dimecres, 8 de gener de 2014

SCOTLAND, UN SOMNI FET REALITAT - 5ª part ( i última)


Edimburg


6è dia: Edimburg i Dunfermline

Avui visitarem Edimburg i serà l’únic dia en tot el viatge  que no tocarem el cotxe – excepte el desplaçament a l’estació de tren -.

Atès que només dedicarem un dia a la capital escocesa tornem a llevar-nos ben d’hora ben d’hora, de manera que a les 9.30 h ja som Waverley Station, al centre d’Edimburg.

La primera visita prevista és el Castell d’Edimburg, atès que és el monument més visitat de tota Escòcia i més d’una persona ens ha aconsellat molt acertadament d’entrar aviat si volem estalviar-nos llargues cues.



Castell d'Edimburg


El castell d’Edimburg, a l’igual que el d’Stirling, és una gran fortalesa  amb diverses dependències, edificis, palaus i capelles, i la seva visita pot durar un matí sencer, depenent del que vulgueu entretenir-vos.

El castell està edificat damunt un turó d’origen volcànic que domina la ciutat, i arqueològicament està documentada la seva ocupació des del Bronze Final, a inicis del I mil.leni a C.

No obstant no espereu un castell amb belles construccions medievals o renaixentistes, com Doune o Stirling, si no que trobem majoritàriament edificacions més modernes, bàsicament a partir del S XVII i següents, moment en què el Castell esdevé base militar, es reforcen les defenses existents i se’n construeixen de noves.



Testimoni del passat militar del Castell d'Edimburg



Del castell destacaria el Palau Reial, un edifici d’austera arquitectura, però que al seu interior amaga el Gran Saló, acabat el 1511 pel Rei James IV, les joies reials i la Pedra del Destí, damunt de la qual eren coronats els reis escocesos i que va romandre durant 700 anys a Londres, fins que va ser retornada a Escòcia pel Govern Britànic l’any 1996.



Gran Saló (Great Hall), Castell d'Edimburg


També és interessant la Bateria de Dury, on trobem la recreació de les presons de guerra del S XVIII amb reproduccions de figures humanes a escala real i de tot el mobiliari de l’època.

Finalitzada la visita al castell, comencem el nostre recorregut per la Royal Mile, l’artèria principal de la Old Town, la ciutat antiga, i que va davallant des del turó del castell fins arribar al Palau Reial de Hollyroodhouse amb una longitud total d'1 milla –d’aquí el nom de Royal Mile-.



The Royal Mile


Gairebé al capdamunt de la Royal Mile, i propera al castell, trobem la Catedral gòtica de Saint Giles, on al seu interior ens espera una agradable sorpresa: un trio de música celta ofereix un concert gratuït.



 Saint Giles Cathedral, atapeida de públic seguint una actuació de carrer del Fringe Festival


La Royal Mile és un carrer que s’ha de recorre lentament, perquè amaga indrets molt bonics, com les “closes” petits carrers transversals, i alguns edificis emblemàtics com la Cannon-ball house, o Gladsotone’s Land, que porten més de 400 anys dempeus.



Típic "close", Old Town, Edimburg


Al fet de ser el carrer més turístic i freqüentat d’Edimburg, hem de sumar que durant l’agost la ciutat acull els Festivals d’Edimburg, dedicat a les arts escèniques i la música, i la Royal Mile hi té un paper destacat, atès que molts espectacles de carrer es concentren al llarg d’aquesta via.



Estàtua del filòsof escocès David Hume a la Royal Mile


Finalitzat el recorregut per la Royal Mile ens encaminem cap a Princes Street Gardens i The New Town (Ciutat Nova).

Princes Street Gardens és una elegant zona verda que separa la Ciutat Vella de la Ciutat Nova d’Edimburg, va ser creada a partir de 1820 després d’haver dessecat la llacuna de Nor’ Loch i ofereix bones vistes del Castell.



Princess Street Gardens


The New Town és la Ciutat Nova d’Edimburg, construïda entre 1765 i 1850 com a solució a la superpoblació que afectava la Ciutat Vella, encara emmurallada.
És considerada com un model de planejament urbanístic del S XVIII i d’aquella època encara es conserven molts edificis d’estil neoclàssic.
La Ciutat Nova junt amb la Ciutat Vella d’Edinburgh han estat declarats per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat des de 1995.


The New Town (La Ciutat Nova), Edimburg


Finalitzat el recorregut per alguns carrers de la Ciutat Nova, anem a buscar el tren de retorn a Dunfermline. Reconec que podíem haver dedicat algunes hores més a visitar Edimburg, però hem quedat una mica saturats pel sobtat canvi del verd i relaxat paisatge escocès al ciment i carrers de la ciutat.

Aprofitant que encara queden unes 2 h de llum solar visitem Dunfermline, una ciutat important dins la història d’Escòcia, doncs va esdevenir la seva capital des de mitjans S XI fins 1.437.

Del seu brillant passat medieval es conserven alguns edificis notables, com l’Abadia (Dunfermline Abbey), o la Casa de l’Abad (Abbot House).



Dunfermline Abbey



7è i darrer dia: Tantallon Castle i Rosslyn Chapel

Avui és el darrer dia a Escòcia, però podem aprofitar tot el matí i 1a hora de la tarda,  perquè l’avió no surt fins  les 19.00 h


Tantallon Castle


La 1a visita prevista del dia és Tantallon Castle, un castell no excessivament conegut, amb un emplaçament impressionant, dalt d’un penya-segat  que cau directament al mar,  construït a mitjans de S XIV, i situat  uns 45 km a l’Est d’Edinburgh.


Tantallon Castle, és un  castell en tota regla,  amb muralles exteriors, uns imponents murs d’entrada, altes torres de defensa – la torre central d’entrada gairebé fa 25 m d’alçada-, i el seu estat de conservació és força bo. En la meva opinió, i si us agraden molt els castells, és un altre de visita "obligada".



A més a més la seva visita té el valor afegit de poder topar-nos amb un misteriós habitant, ni més ni menys que un fantasma, que – presumptament-  va ser capturat per la càmera d’un fotògraf l’any 2008.

Després de Tantallon Castle agafem la carretera direcció Edimburg, perquè a uns 12 km al Sud de la capital es troba una capella que els darrers anys ha agafat molt de protagonisme per ser un dels escenaris  d’una novel.la que ha venut més de 80 milions d’exemplars: El  Codi Da Vinci, de Dan Brown.

Es tracta de Rosslyn Chapel, d’estil gòtic tardà, i fundada a mitjans de S XV per William Sinclair (o Saint Clair), 11è Baró de Rosslyn i 3r Comte d’Orkney.


Rosslyn Chapel


Les evidències arqueològiques han aportat indicis que la intenció inicial seria aixecar una església més gran, però al morir William Sinclair l’any 1484 les obres s’haurien aturat definitivament i s’hauria descartat aquesta idea; tot i que no hi ha unanimitat i alguns investigadors no hi estan d’acord amb això.


Cripta de Rosslyn Chapel

Rosslyn Chapel presenta una decoració i escultures molt singulars, amb una barreja de motius tan bíblics com pagans, i algunes teories  hi veuen la intervenció dels templaris i dels maçons.

Com a motius templaris trobem les nombroses estrelles de cinc puntes presents a un sector de la volta.
Com a possible simbologia maçònica destaca en 1r lloc el pilar de l’aprenent, que alguns autors han relacionat amb la llegenda d’Hiram, l’arquitecte del Temple de Salomó, figura destacada en la tradició maçònica. També cal fer esment de la molt curiosa escultura de Lucifer representat com a àngel caigut cap per avall i lligat, i que podria ser un altre símbol maçònic

Com a motius pagans trobem distribuïts per tota la capella més de 100 caps de l’home verd,  anomenat així perquè de la seva boca surten fulles i altres motius vegetals. Aquest home verd s’ha vinculat amb divinitats celtes de la reencarnació i fertilitat. No obstant cal apuntar que l’home verd no és exclusiu de Rosslyn Chapel, sinó que també apareix a altres esglésies medievals.


Detall de les fantàstiques escultures de Rosslyn Chapel. 
A la dreta podem apreciar el cap d'un home verd i com li surt una gran fulla de la boca


Hi ha un darrer aspecte dels motius escultòrics de Rosslyn Chapel que no podem obviar i que ha aixecat molt de debat. Es tracta d’uns motius vegetals esculpits a l’arc interior d’una finestra que semblen blat de moro. Alguns autors opinen que en efecte és blat de moro, i de ser cert s’hauria de canviar la data oficial de l’any del descobriment d’Amèrica: el blat de moro és una planta autòctona d’Amèrica i Rosslyn Chapel és anterior a 1492.
Altres autors són del parer que és una representació idealitzada d’una altra planta.
En tot cas el tema continua molt obert.


Detall de l'interior de Rosslyn Chapel des d'una de les 2 portes d'accés
(A l'interior és prohibit fer fotos)


A només 5 minuts a peu de Rosslyn Chapel trobem les runes del Castell de Rosslyn, que posen el punt final al nostre fantàstic viatge a Escòcia: és hora d’agafar el cotxe i anar cap a l’aeroport de Glasgow-Prestwick, que és a més 120 km, i no volem anar amb el temps molt just.


Enllaços d’interès:

-Pàgina oficial de la ciutat d'Edimburg: http://www.edinburgh.org/
-Article a wikipèdia de Tantallon Castle (en anglès)
-Pàgina oficial de Rosslyn Chapel: http://www.rosslynchapel.org.uk/
-Interessant article de Rosslyn Chapel que qüestiona totes les teories esotèriques, de templers i   maçons: Rosslyn Chapel, el fin de un mito

Relats d'altres viatgers #postamics
Postamigo

- Viajar code : Verónica, dedica un post a Rosslyn Chapel i un altre al Castell d'Edimburg i la Royal Mile
-Madaboutravel també dedica un post a Rosslyn Chapel
-Milviatges dedica un article a l'Old Town d'Edimburg

Altres #posts del blog relacionats


-Viatge a Escòcia - 1a part
-Viatge a Escòcia - 2a part
-Viatge a Escòcia - 3a part
-Viatge a Escòcia - 4a part
-Viatge a Escòcia: epíleg - algunes dades pràctiques



6º día: Edimburgo y Dunfermline

Hoy visitaremos Edimburgo y será el único día en todo el viaje que no tocaremos el coche – excepto el desplazamiento a la estación de tren -.

Dado que sólo dedicaremos un día en la capital escocesa volvemos a madrugar, de forma que a las 9.30 h ya estamos Waverley Station, en el centro de Edimburgo.

La primera visita prevista es el Castillo de Edimburgo, dado que es el monumento más visitado de toda Escocia y más de una persona nos ha aconsejado acertadamente de entrar pronto si queremos ahorrarnos largas colas.

El castillo de Edimburgo, al igual que el de Stirling, es una gran fortaleza con varias dependencias, edificios, palacios y capillas, y su visita puede durar una mañana entera, dependiendo de lo queráis entreteneros.

El castillo está edificado en la cima de una colina de origen volcánico que domina la ciudad, y arqueológicamente está documentada su ocupación desde el Bronce Final, a inicios del I milenio a C.

No obstante no esperéis un castillo con bellas construcciones medievales o renacentistas, como Doune o Stirling, si no que encontramos mayoritariamente edificaciones más modernas, básicamente a partir del S XVII y siguientes, cuando el Castillo se transforma en base militar, se refuerzan las defensas existentes y se construyen de nuevas.

Del castillo destacaría el Palacio Real, un edificio de austera arquitectura, cuyo interior esconde el Gran Salón, acabado en 1511 por el Rey James IV, las joyas reales y la Piedra del Destino, sobre la cual eran coronados los reyes escoceses y que permaneció durante 700 años en Londres, hasta que fue devuelta a Escocia por el Gobierno Británico en 1996.

También es interesante la Batería de Dury, donde encontramos la recreación de las prisiones de guerra del S XVIII con reproducciones de figuras humanas a escala real y con todo el mobiliario de la época.


Finalizada la visita al castillo, empezamos nuestro recorrido por la Royal Mile, la arteria principal de The Old Town, la ciudad antigua, y que va bajando desde el  castillo hasta llegar al Palacio Real de Hollyroodhouse con una longitud total de 1 milla –de aquí el nombre de Royal Mile-.

Casi en lo alto de Royal Mile, y cercana en el castillo, encontramos la Catedral gótica de Saint Giles, donde en su interior nos espera una agradable sorpresa: un trío de música celta ofrece un concierto gratuito. A la Catedral encontramos la Thistle Chapel, Capilla de los Caballeros la Orden del Follo, y que tiene la peculiaridad que su techo está decorado con la planta del follo.

Royal Mile es una calle que se tiene que recorre lentamente, porque esconde lugares muy bonitos, como las “closes” pequeñas calles transversales, y algunos edificios emblemáticos como la Cannon-ball House, o Gladsotone’s Land, que con más de 400 años de historia.

Al hecho de ser la calle más turística y frecuentada de Edinburgh, tenemos que sumar que durante agosto la ciudad acoge los Festivales de Edimburgo, dedicados a las artes escénicas y la música, y la Royal Mile tiene un papel destacado, dado que muchos espectáculos de calle se concentran a lo largo de esta vía.

Finalizado el recorrido por Royal Mile nos encaminamos hacia Princes Street Gardens y The New Town (Ciudad Nueva).

Princes Street Gardens es una elegante zona verde que separa la Ciudad Vieja de la Ciudad Nueva de Edimburgo, fue creada a partir de 1820 después de haber desecado la laguna de Nor’ Loch y ofrece buenas vistas del Castillo.

The New Town, es la Ciutat Nueva de Edimburgo construida entre 1765 y 1850 como solución a la superpoblación que afectaba la Ciudad Vieja, todavía amurallada.
Es considerada como un modelo de planeamiento urbanístico del S. XVIII y de aquella época todavía se conservan muchos edificios de estilo neoclásico.
La Ciudad Nueva junto con la Ciudad Vieja de Edmburgo han sido declarados por la Unesco como Patrimonio de la Humanidad desde 1995.

Finalizado el recorrido por algunas calles de la Ciudad Nueva, vamos a buscar el tren de regreso a Dunfermline. Reconozco que podíamos haber dedicado algunas horas más a visitar Edimburgo, pero hemos quedado saturados por el brutal cambio del verde y relajado paisaje escocés al cemento y calles de la ciudad.

Aprovechando que todavía quedan unas 2 h de luz solar visitamos Dunfermline, una ciudad importante dentro de la historia de Escocia, pues fue su capital desde medianos del S. XI hasta 1.437.

De su brillante pasado medieval se conservan algunos edificios notables, como la Abadía (Dunfermline Abbey), o la Casa de Abad (Abbot House).

7º y último día: Tantallon Castle y Rosslyn Chapel

Hoy es el último día en Escocia, pero lo podemos aprovechar, porque el avión no sale hasta las 19.00 h

La 1a visita prevista del día es Tantallon Castle, un castillo no excesivamente conocido, con un emplazamiento impresionante, en un acantilado que cae directamente al mar, construido a mediados de S XIV, y situado unos 45 km al este de Edimburgo.
Tantallon Castle, es un castillo en toda regla, con murallas exteriores, unos imponentes muros de entrada, altas torres de defensa – la torre central de entrada casi mide 25 m de altura-, y su estado de conservación es bastante bueno. Em mi opinión, y si os apasionan los castillos, es de visita "obligada".
Además su visita tiene el valor añadido de poder encontrarnos con un misterioso habitante, nada más y nada menos que un fantasma, que – presuntamente- fue capturado por la cámara de un fotógrafo en 2008.

Después de Tantallon Castle cogemos la carretera dirección Edimburgo, porque a unos 12 km al sur de la capital se encuentra una capilla que los últimos años ha cogido mucho protagonismo para ser uno de los escenarios de la novela que ha vendido más de 80 millones de ejemplares: El Código Da Vinci, de Dan Brown.

Se trata de Rosslyn Chapel, de estilo gótico tardío, y fundada a mediados de S XV por William Saint Clair (o  Sinclair) 11º Barón de Rosslyn y 3r Conde de Orkney.

Las evidencias arqueológicas han aportado indicios que la intención inicial sería levantar una iglesia más grande, pero al morir William Sinclair en 1484 las obras se habrían parado definitivamente y se habría descartado esta idea; aunque que no hay unanimidad y algunos investigadores no están de acuerdo con esta hipótesis.

Rosslyn Chapel presenta una decoración y esculturas muy singulares, con una mezcla de motivos tanto bíblicos como paganos, y algunas teorías ven la intervención de los templarios y de los masones.
Como motivos templarios encontramos las estrellas de cinco puntas presentes en un sector de la bóveda.
Como posible simbología maçònica destaca en 1r lugar el Pilar del aprendiz, que algunos autores han relacionado con la leyenda de Hiram, el arquitecto del Templo de Salomó, figura destacada en la tradición masónica. También hay que hacer mención de la muy curiosa escultura de Lucifer representado como ángel caído boca abajo y atado, y que podría ser otro símbolo masónico.

Como motivos paganos encontramos distribuidos por toda la capilla más de 100 cabezas del hombre verde, denominado así porque de su boca salen hojas y otros motivos vegetales. Este hombre verde se ha vinculado con divinidades celtas de la reencarnación y fertilidad. No obstante hay que apuntar que el hombre verde no es exclusivo de Rosslyn Chapel, sino que también aparece en otras iglesias medievales.

Hay un último aspecto de los motivos escultóricos de Rosslyn Chapel que no podemos obviar y que ha levantado mucho debate; se trata de unos motivos vegetales esculpidos en una arco de una ventana interior que parecen maíz. Algunos autores opinan que en efecto es maíz, y de ser cierto se tendría que cambiar la fecha oficial del año del descubrimiento de América: el maíz es una planta autóctona de América y Rosslyn Chapel es anterior a 1492.
Otros autores son del parecer que es una representación idealizada de otra planta.
En todo caso el tema continúa muy abierto.



A sólo 5 minutos a pie de Rosslyn Chapel encontramos las ruinas del Castillo de Rosslyn, que ponen el punto final a nuestro fantástico viaje por Escocia: es hora de coger el coche e ir hacia el aeropuerto de Glasgow-Prestwick, que està a más 120 km, y no queremos ir con el tiempo muy justo.



Enlaces de interés:

-Página oficial de la ciudad de 'Edimburgo: http://www.edinburgh.org/
-Artículo en wikipèdia de Tantallon Castle (en inglés)
-Página oficial de Rosslyn Chapel: http://www.rosslynchapel.org.uk/
-Interesante article de Rosslyn Chapel que cuestiona todas las teorías esotériqcas, de templarios y   masones: Rosslyn Chapel, el fin de un mito




Postamigo

- Viajar code : Verónica, dedica un post a Rosslyn Chapel y otro al Castillo de Edimburgo y la Royal Mile
-Madaboutravel también dedica un post a Rosslyn Chapel
-Milviatges dedica un artículo al l'Old Town de Edimburgo

Otros #posts del blog relacionados

-Viaje a Escocia - 1a parte

-Viaje a Escocia - 2a parte
-Viaje a Escocia - 3a parte
-Viaje a Escocia - 4a parte
-Viaje a Escocia: epílogo - algunos datos prácticos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...