dijous, 23 de febrer de 2012

Tocant el cel: un recorregut pels Alps Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte - Setembre 2011 (El patrimoni cultural, 3a part)




6è dia -Sacra di San Michele -Piemonte


Avui hem de matinar més per una senzilla raó: ens han fet fora del càmping i hem de desmuntar el campament. No us espanteu, que no això no és a conseqüència d’organitzar cap aldarull ni escàndol, simplement és el darrer dia de la temporada del càmping i el tanquen.
Afortunadament el dia plujós de la visita al Fort Queyras, al tornar abans, ens va permetre mirar i reservar per internet un hotel per a les 3 nits següents, situat molt a prop de la capital del Piemonte: Torino (Torí - a qui li pugui interessar, l’hotel s’anomena Hotel Interporto i vam trobar-lo a molt bon preu per internet: 40 euros l’habitació). Per tant, després de deixar el càmping tornem a creuar els Alps per anar a instal.lar-nos a l’hotel; tot un luxe inesperat dormir les darrreres nits del viatge a un llit sota teulada i sense haver de fer cap “excursió” per anar a les dutxes o wc. 
L’hotel el trobem amb molta facilitat gràcies a les indicacions del GPS i en comparació amb el càmping ens sembla un 5 *****, quan en realitat són 3 *. A més, és a tocar de l’autopista, cosa que facilita molt els desplaçaments amb el cotxe. A partir d’ara, que durant 3 dies som a territori italià haurem de tenir molta paciència i estar amb els 5 sentits al volant, perquè a Itàlia condueixen més a l’espanyola que no pas a la francesa, és a dir amb actituds agressives i sovint acompanyades de greus infraccions de trànsit.

Avui tenim molt clar que visitar:
LA SACRA DI SAN MICHELE (http://www.sacradisanmichele.com/).
Quan estableixes prioritats en la programació d'un viatge, aquesta era la número 1 en quant a patrimoni cultural, i si dubteu del perquè, mireu les fotos i/o obriu el link.
La Sacra di San Michele és una abadia fundada al S X, i construïda principalment en estil romànic, si bé ha sofert ampliacions i modificacions d’èpoques posteriors.


Sacra di San Michele


Es tracta d’un monument que contemplat des de lluny ja “promet”, doncs està situat dalt d’un cim aïllat, a l’entrada de la Val di Susa, i visible des de molts km. de distància, si el dia és mínimament nítid, com avui,  en què afortunadament ha tornat el temps assolellat, anticiclònic i amb temperatura molt agradable.
Tot el conjunt és una meravella arquitectònica, però hauria de destacar especialment 4 coses:
- L’Escala dels morts, anomenada així, perquè s’hi van enterrar durant segles personatges il·lustres i encara es poden apreciar a les seves parets algunes tombes. Es tracta d’una costeruda i interminable escalinata que condueix cap a l’església, situada a dalt de tot del cim, que està construïda en alguns trams sobre la roca mare de la muntanya, i que ofereix uns espectaculars jocs de clarobscurs i penombres.


L'Escala dels Morts vista des de la Portada del Zodíac


-L’Escala dels morts dóna accés a la Portada del Zodíac, un impressionant conjunt escultòric del S XII, que té aquesta denominació perquè algunes pilastres estan esculpides amb els motius dels signes zodiacals i amb constel.lacions. També són de gran bellesa alguns capitells amb temes de l’Antic Testament com Caïm i Abel i les aventures de Samsó.


Capitells de la Portada del Zodíac. El de l'esquerra mostra Samsó destruint el temple de Dagon


-L’interior de l’església: està construit en estil romànic, romànic de transició i gòtic i és d’especial interès per les escultures dels capitells, columnes i sobretot les de l’absis de la capçalera. Son igualment interessants les pintures murals que es conserven. Per últim comentaré que és un lloc en el que et sents  transportat a la pau i tranquil·litat espirituals.

Nau central de l'església de la Sacra di San Michele


-El 4t i darrer aspecte especialment rellevant de l’abadia no és precisament arquitectònic, sinó que és per l’excepcional panorama que es contempla: des dels cims encara enfarinats dels Alps, tota la Val di Susa i fins a la plana piamontesa i el nostre destí dels propers 2 dies: TORINO.



Panoràmica de la Val di Susa i dels Alps Piemontesos des de la Sacra di San Michele


La relaxada visita a l’Abadia ens ha ocupat mig dia, però encara podem aprofitar les darreres hores de la tarda per a veure alguna cosa més. En aquest cas, el lloc escollit és la població d’Avigliana.
Avigliana és una vila gairebé situada als peus de la Sacra di San Michele i a la vora d’un llac; òbviament es tracta d’un emplaçament privilegiat. Conserva un casc antic interessant amb restes d’època medieval: algun tram de muralles, algunes esglésies, carrers amb arcades, les runes del seu castell i una plaça major porticada, que en la meva opinió és el més bonic del poble.


Avigliana


Acabada la visita d’Avigliana ja ens toca tornar a l’hotel i sopar. Aquest vespre decidim sopar a l’hotel, que hem vist que té un restaurant self-service amb menú i a un preu  atractiu:  10 euros  (2 plats, pa, beguda i postre inclosos). El menú és de “batalla”, és a dir racions molt abundants i cuina poc elaborada, tot i que més que correcta. Cal aclarir que l’hotel té 2 restaurants, i el que vam triar nosaltres és el de la gama “low cost”, i pensat especialment per a camioners i viatjants, atès que està obert les 24 hores i al costat d’una àrea de magatzems i mercaderies i de l’autopista de circumval·lació de Torino.


Altres #posts del blog relacionats

Torí (Torino), la capital del Piemonte


Sacra di San Michele -Piemonte
6º día

Hoy tenemos que madrugar más por una sencilla razón: nos han echado del camping y tenemos que desmontar el campamento. No os asustéis, que no esto no es a consecuencia de organizar ningún alboroto ni escándalo, simplemente es el último día de la temporada del camping y lo cierran.
Afortunadamente el día lluvioso de la visita al Fort*Queyras, al volver antes, nos permitió mirar y reservar por internet un hotel para las 3 noches siguientes, situado muy cerca de la capital del Piemonte: Torino (Turín - a quien le pueda interesar, el hotel se denomina Hotel Interporto y lo encontramos a muy buen precio por un buscador de hoteles de internet: 40 euros la habitación). Por lo tanto, después de dejar el camping volvemos a cruzar los Alpes para ir a instalarnos en el hotel; todo un lujo inesperado dormir las últimas noches del viaje en cama bajo techo y sin tener que hacer ninguna “excursión” para ir a las duchas o wc.
El hotel lo encontramos con mucha facilidad gracias a las indicaciones del GPS y en comparación con el camping nos parece un 5 *****, cuando en realidad son 3 *. Además, está junto a la autopista, cosa que facilita mucho los desplazamientos con el coche. A partir de ahora, que durante 3 días estamos en territorio italiano, tendremos que tener mucha cuidado y estar con los 5 sentidos al volante, porque en Italia conducen más a la española que no a la francesa, es decir con actitudes agresivas y a menudo acompañadas de graves infracciones de tránsito.

Hoy tenemos muy claro que visitar:
LA SACRA DI SAN MICHELE (http://www.sacradisanmichele.com/).
Cuando estableces prioridades en la programación un viaje, esta era la número 1 en patrimonio cultural, y si dudáis del porque, mirad las fotos y/o abrid el link.
La *Sacra *di San *Michele es una abadía fundada en el S X, y construida principalmente en estilo románico, si bien ha sufrido ampliaciones y modificaciones en épocas posteriores.

Se trata de un monumento que contemplado de lejos ya “promete”, pues está situado en una cumbre aislada, en la entrada de la Val di Susa, y visible desde muchos km. de distancia, si el día es mínimamente nítido, como hoy, en que afortunadamente ha vuelto el tiempo soleado, anticiclónico y con temperaturas muy agradables.
Todo el conjunto es una maravilla arquitectónica, pero tendría que destacar especialmente 4 cosas:
- La Escalera de los muertos, denominada así, porque se enterraron durante siglos personajes ilustres y todavía se pueden apreciar en sus paredes algunas tumbas. Se trata de una empinada e interminable escalinata que conduce hacia la iglesia, situada encima de todo de la montaña, que está construida en algunos tramos sobre la roca madre de la montaña, y que ofrece unos espectaculares juegos de claroscuros.

-L'Escala de los muertos da acceso al  Pórtico del Zodíaco, un impresionante conjunto escultórico del S XII, que tiene esta denominación porque algunas pilastras están esculpidas con los motivos de los signos zodiacales y con constelaciones. También son de gran belleza algunos capiteles con temas del Antiguo Testamento como Caín y Abel y las aventuras de Sansón.
-El interior de la iglesia: está construdio en estilo románico, románico de transición y gótico y es de especial interés por las esculturas de los capiteles, columnas y sobre todo las del ábside de la cabecera. Son igualmente interesantes las pinturas murales que se conservan. Por último comentaré que es un lugar en el que te sientes transportado a la paz y tranquilidad espirituales.
-El 4º y último aspecto especialmente relevante de la abadía no es precisamente arquitectónico, sino que es por el excepcional panorama que se contempla: desde las cumbres todavía ligeramente nevadas de los Alpes, toda la Val di Susa y hasta la llanura piamontesa y nuestro destino de los siguientes 2 días: TORINO (Turín).

La relajada visita a la Abadía nos ha ocupado medio día, pero todavía podemos aprovechar las últimas horas de la tarde para ver algo más. En este caso, el lugar escogido es la población de Avigliana.
Avigliana es una pequeña ciudad  situada casi a los pies de la Sacra di San Michele y al lado de un lago; obviamente se trata de un emplazamiento privilegiado. Conserva un casco antiguo interesante con restos de época medieval: algún tramo de murallas, algunas iglesias, calles con arcadas, los escombros de su castillo y una plaza mayor porticada, que en mi opinión es lo más bonito del pueblo.


Acabada la visita de Avigliana ya nos toca volver al hotel y cenar. Esta noche decidimos cenar en el hotel, que hemos visto que tiene un restaurante self-service con menú y a un precio atractivo: 10 euros (2 platos, pan, bebida y postre incluidos). El menú es de “batalla”, es decir raciones muy abundantes y cocina poco elaborada, aunque más que correcta. Hay que aclarar que el hotel tiene 2 restaurantes, y el que elegimos nosotros es el de la gama “low cost”, y pensado especialmente para camioneros y viajantes, dado que está abierto las 24 horas y junto a una área de almacenes y mercancías y de la autopista de circunvalación de Torino.




dimarts, 7 de febrer de 2012

Tocant el cel, un recorregut pels Alps Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte.(El patrimoni cultural, 2a part) Setembre 2011

Susa , ValSusa, Piemonte, Torino, Italia


Susa


Val di Susa i Val Chisone -Piemonte
5è dia

Avui havíem planejat fer una altra excursió a peu per la muntanya, aprofitant que som als Alps i que no s’hi pot anar cada cap de setmana.
Malauradament,  tot i fer un dia millor que ahir, el temps continua insegur, amb núvols densos, i vent fred que reté els núvols, almenys al Briançonnais. Per tant, fer una excursió a peu és desaconsellable.





Mapa amb el recorregut realitzat



Avui tornarem a fer turisme cultural i ens fa il·lusió endinsar-nos a un nou país, Itàlia, que només està a una mica més de 10 km. de Briançon.
El 1r destí del dia és el poble d’Usseaux, catalogat com un dels “borghi più belli d’Italia” (http://www.borghitalia.it/). Per arribar-hi hem de pujar el Col de Montgenevre, la frontera Franco-italiana, a 1854 m, “insignificant” altitud comparada amb l’Izoard, Galibier i Agnel. Faig un petit incís sobre el Col de Montgenevre: segons alguns historiadors, aquest podria ser el pas de muntanya dels Alps que va travessar el General cartaginès Aníbal i el seu exèrcit amb elefants per atacar la República de Roma durant la 2a Guerra Púnica cap el 218 a C.
Un cop superat el Col de Montgenevre, hem de passar per un altre port de muntanya, el de la famosa estació d’esquí de Sestriere, una de les seus de les Olimpíades de Torino 2006, i que sincerament considero que no destaca pel seu bon gust ni urbanístic ni arquitectònic.
Poc després de baixar de Sestriere hem de prendre el desviament cap a Usseaux, al que s’arriba en uns 3-4 km, en total una mica més de 50 km des de Briançon.
Usseaux és un poble petit de la Val Chisone, situat a mig vessant de la muntanya, amb bones vistes sobre la vall i que de seguida ens agrada: arquitectura de pedra molt ben cuidada, carrers estrets i empedrats. A destacar també que alguns murs dels carrers del poble han estat pintats per artistes, la qual cosa li dóna un toc de modernitat.
Per estar molt a prop d’una estació d’esquí s’ha lliurat molt bé de la febre del “totxo” i de les especulacions; només apreciem uns petits i nous habitatges unifamiliars, però separats del nucli del poble i sense causar impacte visual.

Usseaux , Val Chisone, Piemonte, Torino, Italia

Usseaux, Val Chisone, Piemonte, Torino, Italia

Usseaux

La següent població que volem visitar és Susa, situada a la vall veïna i  molt més gran que Usseaux, amb gairebé 7.000 habitants.
Per arribar-hi hem vist a Usseaux un gran cartell-mapa de la zona que té marcada una carretera de muntanya que va directa a Susa passant pel Colle delle Finestre, però no la reconeix el GPS, que ens indica una volta de més de 60 km. Ens decidim arriscar-nos i fer cas el cartell del poble, ja que a vegades succeeix que els GPS no troben algunes carreteres molt secundàries.
No ens penedim d’haver-nos decidit per la carretera local, ja que té molt bon panorama de tota la Val Chisone i la seva capçalera. Al Colle delle Finestre, a 2.176 m. hi ha un monument dedicat al pas del Giro d’Italia per aquesta carretera i les vistes són magnífiques.
Colle delle Finestre, Val Chisone, Piemonte, Torino, Giro d'Italia, Italia

Panoràmica de la Val Chisone des del Colle delle Finestre, a 2.176 m


Quan iniciem el descens cap a la Val di Susa entenem perquè la carretera no la reconeixia el GPS: és una pista sense asfaltar durant els 8 1rs km i a més a més, els darrers km són una sèrie interminable de revolts de 180º; en resum una carretera de muntanya súper espectacular i recomanable, però de molt mal conduir.
 Finalment arribem a Susa, població amb més de 2.000 anys d’història, atès que encara conserva monuments de la seva època romana, entre els que destaca l’Arc romà d’August. També té un notable i bonic nucli medieval amb la catedral, algunes esglésies romàniques, i carrers i places amb arcades.
Acabem la visita a Susa assaborint els 1rs “gelati” (gelats) italians del viatge (no seran els darrers), un plaer de 1a categoria per al paladar.

Susa, ValSusa, Val di Susa, Piemonte, Torino, Italia
Susa

Susa, ValSusa, Val di Susa, Piemonte, Torino, Italia
Aqüeducte i Arc romà de Susa

Només ens falta una darrera visita, Exilles, ja de retorn al Col de Montgenevre i a Briançon. Exilles, a l’igual que Usseaux, és un poble petit amb arquitectura en pedra i bonica església romànica que el presideix.  A més a més té un ambient agradable, amb alguns veïns asseguts als bancs de la plaça major conversant entre ells.
Llàstima que la seva situació és massa enclotada al fons d’una vall en un indret on ja és molt estreta. 
Exilles, Torino, ValSusa, Val di Susa, Piemonte, Italia
Exilles

Ara ja sí que són hores de tornar a Briançon i descansar després d’una llarga jornada de visites.



Tocando el cielo, un recorrido por los Alpes Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte.(El patrimonio cultural, 2a parte) Septiembre 2011

Val di Susa -Piemonte
5º día




Hoy habíamos planeado hacer otra excursión a pie por la montaña, aprovechando que estamos en los Alpes y que no se puede ir cada fin de semana.
Desgraciadamente, a pesar de hacer un día mejor que ayer, el tiempo continúa inseguro, con nubes densas, y viento frío que retiene las nubes, al menos en el Briançonnais. Por lo tanto, hacer una excursión a pie es desaconsejable.
Hoy volveremos a hacer turismo cultural y nos hace ilusión adentrarnos en un nuevo país, Italia, que sólo está a algo más de 10 km. de Briançon.
El 1r destino del día es el pueblo de Usseaux, catalogado como uno de los “borghi più belli de Italia” (http://www.borghitalia.it/). Para llegar tenemos que subir el Col de Montgenevre, la frontera Franco-italiana, a 1854 m, “insignificante” altitud comparada con  el Izoard, Galibier y Agnel. Hago un pequeño inciso sobre el Col de Montgenevre: según algunos historiadores, este podría ser el paso de montaña de los Alpes que atravesó el General cartaginés Aníbal y su ejército con elefantes para atacar la República de Roma durante la 2a Guerra Púnica hacia el 218 a C.
Una vez superado el Col de Montgenevre, tenemos que pasar por otro puerto de montaña, el de la famosa estación de esquí de Sestriere, una de las sedes de las Olimpiadas de Torino 2006, y que sinceramente considero que no destaca por su buen gusto ni urbanístico ni arquitectónico.
Al poco de bajar de Sestriere tenemos que tomar el desvío hacia Usseaux, al que se llega en unos 3-4 km, en total algo más de 50 km desde Briançon.
Usseaux es un pueblo pequeño de la Val Chisone, situado a media vertiente de la montaña, con buenas vistas sobre el valle y que enseguida nos gusta: arquitectura de piedra muy bien cuidada, calles estrechas y empedradas. A destacar también que algunos muros de las calles del pueblo han sido pintados por artistas, lo cual le da un toque de modernidad.
Para estar muy cerca de una estación de esquí se ha librado muy bien de la fiebre del "ladrillo” y de las especulaciones; sólo apreciamos unas pequeñas y nuevas viviendas unifamiliares, pero separadas del núcleo del pueblo y sin causar impacto visual.
La siguiente población que queremos visitar es Susa, situada en el valle vecino y mucho más grande que Usseaux, con casi 7.000 habitantes.
Para llegar hemos visto en Usseaux un gran cartel-mapa de la zona que tiene marcada una carretera de montaña que va directa a Susa, pasando por el Colle delle Finestre, pero no la reconoce el GPS, que nos indica una vuelta de más de 60 km. Nos decidimos por arriesgar-nos y hacer caso el cartel del pueblo, puesto que a veces sucede que los GPS no encuentran algunas carreteras muy secundarias.
No nos arrepentimos de habernos decidido por la carretera local, puesto que tiene muy buen panorama de toda el Val Chisone y su cabecera. En el Colle delle Finestre, a 2.176 m. hay un monumento dedicado al paso del Giro de Italia por esta carretera y las vistas son magníficas.

Cuando iniciamos el descenso hacia el Val di Susa entendemos porque la carretera no la reconocía el GPS: es una pista sin asfaltar durante los 8 primeros km y además, los últimos km son una serie interminable de curvas de 180º; en resumen una carretera de montaña súper espectacular y recomendable, pero de muy mal conducir.

Finalmente llegamos a Susa, población con más de 2.000 años de historia, dado que todavía conserva monumentos de su época romana, entre los que destaca el Arco romano de Augusto. También tiene un notable y bonito núcleo medieval con la catedral, algunas iglesias románicas, y calles y plazas con arcadas.

Acabamos la visita a Susa saboreando los primeros “gelati” (helados) italianos del viaje (no serán los últimos), un placer de 1a categoría para el paladar.


Sólo nos falta una última visita, Exilles, ya de regreso al Col de Montgenevre y a Briançon. Exilles, al igual que Usseaux, es un pueblo pequeño con arquitectura en piedra y bonita iglesia románica que lo preside. Además tiene un ambiente agradable, con algunos vecinos sentados en los bancos de la plaza mayor conversando entre ellos.

Lástima que su situación es demasiada enclavada en el fondo de un valle, en un lugar donde ya es muy estrecho.

Ahora sí que ya son horas de regresar a Briançon y descansar después de una larga jornada de visitas.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...