dijous, 27 de juny de 2013

CAMINANT PER CATALUNYA: EL PUIGSACALM


Cim del Puigsacalm


El Puigsacalm és un cim que no destaca per l’altitud  -  només té 1.514 m-, ni per la dificultat o duresa de la seva ascensió per la via normal, però en canvi   és un cim emblemàtic de l’excursionisme català i possiblement un dels 10 o 15 més freqüentats de la tota la geografia catalana, i a més a més és visible des de moltes zones de la Catalunya Nordoriental.

Què fa que sigui tant especial? És complicat donar alguna raó; potser el tenir un curt i fàcil accés ha estat motiu per a iniciar a molts catalans i catalanes en el món de l’excursionisme i de la muntanya precisament en el Puigsacalm.

Un altre factor que el fa molt atractiu és que des del seu cim el panorama que es contempla és espectacular: els pirineus orientals, des del Canigó fins el Puigmal, però també el Taga, el Pedraforca, el Montseny, Olot i la Garrotxa...Només per això ja val la pena la seva ascensió.


Camí del Puigsacalm trobem espectaculars prats com aquest

A més de les vistes que ens ofereix aquest cim, també és de destacar la vegetació que hi trobem, en què domina clarament el bosc de faigs que arriba gairebé fins dalt de tot formant una gran catifa verda, que a la tardor es tenyeix de tons groguencs i marronosos.



El Puigsacalm és el cim culminant de la Serralada Transversal, un sistema muntanyós situat al Nordest de Catalunya, al límit de les províncies de Barcelona i Girona i entre les comarques d’Osona (Barcelona), Garrotxa (Girona), i la Selva (Girona).

L'accés més  utilitzat és des del Coll de Bracons, a l’antiga carretera que comunicava Vic i Olot, i que ara ha perdut molt protagonisme des que es va inaugurar el Túnel de Bracons l’any 2009.

No obstant proposaré una ruta diferent, menys freqüentada que la del Coll de Bracons, i segons el meu parer més bonica, perquè durant bona part del recorregut resseguim la carena, amb espectaculars vistes especialment dels pirineus orientals.

El punt de sortida per a pujar al Puigsacalm és Platraver, on trobem una magnífica masia del S XV.


Platraver


Per accedir-hi amb cotxe cal arribar fins al poble de Vidrà, i des d’allí, una pista asfaltada puja fins el llogarret de Ciuret on cal continuar 1 km. més aproximadament, fins que trobem un trencall amb una pista sense asfaltar a ma dreta que ens portarà a Platraver. Des de Vidrà fins Platraver aproximadament hi ha uns 8 km. Nosaltres vam deixar el cotxe a l’inici de la pista sense asfaltar per allargar l’excursió i també perquè desconeixíem si era apta només  per a vehicles 4 X 4, i la veritat és que sí que poden circular-hi turismes sense problemes.

Un cop a Platraver la ruta no té pèrdua atès que està molt ben indicada i el cim és visible en tot moment.

Aquí us deixo un mapa general amb la situació del Puigsacalm, i un altre de més detallat de la ruta de pujada




Us aconsello de realitzar aquesta ruta, atès que no suposa gaire dificultat, en total unes 3 h entre anar i tornar i de la que gaudirem de grans vistes. Com a millor època recomano la tardor, pels colors dels boscos caducifolis o bé inicis-mitjans de primavera, pels verds i les flors dels prats, que contrasten amb la neu dels cims del Pirineu oriental.


Panoràmica dels Pirineus nevats des del cim del Puigsacalm



CAMINANDO POR CATALUNYA: EL PUIGSACALM

El Puigsacalm es una cumbre que no destaca por la altitud - sólo tiene 1.514 m-, ni por la dificultad o dureza de su ascensión por la vía normal, pero sí que es visible desde muchas zonas de la Cataluña Nordoriental y además es una cumbre emblemática del excursionismo catalán y posiblemente una de las 10 o 15 más frecuentadas de la toda la geografía catalana.

Qué hace que sea tan especial? Es difícil dar alguna razón; quizás el tener un fácil y corto acceso ha sido motivo para iniciar a muchos catalanes y catalanas en el mundo del excursionismo y de la montaña precisamente en el Puigsacalm.


Otro factor que lo hace muy atractivo es que desde su cumbre el panorama que se contempla es espectacular: los Pirineus orientales, desde el Canigó hasta el Puigmal, pero también el Taga, el Pedraforca, el Montseny, Olot y la Garrotxa...Sólo por eso ya merece la pena su ascensión.


Además de las vistas que nos ofrece esta cumbre, también es de destacar la vegetación que encontramos, donde domina claramente el bosque de hayas que llega casi hasta arriba de todo formando una gran alfombra verde que en otoño se tiñe de tonos ocres y marrones.

El Puigsacalm es la cumbre culminante de la Cordillera Transversal, un sistema montañoso situado en  el nordeste de Cataluña, en el límite de las provincias de Barcelona y Girona y entre las comarcas de Osona (Barcelona), Garrotxa (Girona), y la Selva (Girona).


Su acceso más fácil y utilizado es desde el Collado de Bracons, en la antigua carretera que comunicaba Vic y Olot, y que ahora ha perdido mucho protagonismo desde que se inauguró el Túnel de Bracons en 2009.
 

No obstante propondré una ruta diferente, menos frecuentada que la del 
Collado de Bracons  y según mi parecer más bonita, porque durante buena parte del recorrido reseguimos la carena, con espectaculares vistas.


El punto de salida para subir al Puigsacalm es Platraver, donde encontramos una magnífica masía del S. XV.

Para acceder en coche hay que llegar hasta el pueblo de Vidrà, y desde allí, una pista asfaltada sube hasta la pedanía de Ciuret, donde hay que continuar 1 km. más aproximadamente, hasta que encontramos un desvío con una pista sin asfaltar a mano derecha que nos llevará a Platraver. Desde Vidrà hasta Platraver aproximadamente hay unos 8 km. Nosotros dejamos el coche al inicio de la pista sin asfaltar para alargar la excursión y también porque desconocíamos si era apta sólo para todoterrenos, y la  verdad que sí que pueden circular turismos sin problemas.


Una vez en Platraver la ruta no tiene pérdida dado que está muy bien indicada y la cumbre es visible en todo momento.


Aquí os dejo un mapa general de la situación del Puigsacalm, y otro más detallado de la ruta de ascenso.

Os aconsejo  realizar esta ruta, porque no supone mucha dificultad, en total unas 3 h entre ir y volver y de la que disfrutaremos de espectaculares vistas. Como mejor época recominendo el otoño, por los colores de los bosques caducifolios o bien inicios-medianos de primavera, por los verdes y las flores de los prados, que contrastan con la nieve de las cumbres del Pirineo oriental.



8 comentaris:

  1. Doncs jo sóc una d'aquestes que per la poca dificultat i fàcil ascensió (segons he llegit) tinc ganes de pujar-hi algun dia i no fa tant m'ho estava mirant. Però abans tinc pendent el Matagalls que em queda més a prop i també diuen que és de fàcil accés. No m'esperava aquests paisatges tan verd i les vistes des del cim són espectaculars, molt xules les fotos.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Matagalls és un cim molt aconsellable; a l'igual que el Puigsacalm, és curt, fàcil, i amb molt bones vistes; i si tens sort i el dia és molt clar podries veure Mallorca.
      Les fotos del Puigsacalm són fetes en ple "esclat" de la primavera, època fantàstica per fer excursions: no fa ni fred ni calor i tot està molt verd.
      Gràcies pel comentari.

      Salutacions,

      Elimina
  2. Qué bonica és la primavera i més a les zones d'alta muntanya. Les fotografies genials!
    No tenim la sort d'haver pujat al Puigsacalm, però ho deixem com una de les primeres coses pendents que farem al tornar a BCN tot seguint els teus consells.

    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola nois,
      Si aneu al Puigsacalm, no us penedireu, és una excursió molt agraïda, que demana poc esforç i sempre va bé desconnectar de la gran ciutat. Ja vaig seguint el vostre periple per Centreamèrica. Una forta abraçada.

      Elimina
  3. Que maravilla pasear por estos parajes. Muchas veces recorremos miles de kilomentros cuando al lado de casa tenemos verdaderas maravillas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gema, estoy muy de acuerdo con tu comentario. A menudo "despreciamos" lo que tenemos más cerca y es injusto. Por eso en mi blog intento publicar sobre lugares y escapadas de proximidad. Saludos.

      Elimina
  4. Molt interessant! Sembla una ruta fàcil i accessible, una bona opció per una escapada de Cap de Setmana ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Kris, en efecte, és una opció molt interessant per un cap de setmana a la Garrotxa o al Ripollès (depenent de si puges per Vidrà o pel Coll de Bracons) i pemet combinar natura amb patrimoni cultural. Salutacions

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...