divendres, 9 d’agost de 2013

UN TOMB PER CATALUNYA: EL ROMÀNIC AL LLUÇANÈS





El Lluçanès és una petita comarca natural situada al NordEst de la província de Barcelona, que forma un altiplà d’uns 400 km2 amb un territori molt boscós, agrícola, i poc poblat, sense cap gran nucli de població.  Prats de Lluçanès és la seva capital i alhora la població més important, amb 2.659 habitants (dades de 2012).



Plànol de localització del Lluçanès


Un dels principals atractius del Lluçanès són els boscos, que a partir de finals d’estiu i sobretot durant la tardor ens ofereixen un dels seus productes més apreciats: els bolets.

L’altra és el romànic, força present a la comarca, al que dedicaré el present article, amb una petita tria de 3 esglésies:


SANTA MARIA DE LLUÇÀ




La canònica de Santa Maria de Lluçà, és l’edifici romànic més conegut de tot el Lluçanès degut al seu claustre, un dels més importants del romànic no només de la Catalunya Central, sino també de tot Catalunya.

Inicialment era només una església, consagrada el 905, possiblement damunt les restes d’una església anterior; si bé a mitjans de S XII va esdevenir una comunitat monàstica sota la regla de Sant Agustí, un fet excepcional dins l’Europa cristiana Occidental, atès que l’Orde Agustiniana era sobretot present per l’Europa Central, mentres a la Catalunya Medieval la immensa majoria de monestirs eren benedictins.

El claustre és de finals de S XII, una joia de l’art romànic català, de planta irregular, amb 4 galeries i 18 arcs, sostinguts per 22 columnes amb capitells, 20 d’aquests esculpits amb motius vegetals i de bestiari.




El claustre del S XII, i detall de capitell

A més del claustre destaquen el frontal d’altar , una creu, tots 2 del S XIII, i les pintures murals  gòtiques de l’església, descobertes l’any 1954, i que per motius de seguretat i de conservació s’han traslladat a una sala annexa al claustre, on es poden visitar.



Detall de les pintures murals gòtiques amb escenes de la vida de Sant Agustí


Per si us interessa aprofundir coneixements, aquí us deixo un enllaç amb àmplia informació: http://www.monestirs.cat/monst/osona/os10mari.htm



SANT VICENÇ DE LLUÇÀ



Sant Vicenç de Lluçà (font: llusa.net)

És una una petita ermita romànica de planta circular situada ben aprop de la canònica de Santa Maria i gairebé al capdamunt d’un turó que domina la zona.
Aquesta ermita era la capella dels senyors del Castell de Lluçà, situat uns metres més a munt, però malauradament aquest està molt deteriorat i només es conserva un tram de mur del costat nord i 2 estances al costat sud.


SANT ANDREU DE LLANARS




És la 3a i darrera església romànica que he seleccionat i està situada dins el terme municipal de Prats de Lluçanès, però fora del nucli urbà i a uns 3 km.

Es tracta d’una senzilla església rural d’una sola nau i 1 absis semicircular amb campanar peculiar, atès que és de torre i construït directament damunt la façana Oest, enlloc d’estar adossat o d’ésser d’espadanya.



Façana Oest i campanar



Acabaré amb un consell: totes 3 esglésies es poden visitar perfectament en 1 sol dia sortint des de Barcelona, però és possible fer una ruta de cap de setmana i combinar el Lluçanès amb el Baix Berguedà, comarca veïna també  amb molt art romànic, i a la que vaig dedicar un article l’any passat; aquí teniu l’enllaç a l'article: Romànic al Baix Berguedà



 

DESCUBRIENDO CATALUNYA: EL ROMÁNICO EN EL LLUÇANÈS

El Lluçanès es una pequeña comarca natural situada en el nordeste de la provincia de Barcelona, que forma una altiplano de unos 400 km2 con un territorio muy boscoso, agrícola, y poco poblado, sin ningún gran núcleo de población. Prats de Lluçanès es su capital y a la vez la población más importante, con 2.659 habitantes (datos de 2012).


Uno de los principales atractivos del Lluçanès son los bosques, que a partir de finales de verano y sobre todo durante el otoño nos ofrecen un de sus productos más apreciados: las setas.



La otra es el románico, bastante presente en la comarca, al que dedicaré el presente artículo, con una pequeña selección de 3 iglesias:


Santa María de Lluçà 


La canónica de Santa Maria de Lluçà, es el edificio románico más conocido de todo el Lluçanès debido a su claustro, uno de los más importantes del románico no sólo de la Cataluña Central, sino también de toda Cataluña.


Inicialmente era sólo una iglesia, consagrada en el año 905, posiblemente sobre los restos de una iglesia anterior; si bien a mediados de S XII se instaló una comunidad monástica bajo la regla de San Agustín, un hecho excepcional dentro de la Europa cristiana Occidental, dado que  la Orden Agustiniana estaba sobre todo presente por la Europa Central, mientras que en la Cataluña Medieval la inmensa mayoría de monasterios eran benedictinos.



El claustro es de finales de S XII, una joya del arte románico catalán, de planta irregular, con 4 galerías y 18 arcos, sostenidos por 22 columnas con capiteles, 20 de estos esculpidos con motivos vegetales y de bestiario.

Además del claustro destacan el frontal de altar , una cruz, ambos del S XIII, y las pinturas murales góticas de la iglesia, descubiertas en 1954, y que por motivos de seguridad y de conservación se han trasladado a una sala aneja al claustro, donde se pueden visitar.


Por si os interesa profundizar conocimientos, aquí os dejo un enlace con amplia información:  http://www.monestirs.cat/monst/osona/os10mari.htm

Ermita de San Vicente de Lluçà


Es una una pequeña ermita románica de planta circular situada bien cerca de la canónica de Santa Maria, y casi en lo alto de un cerro que domina la zona.


Esta ermita era la capilla de los señores del Castillo de Lluçà, situado unos metros más arriba, pero desgraciadamente está muy deteriorado y de éste sólo se conserva un tramo de muro del lado norte y 2 aposentos en el lado sur.

San Andrés de Llanars


Es la 3a y  última iglesia románica que he seleccionado y está situada dentro del término municipal de Prats de Lluçanès, pero fuera del casco urbano y a unos 3 km.


Se trata de una sencilla iglesia rural de una sola nave y un ábside semicircular con campanario peculiar, dado que es de torre y está construido directamente sobre la fachada Oeste, en lugar de estar adosado o de ser de espadaña.




Acabaré con un consejo: las 3 iglesias se pueden visitar perfectamente en 1 solo día saliendo desde Barcelona, pero es posible hacer una ruta de fin de semana y combinar el Lluçanès con el Bajo Bergadán, comarca vecina también con mucho arte románico, y a la que dediqué un artículo el año pasado; aquí tenéis el enlace:  El Románico en el Bajo Bergadán 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...