divendres, 9 d’agost de 2013

UN TOMB PER CATALUNYA: EL ROMÀNIC AL LLUÇANÈS





El Lluçanès és una petita comarca natural situada al NordEst de la província de Barcelona, que forma un altiplà d’uns 400 km2 amb un territori molt boscós, agrícola, i poc poblat, sense cap gran nucli de població.  Prats de Lluçanès és la seva capital i alhora la població més important, amb 2.659 habitants (dades de 2012).



Plànol de localització del Lluçanès


Un dels principals atractius del Lluçanès són els boscos, que a partir de finals d’estiu i sobretot durant la tardor ens ofereixen un dels seus productes més apreciats: els bolets.

L’altra és el romànic, força present a la comarca, al que dedicaré el present article, amb una petita tria de 3 esglésies:


SANTA MARIA DE LLUÇÀ




La canònica de Santa Maria de Lluçà, és l’edifici romànic més conegut de tot el Lluçanès degut al seu claustre, un dels més importants del romànic no només de la Catalunya Central, sino també de tot Catalunya.

Inicialment era només una església, consagrada el 905, possiblement damunt les restes d’una església anterior; si bé a mitjans de S XII va esdevenir una comunitat monàstica sota la regla de Sant Agustí, un fet excepcional dins l’Europa cristiana Occidental, atès que l’Orde Agustiniana era sobretot present per l’Europa Central, mentres a la Catalunya Medieval la immensa majoria de monestirs eren benedictins.

El claustre és de finals de S XII, una joia de l’art romànic català, de planta irregular, amb 4 galeries i 18 arcs, sostinguts per 22 columnes amb capitells, 20 d’aquests esculpits amb motius vegetals i de bestiari.




El claustre del S XII, i detall de capitell

A més del claustre destaquen el frontal d’altar , una creu, tots 2 del S XIII, i les pintures murals  gòtiques de l’església, descobertes l’any 1954, i que per motius de seguretat i de conservació s’han traslladat a una sala annexa al claustre, on es poden visitar.



Detall de les pintures murals gòtiques amb escenes de la vida de Sant Agustí


Per si us interessa aprofundir coneixements, aquí us deixo un enllaç amb àmplia informació: http://www.monestirs.cat/monst/osona/os10mari.htm



SANT VICENÇ DE LLUÇÀ



Sant Vicenç de Lluçà (font: llusa.net)

És una una petita ermita romànica de planta circular situada ben aprop de la canònica de Santa Maria i gairebé al capdamunt d’un turó que domina la zona.
Aquesta ermita era la capella dels senyors del Castell de Lluçà, situat uns metres més a munt, però malauradament aquest està molt deteriorat i només es conserva un tram de mur del costat nord i 2 estances al costat sud.


SANT ANDREU DE LLANARS




És la 3a i darrera església romànica que he seleccionat i està situada dins el terme municipal de Prats de Lluçanès, però fora del nucli urbà i a uns 3 km.

Es tracta d’una senzilla església rural d’una sola nau i 1 absis semicircular amb campanar peculiar, atès que és de torre i construït directament damunt la façana Oest, enlloc d’estar adossat o d’ésser d’espadanya.



Façana Oest i campanar



Acabaré amb un consell: totes 3 esglésies es poden visitar perfectament en 1 sol dia sortint des de Barcelona, però és possible fer una ruta de cap de setmana i combinar el Lluçanès amb el Baix Berguedà, comarca veïna també  amb molt art romànic, i a la que vaig dedicar un article l’any passat; aquí teniu l’enllaç a l'article: Romànic al Baix Berguedà



 

DESCUBRIENDO CATALUNYA: EL ROMÁNICO EN EL LLUÇANÈS

El Lluçanès es una pequeña comarca natural situada en el nordeste de la provincia de Barcelona, que forma una altiplano de unos 400 km2 con un territorio muy boscoso, agrícola, y poco poblado, sin ningún gran núcleo de población. Prats de Lluçanès es su capital y a la vez la población más importante, con 2.659 habitantes (datos de 2012).


Uno de los principales atractivos del Lluçanès son los bosques, que a partir de finales de verano y sobre todo durante el otoño nos ofrecen un de sus productos más apreciados: las setas.



La otra es el románico, bastante presente en la comarca, al que dedicaré el presente artículo, con una pequeña selección de 3 iglesias:


Santa María de Lluçà 


La canónica de Santa Maria de Lluçà, es el edificio románico más conocido de todo el Lluçanès debido a su claustro, uno de los más importantes del románico no sólo de la Cataluña Central, sino también de toda Cataluña.


Inicialmente era sólo una iglesia, consagrada en el año 905, posiblemente sobre los restos de una iglesia anterior; si bien a mediados de S XII se instaló una comunidad monástica bajo la regla de San Agustín, un hecho excepcional dentro de la Europa cristiana Occidental, dado que  la Orden Agustiniana estaba sobre todo presente por la Europa Central, mientras que en la Cataluña Medieval la inmensa mayoría de monasterios eran benedictinos.



El claustro es de finales de S XII, una joya del arte románico catalán, de planta irregular, con 4 galerías y 18 arcos, sostenidos por 22 columnas con capiteles, 20 de estos esculpidos con motivos vegetales y de bestiario.

Además del claustro destacan el frontal de altar , una cruz, ambos del S XIII, y las pinturas murales góticas de la iglesia, descubiertas en 1954, y que por motivos de seguridad y de conservación se han trasladado a una sala aneja al claustro, donde se pueden visitar.


Por si os interesa profundizar conocimientos, aquí os dejo un enlace con amplia información:  http://www.monestirs.cat/monst/osona/os10mari.htm

Ermita de San Vicente de Lluçà


Es una una pequeña ermita románica de planta circular situada bien cerca de la canónica de Santa Maria, y casi en lo alto de un cerro que domina la zona.


Esta ermita era la capilla de los señores del Castillo de Lluçà, situado unos metros más arriba, pero desgraciadamente está muy deteriorado y de éste sólo se conserva un tramo de muro del lado norte y 2 aposentos en el lado sur.

San Andrés de Llanars


Es la 3a y  última iglesia románica que he seleccionado y está situada dentro del término municipal de Prats de Lluçanès, pero fuera del casco urbano y a unos 3 km.


Se trata de una sencilla iglesia rural de una sola nave y un ábside semicircular con campanario peculiar, dado que es de torre y está construido directamente sobre la fachada Oeste, en lugar de estar adosado o de ser de espadaña.




Acabaré con un consejo: las 3 iglesias se pueden visitar perfectamente en 1 solo día saliendo desde Barcelona, pero es posible hacer una ruta de fin de semana y combinar el Lluçanès con el Bajo Bergadán, comarca vecina también con mucho arte románico, y a la que dediqué un artículo el año pasado; aquí tenéis el enlace:  El Románico en el Bajo Bergadán 



dissabte, 3 d’agost de 2013

EL TIROL: LA SEDUCCIÓ DEL VERD I DE LES MUNTANYES





El Tirol és un país (per a ser més correcte hauria de dir Estat Federal austríac) que em va enamorar a les primeres de canvi, doncs tot ell és un paisatge de postal, tan perfecte que sembla irreal. Tot plegat forma una extraordinària harmonia, una simfonia espectacular on no desafina cap instrument: el color verd intens de les valls i muntanyes, les glaceres, els rius, els llacs, els cims de les muntanyes, i els pobles amb les cases de fusta i els balcons plens de flors.

Típica casa tirolesa

Abans d’acabar aquest breu preàmbul, voldria remarcar que en la meva opinió és un viatge especialment indicat per a les persones que estimen la muntanya i que els agrada “trepitjar-la” i caminar-la; que el turisme cultural i de monuments i museus també el trobareu, però no és tan abundant.

Ara passaré a comentar 8 llocs que considero imprescindibles. Cal puntualitzar que són unes recomanacions únicament del que nosaltres vam visitar, que per tant us dono una informació molt parcial. Així per exemple Kitzbuhel, Kaunertal o l’Osttirol no els inclouré perquè no vam poder-hi anar.



 


1- INNSBRUCK



Maria-Theresien Strasse, Innsbruck



És molt més que la capital administrativa i econòmica del Tirol.
La petita vil.la que va néixer al S XII a la riba del riu Inn, al S XV esdevé la ciutat predilecta de l’Emperador Maximilià I de Habsburg, per la qual cosa la població se’n va beneficiar amb importantíssimes millores tant urbanístiques com monumentals, que van tenir continuitat en segles posteriors.

Precisament alguns dels monuments més destacats d’Innsbruck són del període en què la dinastia Habsburg va governar la ciutat, des del S XV fins el S XVII: El Palau Imperial Hofburg, la Teulada Daurada, l’Església Imperial o Església de la Cort, el Castell Ambras...


La Teulada Daurada


No obstant la bellesa d’Innsbruck no és deguda únicament als seus monuments: trobem l’elegant Avinguda Maria Teresa (Maria-Theresien Strasse), artèria principal de la ciutat, per no parlar també del seu immillorable entorn, al fons d’una ampla i verda vall envoltada de cims de més de 2000 m.
Òbviament aquestes muntanyes a l’hivern es cobreixen de neu i algunes d’elles formen part del domini esquiable Olympiaworld Skipass, un conjunt de 9 estacions d’esquí amb més de 300 km de pistes, algunes amb accés directe des d’Innsbruck mitjançant funicular o telefèric, tot un luxe per als habitants de la capital del Tirol.

2 -  HALL IN TIROL



Situada a 5 km d’Innsbruck, és una bonica població d’origen medieval i que encara conserva edificis d’aquesta època.


3 -  KRIMMLER WASSERFÄLLE


Amb una alçada total de 380 m són unes de les cascades més altes d’Europa i us asseguro que són un magnífic espectacle natural.
Administrativament per molt pocs km no pertanyen al Tirol, sino al veí Estat Federal austríac de Land Salzburg, però la veritat és que la natura no entèn de divisions administratives i per això les incloc com a visita imprescindible del Tirol. Un altre apunt també administratiu: són dins del Parc Nacional del Hohe Tauern.


Acabaré amb una recomanació: no us heu de limitar a visitar el salt d’aigua, la capçalera de la vall és molt bonica i podeu continuar l’excursió una estona més.


4 - ZILLERTAL



És una preciosa vall situada a uns 40 km a l’Est d’Innsbruck, i la seva capçalera gaudeix de la protecció legal de Parc natural i LIC (Lloc d’Importància Comunitària) de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. Personalment és la que més em va agradar de totes les que vam visitar del Tirol.
Té moltíssims itineraris i excursions a peu senyalitzades, doncs són el principal atractiu de la vall a l’estiu, atès que a l’hivern ho és l’esquí.



Panorama de la glacera des del Berliner Hütte


L’excursió que nosaltres vàrem escollir és la que puja fins el Berliner Hütte (Refugi Berlín). És un fantàstic itinerari que ressegueix la vall, passant per prats verds, salts d’aigua fins arribar a un circ on encara podem contemplar les glaceres i les neus perpètues, tot i que malauradament cada any perden extensió.


5 OTZTAL

Una altra vall emblemàtica del Tirol, potser la que té més renom, degut a que hi van trobar l’any 1991 la mòmia prehistòrica d’”Otzi” a la glacera de Similaun, tot i que per pocs metres estava dins territori italià. Un altre motiu que ha proporcionat fama internacional a l’Otztal és que hi trobem Sölden, una estació d’esquí de les més importants, no només del Tirol, sino també de tota Aùstria, amb una glacera on es pot esquiar durant uns 10 mesos l’any.
L’Otztal està situada uns 50 km  a l’oest d’Innsbruck, i a l’igual que el Zillertal té multitud d’itineraris senyalitzats i de tots els nivells i durada.


Gurgel Tal, a la capçalera de l'Otztal


El paisatge que més em va agradar és el circ de Gurgler Tal, a la capçalera de l’Otztal, a tocar del territori italià, al qual es pot accedir a l’estiu mitjançant una espectacular carretera de muntanya de peatge, que supera el Timmelsjoch, port situat a 2.478 m.

6 PITZTAL


Vall paral.lela a l’Otztal, és la següent que trobem en direcció Oest.
Els seus paisatges alpins també són excepcionals, i disposen de molts i variats itineraris senyalitzats.
A l’igual que el Zillertal i l’Otztal té diversos cims que superen els 3.500 m, amb espectaculars glaceres.

Precisament l’excursió triada ens va encaminar a una de les glaceres de la capçalera del Pitztal: la Taschachferner.
Un dels millors records que guardo d’aquesta excursió és la cervesa de barril ben freda que vàrem demanar al Taschachhaus Hütte, i que vàrem beure a l’asollelada terrassa amb unes vistes impressionants dels cims, valls i glaceres.



Taschachhaus Hütte



No cal dir que si us decidiu per aquest itinerari no us en penedireu; això sí, cal estar una mica en forma, atès que té un desnivell superior als 700 m i més de 6 h de caminada.  

7 ACHENSEE


És un bonic llac situat a uns 50 km al NordEst d’Innsbruck i a uns 15 km de la frontera amb Alemanya.
És un paisatge més humanitzat, perquè hi passa una carretera important, i a més són alçades més modestes, al voltant dels 1.000 m, però això no li resta pas encant o bellesa.

És una zona ideal per a persones poc caminadores o que estan en pitjor forma física, ja que que en general les rutes són més curtes i amb menys desnivell.
Nosaltres vàrem realitzar una excursió relativament curta – unes 3.5 hores entre anar i tornar – i de poc desnivell, però que ens va agradar moltíssim: des de la població de Pertisau, a la riva d’Achensee vàrem resseguir la vall de Gramaialpe que s’endinsa en el massís del Karwendel.



Gramaialpe, al massís del Karwendel


Recordo que a mig camí de tornada vam haver de refugiar-nos sota l’ample balcó d’una casa, perquè ens va sorprendre una típica tempesta d’estiu, que són habituals al Tirol durant la tarda – qui avisa no és traidor -.


8 WIDLGERLOSTAL


És una vall situada molt a prop de les cascades de Krimml i que es troba dins del Parc Nacional de Hohe Tauern.
Potser és una vall menys espectacular i menys dibuixada, que les de Zillertal, Otztal o Pitztal, peró continua tenint el seu interès i bellesa.

L’itinerari triat ens va portar fins el refugi de Zittahuer Hütte situat en un lloc ben bucòlic: a la vora del bonic llac Unterer Gerlossee, i als peus de la glacera Wildgerlos Kees.


Unterer Gerlossee

En aquesta excursió, tornant al cotxe, ens va passar el mateix que a Achensee: quan estàvem a punt d’arribar, va descarregar un fort xàfec de tarda que ens va deixar una mica xops, perquè en aquesta ocasió no vam trobar aixopluc.



Acabaré amb un enllaç amb molt bona informació del Tirol:
http://www.tyrol.com/

Espero que l'article us hagi agradat i que us hagin vingut unes ganes boges de visitar el Tirol, un país que enamora i sedueix.

Relats d'altres viatgers #postamics

- Mis viajes y sensaciones, en el seu viatge de 15 dies durant el mes de juny de 2013 fan un espectacular recorregut pel Tirol i Salzburg



  VERSIÓN EN CASTELLANO

EL TIROL: LA SEDUCCIÓN DEL VERDE Y DE LAS MONTAÑAS

El Tirol es un país (para ser más correcto tendría que decir estado federal austríaco) que me enamoró a las primeras de cambio, pues todo él es un paisaje de postal, tan perfecto que parece irreal. Todo ello forma una extraordinaria armonía, una sinfonía espectacular donde no desafina ningún instrumento: el color verde intenso de los valles y montañas, los glaciares, los ríos, los lagos, las cumbres de las montañas, y los pueblos con las casas de madera cuyos balcones rebosan de flores.

Antes de acabar este breve preámbulo, querría remarcar que en mi opinión es un viaje especialmente indicado para las personas que aman la montaña y que les gusta “pisarla” y andarla; que el turismo cultural y de monumentos y museos también lo hallaréis, pero no es tan abundante.

Ahora pasaré a comentar 8 lugares que considero imprescindibles. Hay que puntualizar que son unas recomendaciones únicamente de lo que nosotros visitamos, que por lo tanto os doy una información muy parcial. Así por ejemplo Kitzbuhel, Kaunertal o el Osttirol no los incluiré porque no llegamos a ir.


1-  INNSBRUCK 


Es mucho más que la capital administrativa y económica del Tirol. 
La pequeña villa que nació en el S XII en la orilla del río Inn, en el S XV se convierte en la ciudad predilecta del Emperador Maximiliano I de Habsburgo, por lo cual la población se benefició de importantísimas mejoras tanto urbanísticas cómo monumentales, que tuvieron continuidad en siglos posteriores.

Precisamente algunos de los monumentos más destacados de Innsbruck son del periodo en que la dinastía Habsburgo gobernó la ciudad, desde el S. XV hasta el S. XVII: El Palacio Imperial Hofburg, El Tejado de Oro, la Iglesia Imperial o Iglesia de la Corte, el Castillo Ambras...

No obstante la belleza de Innsbruck no es debida únicamente a sus monumentos: encontramos la elegante Avenida Maria Teresa (Maria-Theresien Strasse), arteria principal de la ciudad, por no hablar también de su inmejorable entorno, en el fondo de un ancho y verde valle rodeado de cumbres de más de 2000 m. 
Obviamente estas montañas en invierno se cubren de nieve y algunas de ellas forman parte del dominio esquiable Olympiaworld Skipass, un conjunto de 9 estaciones de esquí con más de 300 km de pistas, algunas con acceso directo desde Innsbruck mediante funicular o teleférico, todo un lujo para los habitantes de la capital del Tirol.

2 -  HALL IN TIROL


Situada a 5 km de Innsbruck, es una bonita población de origen medieval y que todavía conserva edificios de esta época.

3 - KRIMMLER WASSERFÄLLE


Con una altura total de 380 m son unas de las cascadas más altas de Europa y os aseguro que son un magnífico espectáculo natural. 
Administrativamente por muy pocos km no pertenecen al Tirol, sino al vecino estado federal austríaco de Land Salzburg, pero bien es verdad que la naturaleza no entiende de divisiones administrativas y por eso las incluyo como visita imprescindible del Tirol. Otro apunte también administrativo: están dentro del Parque nacional del Hohe Tauern.

Acabaré con una recomendación: no tenéis que limitaros a visitar el salto de agua, puesto que la cabecera del valle es muy bonita y podéis continuar la excursión un rato más.

4 - ZILLERTAL


Es un precioso valle situado a unos 40 km al Este de Innsbruck, y su cabecera disfruta de la protección legal de Parque natural y LIC (Lugar de Importancia Comunitaria) de la Red Natura 2000 de la Unión Europea. Personalmente es el que más me gustó de todos las que visitamos del Tirol.
Tiene muchísimos itinerarios y excursiones a pie señalizadas, pues son el principal atractivo del valle en verano, dado que en invierno lo es el esquí. 
La excursión que nosotros escogimos es la que sube hasta el Berliner Hütte (Refugio Berlín). Es un fantástico itinerario que resigue el valle, pasando por prados verdes, saltos de agua hasta llegar a un circo donde todavía podemos contemplar los glaciares y las nieves perpetuas, a pesar de que desgraciadamente cada año pierden extensión.

5 - OTZTAL


Otro valle emblemático del Tirol, quizás el que tiene más renombre, debido a que encontraron en 1991 la momia prehistórica de ”Otzi” en el glaciar de Similaun, aunque por pocos metros estaba en territorio italiano. Otro motivo que ha proporcionado fama internacional al Otztal es que encontramos Sölden, una estación de esquí de las más importantes, no sólo del Tirol, sino también de toda Austria, con un glaciar donde se puede esquiar durante unos 10 meses al año.

Otztal está situado unos 50 km al oeste de Innsbruck, y al igual que el Zillertal tiene multitud de itinerarios señalizados y de todos los niveles y duración.
El paisaje que más me gustó es el circo de Gurgler Tal, en la cabecera del Otztal, a tocar del territorio italiano, al cual se puede acceder en verano a través de una espectacular carretera de montaña de peaje, que supera el Timmelsjoch, puerto situado a 2.478 m.

6 - PITZTAL


Valle paralelo al Otztal, es el siguiente que encontramos en dirección Oeste.
Sus paisajes alpinos también son excepcionales, y disponen de muchos y variados itinerarios señalizados.
Al igual que el Zillertal y el Otztal tiene varias cumbres que superan los 3.500 m, con espectaculares glaciares.

Precisamente la excursión elegida nos encaminó a una de los glaciares de la cabecera del Pitztal: el Taschachferner. 
Uno de los mejores recuerdos que guardo de esta excursión es la cerveza de barril muy fría que pedimos en el Taschachhaus Hütte, y que bebimos en la soleada terraza con unas vistas impresionantes de las cumbres, valles y glaciares. 
No hace falta decir que si os decidís por este itinerario no os arrepentiréis; eso sí, hay que estar un poco en forma, dado que tiene un desnivel superior a los 700 m y más de 6 h de caminata. 

7 - ACHENSEE


Es un bonito lago situado a unos 50 km al Nordeste de Innsbruck y a unos 15 km de la frontera con Alemania.
Es un paisaje más humanizado, porque pasa una carretera importante y además tiene alturas más modestas, alrededor de los 1.000 m, pero esto no le resta encanto o belleza.

Es una zona ideal para personas poco andadoras o que están en peor forma física, dado que en general las rutas son más cortas y con menos desnivel.
Nosotros realizamos una excursión relativamente corta – unas 3’5 horas entre ida y vuelta– y de poco desnivel, pero que nos gustó muchísimo: Desde la población de Pertisau, en la orilla del Achensee reseguimos el valle de Gramaialpe que se adentra en el macizo del Karwendel.
Recuerdo que a medio camino de vuelta tuvimos que refugiarnos bajo el ancho balcón de una casa, porque nos sorprendió una típica tormenta de verano, que son habituales en el Tirol durante la tarde – quien avisa no es traidor -.


8 - WIDLGERLOSTAL


Es un valle situado muy cerca de las cascadas de Krimml y que se encuentra dentro del Parque Nacional de Hohe Tauern.
Quizás es un valle menos espectacular y menos dibujado, que los de Zillertal, Otztal o Pitztal, pero continúa teniendo su interés y belleza.

El itinerario elegido nos llevó hasta el refugio de Zittahuer Hütte situado en un lugar muy bucólico: junto al bonito lago Unterer Gerlossee, y a los pies del glaciar Wildgerlos Kees.
En esta excursión, descendiendo nos pasó lo mismo que en Achensee: cuando estábamos a punto de llegar al coche, descargó un fuerte aguacero por la tarde que nos dejó algo empapados, porque en esta ocasión no encontramos cobijo.

Acabaré con un enlace con muy buena información del Tirol:
http://www.tyrol.com/


Espero que el artículo os haya gustado y que os hayan venido unas ganas locas de visitar el Tirol, un país que enamora y seduce. 


Relatos de otros viajeros #postamigos

- Mis viajes y Sensaciones en su viaje de 15 días durante junio de 2013 nos llevan por el Tirol y Salzburgo


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...