EN TERRA DE FARAONS: EGIPTE - 4a PART (I ÚLTIMA): EL CAIRE





El Caire és una ciutat amb un fantàstic patrimoni, alhora que urbanísticament és una ciutat molt desordenada i que ha anat creixent sense cap control, ni planificació, ni criteri. Crec que això li resta molt encant, tot i que n’hi ha que opinen que és precisament un dels atractius de la ciutat: la convivència d’un El Caire històric i monumental amb  zones amb carrers sense asfaltar, edificacions que sembla que d’un moment a l’altra puguin esfondrar-se, i que sovint tenen encara  la façana a mig construir i sense finestres. Afegiré que no cal allunyar-se gaire de les zones històriques i cèntriques per a trobar aquests sectors diguem que molt poc cuidats i degradats.
Aquesta és doncs la contradicció d’aquesta gegantesca ciutat, la més poblada d’Àfrica i del món àrab amb uns 17 milions d’habitants (l’àrea metropolitana).

Els orígens d’El Caire és remunten a més de 2.000 anys enrere, quan els romans van construir una antiga fortalesa a la vora del riu Nil, a la zona que correspon a l’actual Barri Copte.
Quan els àrabs van envair Egipte al S VII d C  de seguida van establir-se a El Caire, si bé la data “oficial” de la fundació de la ciutat és posterior, al 969 quan la Dinastia Fatimita va conquerir Egipte i va fundar la capital amb el nom d’al-Qahirah, paraula àrab que significa “La Victoriosa”.
En la meva opinió, un dels principals atractius d’El Caire és la barreja i fusió de cultures i civilitzacions que ha sofert al llarg de la seva història i que encara podem apreciar sobretot a través dels seus monuments: des d’època romana, fins a l’actualitat, passant pels primers cristians, els anomenats coptes, i després per l’Islam, interromput per més de mig segle sota domini britànic (des de finals S XIX fins 1954).
A continuació faré un repàs del que vàrem poder visitar a El Caire, seguint un criteri històric, és a dir començant pel més antic:

Museu Egipci:Òbviament si segueixo criteri històric havia de començar pel Museu Egipci, que conté la col.lecció més complerta i extensa de peces d’una de les més grans i originals civilitzacions de la història de la humanitat: l’Antic Egipte. És un gran repàs a la seva història, atès que trobem exposades peces des de l’Egipte Predinàstic, que tenen una antiguitat superior als 5.000 anys, peces de l’Imperi Antic, Imperi Nou amb el famòs Tresor i joies  de Tutankhamon, i fins a època greco-romana.
La cèntrica ubicació d’aquest museu té els dies comptats, atès que està previst traslladar-lo cap el 2015 a Gizeh, a prop de les Piràmides, a un gran edifici de nova construcció.
Malauradament vàrem dedicar-hi poc temps, unes 2 hores, perquè era el darrer dels 2 dies de visita per El Caire i volíem conèixer el màxim possible la ciutat i tenir-ne una idea global.

Barri Copte:Tal com he comentat abans, és la zona on van establir-se els romans i posteriorment també els primers cristians. Continua essent el barri dels cristians coptes ortodoxes, atès que encara resten dempeus i com a lloc de culte vàries esglésies, algunes d’elles construïdes abans de la invasió àrab al S VII d C.
És un barri tranquil, atès que és una zona exclusivament per a vianants, i per tant, és un dels pocs indrets de la ciutat on t’oblides que El Caire és una immensa metròpoli amb un trànsit de vehicles constant i horrorós.
Com a monuments més aconsellables per a visitar citaria l’Església de Santa Maria o Església Penjant, l’Església de Sant Sergi i la Sinagoga, que sorprèn trobar-la al bell mig del barri cristià i copte.



Egipte

Església copta de Santa Maria, també coneguda com Església Suspesa


Ciutadella de Saladí: La seva construcció es va iniciar al 1176, sota el govern de  Saladí, el famós sultà que es va enfrontar al Rei d’Anglaterra Ricard Cor de Lleó a les Croades a Terra Santa, i que també va passar a la història per ser un militar íntegre, home honest i respectuós amb l'enemic.

És un recinte emmurallat situat a dalt d’un turó que domina El Caire i comprèn a més de la fortalesa militar, 4 mesquites, un palau i altres construccions.
La mesquita més famosa d’aquesta ciutadella és la Mesquita de Muhammad Alí, més coneguda popularment com la Mesquita d’Alabastre, a causa de la presència d’aquest material semblant al marbre en algunes parts del monument i construïda al S XIX.
Nogensmenys, la ciutadella té una altra mesquita molt més desconeguda i construïda amb menys luxe, que em va agradar tant o més que la d’Alabastre; es tracta de la Mesquita del Sultà al-Nasir Muhammad IbnQalawun, del període dels Sultans Mamelucs, al S XIV.
Un altre gran atractiu  de la Ciutadella és que es tracta d’un excel.lent mirador de tot El Caire i permet contemplar en la llunyania les Piràmides de Gizeh.



Egipte

Ciutadella de Saladí


D’aquesta visita tinc una anècdota simpàtica: 3  joves egipcis, 2 noies i 1 noi que rondarien els 20 anys, em van demanar si podia sortir a una foto amb les 2 noies. Inicialment la meva reacció va ser de desconfiança, perquè és pràctica habitual a Egipte que algunes persones s’ofereixen “amablement” als turistes per a fer-te una foto, i després et demanen la propina. En aquest cas em van dir clarament que no, que ells eren persones honrades que no feien aquestes males pràctiques que donen molta mala imatge del país. Per tant vaig acceptar la seva petició. Perquè es van fixar en mi? Vaig arribar a la conclusió que va ser degut a que anava amb pantalons curts, fet molt excepcional a Egipte, i els deuria fer gràcia fer-se una foto amb un estranger que anava vestit així.

Jan el-Jalili (Khan el-Khalili):Lloc de visita indispensable d’El Caire, es tracta d’un gran basar ple d’estrets carrers laberíntics atapeïts de petites botigues, alguns bars i gent, molta gent, els orígens del qual es remunten al 1.382.
Si us agrada comprar, o mirar i tafanejar els productes de les parades i locals, i entretenir-vos pausadament i regatejar, sense cap dubte aquest és el millor lloc per a perdre’s tot un matí o tota una tarda o inclús tot un dia. També és possible dedicar una estona a descansar en algun bar de la zona per a prendre reposadament un cafè o un te.



Egipte

Jan el-Jalili


És precisament un bar, el Cafè El Fishawi, un dels llocs més emblemàtics de tot Jan el-Jalili, doncs es tracta d’un local obert ininterrompudament des de fa més de 200 anys, concretament des de 1773. Així mateix és conegut pel popular nom de Cafè dels Miralls, a causa de la presència d’aquest mobiliari decoratiu a les seves parets tant interiors com exteriors. Aconsello fer-hi una pausa per a prendre un cafè o un te, servit aquest darrer amb tetera àrab metàl·lica tradicional i acompanyat d’autèntiques fulles de menta, que li donen un gust i aroma únics.
Un altre lloc molt aconsellable de visitar i situat a les immediacions de Jan el-Jalii és la Mesquita d’Al Azhar, una construcció de gran bellesa, d’època fatimí, realitzada entre el 970 i 972 amb posteriors modificacions i restauracions.



Egipte
Mesquita d'Al Azhar


Acabaré Jan el-Jalili amb una altra anècdota més o menys simpàtica: mentre dinàvem a la terrassa d’un bar situat a  Midan Hussein, una bonica i gran plaça envoltada de palmeres i molt propera a Jan el-Jalili, un home molt simpàtic es va acostar per a oferir-nos els seus serveis com a taxista. Atès que el taxista ens havia dit que tenia una furgoneta on hi cabíem tot el grup – el formàvem 7 persones-, que ens esperava a l’hora que li diguéssim per a tornar-nos a l’hotel, i que el preu ens va semblar molt raonable, vam acceptar.
Vàrem tenir una tornada d’allò més “entretinguda” a l’hotel: tots 7  dins d’una diminuta furgoneta amb 8 seients, conducció “rally”, música egípcia sonant ben alta per l’aparell de música sovint acompanyada de cops de “clàxon”,  i xerrada força divertida amb el “Juanito”, el nom del taxista. Per desgràcia, la conducció temerària  no és una pràctica aïllada: la 1a nit a El Caire, un taxista va conduir-nos fins a l’hotel a més de 100 km/h fent ziga-zagues entre els altres cotxes per una avinguda no precisament ben asfaltada i plena de sorra i graveta. Va ser el moment del viatge en què més vam témer per la nostra integritat.


Mesquita i Madrassa  del Sultà Hassan: És un monument que malauradament només vàrem poder contemplar des de fora, atès que vam arribar a les 5 de la tarda, quan tanquen els museus i monuments d’El Caire. És una construcció del S XIV i està considerada una obra mestra de l’arquitectura mameluca d’El Caire.



Egipte

Mesquita i Madrassa del Sultà Hassan



Tant el Barri Copte, com la Ciutadella de Saladí, Jan el-Jalili i la Mesquita i Madrassa del Sultà Hassan  formen part d'El Caire Històric que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1979.

Midan Tahrir i El Caire modern: No podia faltar un apartat final dedicat a la part moderna i de més actualitat d’El Caire.
En els darrers temps Tahrir ha esdevingut possiblement la plaça urbana més coneguda de tot el món degut a que ha estat el lloc triat per a les grans manifestacions i reivindicacions per part de la població d’El Caire, la més coneguda de les quals és la que va fer caure el règim de Mubarak el 2011.
Tahrir és una paraula àrab que significa “alliberament” i és el nom que va rebre aquesta plaça l’any 1952, quan Egipte va deixar de ser una monarquia constitucional per a convertir-se en República.



Egipte

Detall de Midan Tahrir


Després d’haver visitat in situ la Plaça Tahrir, entenc que hagi estat el lloc triat per a manifestar-se, atès que és un immens espai obert amb capacitat per a molts milers de persones. La seva situació és privilegiada, perquè és molt a la vora del Museu Egipci, igual que del campus de la Universitat Americana d’El Caire i d’altres seus institucionals i governamentals; és per tant el cor d’El Caire Administratiu, però  també un importantíssim nucli comercial de la ciutat, amb presència de botigues de moda i altres multinacionals pels carrers del voltant, que vam poder recórrer ràpidament just després de sortir del Museu Egipci.


Bé, fins aquí el meu relat del viatge a Egipte al qual he dedicat 4 capítols. Ara només falta fer un petit balanç: 

En 1r lloc considero que ha estat una experiència molt positiva, tot i que no puc negar que he trobat alguna cosa que no m’ha agradat. Entre els aspectes més negatius del viatge puc destacar que El Caire m’ha decebut, no sé si degut a l’etern col.lapse de trànsit, o desordre urbanístic; en fi que no m’hi he trobat còmode. Tampoc m’ha agradat la propina "obligada"  a mesquites i altres llocs gratuïts, l’actitud agressiva d’alguns venedors, sobretot a Edfu i Komombo,  o l’habitual absència del llistat de preus en anglès a restaurants i comerços, que t’obliga a estar en guàrdia, o que el guia et porti de visita a una fàbrica de perfums a Assuan enlloc de poder anar a veure l’Obelisc Inacabat o un altre monument .
Com a positiu destacaria primer, que hi ha hagut molt bon ambient entre tots els membres del grup del  viatge, incloent el guia local; però sobretot  que m’ha permès conèixer una civilització apassionant, única i mil·lenària, i a més m’ha enriquit molt  haver conegut una altra cultura, religió, costums i també continent nou, Àfrica. No puc obviar que fins el 2012 el meu currículum viatger, excepte un viatge als EUA i un altre a Turquia, s’ha limitat a Europa, bàsicament Europa Occidental, i conèixer altres mons i països obre la ment i hauria d’ajudar a ser més comprensius i tolerants.
Bé, només espero que els que no conegueu Egipte us animeu a visitar-lo, no us decebrà, si no tot el contrari.




Un dels records simpàtics i entranyables del viatge que demostra "bon rotllo": 
A Abu Simbel amb una companya del grup donant suport a l'Athletic, 
(si el Sandro Rosell ho arriba a saber, m'expulsa del Barça de per vida)



Relats d'altres viatgers #postamics

- Viajar code: Verónica: El Caire
- Mi Baúl de blogs: Interior de la piràmide de Kefren


Altres  #posts del blog relacionats

En terra de Faraons: Egipte - 1a part
En terra de Faraons: Egipte - 2a part
En terra de Faraons: Egipte - 3a part





EN TIERRA DE FARAONES: EGIPTO - 4a PARTE (Y ÚLTIMA): EL CAIRO


El Cairo es una ciudad con un fantástico patrimonio, a la vez que urbanísticamente es una ciudad muy desordenada y que ha ido creciendo sin ningún control, ni planificación, ni criterio. Creo que esto le resta mucho encanto, a pesar que hay quien opina que es precisamente uno de los atractivos de la ciudad: la convivencia de un El Cairo histórico y monumental con zonas con calles sin asfaltar, edificaciones que parece que de un momento a otro vayan derrumbarse, y que a menudo tienen todavía la fachada a medio construir y sin ventanas. Añadiré que no hay que alejarse mucho de las zonas históricas y céntricas para encontrar estos sectores digamos que muy poco cuidados y degradados.


Esta es pues la contradicción de esta gigantesca ciudad, la más poblada de África y del mundo árabe con unos 17 millones de habitantes (el área metropolitana).


Los orígenes de El Cairo se remontan a más de 2.000 años atrás, cuando los romanos construyeron una antigua fortaleza al lado del río Nilo, en la zona que corresponde al actual Barrio Copto.


Cuando los árabes invadieron Egipto en el S VII d C enseguida se establecieron en El Cairo, si bien la fecha “oficial” de la fundación de la ciudad es posterior, en el 969 cuando la Dinastía Fatimita conquistó Egipto y fundó la capital con el nombre de al-Qahirah, palabra árabe que significa “La Victoriosa”.


En mi opinión, uno de los principales atractivos del Cairo es la mezcla y fusión de culturas y civilizaciones que ha sufrido a lo largo de su historia y que todavía podemos apreciar sobre todo a través de sus monumentos: desde época romana, hasta la actualidad, pasando por los primeros cristianos, los llamados coptos, y después por el Islam, interrumpido por más de medio siglo bajo dominio británico (desde finales S XIX hasta 1954). 


A continuación daré un repaso de lo que pudimos visitar en El Cairo, siguiendo un criterio histórico, es decir empezando por lo más antiguo:


Museo Egipcio:Obviamente si sigo criterio histórico tenía que empezar por el Museo Egipcio, que contiene la colección más completa y extensa de piezas de una de las más grandes y originales civilizaciones de la historia de la humanidad: el Antiguo Egipto. Es un gran repaso a su historia, dado que encontramos expuestas piezas desde la Egipto Predinástico, que tienen una antigüedad superior a 5.000 años, piezas del Imperio Antiguo, Imperio Nuevo con el famoso Tesoro y joyas de Tutankhamon, y hasta época greco-romana.


La céntrica ubicación de este museo tiene los días contados, puesto que está previsto trasladarlo en el 2015 a Gizah, cerca de las Pirámides, a un gran edificio de nueva construcción.
Desgraciadamente le dedicamos poco tiempo, sólo unas 2 horas, porque era el último de los 2 días de visita por El Cairo y queríamos conocer el máximo posible la ciudad y tener una idea global.

Barrio Copto:Tal como he comentado antes, es la zona donde se establecieron los romanos y posteriormente también los primeros cristianos. Continúa siendo el barrio de los cristianos coptos ortodoxos, dado que todavía continúan en pie y como lugar de culto varias iglesias, algunas de ellas construidas antes de la invasión árabe en el S VII d C. 
Es un barrio tranquilo, porque que es una zona exclusivamente peatonal, y por lo tanto, es uno de los pocos lugares de la ciudad donde te olvidas que El Cairo es una inmensa metrópolis con un tráfico de vehículos constante y horroroso.
Como monumentos más aconsejables para visitar citaría la Iglesia de Santa María o Iglesia Colgante, la Iglesia de San Sergio y la Sinagoga, que sorprende encontrarla en medio del barrio cristiano y copto. 


Ciudadela de Saladino: Su construcción se inició en el 1176, bajo el gobierno de Saladino, el famoso sultán que se enfrentó al Rey de Inglaterra Ricardo Corazón de León en las Cruzadas de Tierra Santa, y que también pasó a la historia por ser un jefe militar íntegro, hombre honesto y de palabra y respetuoso con el enemigo.

Es un recinto amurallado situado e un cerro que domina El Cairo y comprende además de la fortaleza militar, 4 mezquitas, un palacio y otras construcciones.
La mezquita más famosa de esta ciudadela es la Mezquita de Muhammad Alí, más conocida popularmente como la Mezquita de Alabastro, debido a la presencia de este material parecido al mármol en algunas partes del monumento y construida en el S XIX.
Sin embargo, la ciudadela tiene otra mezquita mucho más desconocida y construida con menos lujo, que me gustó tanto o más que la de Alabastro; se trata de la Mezquita del Sultán al-Nasir Muhammad IbnQalawun, del periodo de los Sultanes Mamelucos, en el S. XIV.
Otro gran atractivo de la Ciudadela es que se trata de un excelente mirador de todo El Cairo y permite contemplar en la lejanía las Pirámides de Giza.


De esta visita tengo una anécdota simpática: 3 jóvenes egipcios, 2 chicas y 1 chico que rondarían los 20 años, me pidieron si podía salir en una foto con las 2 chicas. Inicialmente mi reacción fue de desconfianza, porque es práctica habitual en Egipto que algunas personas se ofrecen “amablemente” a los turistas para hacerte una foto, y después te piden la propina. En este caso me dijeron claramente que no, que ellos eran personas honradas que no hacían estas malas prácticas que dan mucha mala imagen del país. Por lo tanto acepté su petición. Porque se fijaron en mí? Llegué a la conclusión que fue debido a que iba con pantalones cortos, hecho muy excepcional en Egipto, y les debería de hacer gracia hacerse una foto con un extranjero que iba vestido así.


Jan el-Jalili (Khan el-Khalili): Lugar de visita indispensable de El Cairo, se trata de un gran bazar lleno de estrechas calles laberínticas con pequeñas tiendas, algunos bares y gente, mucha gente, los orígenes del cual se remontan al 1.382. 
Si os gusta comprar, o mirar y curiosear los productos de las paradas y locales, y entreteneros pausadamente y regatear, sin  duda este es el mejor lugar para perderse toda una mañana o toda una tarde o incluso todo un día. También es posible dedicar un rato a descansar en algún bar de la zona para tomar reposadamente un café o un té. 
Es precisamente un bar, el Café El Fishawi, uno de los lugares más emblemáticos de todo Jan el-Jalili, pues se trata de un local abierto ininterrumpidamente desde hace más de 200 años, concretamente desde 1773. Así mismo es conocido por el popular nombre de Café de los Espejos, debido a la presencia de este mobiliario decorativo en sus paredes tanto interiores como exteriores. Aconsejo hacer una pausa para tomar un café o un té, servido este último con tetera árabe metálica tradicional y acompañado de auténticas hojas de menta, que le dan un sabor y aroma únicos.
Otro lugar muy aconsejable de visitar y situado en las inmediaciones de Jan el-Jalii es la Mezquita de Al Azhar, una construcción de gran belleza, de época fatimita, erigida entre el 970 y 972 con posteriores modificaciones y restauraciones.
Acabaré Jan el-Jalili con otra anécdota más o menos simpática: mientras comíamos en la terraza de un bar situado en Midan Hussein, una bonita y gran plaza rodeada de palmeras y muy cercana a Jan el-Jalili, un hombre muy simpático se acercó para ofrecernos sus servicios como taxista. Dado que el taxista nos había dicho que tenía una furgoneta donde cabíamos todo el grupo – lo formábamos 7 personas-, que nos esperaba a la hora que le dijéramos para volvernos al hotel, y que el precio nos pareció muy razonable, aceptamos. 
Tuvimos un retorno de lo más “entretenido” al hotel: los 7 dentro de una diminuta furgoneta con 8 asientos, conducción “rally”, música egipcia sonando muy alta por el aparato de música a menudo acompañada de golpes de “claxon”, y charla bastante divertida con Juanito, el nombre del taxista. Por desgracia, la conducción temeraria no es una práctica aislada: la 1a noche en El Cairo, un taxista nos condujo hasta el hotel a más de 100 km/h haciendo zig-zag entre los otros coches por una avenida no precisamente bien asfaltada y llena de arena y gravilla. Fue el momento del viaje en que más temimos por nuestra integridad.


Mezquita y Madrazssa den Sultán Hassan: Es un monumento que desgraciadamente sólo pudimos contemplar desde fuera, dado que llegamos a las 5 de la tarde, cuando cierran los museos y monumentos del Cairo. Es una construcción del S XIV y está considerada una obra maestra de la arquitectura mameluca de El Cairo.


Tanto el Barrio Copto, como la Ciudadela de Saladino, Jan el-Jalili y la Mezquita y Madraza del Sultán Hassan forman parte de El Cairo Histórico, considerado como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco desde 1979.


Midan Tahrir y El Cairo moderno: No podía faltar un apartado final dedicado a la parte moderna y de más actualidad del Cairo. 

En los últimos tiempos Tahrir se ha convertido posiblemente en la plaza urbana más conocida de todo el mundo debido a que ha sido el lugar elegido para las grandes manifestaciones y reivindicaciones por parte de la población de El Cairo, la más conocida de las cuales es la que hizo caer el régimen de Mubarak en el 2011. 


Tahrir es una palabra árabe que significa “liberación” y es el nombre que recibió esta plaza en 1952, cuando Egipto dejó de ser una monarquía constitucional para convertirse en República.
Después de haber visitado in situ la Plaza Tahrir, entiendo que ha sido el lugar elegido para manifestarse, dado que es un inmenso espacio abierto con capacidad para muchos miles de personas. Su situación es privilegiada, porque está muy cerca del Museo Egipcio, igual que del campus de la Universidad Americana de El Cairo y otras sedes institucionales y gubernamentales; es por lo tanto el corazón de El Cairo Administrativo, pero también un importantísimo núcleo comercial de la ciudad, con presencia de tiendas de moda y otras multinacionales por las calles más próximas, que pudimos recorrer rápidamente justo después de salir del Museo Egipcio.


Bien, hasta aquí mi relato del viaje en Egipto al cual he dedicado 4 capítulos. Ahora sólo falta hacer un pequeño balance:
En 1r lugar considero que ha sido una experiencia muy positiva, a pesar de que no puedo negar que he encontrado cosas que no me han gustado. Entre los aspectos más negativos del viaje puedo destacar que El Cairo me ha decepcionado, no sé si debido al eterno colapso del tráfico, o desorden urbanístico; en fin que no me he encontrado cómodo. Tampoco me ha gustado la propina "obligada" para entrar en mezquitas y otros lugares gratuitos, la actitud agresiva de algunos vendedores, sobre todo en Edfu y Kom Ombo, o la habitual ausencia del listado de precios en inglés en restaurantes y comercios, que te obliga a estar en guardia, o que el guía te lleve de visita a una fábrica de perfumes en Assuan en vez de poder ir a ver el Obelisco Inacabado u otro monumento .

Como positivo destacaría primero, que ha habido muy buen ambiente entre todos los miembros del grupo del viaje, incluyendo el guía local; pero sobre todo que me ha permitido conocer una civilización apasionante, única y milenaria, y además me ha enriquecido mucho haber conocido otra cultura, religión, costumbres y también continente nuevo, África. No puedo obviar que hasta el 2012 mi currículum viajero, excepto un viaje a los EE.UU. y otro a Turquía, se ha limitado a Europa, básicamente Europa Occidental, y conocer otros mundos y países abre la mente y tendría que ayudar a ser más comprensivos y tolerantes. 


Bien, sólo espero que los que no conozcáis Egipto os animéis a visitarlo, no os decepcionará, si no todo el contrario.



Relatos de otros viajeros #postamigos

- Viajar code: Verónica: El Cairo
- Mi baúl de blogs: Interior de la Pirámide de Kefren
Otros  #posts del blog relacionados

En tierra de Faraones: Egipto - 1a parte
En tierra de Faraones: Egipto - 2a parte
En tierra de Faraones: Egipto - 3a parte

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ

10 CIUTATS EUROPEES QUE EM TENEN EL COR ROBAT