anem guanyant alçada, i una mica abans d’arribar al Col de Chamoussiere comencem a veure el Mont Viso, cim emblemàtic dels Alps italians, malgrat que no arribi als 4.000 m.





Mapa del Queyras, amb la situació detallada en vermell del Col de l'Izoard, Pic de Caramantran, Col Agnel i Saint Veran

A dalt del cim, al que arribem en una mica més d’1.30 hores i sense cap dificultat técnica el panorama és indescriptible: Ecrins, Mont-Viso, i fins i tot el Mont-Blanc a la llunyania i molt difuminat.


Col de Chamoussiere - Es pot apreciar el camí que puja
suaument flanquejant la tartera i al fons a la dreta, el cim del Mont Viso


Pic de Caramantran, 3.025 m

De tornada al cotxe, ens estirem sobre els prats alpins i ens mengem els merescuts entrepans que hem preparat.
Havent dinat, decidim pujar amb cotxe fins el Col Agnel, del que ens separen uns pocs kms i que podem veure des del parking. El Col Agnel és un dels passos de muntanya per carretera de més alçada de tots els Alps: està situat a 2744 m, i fa de frontera entre França i Itàlia. Aquesta vegada no tenim tanta sort amb les vistes, perquè des de la vessant italiana està emboirat i amb prou feines la boira ens permet durant uns instants contemplar altra vegada el Mont Viso.

Col Agnel, 2744 m


          Panoràmica des del Col Agnel -  al fons el Massís dels Ecrins          




Com a darrera activitat d’un dia molt profitós i assolellat ens arribem fins el poble de Saint-Veran, que està catalogat com un de “les plus beaux villages de France”. La veritat és que és bonic per la ubicació, a mig vessant de la muntanya i per l’arquitectura en fusta de les seves cases, que formen un bonic conjunt.


Saint-Veran


Tocando el cielo: un recorrido por los Alpes Occidentales: Hautes Alpes y Piemonte.(Los días de montaña,2a parte) Septiembre 2011

Queyras2º día

Hoy también hace buen tiempo y otra vez decidimos hacer alguna excursión a pie por la montaña, dado que se prevé mal tiempo a partir de la tarde del día siguiente.

La zona escogida es el *Queyras, un valle que nos queda a unos 50 km de *Briançon, catalogada como parque natural, y que tiene su acceso más corto por un puerto de montaña que muchos de vosotros quizás conocéis: El Col de l'Izoard, “col” mítico del Tour de France y que tiene una altura de 2.361 m.
Merece la pena pasar por esta carretera, tiene mucha belleza por las espectaculares vistas, por los bosques de pino negro que atraviesa y por sus paisajes, especialmente la llamada “Casse *Déserte”, unas formaciones rocosas que se encuentran a la vertiente Sur, al poco de empezar el descenso. A destacar también los numerosos ciclistas que vimos sufriendo durante la durísima ascensión, emulando los héroes del Tour de France.
El objetivo de hoy es más ambicioso: se trata de subir un 3.000, el Pico de *Caramantran, a pesar de que el desnivel es pequeño, unos 500 m, dado que el coche lo podemos dejar muy arriba. Al igual que la del día anterior, es una excursión de la que he encontrado muy buenas referencias por internet, y de momento no nos decepciona: desde el punto de salida se divisa al Noroeste el Macizo de los *Ecrins con sus *glaciars, pero la excursión nos prepara más sorpresas paisajísticas. A medida que vamos ganando altura, y un poco antes de llegar al Col de *Chamoussiere empezamos a ver a Mont Viso, cumbre emblemática de los Alpes italianos, a pesar de que no llegue a los 4.000 m.
Arriba en la cumbre, a la que llegamos en algo más de 1.30 horas y sin ninguna dificultad técnica el panorama es indescriptible: Ecrins, Mont-Viso, e incluso Mont-Blanc en la lejanía y muy difuminado.
De vuelta al coche, nos estiramos sobre los prados alpinos y nos comemos los merecidos bocadillos que hemos preparado.

Después de comer, decidimos subir en coche hasta el Col Agnel, del que nos separan unos pocos kms y que podemos ver desde el parking. El Col Agnel es uno de los pasos de montaña por carretera de más altura de todos los Alpes: está a 2744 m, y hace de frontera entre Francia e Italia. Esta vez no tenemos tanta suerte con las vistas, porque la vertiente italiana está con niebla, que apenas nos permite durante unos instantes contemplar otra vez Mont Viso.
Como última actividad de un día muy provechoso y soleado nos llegamos hasta el pueblo de *Saint-*Veran, que está catalogado como uno de “las plus *beaux *villages de *France”. Bien es verdad que es bonito por la ubicación, a media vertiente de la montaña y por la arquitectura en madera de sus casas, que forman un bonito conjunto.










Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...