dimarts, 29 d’octubre de 2013

SCOTLAND: UN SOMNI FET REALITAT - 2a part

Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Quiraing


2n dia: Eilean Donan Castle i Isle of Skye

Si el dia anterior havia tingut molt bon final, l’inici del 2n dia per Escòcia no pot ser millor: fa un sol que enlluerna, sense gairebé cap núvol. Fins i tot el Ben Nevis, el pic més alt de tot el Regne Unit amb 1.344 m, ben visible des de Roy Bridge, i amb una mitjana de més de 250 dies a l’any amb precipitació – 2 de cada 3 dies plou (o neva) -, està pràcticament lliure de núvols.

L’objectiu del dia és arribar fins l’illa de Skye – Isle of Skye en anglès, An t-Eilean Sgitheanach en gaèlic -, que forma part de l’arxipèlag de les Hèbrides, situat a la costa occidental d’Escòcia, i un dels pocs territoris escocesos on parlen gaèlic, sobretot les Hèbrides exteriors, les més allunyades.

Skye està separada del “continent britànic” per només uns centenars de metres, i des de 1995 es pot passar còmodament d’un costat a l’altre mitjançant un pont que van construir aquell mateix any.

Skye és la 2a illa més gran d’Escòcia amb una extensió de 1.656 kmi geològicament és molt interessant, atès que una bona part del seu relleu és resultat de les erupcions volcàniques produïdes al Nord-oest d’Europa a inicis del Terciari, aproximadament fa 65 milions d’anys. La posterior erosió al llarg del Terciari i les glaciacions del Quaternari van acabar de modelar l’actual paisatge tan espectacular d’Skye.


Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Old Man of Storr

Espectaculars formacions basàltiques, Península de Trotternish, Skye

Les 1es evidències de poblament de l’illa són les troballes arqueològiques relacionades amb petites comunitats de caçadors-recol.lectors de l’Epipaleolític (també anomenat Mesolític), aproximadament fa uns 8.000 anys, quan la darrera glaciació quaternària havia finalitzat, i el Nord de les Illes Britàniques ja estava lliure de glaceres i neus perpètues.

Abans de començar a descriure el recorregut per Skye és important esmentar que pocs km. abans d’entrar a Skye ens trobem un dels castells més impressionants i formidables de tota Escòcia i molt conegut per sortir a unes quantes pel.lícules: es tracta d’Eilean Donan Castle. Òbviament vam aturar-nos per a contemplar-lo, atès que té una bella arquitectura i un emplaçament privilegiat: una petita illa a Loch Duich, i connectada al continent mitjançant un pont.
El castell actual és del S XIII, tot i que a causa del seu estat precari i ruïnós va haver de ser fortament restaurat entre 1912 i 1932.
Atès que només podíem dedicar un dia a Skye vam haver de conformar-nos amb la visita exterior, que no és poc.

Eilean Donan Castle, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom

Eilean Donan Castle, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom



Eilean Donan Castle


Després d’Eilean Donan Castle únicament hem de fer 14 km. per carretera per arribar a Skye, i teníem clar que no podíem recórrer en cotxe tota l’illa, perquè suposaria conduir durant moltes hores i pràcticament no sortir del vehicle en tot el dia.
Per tant ens vam decidir per fer un circuit al voltant de la península de Trotternish, la part més septentrional de l’illa; i en aquesta decisió va influir molt el fet d’haver llegit que alguns dels indrets naturals més emblemàtics d’Skye es localitzen precisament en aquesta península.

Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Old Man of Storr


Península de Trotternish, Skye


El recorregut per Trotternish comença i finalitza a Portree, la principal població d’Skye i nosaltres vam realitzar-lo en sentit antihorari .




Mapa de la Península de Trotternish amb el nostre itinerari



A continuació detallaré els indrets en què vam aturar-nos durant el circuit:

-         The Storr: és la 1a parada, a uns 10 km. de Portree, i es tracta d’un massís basàltic amb una alçada màxima de 719 m, -el punt més alt de tot Trotternish-, però cal tenir en compte que el mar tan sols és a poc més d’1 km en línia recta.  

Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Old Man of Storr

The Storr


L’erosió ha acabat per dibuixar unes fantàstiques i màgiques formacions, entre les que destaca Old Man of Storr, un majestuós “menhir” natural gegantesc, de 48 m d’alçada.
No és d'estranyar que una part de la pel.lícula Prometheus, de Ridley Scott, hagi estat rodada en aquests paratges.

Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Old Man of Storr

Old Man of Storr



Des de l’aparcament hi ha un itinerari molt ben senyalitzat que permet pujar fins els peus de Old Man of Storr, o fins i tot continuar i fer un recorregut circular pel massís sencer. Nosaltres vàrem optar per la 1a opció, tot i que vam allargar una mica el recorregut fins arribar a una collada i un petit turó on el panorama s’eixamplava de manera que et permetia veure una bona part de la península. La durada total de la nostra caminada, és entorn les 2 hores a ritme tranquil. No puc negar que és un lloc freqüentat pels turistes, però sense arribar a estar massificat.

Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Old Man of Storr

Old Man of Storr i la seva allargada ombra, a la dreta de la foto



Només afegiré una cosa: DE VISITA OBLIGADÍSSIMA!!!: pel paisatge, les vistes, els tons verds intensos, la geologia...

-         Lealt Valley (An Lethallt en gaèlic): és una vall amb un riu que forma un bonic salt d’aigua poc abans de finalitzar el seu recorregut a Inver Tote, una  espectacular platja rodejada de penya-segats.

Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Inver Tote, Lealth Valley

Inver Tote, Lealth Valley


És de destacar que en aquesta vall s’extreia la diatomita, una argila  que bàsicament era apreciada per ser un dels components de la dinamita, encara que tenia altres aplicacions: com a filtre en l’elaboració de cervesa, o pesticida. Aquesta activitat extractiva va estar funcionant amb discontinuïtat des de 1899 fins 1960 i encara s’aprecien algunes restes visibles d’aquesta indústria al llarg de la vall, però que no alteren la bellesa del lloc.

-         Kilt Rock: és la següent aturada, i molt proper a Lealt Valley. Es tracta d’uns penya-segats formats per columnes verticals de basalt que cauen vertiginosament al mar. Com a cirereta del pastís, en aquest fantàstic paratge hi trobem  Meat Falls, un salt d’aigua que es precipita directament al mar entre les roques basàltiques.

Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Kilt Rock, Meat Falls

Kilt Rock i Meat Falls



-         Quiraing: És un altre massís d’origen volcànic situat força a prop de la punta Nord de Trotternish, amb unes formacions capritxoses i uns espadats que sedueixen els visitants. Les vistes sobre el mar i llacs, combinat amb l’immens verd de l’illa són també increïbles. És possible fer un itinerari circular que envolta aquesta muntanya.

Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Quiraing

Pacífiques ovelles pasturant als peus del Quiraing


Quiraing va ser la darrera aturada important, perquè la tarda avançava inexorablement i havíem de pensar en tornar a la civilització a sopar i dormir; però Trottermish té molt més indrets per a visitar: la Cova d’Or (Cave of Gold), Fairy Glen, Duntulm Castle, Hugh’s Castle ...  M’atreviria a dir que si tens intenció d’explorar a fons Trottermish i caminar-hi una mica, un dia es fa curt.

 Portree, és la darrera visita del dia, abans d’arribar a Broadford, on tenim l’allotjament, un alberg que pertany a la SYHA (Scottish Youth Hostels Association), que ja teníem reservat – igual que la resta d’allotjaments de tot el viatge – des de feia 3 mesos.


Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Portree

Portree


Portree no es caracteritza per la seva bellesa, però sí que té alguns elements interessants: la línia de cases de la façana marítima que dóna al port, pintada amb atractius colors; i també el magnífic emplaçament natural de la vila, al fons d’una protegida i estreta badia, i rodejada de turons sempre d’aquest color tan verd.

Com a brillant final de jornada, a Portree podem contemplar una magnífica posta de sol que dóna unes tonalitats increïbles a tota la badia i el paisatge.

Isle of Skye, Trotternish, Highlands, Scotland, Escocia, United Kingdom, Portree

Capvespre a Portree


Acabaré deixant-vos 3 enllaços interessants d'Skye:

http://www.snh.org.uk/pdfs/publications/geology/skye.pdf  És un document de la Scottish National Heritage, que fa una complert repàs de l'origen i la geologia tan peculiar d'Skye (en anglès)

http://www.walkhighlands.co.uk/skye/ És una web que proposa infinitat d'excursions a peu per Skye, de tots els nivells i durades, i disposa de descripció i mapa detallat de cada ruta (en anglès).

http://www.skyecomuseum.co.uk/ecomuseum-map.php És la web de l'EcoMuseu d'Skye, que descriu molt detalladament la part més interessant, geològicament parlant, de la Península de Trotternish a Skye. Té un bon mapa interactiu i és anglès.

Post relacionats

1a part SCOTLAND 2013: 1r dia
3a part SCOTLAND 2013: 3r dia
4a part SCOTLAND 4t i 5è dia

#Postamics

Blog Viajar code: Verónica : Verónica ens detalla el seu recorregut per Skye quan va viatjar a Escòcia l'any 2012

-Madaboutravel: en cotxe per Skye:  La bloguer i amiga Madaboutravel ens proposa un itinerari en cotxe per Skye. Us aconsello que llegiu tots els seus posts d'Escòcia, perquè és un país que coneix moltíssim.

-Viajeros 3.0: imprescindibles d'Escòcia, illa d'Skye : Rebeca fa un relat del seu itinerari per Skye



SCOTLAND: UN SUEÑO HECHO REALIDAD - 2ª PARTE

2º día: Eilean Donan Castle y Isle of Skye


Si el día anterior había tenido muy buen final, el inicio del 2n día por Escocia no puede ser mejor: hace un sol que deslumbra. Incluso el Ben Nevis, el pico más alto de todo el Reino Unido con 1.344 m, muy visible desde Roy Bridge, y con una media de más de 250 días al año con precipitación – 2 de cada 3 días llueve (o nieva) -, está prácticamente libre de nubes.


El objetivo del día es llegar hasta la isla de Skye – Isle of Skye en inglés, An t-Eilean Sgitheanach en gaélico -, que forma parte del archipiélago de las Hébridas, situado en la costa occidental de Escocia, y uno de los pocos territorios escoceses donde se habla gaélico, sobre todo las Hébridas exteriores, las más alejadas.

Skye está separada del “continente británico” por sólo unos centenares de metros, y desde 1995 se puede pasar cómodamente de un lado al otro mediante un puente que construyeron ese mismo año.


Skye es la 2ª isla más grande de Escocia con una extensión de 1.656 km2 y geológicamente es muy interesante, dado que una buena parte de su relieve es resultado de las erupciones volcánicas producidas en el noroeste de Europa a inicios del Terciario, aproximadamente hace 65 millones de años. La posterior erosión a lo largo del Terciario y las glaciaciones del Cuaternario acabaron de modelar el actual paisaje tan espectacular de Skye.


Las primeras evidencias de poblamiento de la isla son los hallazgos arqueológicos relacionados con pequeñas comunidades de cazadores-recolectores del Epipaleolítico (también llamado Mesolítico), aproximadamente hace unos 8.000 años, cuando la última glaciación cuaternaria había finalizado, y el norte de las Islas Británicas ya estaba libre de glaciares y nieves perpetuas.


Antes de empezar a describir el recorrido por Skye es importante mencionar que pocos km. antes de entrar en Skye encontramos uno de los castillos más impresionantes y formidables de toda Escocia y muy conocido por aparecer en unas cuántas películas: se trata de Eilean Donan Castle. Obviamente nos paramos para contemplarlo, dado que tiene una bella arquitectura y un emplazamiento privilegiado: una pequeña isla en Loch Duich, y conectada al continente mediante un puente. 

El castillo actual es del S. XIII, aunque debido a su estado precario y ruinoso tuvo que ser fuertemente restaurado entre 1912 y 1932.

Dado que sólo podíamos dedicar un día a Skye tuvimos que conformarnos con la visita exterior, que no es poco.


Después de Eilean Donan Castle únicamente tenemos que hacer 14 km. por carretera para llegar a Skye, y teníamos claro que no podíamos recorrer en coche toda la isla, porque supondría conducir durante muchas horas y prácticamente no salir del vehículo en todo el día. 

Por lo tanto nos decidimos por hacer un circuito alrededor de la península de Trotternish, la parte más septentrional de la isla; y en esta decisión influyó mucho el hecho de haber leído que algunos de los lugares naturales más emblemáticos de Skye se localizan precisamente en esta península.


El recorrido por Trotternish empieza y finaliza en Portree, la principal población de Skye y nosotros lo realizamos en sentido antihorario.


A continuación detallaré los lugares donde nos paramos durante el circuito:

- Storr: es la 1a parada, a unos 10 km. de Portree, y se trata de un macizo basáltico con una altura máxima de 719 m, -el punto más alto de todo Trotternish-, pero hay que tener en cuenta que el mar sólo dista poco más de 1 km en linea recta.

La erosión ha acabado por dibujar unas fantásticas y mágicas formaciones, entre las que destaca Old Man of Storr, un majestuoso “menhir” natural gigantesco, de 48 m de altura.
No es extraño que una parte de la película Prometheus, de Ridley Scott, haya sido filmada en estos parajes.

Desde el aparcamiento hay un itinerario muy bien señalizado que permite subir hasta los pies de Old Man of Storr, o incluso continuar y hacer un recorrido circular por el macizo entero. Nosotros optamos por la 1a opción, a pesar de que alargamos un poco el recorrido hasta llegar a una collada y un pequeño cerro donde el panorama se ensanchaba de manera que te permitía ver una buena parte de la península. La duración total de nuestra caminata, es de unas 2 horas a ritmo tranquilo. No puedo negar que es un lugar frecuentado por los turistas, pero sin llegar a estar masificado.

Sólo añadiré una cosa: DE VISITA OBLIGADÍSSIMA!!!: por el paisaje, las vistas, los tonos verdes intensos, la geología...


- Lealt Valley (An Lethallt en gaélico): es un valle con un río que forma un bonito salto de agua poco antes de finalizar el recorrido en Inver Tote, una espectacular playa rodeada de acantilados.

Es de destacar que en este valle se extraía la diatomita, una arcilla que básicamente era apreciada por ser uno de los componentes de la dinamita, aunque tenía otras aplicaciones: como filtro en la elaboración de cerveza, o como pesticida. Esta actividad extractiva estuvo funcionando con discontinuidad desde 1899 hasta 1960 y todavía se aprecian algunos restos visibles de esta industria a lo largo del valle, pero que no alteran la belleza del lugar.


- Kilt Rock: es la siguiente parada, y muy cercano a Lealt Valley. Se trata de unos acantilados formados por columnas verticales de basalto que caen vertiginosamente al mar. Como guinda del pastel, en este fantástico paraje encontramos Meat Falls, un salto de agua que se precipita directamente al mar entre las rocas basálticas.

- Quiraing: Es otro macizo de origen volcánico situado bastante cerca de la punta Norte de Trotternish, con unas formaciones caprichosas y unos cortados que seducen a los visitantes. Las vistas sobre el mar y lagos, combinado con el inmenso verde de la isla son también increíbles. Es posible hacer un itinerario circular que rodea esta montaña.


Quiraing fue la última parada importante, porque la tarde avanzaba inexorablemente y teníamos que pensar en volver a la civilización para cenar y dormir; pero Trotternish tiene mucho más lugares que visitar: la Cueva de Oro (Cave of Gold), Fairy Glen, Duntulm Castle, Hugh’s Castle ... Me atrevería a decir que si tienes intención de explorar a fondo Trotternish y andar un poco, un día se hace corto.

Portree, es la última visita del día antes de llegar a Broadford, donde tenemos el alojamiento, un albergue que pertenece a la SYHA (Scottish Youth Hostels Association), que ya teníamos reservado – igual que el resto de alojamientos de todo el viaje – desde hacía 3 meses.

Portree no se caracteriza por su belleza, pero sí que tiene algunos elementos interesantes: la línea de casas de la fachada marítima que da al puerto, pintada con atractivos colores; y también el magnífico emplazamiento natural de la villa, al fondo de una estrecha y protegida ensenada, y rodeada de cerros siempre de este color tan verde. 



Como brillante final de jornada, en Portree podemos contemplar una magnífica puesta de sol que da unas tonalidades increíbles a toda la bahía y el paisaje.

Acabaré dejando 3 interesantes enlaces de Skye:



http://www.snh.org.uk/pdfs/publications/geology/skye.pdf  es un documento de la Scottish National Heritage, que hace una completo repaso de la formación y geologia tan peculiar de Skye (en inglés)

http://www.walkhighlands.co.uk/skye/ Es una web que propone infinidad de excursiones a pie por Skye, de todos los niveles y horarios, y dispone de descripción i mapa detallados de cada ruta (en inglés).

http://www.skyecomuseum.co.uk/ecomuseum-map.php es la web del EcoMuseo de Skye, que describe muy detalladament la parte més interessant, geològicamente hablando, de la Península de Trotternish en Skye. Tiene un buen  mapa interactivo y está en inglés.


Posts relacionados



#Postamigos

-Blog Viajar Code: Verónica: Verónica nos detalla en su blog el recorrido que hizo por Skye en su viaje a Escocia el año 2012
Madaboutravel: en ruta por Skye: la bloguer y amiga Madaboutravel nos propone un recorrido por Skye. Os aconsejo que leáis todos sus posts sobre Escocia, porque es un país que conoce muchísimo.
-Viajeros 3.0: imprescindibles de Escocia, isla de Skye : Rebeca hace un relato de su  itinerario por Skye 



divendres, 18 d’octubre de 2013

SCOTLAND: UN SOMNI FET REALITAT - 1A PART



Eilean Donan Castle, Highlands, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom



Sé que el títol d’aquest article és molt tòpic, però realment és veritat; Escòcia és un país que des de petit he volgut visitar i finalment aquest estiu hem pogut aconseguir complir aquest somni perseguit durant tants anys.
Enguany ha estat possible perquè hem pogut ajustar moltíssim el pressupost en 2 temes bàsics: primer trobar bitllets d’avió d’una companyia irlandesa de baix cost, i en segon lloc un lloguer de cotxe igualment a un preu molt inferior a l’esperat per tractar-se del Regne Unit.

Bé, atès que tinc molt a explicar i no vull cansar els lectors, intentaré sintetitzar i “anar al gra”, sempre que sigui possible:

Començaré annexant-vos el mapa amb el recorregut realitzat durant 1 setmana sencera i després aniré amb els detalls més interessant del viatge dia a dia:





 Mapa d'Escòcia amb l'itinerari fet per nosaltres 
(Heu de tenir en compte que el vam realitzar en sentit horari,
 amb inici i final a l'aeroport de Glasgow-Prestwick)
  

1r dia – dimecres 21 d’agost: Aeroport de Glasgow-Prestwick – Fort William

Comença una mica estressant, perquè hem de matinar quan el dia abans havíem arribat al b&b (bed & breakfast) gairebé a les 00.45. -és el preu de volar amb una línia de baix cost: sovint són horaris molt intempestius-. A més a més, hem de tornar a l’aeroport a recollir al cotxe de lloguer, i el que crea més neguit: és un país on el volant és la dreta i conduixen per l’esquerra , inèdit per a tots 2.  I per acabar-ho d’arreglar plou i fa pinta de no millorar.

Atès que el dia no comença gaire bé – parlant en termes meteorològics és clar-, no tenim altre remei que posar-nos a conduir descartant de moment aturar-nos pel camí a fer cap visita. Per sort és encara aviat i el dia és llarg.

Malgrat la pluja, de seguida podem apreciar alguns detalls que seran constants al llarg de gairebé tot el viatge: els boscos i prats són d’un verd intens, similar al que podríem trobar a Suïssa o al Tirol.

Sense gairebé adonar-nos-en, en poc més d’una hora de viatge entrem a Loch Lomond, un gran llac (loch en idioma gaèlic) de gairebé 40 km. de longitud – el de més superfície de tot el Regne Unit, i catalogat com a Parc nacional. Aquí és la 1a excursió prevista del viatge, i sembla que serà possible, perquè ha parat de ploure i s’ha obert alguna clariana.

Loch Lomond, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom

Loch Lomond


Loch Long, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom

Loch Long


L’excursió triada és una ruta circular de curta durada, unes 3 hores, que surt des d’Arrochar i ens permetrà veure 2 llacs: el Loch Long i el Loch Lomond.
L’excursió és espectacular, no tant per les vistes, sino sobretot per la vegetació, amb magnífics boscos de pins barrejats amb alguna fageda. També ens crida l’atenció un altre detall: no parem de trobar rieres, rierols i manantials, l’aigua circula amb alegria per tot arreu i això és un tret comú a tota Escòcia.

Loch Lomond, Cruach Tairbeirt, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom

Espectacular pineda que vam travessar durant la ruta pels vessants de la Cruach Tairbeirt


Aquí us deixo 2 enllaços que us poden interessar:
-L’excursió que vàrem fer: Cruach Tairbeirt Walk

Quan arribem al cotxe el sol llueix, i això dóna molta més alegria a tot el paisatge i els seus tons verds. Sembla mentida que unes poques hores abans la pluja hagués estat protagonista.

Aprofitant l’escletxa de bon temps hem d’anar per feinar i dirigir-nos a la 2a destinació del dia: Loch Awe.
Loch Awe és el 3r llac d’aigua dolça més gran d’Escòcia en quant a superfície, i és molt allargat i estret. A part de la bellesa dels paisatge en sí, té un altre focus de gran interès: el castell de Kilchurn (Kilchurn Castle), una construcció imponent situada a un extrem del Loch, parcialment en ruïnes, i 100% aconsellable de visitar.

Loch Awe, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom

Loch Awe

L’entrada és lliure, peró heu de tenir en compte que ens va costar trobar l’aparcament del castell, ja que no està indicat, tot i trobar-se al costat de la carretera.
També he de destacar que de tornada al cotxe va posar-se a ploure, clar indicador del clima d’Escòcia: temps molt canviant en qüestió de poques hores: pluja-sol-pluja-sol.

Kilchurn Castle, Loch Awe, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom

Kilchurn Castle


Kilchurn Castle, Loch Awe, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom

Kilchurn Castle i Loch Awe


Sota la pluja hem de seguir conduint, atès que encara ens queden una mica de 100 km. per arribar a l’allotjament reservat, situat molt aprop de Fort William. Afortunadament, just pocs km. després de Loch Awe, i coincidint gairebé amb que entrem dins territori de les Highlands, torna a sortir el sol.

Aquests darrers 100 km. del dia us asseguro que no els oblidaré mai: és un dels millors recorreguts per carretera que mai hagi fet!!!

És un tram que travessa alguns dels paratges més emblemàtics i espectaculars del Sud de les Highlands: Black Mount, Glen Coe, Loch Leven i Loch Linnhe. Aquest darrer, més que llac (Loch), és un bonic i allargat estuari on està emplaçat Fort William.


Black Mount, Highlands, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom

Black Mount, porta d'entrada de les Highlands


Malauradament la tarda anava avançant i les aturades havien de ser de curta durada, si no volíem arribar massa tard a Fort William. Nogensmenys, com a contrapartida el sol ja començava a apropar-se a la línia de l’horitzó, de manera que el paisatge havia quedat ben nítid, amb unes llums increibles, ideal per a contemplar aquests paisatges tan extraordinaris i poder fer fotos gairebé de National Geographic.

Tots els paratges d’aquest darrer tram de carretera  eren de gran bellesa, però sens dubte que per damunt de tots destaca  GLEN COE, una vall d’origen volcànic, que l’erosió ha anat modelant fins a transformar-la en una fantàstica vall glacial de 12 km de longitud que acaba morint a Loch Leven.
Així mateix Glen Coe és escenari d’un tràgic episodi de la història d’Escòcia, en què van morir a traïció 38 membres del clan dels McDonald l’any 1692.


Glen Coe, Highlands, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom


Glen Coe, Highlands, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom


Glen Coe

El nostre 1r i memorable dia per Escòcia finalitza de manera brillant – no podia ser d’una altra manera- amb la 1a cervesa del viatge, assaborida a Roy Bridge, el  nostre allotjament, situat a uns 15 km. al Nord de Fort William.

Fort William, Loch Linhe, Highlands, Escocia, Scotland, Regne Unit, United Kingdom

Capvespre a Fort William i Loch Linhe

-Altres Posts relacionats

- Viatge a Escòcia - 2a part: Eilean Donan Castle i Isle of Skye


#Postamics

- Blog Viajar Code: Verónica. Relat del viatge que va realitzar a Escòcia l'any 2012, concretament el 10è dia, quan travessa el Sud de les Highlands i Glen Coe: http://akasha83.blogspot.com.es/2012/08/rumbo-stirling.html




SCOTLAND: UN SUEÑO HECHO REALIDAD - 1ª Parte

Sé que el título de este artículo es muy tópico, pero realmente es verdad; Escocia es un país que desde pequeño he querido visitar y finalmente este verano hemos podido conseguir cumplir este sueño perseguido durante tantos años.
Esto ha sido posible porque hemos podido ajustar muchísimo el presupuesto en 2 temas básicos: primero encontrar billetes de avión de una compañía irlandesa de bajo coste, y en segundo lugar un alquiler de coche igualmente a un precio muy inferior al esperado por tratarse del Reino Unido.

Bien, dado que tengo mucho a explicar y no quiero cansar los lectores, intentaré sintetizar e “ir al grano”, siempre que sea posible:

Empezaré anexando el mapa con el recorrido realizado durante 1 semana entera y después iré con los detalles más relevantes del viaje día a día:




1r día – miércoles 21 de agosto: Aeropuerto de Glasgow-Prestwick – Fort William


Empieza un poco estresante, porque tenemos que madrugar cuando el día antes habíamos llegado al b&b (bed & breakfast) casi a las 00.45. -es el precio de volar con una línea de bajo coste: a menudo son horarios muy intempestivos-. Además, tenemos que volver al aeropuerto a recoger el coche de alquiler, y lo que crea más desazón: tienen el volante a la derecha y conducen por la izquierda, inédito para los 2. Y para acabarlo de arreglar llueve y no tiene aspecto de mejorar. 


Dado que el día no empieza demasiado bien – hablando en términos meteorológicos está claro-, no tenemos otro remedio que ponernos a conducir descartando de momento pararnos por el camino a hacer ninguna visita. Por suerte todavía es pronto y el día es largo.

A pesar de la lluvia, enseguida podemos apreciar algunos detalles que serán constantes a lo largo de casi todo el viaje: los bosques y prados son de un verde intenso, similar al que podríamos encontrar en Suiza o el Tirol.

Sin casi darnos cuenta, en poco más de una hora de viaje entramos Loch Lomond, un gran lago (loch en idioma gaélico) de casi 40 km. de longitud, el de mayor superficie de todo el Reino Unido, y catalogado como Parque nacional. Aquí es la 1a excursión prevista del viaje, y parece que será posible, porque ha parado de llover y empieza a abrirse algún claro. 
La excursión elegida es una ruta circular de corta duración, unas 3 horas, que sale desde Arrochar y nos permitirá ver 2 lagos: el Loch Long y el Loch Lomond. 
La excursión es espectacular, no tanto por las vistas, sino sobre todo por la vegetación, con magníficos bosques de pinos mezclados con algún hayedo. También nos llama la atención otro detalle: no paramos de encontrar arroyos, riachuelos y manantiales, el agua circula con alegría por todas partes y esto es un hecho común en toda Escocia.
Aquí os dejo 2 enlaces que os pueden interesar: 
-a la excursión que hicimos: Cruach Tairbeirt Walk 

Cuando llegamos al coche el sol luce, y esto da mucha más alegría a todo el paisaje y sus tonos verdes. Parece mentira que unas pocas horas antes la lluvia hubiese sido protagonista.


Aprovechando la rendija de buen tiempo tenemos que ir al grano y dirigirnos al 2º destino del día: Loch Awe.
Loch Awe es el 3r lago de agua dulce más grande de Escocia  en cuanto a superficie, y es muy alargado y estrecho. Aparte de la belleza de los paisaje en sí, tiene otro elemento de gran interés: el castillo de Kilchurn (Kilchurn Castle), una construcción imponente situada en un extremo del Loch, parcialmente en ruinas, y 100% aconsejable de visitar. 
La entrada es libre, pero debéis tener en cuenta que nos costó encontrar el aparcamiento del castillo, puesto que no está indicado, pese a encontrarse junto a la carretera. 
También tengo que destacar que de vuelta al coche se puso a llover, claro indicador del clima de Escocia: tiempo muy cambiante en cuestión de pocas horas: lluvia-sol-lluvia-sol.

Bajo la lluvia tenemos que seguir conduciendo, dado que todavía nos quedan un poco de 100 km. para llegar al alojamiento reservado, situado muy cerca de Fort William. Afortunadamente, justo pocos km. después de Loch Awe, y coincidiendo casi con que entramos dentro de territorio de las Highlands, vuelve a salir el sol.

Estos últimos 100 km. del día os aseguro que no los olvidaré nunca: es uno de los mejores recorridos por carretera que nunca haya hecho!!! 

Es un tramo que atraviesa algunos de los parajes más emblemáticos y espectaculares del Sur de las Highlands: Black Mount, Glen Coe, Loch Leven y Loch Linnhe. Este último, más que lago (Loch), es un bonito y alargado estuario donde está emplazado Fort William.

Desgraciadamente la tarde iba avanzando y las paradas tenían que ser de corta duración, si no queríamos llegar demasiado tarde a Fort William. Sin embargo, como contrapartida el sol ya empezaba a acercarse a la línea del horizonte, de forma que el paisaje había quedado muy nítido, con unas luces increibles, ideal para contemplar estos paisajes tan extraordinarios y poder hacer fotos casi de National Geographic.

Todos los parajes de este último tramo de carretera eran de gran belleza, pero sin duda que por encima de todos destaco GLEN COE, un valle de origen volcánico, que la erosión ha ido modelando hasta transformarla en un  fantástico valle glacial de 12 km de longitud que acaba en Loch Leven. 
Asimismo Glen Coe es escenario de un trágico episodio de la historia de Escocia, en qué murieron a traición 38 miembros del clan de McDonald en 1692.

Nuestro 1r y memorable día por Escocia finaliza de manera brillante – no podía ser de otro modo- con la 1a cerveza del viaje, saboreada a Roy Bridge, nuestro alojamiento, situado a unos 15 km. al Norte de Fort William.


#Postamigos

- Blog  Viajar Code: Verónica. Relato del viaje a Escocia realizado el año 2012, concretamente el 10º dia, cuando cruza el sur de las Highlands pasando por Glen Coe:  http://akasha83.blogspot.com.es/2012/08/rumbo-stirling.html





dilluns, 14 d’octubre de 2013

LA COSTA BRAVA: CAMINS DE RONDA, JACIMENTS ARQUEOLÒGICS I POBLES MEDIEVALS DEL BAIX EMPORDÀ







El primer cap de setmana d’octubre de 2013 vàrem fer una escapada “llampec” d’un dia a la Costa Brava, aprofitant l’avinentesa que era el 13è  Cap de Setmana Ibèric.

En el marc d’aquesta activitat ja ben consolidada que organitza cada any el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), els jaciments ibèrics gestionats pel MAC tenien l’entrada lliure, i alguns d’ells amb visita guiada gratuïta, entre els quals estava el poblat d’Ullastret, que feia molts anys que no visitàvem – més de 20 – , i per tant una bona excusa per a tornar-hi.


Mapa de la Costa Brava central amb els llocs visitats encerclats en vermell


Atès que la visita guiada estava programada per a les 16.30 de la tarda, vàrem decidir que podíem aprofitar el matí, i res millor que fer algun dels camins de ronda senyalitzats que voregen la Costa Brava.
El recorregut escollit és el tram que travessa el municipi de Begur, concretament entre Aiguablava i Fornells, amb una durada aproximada de 2'5 hores entre anada i tornada i a ritme contemplatiu.


El Camí de Ronda al seu pas per Fornells, ben arran de mar

Aquí us deixo l'enllaç a la web de l'Ajuntament de Begur, on us podeu descarregar un fitxer PDF amb els camins de ronda:



Es tracta d’una de les zones més belles de la Costa Brava, amb petites cales, litoral poc urbanitzat, i frondoses pinedes que arriben fins la mateixa línia de costa.


Panoràmica d'Aiguablava i Fornells des del Camí de Ronda


A més a més, hem d’afegir que fa un dia assolellat, amb temperatura ideal - entorn els 22 C - , i trobem poca gent. Només tenim dubtes si serà possible banyar-nos i fer el comiat de la temporada de platja, perquè el dia anterior hi va haver temporal marítim i encara es noten els efectes. Aquest dubte el resolem gairebé al final del recorregut, quan trobem una cala molt protegida, en què les onades arriben prou esmorteïdes, i no hi ha perill per al bany J.



Gaudint del merescut bany en una cala idíl.lica


Havent dinat ens dirigim al jaciment d’Ullastret, situat a uns 7 km. de la Bisbal d’Empordà.

Ullastret és un dels jaciments ibèrics més grans de Catalunya, datat entre els S VI i II a C, i va ser la capital de la tribu ibèrica dels indigets, que van controlar una bona part del Nordest de Catalunya.



Cisterna de l'oppidum ibèric del Puig de Sant Andreu, Ullastret


A més d’Ullastret, encara es conserven altres poblats dels indigets, entre els que podem esmentar com a més importants El Castell (Palamós) i el Puig de Castellet, (Lloret de Mar), tots 2 visitables.

Per tal de no estendre’m gaire, només esmentaré el que considero que és el més destacat d’Ullastret, que no és altra cosa que les muralles de l’oppidum del Puig de Sant Andreu, que en alguns punts superen els 4 m d’alçada.



Muralles ibèriques del Puig de Sant Andreu, Ullastret

Per si us interessa aprofundir amb  Ullastret, els indigets i la cultura ibèrica, us deixo 1 enllaç molt interessant a la web del MAC , que explica molt detalladament els 3 jaciments més coneguts dels indigets:


No puc obviar tampoc, que molt aprop  d’Ullastret – a menys de 25 km. -  es troba l’altre jaciment arqueològic més important de les terres gironines, les ruïnes d’Empúries, colònia grega fundada per comerciants de Focea al   S VI a C. i després ocupada pels romans a partir del S II a C.
Aquí us deixo l’enllaç a la web del MAC, en que fa un recorregut molt interessant per la història i jaciment d’Empúries:


Acabada la visita d’Ullastret, comprovem que encara és aviat, les 18.30 h, i que ens dóna temps a fer una darrera activitat.
Finalment ens decidim per visitar un poble medieval, ja que estem possiblement dins la zona de Catalunya amb major concentració de pobles medievals: Peratallada, Pals, Cruïlles, Monells, Vulpellac, Palau-sator, Ullà, Sant Martí d’Empúries, ...



Palau-sator

El poble triat és inicialment Peratallada, però hem de canviar de plans, perquè hi celebren una fira medieval, els seus accessos estan col·lapsadíssims, tant de gent com de vehicles, i no hem vingut a fer cues ni trobar massificacions.

A només 2 km. està Palau-sator, un notable conjunt monumental d’època medieval en què destaca el nucli antic fortificat, la torre de les Hores, l’antic castell i estrets carrers molt ben conservats.



Torre de les Hores, Palau-sator


Acabem la visita de Palau-sator que comença a fer-se fosc, això vol dir que és hora de tornar.

Relats d'altres viatgers #Postamics


- Diario de viaje de Kiana ha publicat Begur, una de las perlas de la Costa Brava



LA COSTA BRAVA: CAMINOS DE RONDA, YACIMIENTOS ARQUEOLÓGICOS Y PUEBLOS MEDIEVALES


El primer fin de semana de octubre de 2013 hicimos una escapada “relámpago” de un día a la Costa Brava, aprovechando la coyuntura que era el 13º Fin de semana ibérico

En el marco de esta actividad ya muy consolidada que organiza cada año el Museo de Arqueología de Cataluña (MAC), los yacimientos ibéricos gestionados por el MAC tenían la entrada libre, y algunos de ellos con visita guiada gratuita, entre los cuales estaba el poblado de Ullastret, que hacía muchos años que no visitábamos – más de 20 – , y por lo tanto una buena excusa para volver.

Dado que la visita guiada estaba programada para las 16.30 de la tarde, decidimos que podíamos aprovechar la mañana, y nada mejor que hacer alguno de los caminos de ronda señalizados que bordean la Costa Brava.

El recorrido escogido es el tramo que atraviesa el municipio de Begur, concretamente entre Aiguablava y Fornells, de una duración aproximada de 2'5 horas entre ida y vuelta y a un ritmo contemplativo.
Aquí os dejo el enlace a la web del Ayuntamiento de Begur, con un archivo en PDF de los caminos de ronda para descargar:


Se trata de una de las zonas más bellas de la Costa Brava, con pequeñas calas, litoral poco urbanizado, y frondosos pinares que llegan hasta la misma línea de costa.
Además, tenemos que añadir que hace un día soleado, con temperatura ideal - en torno los 22 C - , y encontramos poca gente. Sólo dudamos de si será posible bañarnos y hacer la despedida de la temporada de playa, porque el día anterior hubo temporal marítimo y todavía se notan los efectos. Esta duda lo resolvemos casi al final del recorrido, cuando encontramos una cala muy protegida, donde las olas llegan amortiguadas, y no hay peligro para el baño.


Después de comer nos dirigimos al yacimiento de Ullastret, situado a unos 7 km. de la Bisbal d'Empordà.


Ullastret es uno de los yacimientos ibéricos más grandes de Cataluña, datado entre los S. VI y II a. C., y fue la capital de la tribu ibérica de los indiketes, que controlaron una buena parte del Nordeste de Cataluña. 

Además de Ullastret, todavía se conservan otros poblados de los indiketes, entre los que podemos mencionar como más importantes El Castell (Palamós) y el Puig de Castellet, (Lloret de Mar), los 2 visitables.


Para no extenderme excesivament, sólo mencionaré lo  que considero que es lo más destacado de Ullastret, que no es otra cosa que las murallas del asentamiento del Puig de Sant Andreu, que en algunos puntos superan los 4 m de altura.

Por si os interesa profundizar con Ullastret, los indiketes y la cultura ibérica, os dejo 1 enlace muy interesante a la web del MAC , que explica muy detalladamente los 3 yacimientos más conocidos de los indiketes:


No puedo obviar tampoco, que muy cerca de Ullastret – a menos de 25 km. - se encuentra el otro yacimiento arqueológico más importante de las tierras gerundenses, las ruinas de Empúries, colonia griega fundada por comerciantes de Focea en el S. VI a. C. y después ocupada por los romanos a partir del S II a. C.
Aquí os dejo el enlace a la web del MAC, que hace un recorrido muy interesante por la historia y  el yacimiento de Empúries


Acabada la visita de Ullastret, comprobamos que todavía es pronto, las 18.30 h, y que nos da tiempo a hacer una última actividad.

Finalmente nos decidimos por visitar un pueblo medieval, puesto que estamos posiblemente dentro de la zona de Cataluña con mayor concentración de pueblos medievales: Peratallada, Pals, Cruïlles, Monells, Vulpellac, Palau-sator, Ullà, Sant Martí  d'Empúries, ...


El pueblo elegido es inicialmente Peratallada, pero tenemos que cambiar de planes, porque celebran una feria medieval, sus accesos están colapsadísimos tanto de gente como de vehículos, y no hemos venido a hacer colas ni encontrar masificaciones.

A sólo 2 km. está Palau-sator, un notable conjunto monumental de época medieval donde destaca el casco antiguo fortificado, la torre de las Horas, el antiguo castillo y estrechas calles muy bien conservadas.


Acabamos la visita de Palau-sator cuando empieza a oscurecer, esto significa que ya es hora de regresar.





- Diario de viaje de Kiana ha publicado Begur, una de las perlas de la Costa Brava







divendres, 4 d’octubre de 2013

ELS COLORS DE LA TARDOR (2a part)







Un any més torna a ser aquí la tardor, una època que ens ofereix el fantàstic espectacle dels canvis de colors de les fulles dels arbres caducifolis.

A l’igual que l’any passat, he cregut interessant  compartir amb vosaltres més itineraris que ens permetin gaudir dels boscos caducifolis presents per la geografia catalana.

Anem a descobrir aquestes 4 meravelles naturals que us proposo:


Mapa amb la localització dels 4 boscos


1-Serra de Catllaràs

Es tracta d’un espai natural protegit, situat al Berguedà, comarca del Nord de la província de Barcelona, d’alçades mitjanes – el punt més alt no arriba als 1.800 m- , en què els boscos són l’hàbitat majoritari d’aquest  massís calcari.
El bosc que he escollit és la zona al voltant del Santuari de Falgars, de molt fàcil accés, atès que una petita carretera asfaltada hi arriba des de La Pobla de Lillet.


Bosc de Falgars


Es tracta d’un bosc mixt, de faigs i pi roig, que a la tardor proporciona una fantàstica fusió de cromatismes del verd dels pins amb els marrons i ocres dels faigs.
No obstant l’espectacle no s’acaba aquí: els boscos del Catllaràs són habitats pel cérvol,  mamífer que a inicis de la tardor, emet uns sons característics,  la famosa brama del cérvol, per part dels mascles, que intenten atraure les femelles, que estan en època de zel. Aquesta brama  podem escoltar-la al Catllaràs.
Un darrer consell: val la pena apropar-se fins el mirador del Roc de la Lluna, amb espectaculars vistes del Pedraforca, el Moixeró, la Tossa d’Alp, la Serra de Montgrony i fins i tot el Puigmal.


Vista del Pedraforca des dels voltants de Falgars



2- Obaga de Nou Comes

Aquesta fageda també està situada a la comarca del Berguedà, al Nord de la província de Barcelona, i a diferència de l'anterior té un accés més llarg i complicat.
Per a trobar-la cal arribar a Berga, i des d’aquí agafar la carretera direcció Rasos de Peguera (BV-4243). Al poc de passar el km. 4 de la ctra. BV-4243 cal agafar una pista a ma dreta sense asfaltar i en bon estat que va al Santuari de Corbera, on aparcarem el cotxe. Des del Santuari cal seguir les marques blanques i vermelles del GR-107 (Camí dels Bons Homes), que en una hora aproximadament ens portaran fins la fageda.


L'Obaga de Nou Comes a finals d'octubre


3- Fageda de Bonbac (o del Barretó)

És una fageda situada al Nord-oest de la província de Girona, al Municipi de Vidrà.
Per accedir-hi cal anar a Sant Quirze de Besora i allí agafar la carretera GIP-5227 direcció Vidrà. Una mica després del km. 9, surt a ma esquerra una pista sense asfaltar, en bon estat, que arriba fins l’ermita de Sant Jaume del Barretó. La fageda és a uns centenars de metres de l’ermita.



Fageda del Barretó
(font: www.quetiempo.es/fotos-de-girona/)


4- Requesens

Aquest 4t i darrer bosc caducifoli que proposo no és una fageda, sinó un bosc mixt de  roures, alzines, alzines sureres, castanyers i faigs.
Està situat al Nord-est de la província de Girona, a tocar de França, i dins del Massís de les Alberes, un espai natural protegit legalment sota la denominació de Paratge natural d’interès nacional (PNIN).
El seu accés es el següent: una mica abans d’arribar a la Jonquera venint des de Girona per la carretera N-II, surt a ma dreta una carretera local que va fins a Cantallops, la GI-601. Un cop a Cantallops cal continuar per una pista sense asfaltar en bon estat que porta fins el llogarret de Requesens, on hem d’aparcar el cotxe. El bosc és a tocar del llogarret.

Aquí us deixo un enllaç a un mapa de l'itinerari del Bosc de Requesens. Veureu que està marcat amb color fúcsia i amb el núm. 4.



Bosc i castell de Requesens
(font: ca.wikipedia.org)


Com a complement a una passejada per aquest bosc us recomano 2 visites culturals:

-La 1ª és el Castell de Requesens, monument construït possiblement al  S XIII, encara que malauradament molt poques parts es conserven d’aquest període, doncs a finals del  S XIX el castell va ser reconstruït totalment, d’acord amb els criteris neomedievals de l’època.

- la 2ª és la ruta dels dòlmens i menhirs dels Estanys de la Jonquera, ideal per als amants de l’arqueologia i dels monuments megalítics d’època prehistòrica. Aquí teniu l'enllaç amb aquest itinerari ben detallat:

-Dòlmens i menhirs de la Jonquera

Acabaré el present article amb un altre enllaç; es tracta del post que vaig publicar l'any passat amb la 1a selecció de boscos caducifolis:

-Els colors de la tardor (1a part)
-Els colors de la tardor (3a part)




LOS COLORES DEL OTOÑO (2ª PARTE)

Un año más ha llegado el otoño, una época que nos ofrece el fantástico espectáculo de los cambios de colores de las hojas de los árboles caducifolios.

Al igual que el año pasado, he creído interesante compartir con vosotros más itinerarios que nos permitan disfrutar de los bosques caducifolios presentes por la geografía catalana.

Vamos a descubrir estas 4 maravillas naturales que os propongo:

1-Sierra de Catllaràs

Se trata de un espacio natural protegido, situado en el Berguedà, comarca del norte de la provincia de Barcelona, de alturas medias – el punto más alto no llega a los 1.800 m- , donde los bosques son el hábitat mayoritario de este macizo calcáreo.

El bosque que he escogido es la zona alrededor del Santuario de Falgars, de muy fácil acceso, dado que una pequeña carretera asfaltada llega desde La Pobla de Lillet.
Se trata de un bosque mixto, de hayas y pino rojo, que en otoño proporciona una fantástica fusión de cromatismos del verde de los pinos con los marrones y ocres de las hayas.

No obstante el espectáculo no se acaba aquí: los bosques del Catllaràs son habitados por el ciervo, mamífero que a inicios del otoño emite unos sonidos característicos, la famosa berrea del ciervo, por parte de los machos, que intentan atraer las hembras, que están en época de zelo. Esta berrea podemos escucharla en el Catllaràs.

Un último consejo: merece la pena acercarse al mirador del Roc de la Luna, con espectaculares vistas del Pedraforca, el Moixeró, la Tossa de Alp, la Sierra de Montgrony e incluso el Puigmal.




2- Obaga de Nou Comas

Este hayedo también está situado en la comarca del Berguedà, al norte de la provincia de Barcelona, y a diferencia del anterior tiene un acceso más largo y complicado.

Para encontrarlo hay que llegar hasta Berga, y desde aquí coger la carretera dirección Rasos de Peguera (BV-4243). Al poco de pasar el km. 4 de la Ctra. BV-4243 hay que coger una pista a mano derecha sin asfaltar y en buen estado que va al Santuario de Corbera, donde aparcaremos el coche.
Desde el Santuario hay que seguir las marcas blancas y rojas del GR 107 (Camino de los Buenos Hombres), que en una hora aproximadamente nos llevarán hasta el hayedo.



3- Hayedo de Bonbac (o del Barretó)

Es un hayedo situado en el Noroeste de la provincia de Girona, en el municipio de Vidrà.
Para acceder a él hay que ir a Sant Quirze de Besora y allí coger la carretera GIP-5227 dirección Vidrà. Un poco después del km. 9 de la GIP-5227 sale a mano izquierda una pista sin asfaltar, en buen estado que llega hasta la ermita de Sant Jaume del Barretó. El hayedo está a unos centenares de metros de la ermita.



4- Requesens

Este 4º y último bosque caducifolio que propongo no es un hayedo, sino un bosque mixto de robles, encinas,  alcornoques, castaños y hayas.
Está situado en el Nordeste de la provincia de Girona, en los límites con Francia, y dentro del Macizo de las Alberes, un espacio natural protegido legalmente bajo la denominación de Paraje natural de interés nacional (PNIN).

Su acceso es el siguiente: Un poco antes de llegar a la Jonquera viniendo desde Girona por la carretera N-II, sale a mano derecha una carretera local que va hasta Cantallops, la GI-601. Una vez en Cantallops hay que continuar por una pista sin asfaltar en buen estado que va hasta la pedanía de Requesens, donde tenemos que aparcar el coche. El bosque es bien visible desde la pedanía.

Aquí os dejo un enlace con el mapa del itinerario del Bosque de Requesens.
Podréis apreciar que está marcado en color fucsia y con el número 4.

Como complemento a un paseo por este bosque os recomiendo 2 visitas culturales:

-La 1ª es el Castillo de Requesens, monumento construido posiblemente en el S. XIII, aunque desgraciadamente muy pocas partes se conservan de este periodo, pues a finales del S. XIX el castillo fue reconstruido totalmente, de acuerdo con los criterios neomedievales de la época.


- la 2ª es la ruta de los dólmenes y menhires de los Estanques de la Jonquera, ideal para los amantes de la arqueología y de los monumentos megalíticos de época prehistórica.

Dolmenes i menhires de la Jonquera


Para acabar, os dejo otro enlace al artículo que publiqué el año pasado con una 1ª selección de bosques caducifolios:

Los colores del otoño (1ª parte)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...