divendres, 15 de novembre de 2013

SCOTLAND, UN SOMNI FET REALITAT - 3A PART



Urquhart Castle, Loch Ness, Highlands, Scotland, Escòcia, Regne Unit, United Kingdom



3r dia monstres, castells i paisatges inalterats

Avui estem una mica tristos perquè hem de marxar d’Skye, una illa que ens ha seduït totalment, i ens sap greu no poder quedar-nos-hi més dies.

Així que a 1a hora del matí, i després d’esmorzar un “sandwich” i un cafè amb llet soluble que pots comprar i consumir a moltes botigues de queviures de cadenes tipus “Spar” o similars – recurs que et permet estalviar algunes Lliures, si l’allotjament no inclou l’esmorzar -, abandonem Skye per endinsar-nos al cor de les Highlands, on trobem un llac poc conegut anomenat Loch NESS, on diuen que encara existeix un monstre !! ;)



Mapa detallat de la ruta realitzada durant el 3r i 4t dies


El 1r destí del dia és el castell d’Urquhart, situat a un turó damunt el Loch Ness; per tant presenta 2 grans atractius: l’interès arquitectònic i artístic, i les excel.lents vistes panoràmiques del Loch Ness. Llàstima que aquest 2n aspecte no podem assaborir-lo al 100%, ja que de moment el cel és ben cobert i en algun moment plovisqueja.

Urquhart Castle, Loch Ness, Highlands, Scotland, Escòcia, Regne Unit, United Kingdom

Urquhart Castle, porta d'accés


L’actual castell d’Urquhart es va construir molt possiblement al S XIII, i les evidències arqueològiques apunten que anteriorment podia haver existit al mateix lloc un assentament picte; així ho confirmaria la troballa d’un fragment de fermall (joia) picte de finals S VIII o inicis S IX.

Com a lloc estratègic de control del territori és un monument que ha patit molt els efectes de les guerres, per tant està força malmès, sobretot després de 1692, quan les tropes oficials del Rei William III van  fer explotar parcialment el castell per tal d’evitar que els rebels Jacobites, partidaris del deposat rei James VII, poguessin tornar a fer-se forts a Urquhart.

Urquhart Castle, Loch Ness, Highlands, Scotland, Escòcia, Regne Unit, United Kingdom

Urquhart Castle, muralles i torre de l'homenatge


Malgrat aquest deteriorament, encara es conserven raonablement bé una part de les muralles, la torre de l’homenatge, i altres dependències, i per això us aconsello la visita.

Acabat el recorregut cultural per Urquhart és hora de gaudir del patrimoni natural i anirem a Glen Affric, una reserva natural protegida, de la que tenim molt bones referències, i que queda força a prop de la zona.

Glen Affric és una vall que compta amb un dels boscos autòctons de pi caledoni millor conservats de tota Escòcia, però també té altres importants tresors ecològics, com són l’àliga, la llúdriga i el cérvol. Degut a aquesta gran biodiversitat i riquesa natural Glen Affric ha estat declarat Reserva Natural Nacional.
El fet de no estar senyalitzat i de tenir com accés una carretera estreta i amb trams de revolts, fa que sigui una vall molt tranquil·la, poc humanitzada i aïllada, a diferència dels més freqüentats i turístics Loch Ness i Urquhart.


Glen Affric, Highlands, Scotland, Escòcia, Regne Unit, United Kingdom


Glen Affric,Highlands, Scotland, Escòcia, Regne Unit, United Kingdom


Glen Affric



El dia continua ennuvolat, però sense ploure, i això fa que ens animem a fer 2 curtes rutes a peu per Glen Affric.
La 1a és un itinerari circular que s’endinsa per les pinedes autòctones i passa a la vora d’un salt d’aigua anomenat Dog Falls.
El 2n itinerari ens porta a través d’una pista fins Loch Affric, un bonic llac que presideix la vall de Glen Affric.


Loch Affric, Glen Affric, Highlands, Scotland, Escòcia, Regne Unit, United Kingdom

Loch Affric


La pau i tranquil·litat que dóna passejar per aquests paratges ens fa oblidar que les hores passen i que la tarda és a punt de finalitzar; per tant hem d’anar per feina i buscar lloc per sopar.
Atès que Inverness -la capital de les Highlands - no és gaire lluny, ens ve de pas i és una ciutat important, amb serveis i abundant oferta en restauració, és el lloc escollit per  aturar-nos a sopar.


Inverness, Highlands, Scotland, Escòcia, Regne Unit, United Kingdom

Inverness


Davant la varietat de locals de tot tipus de menjar ens decidim per un de típicament britànic: el pub, que tenen uns preus força raonables.
Havent sopat encara hem de fer una mica de carretera fins Aviemore, on tenim l’allotjament reservat, un altre hostel de la SYHA.

4t dia (matí) Bye bye Highlands, hello Central Scotland

Avui teníem intenció de fer alguna caminada pel Cairngorms National Park, l’altre Parc Nacional escocès, però hem de desistir, perquè el temps no acompanya: està força ennuvolat, amb alguns cims enboirats i amb plugim intermitent.
Per tant agafem el cotxe i anem direcció sud, de moment sense cap ruta concreta, només sabem que hem d’arribar a dormir a Stirling, on tenim reservat l’allotjament.

La incertesa de no saber que visitarem ben aviat s’acaba, ja que pocs km. més al sud d’Aviemore, i coincidint amb que ha deixat de ploure definitivament,  trobem per la carretera un cartell que indica una desviació a Blair, un castell del que teníem alguna referència prèvia.

Blair Castle, Perthshire, Scotland, Escòcia, Regne Unit, United Kingdom

Blair Castle

Visitem Blair Castle per fora, i fins on ens permeten les reixes del recinte, que més que un castell és un elegant palau del S XIX.

Acabat el breu recorregut pels exteriors de Blair Castle, la intuïció ens dirigeix uns pocs km. cap a l’oest, on abans hem vist uns cartells amb alguns itineraris a peu, doncs encara som dins els límits del Cairngorms National Park.
La ruta escollida segueix el curs de la Riera de Bruar (Bruar Water) per un bonic tram on el riu s’engorja i fa uns bonics salts d’aigua:  l’anomenat Falls of Bruar. És un curt  recorregut molt popular, de menys de 2 hores,  que va immortalitzar als seus versos el poeta escocès Robert Burns. Per sort nosaltres vam trobar-hi molt poca gent, gairebé tothom estava a un gran centre comercial i turístic situat molt a prop de l’inici del recorregut.


Falls of Bruar, Cairngorms, Perthshire, Scotland, Escòcia, Regne Unit, United Kingdom

Falls of Bruar


Aquí dono per acabat l’article; reprendré  el relat del viatge a Escòcia explicant el que vam poder fer per la tarda i durant el dia següent

Per si us interessa ampliar informació aquí us deixo uns enllaços:

-  URQUHART CASTLE (guia molt didàctica en anglès)
-Glen Affric: http://www.forestry.gov.uk/glenaffric (en anglès)
-Itinerari de FALLS OF BRUAR (en anglès)


Viajeros 3.0 dedica un article a Inverness i el Llach Ness

      VERSIÓN EN CASTELLANO



3r día monstruos y castillos


Hoy estamos un poco tristes porque tenemos que marcharnos de Skye, una isla que nos ha seducido totalmente, y nos sabe mal no poder quedarnos más días.
Así que a 1a hora de la mañana, y después de almorzar un “sandwich” y un café con leche soluble que puedes comprar y consumir en muchas tiendas de víveres de cadenas tipos “Spar” o similares – recurso que te permite ahorrar algunas Libras, si el alojamiento no incluye el almuerzo -, abandonamos Skye para adentrarnos en el corazón de las Highlands, donde hallamos un lago poco conocido llamado Loch NESS, donde dicen que todavía existe un monstruo !! ;)


El 1r destino del día es el castillo de Urquhart, situado en un pequeño promontorio  sobre el Loch Ness; por lo tanto ofrece 2 grandes atractivos: el interés arquitectónico y artístico, y las excelentes vistas panorámicas del Loch Ness. Lástima que este 2º aspecto no podemos saborearlo al 100%, puesto que de momento el cielo está muy cubierto y en algún momento llovizna.


El actual castillo de Urquhart se construyó muy posiblemente en el S. XIII, y las evidencias arqueológicas apuntan que anteriorment podía haber existido en el mismo lugar un asentamiento picto; así lo confirmaría el hallazgo de un fragmento de broche picto de finales S. VIII o inicios S. IX.


Como lugar estratégico de control del territorio es un monumento que ha sufrido mucho los efectos de las guerras, por lo tanto está bastante deteriorado, sobre todo después de 1692, cuando las tropas oficiales del Rey William III hicieron explotar parcialmente el castillo para evitar que los rebeldes Jacobitas, partidarios del depuesto rey James VII, pudieran volver a hacerse fuertes en Urquhart. 


A pesar de este deterioro, todavía se conservan razonablemente bien una parte de las murallas, la torre del homenaje, y otras dependencias, y por eso os aconsejo la visita.

Acabado el recorrido cultural por Urquhart es hora de disfrutar del patrimonio natural e iremos a Glen Affric, una reserva natural protegida, de la que tenemos muy buenas referencias, y que queda bastante cerca de la zona. 

Glen Affric es un valle que cuenta con uno de los bosques autóctonos de pino caledonio mejor conservados de toda Escocia, pero también tiene otros importantes tesoros ecológicos, como son el águila, la nutria y el ciervo. Debido a esta gran biodiversidad y riqueza natural Glen Affric ha sido declarado Reserva Natural Nacional.
El hecho de no estar señalizado y de tener una carretera de acceso con tramos de curvas, hace que sea un valle muy tranquilo, poco humanizado y aislado, a diferencia de los más frecuentados y turísticos Loch Ness y Urquhart.


El día continúa nublado, pero sin llover, y esto hace que nos animemos a hacer 2 cortas rutas a pie por Glen Affric.

La 1a es un itinerario circular que se adentra por los pinares autóctonos y pasa al lado de un salto de agua denominado Dog Falls.

El 2º itinerario nos lleva a través de una pista hasta Loch Affric, un bonito lago que preside el valle de Glen Affric.


La paz y tranquilidad que da pasear por estos parajes nos hace olvidar que las horas pasan y que la tarde está a punto de finalizar; por lo tanto tenemos que ir pensando en buscar lugar para cenar.

Dado que Inverness -la capital de las Highlands - no está muy lejos, nos viene de paso y es una ciudad importante, con servicios y abundante oferta en restauración, es el lugar escogido para pararnos a cenar.

Ante la variedad de locales de todo tipo de comida nos decidimos por uno  típicamente británico: el pub, que tienen unos precios bastante razonables. 

Después de cenar todavía tenemos que hacer un poco de carretera hasta Aviemore, donde tenemos el alojamiento reservado, otro hostel de la SYHA.


4t día (mañana) Bye bye Highlands, hello Central Scotland 


Hoy teníamos intención de hacer alguna caminata por el Cairngorms National Park, el otro Parque Nacional escocés, pero tenemos que desistir, porque el tiempo no acompaña: está bastante nublado, con niebla en algunes cumbres y con llovizna intermitente. Por lo tanto cogemos el coche y vamos dirección sur, de momento sin ninguna ruta concreta, sólo sabemos que tenemos que llegar a dormir a Stirling, donde tenemos reservado el alojamiento.


La incertidumbre de no saber que visitaremos bien pronto se acaba, puesto que pocos km. más al sur de Aviemore, y coincidiendo con que ha dejado de llover definitivamente, encontramos por la carretera un cartel que indica una desviación a Blair, un castillo del que teníamos alguna referencia.


Visitamos Blair Castle por fuera, y hasta donde nos permiten las rejas del recinto,  que más que un castillo es un elegante palacio del S. XIX.


Acabado el breve recorrido por los exteriores de Blair Castle, la intuición nos dirige unos pocos km. hacia el oeste, donde antes hemos visto unos carteles con algunos itinerarios a pie, pues todavía estamos dentro de los límites del Cairngorms National Park.
La ruta escogida sigue el curso del Arroyo de Bruar (Bruar Water) por un bonito tramo donde el río se engorga y hace unos bonitos saltos de agua: el llamado Falls of Bruar. Es un corto recorrido muy popular, de menos de 2 horas, que inmortalizó en sus versos el poeta escocés Robert Burns. Por suerte nosotros encontramos muy poca gente, casi todo el mundo estaba en un gran centro comercial y turístico situado muy cerca del inicio del recorrido.

Aquí doy por acabado el artículo; retomaré el relato del viaje en Escocia explicando lo que pudimos hacer por la tarde y durante el día siguiente




Por si os interesa ampliar información aquí os dejo unos enlaces:


- URQUHART CASTLE (guia muy didáctica en inglés)
-Glen Affric: http://www.forestry.gov.uk/glenaffric (en inglès)

divendres, 8 de novembre de 2013

PIRINEUS DE LLEIDA I LA MÀGIA DE LA TARDOR


Estany de Sant Maurici i els Encantats a la tardor Pirineu de Lleida


Els Encantats, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici



  Versión en español


 English version



Aprofitant que el dia 1 de novembre ha coincidit en divendres, vàrem decidir-nos per anar 3 dies al Pirineu de Lleida, a gaudir de la tardor i de l’espectacle que ens ofereix amb els canvis de colors dels arbres caducifolis.
Només teníem el dubte de si el cicle de tardor estaria molt avançat, i per tant trobaríem les fulles caigudes i els arbres pelats, o bé pel contrari: arribaríem en el moment òptim de tonalitats cromàtiques. Per sort, aquesta 2a realitat va ser la que vam trobar-nos a la majoria de zones visitades.

Ara passaré a detallar-vos el nostre recorregut:

Mapa del Pirineu de Lleida Val d'Aran Vall de Toran Sant Maurici


Mapa del Pirineu de Lleida amb els llocs visitats encerclats amb vermell


1r dia: divendres 1 de novembre

Ben d’hora ben d’hora sortim de casa, a les 6.30 del matí, per tal d’aprofitar el dia, que ara són curts, i també per evitar les maleïdes retencions a les carreteres.

Hem reservat hotel a la Val d’Aran ( a Vielha, la capital)  les 2 nits, i per tant hem d’anar cap allà.

No obstant l’excursió del dia no és a la mateixa Val d’Aran, si no una mica abans, concretament a la boca sud del Túnel de Vielha.
I per què precisament aquí,  us preguntareu?
La resposta és clara: als voltants de la boca Sud del Túnel de Vielha hi ha una interessant concentració de fagedes, i no volem perdre aquesta oportunitat.
Aparquem el cotxe a la boca Sud del túnel de vielha, al costat de l’Espitau de Vielha, antic refugi -actualment està tancat- fundat a finals de S XII, que durant molts segles va oferir alberg als viatjants que anaven a peu  a la Val d’Aran, i que encara havien de salvar el darrer obstacle, el Port de Vielha, a 2.423 m, i nevat una bona part de l’any. Cal tenir present que el Túnel de Vielha no es va inaugurar fins l’any 1948, i que per tant el camí del Port de Vielha era força freqüentat fins ben entrat el S XX.


Hospital de Vielha i Vall de Mulleres  Tunel de Vielha Val d'Aran


Espitau de Vielha i vall de Mulleres


Després de la breu ressenya històrica de l’Espitau de Vielha torno a centrar-me en l’excursió: la intenció és agafar el GR 11, baixar cap el Sud i endinsar-nos al bosc de Conangles, un magnífica massa forestal formada bàsicament per faigs i avets.
Els arbres més propers a l’Espitau de Vielha han perdut gairebé totes les fulles, però a mesura que anem perdent altitud comencem a apreciar el festival de colors.


Bosc de Conangles a la tardor Val d'Aran fageda


Bosc de Conangles

Una mica més a baix del Refugi de Conangles abandonem el GR 11 i entrem a la Vall del Besiberri, amb la finalitat d’arribar fins  la capçalera de la vall, on hi ha 2 magnífics estanys, situats a tocar de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.


Vall de Besiberri a la tardor Alta Ribagorça Pirineu de Lleida

Vall de Besiberri


El camí de pujada al 1r llac és un autèntic espectacle: aquí els colors de tardor estan al seu millor moment, i no parem d’aturar-nos a gaudir d’aquests moments.

A l’estany de Besiberri arribem en unes 2,15 h des del cotxe, amb alguns trams de pujada molt directa que ens fa suar de valent, però ha merescut la pena arribar-hi, perquè  és un indret fantàstic.

Estany de Besiberri a la tardor Alta Ribagorça Pirineu de Lleida


Estany de Besiberri

Més amunt hi ha l’estanyet de Besiberri, més petit, al que arribem en uns altres 45 minuts aproximadament i que està presidit per un refugi metàl·lic, el Refugi  Besiberri, situat a un esperó rocós uns 50 m per sobre.
Aquest 2n estany no és tan bonic com el 1r, perquè és molt rocallós i sense vegetació, però no deixa de tenir atractiu.

Atès que el dia és curt no ens podem recrear excessivament i xino-xano tornem al cotxe, que hi  arribem poc després de la posta de sol.

2n dia: dissabte 2 de novembre

Avui sí ens quedarem a la Val d’Aran, una vall – per a qui no ho sàpiga – única dins del territori català, ja que és atlàntica, és a dir, el riu que la vertebra, la Garona,   no desemboca al Mediterrà, sino a l’Atlàntic, en territori francès. Això fa que tingui unes característiques molt especials i diferents de la resta de valls del Pirineu català, tant a nivell climàtic com de vegetació.

La zona triada és la Vall de Toran, situada a l’extrem Nord de la comarca aranesa, amb el límit amb França, i que no coneixem.


Vall de Toran a la tardor Val d'Aran Pirineu de Lleida

Vall de Toran

És una allargada i estreta vall, plena de fagedes, i molt salvatge i solitari – al llarg de tota la vall només hi ha 3 petits pobles - .

Deixem el cotxe on acaba l’asfalt, una mica més amunt del Refugi dera Honeria, i comencem a pujar riu amunt, direcció mines de Liat.

En aquesta vall la tardor està una mica més avançada respecte Conangles o Besiberri, però per sort encara és possible apreciar bé els contrastos de colors a moltes zones.

Després de gairebé 1,5 hores de pujada per una engorjada vall amb bosc mixte de faig i coníferes arribem a una magnífica explanada on s’obre el paisatge, és el Plan des Grauèrs.
Aquest paratge té un bonic salt d’aigua, i aquí sí els faigs estan en el seu millor moment de colors.
Aprofitant que el bosc està espectacular decidim pujar una estona més, fins que la massa forestal gairebé s’acaba.


Plan des grauers Vall de Toran Val d'Aran Pirineu de Lleida


Plan des grauers Vall de Toran Val d'Aran Pirineu de Lleida


Plan des Grauèrs, Vall de Toran


Atès que la ruta ha estat més curta que el dia anterior, ens permet fer una darrera visita abans de fer-se fosc, i ens decidim per Varradòs, una vall que tampoc coneixem i molt coneguda pel Saut deth Pish, un dels paratges naturals més visitats de la Val d’Aran.
El Saut deth Pish és una bonica cascada d’aigua amb una caiguda d’uns 30 m., però l’interès de Varradòs no es limita únicament al salt d’aigua: abunda el bosc mixt de coníferes i faigs, que encara mantenen els colors de tardor, i a més, l’orientació de la vall proporciona una excepcional panoràmica de  l’Aneto i el Massís de la Maladeta.


Saut deth Pish a la tardor Varrados Val d'Aran Pirineu de Lleida


Saut deth Pish


3r dia: diumenge 3 de novembre

Avui el dia està tapat i amb boira a les zones més altes de la Val d’Aran, per tant ens veiem obligats a fer una “mini” ruta del romànic aranès: comencem per Vielha, la capital de la comarca, amb un petit, però interessant nucli antic en què destaca l’església de Sant Miquèu, del S XIII-XV amb afegits d’èpoques posteriors, la Tor deth generau Martinhon, del S XVI, així com altres edificis del S XVII.

Campanar de Sant Miqueu de Vielha Val d'Aran Pirineu de Lleida

Campanar de Sant Miquèu de Vielha


Acabada la visita a Vielha, anem direcció Est cap Escunhau, que té l’església de Sant Pèir, un bonic temple d’estil romanico-gòtic, amb una portalada decorada.
Després d’Escunhau visitem Arties, situada a molt pocs km., presidida pel majestuós pic del Montardo, i amb una de les esglésies més emblemàtiques i importants del romànic aranès: Santa Maria d’Arties, que té una portalada decorada, un retaule gòtic i pintures murals del S XVI.


Arties a la tardor Val d'Aran Pirineu de Lleida

Arties


Si us interessa ampliar informació del romànic de la Val d’Aran aquí us deixo un enllaç a la web oficial del Conselh Generau d'Aran

Quan acabem de donar un tomb per Arties, són les 12 del migdia i el cel continua tapat. Atès que encara és aviat decidim passar a la vessant Sud dels Pirineus de Lleida i anem a.. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que fa més de 15 anys que no hi hem tornat. La decisió és encertada, perquè poc després de superar el Port de la Bonaigua, a 2.076 m, - i que fa de divisòria d’aigües entre conca atlàntica i conca mediterrània dels pirineus – el sol llueix.
La intenció és anar a Espot, aparcar el cotxe a l’entrada del Parc Nacional – és prohibida la circulació als vehicles a motor a tot el Parc - i anar a peu fins l’estany de Sant Maurici.
La curta excursió – 1 h de pujada fins Sant Maurici- és una meravella, perquè el bosc també està en el millor moment de colors de tardor, tot i que no són faigs, sinó majoritàriament bedolls.


Estany de Sant Maurici Pallars Sobira Pirineu de Lleida

Estany de Sant Maurici a la tardor Pirineu de Lleida


Estany de Sant Maurici



Des de Sant Maurici voltem una part del llac fins arribar a la bonica cascada de Ratera, i pel camí tenim impressionants panoràmiques dels Encantats i la resta de muntanyes que envolten l’estany.

Després d’un total de 3 hores de caminar arribem al cotxe gairebé a les 5 de la tarda i donem per finalitzat aquest fantàstic recorregut de 3 dies pel Pirineu de Lleida.


Postamigo
Relats d'altres viatgers #Postamics

- Mis Viajes y sensaciones relata una excursió pels Estanys de Sant Maurici, Ratera i Amitges
- La Maleta de Glo narra l'excursió Del Pla de Beret a Montgarri (Val d'Aran)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...