dilluns, 24 de febrer de 2014

LES COVES DEL SALNITRE I COLLBATÓ



Montserrat és una muntanya molt especial, amb unes originals formacions geològiques que gairebé la fan única al món.

En el lloc on ara trobem Montserrat, fa uns 40 milions d’anys era una plana a la vora del mar, que a causa dels sediments que aportaven els rius va transformar-se en un delta. Lentament aquests sediments, formats per còdols i sorra van acabar per  endurir-se i transformar-se en roca, en el  característic conglomerat de Montserrat. Els moviments tectònics i l’erosió van acabar per modelar aquesta fantàstica muntanya.

Aquesta erosió és també la causant d’un altre fenomen ben característic de Montserrat: el sistema càrstic, o de coves, ben present al massís.

Les coves més conegudes de Montserrat són les anomenades Coves del Salnitre, situades a la part Sud del massís, a 1,5 km. del poble de Collbató.




El cercle vermell senyala la ubicació exacta de les Coves del Salnitre


Aquestes coves van ser utilitzades per l’home des de la Prehistòria, concretament des del Neolític Antic, fa uns 7.500 anys, com a lloc d’hàbitat estacional, o bé com a lloc d’enterrament.
Amb més o menys continuïtat van ser freqüentades fins el Bronze Final, i posteriorment no tornen a ser utilitzades fins  la Baixa Edat Mitjana pels Monjos de Montserrat, que van saber obtenir profit del salnitre de les coves – d’aquí li ve el nom de la cova – amb la seva comercialització i venda.
El salnitre és un mineral compost bàsicament per nitrat de potassi que s’origina per l’acumulació i sedimentació dels excrements de rat-penat al llarg de milers d’anys, i la seves aplicacions principals eren com a fertilitzant agrícola i com a component de la pólvora.




Coves del Salnitre

Segles més tard, a inicis de S XIX, durant les Invasions Napoleòniques – la Guerra del Francès – les coves seran refugi del guerriller Mansuet entre altres.

L’any 1930 s’inaugura la il.luminació elèctrica de les coves, que ja són visitables, però a causa de la Guerra Civil aquesta es deteriora i queda inservible.

Finalment, l’any 1985 es fa una nova instal.lació de la il.luminació i les coves tornen a ser visitables definitivament.

Les Coves del Salnitre tenen un total de 958 m de recorregut, dels quals es visiten uns 530 m.
De la part visitable destaca en 1r lloc la sala que trobem gairebé només entrar, que s’anomena Sala de la Catedral per les seves grans dimensions (és la mes gran de tota la cova): 60 m. de longitud per 35 m. d’alçada.


Sala de la Catedral

Passada la Sala de la Catedral el recorregut inicia el descens per un estret pou amb 66 graons anomenat Pou del Diable.

Després d’haver baixat un desnivell de gairebé 20 m. ens endinsem per uns estrets passadissos fins trobar diferents sales, amb unes formacions càrstiques i d’estalagmites i estalactites molt originals, algunes de les quals, i segons algunes versions, podien haver inspirat el genial arquitecte Antoni Gaudí.
El recorregut no és circular, i per tant tornem pel mateix camí.





Després – o abans -  de la visita de les Coves del Salnitre us aconsello fer un passeig per Collbató, poble que té un petit, però interessant nucli antic medieval, i que encara conserva alguns elements d’aquesta època, com l’Arc d’en Bros, que era la porta Sud de la muralla medieval, o la casa de Cal Tutor.


Collbató


També trobem algunes cases dels S XVI i XVII, les ruïnes del castell, i l’església barroca de Sant Corneli.

Finalment destacaré que a la part més elevada del nucli antic de Collbató, i camí de l’ermita de la Salut, hi ha un excel.lent mirador, anomenat Mirador de la Salut, des del qual es contempla l’espectacular vessant Sud del massís de Montserrat.




Nucli antic de Collbató



Dades pràctiques:

- Web de l'Ajuntament de Collbató amb informació dels horaris i preus: Coves del Salnitre

- Informació dels horaris de la companyia d'autobusos que fa el trajecte entre Barcelona i Collbató: Hispano Igualadina 


Altres #posts del blog relacionats

Caminant per Catalunya: Montserrat




  VERSIÓN EN CASTELLANO


LAS CUEVAS DEL SALNITRE Y COLLBATÓ

Montserrat es una montaña muy especial, con unas originales formaciones geológicas que la hacen casi única en el mundo.


En el lugar donde ahora se encuentra Montserrat, hace unos 40 millones de años era una llanura junto al mar, que debido a los sedimentos que aportaban los ríos se transformó en un delta. Lentamente estos sedimentos, formados por guijarros y arena acabaron por endurecerse y transformarse en roca, en el característico conglomerado de Montserrat. Los movimientos tectónicos y la erosión acabaron por modelar esta fantástica montaña.


Esta erosión es también la causante de otro fenómeno muy característico de Montserrat: el sistema kárstico, o de cuevas, muy presente en el macizo.


Las cuevas más conocidas de Montserrat son las llamadas Cuevas del Salnitre, situadas en la parte sur del macizo, a 1,5 km. del pueblo de Collbató.


Estas cuevas fueron utilizadas por el hombre desde la Prehistoria, concretamente desde el Neolítico Antiguo, hace unos 7.500 años, como lugar de hábitat estacional, o bien como lugar de enterramiento.

Con más o menos continuidad fueron frecuentadas hasta el Bronce Final, y posteriormente no vuelven a ser utilizadas hasta la Baja Edad Media por los Monjes de Montserrat, que supieron obtener provecho del salnitre de las cuevas – de aquí le viene el nombre de la cueva – con su comercialización y venta.
El salnitre es un mineral compuesto básicamente por nitrato de potasio que se origina por la acumulación y sedimentación de los excrementos de murciélago a lo largo de miles de años,  cuyas aplicaciones principales eran como fertilizante agrícola y como componente de la pólvora.


Siglos más tarde, a inicios de S. XIX, durante las Invasiones Napoleónicas – la Guerra del Francés – serán refugio del guerrillero Mansuet entre otros.


En el año 1930 se inaugura la iluminación eléctrica de las cuevas, que ya son visitables, pero debido a la Guerra Civil esta se deteriora y queda inservible.


Finalmente, en 1985 se hace una nueva instalación de la iluminación y las cuevas vuelven a ser visitables definitivamente.


Las Cuevas del Salnitre tienen un total de 958 m de recorrido, de los cuales se visitan unos 530 m.

De la parte visitable destaca en 1r lugar la sala que encontramos a los pocos metros de entrar, que se denomina Sala de la Catedral por sus grandes dimensiones (es la más grande de toda la cueva): 60 m. de longitud por 35 m. de altura.


Pasada la Sala de la Catedral el recorrido inicia el descenso por un estrecho pozo con 66 escalones llamado Pozo del Diablo.


Después de haber bajado un desnivel de casi 20 m. nos adentramos por unos estrechos pasillos hasta encontrar diferentes salas, con unas formaciones kársticas y de estalagmitas y estalactitas muy originales, algunas de las cuales, y según algunas versiones, podían haber inspirado el genial arquitecto Antoni Gaudí.
El recorrido no es circular, y por lo tanto volvemos por el mismo camino de ida.


Después – o antes - de la visita de las Cuevas del Salnitre aconsejo hacer un paseo por Collbató, pueblo que tiene un pequeño, pero interesante casco antiguo medieval, y que todavía conserva algunos elementos de esta época, como el Arco de en Bros, que era la puerta sur de la muralla medieval, o la casa de Cal Tutor. 


También encontramos algunas casas de los S. XVI y XVII, las ruinas del castillo, y la iglesia barroca de Sant Corneli.


Finalmente destacaré que en la parte más elevada del casco antiguo de Collbató, y camino de la ermita de la Salud, hay un excelente mirador llamado Mirador de la Salud, desde el que se contempla la espectacular vertiente sur del macizo de Montserrat.

Información práctica

- Web del Ayuntamiento de Collbató con información de los horarios y precios: Cuevas del Salnitre

- Información  de los horarios de la compañía de autobuses que realiza el trayecto entre Barcelona y Collbató: Hispano Igualadina 


Otros #posts del blog relacionados

Caminando por Catalunya: Montserrat

dimarts, 11 de febrer de 2014

PEGUERA I LA SERRA D'ENSIJA: UN PETIT PARADÍS DE CATALUNYA

Vall de Peguera Alt Berguedà Serra d'Ensija


Avui us portaré a un lloc molt especial, un dels racons amagats que més m’agrada de Catalunya.

Hem d’anar fins l’Alt Berguedà, comarca de l’extrem  Nord de Barcelona, a tocar dels Pirineus. Per una  estreta carretera de muntanya que no para de pujar i que després es transforma en una pista sense asfaltar arribarem fins Peguera, poble abandonat situat a gairebé 1.700 m, entre els Rasos de Peguera i la Serra d’Ensija.

Mapa de l'Alt Berguedà Serra d'Ensija Peguera


Mapa de la situació de Peguera i la Serra d'Ensija


Peguera és una població amb més de 900 anys d’història, atès que el Castell de Peguera ja apareix citat a la documentació a finals de  S XI.
Malauradament no queda cap resta visible del castell, que estava dalt del cim rocallós que presideix la població.

Peguera és un topònim habitual dins la geografia catalana, que fa referència a la pega, derivat de la resina del pi, que tenia diferents aplicacions: arma defensiva, en la construcció, medicinal... Per tant, la població té uns orígens íntimament lligats amb l’explotació forestal.




Peguera


A partir de mitjan del  S XIX, amb la revolució industrial,  l’activitat econòmica de la vall es transforma, atès que comencen a explotar-se fins un total de 4 mines de carbó pels voltants del poble de Peguera. Tot això va acompanyat de la construcció d’importants infraestructures: un ferrocarril que uneix Cercs amb Peguera, i 3 telefèrics.
Durant tots aquests anys Peguera serà la residència d’una part dels treballadors de la mina.

L’any 1928, a causa dels problemes financers de l’empresa que explota les mines, l’activitat extractiva finalitza, però l’explotació forestal continuarà encara uns pocs anys més.

Finalment l’any 1942 s’acaba per desballestar tant el ferrocarril com els telefèrics i la pau i tranquil·litat tornen a la vall.





La Vall de Peguera


Actualment Peguera és un poble deshabitat situat en una idíl·lica i bonica vall, on l´únic soroll que es pot sentir és el del cant dels ocells o el de les esquelles de les vaques.

La vall convida a gaudir de la natura i el paisatge al ritme que hom desitgi:

-Com a primera opció, recomenada sobretot per als que estan en millor forma, es pot pujar fins el cim de la Gallina Pelada, el punt més alt de la Serra d’Ensija, a 2.321 m., una excursió d’una durada total d’unes 5 hores.




Serra d'Ensija

No obstant existeixen 3 alternatives menys exigents físicament:

1-   La primera d’elles és arribar fins els peus de la Roca Gran d’en Ferrús, una impressionant paret vertical de més de 300 m, amb algunes vies d’escalada, i situada a la Serra d’Ensija. Des de Peguera entre anar i tornar poden ser unes 2’5 hores




Roca Gran d'En Ferrús



2-  En direcció contrària a la Serra d’Ensija podem arribar fins els Rasos de Peguera per camins envoltats de boscos de pi negre. Unes 3-3’5 hores en total.

3-   La darrera proposta és recorre un petit tram del Camí dels Bons Homes, el GR 107, pintat amb marques vermelles i blanques, que en direcció SudEst ens portarà fins una magnífica fageda, l’obaga de les Nou Comes. Unes 3 hores en total.




L'obaga de Nou Comes a la tardor



Com a darrer atractiu de la vall he de recomanar-vos que visiteu el jaciment d’icnites de Fumanya, on és possible apreciar les empremtes dels dinosaures del Cretaci Superior. El jaciment és a uns 5 km. de Peguera i té un accés molt còmode, ja que hi arriba una carretera asfaltada.



Jaciment d'icnites de Fumanya


Malauradament no sabem si la pau i tranquil.litat  existents a Peguera seran definitives, perquè el poble va ser comprat l’any 2003 per un magnat àrab que té el projecte de construir-hi un petit hotel de luxe i rehabilitar les cases deshabitades per a transformar-les en apartaments de lloguer.


Finalitzaré amb algunes dades pràctiques:

Com arribar:

Des de Barcelona cal agafar la C-16 direcció Túnel del Cadí i Andorra. Entre el km. 107 i 108, i molt poc després de passar la gran Central tèrmica de Cercs, trobem un rètol que indica la carretera a “Sant Corneli i Fígols” a ma esquerra . Aquí hem de desviar-nos,  agafar aquesta carretera, la BV-4025, i seguir-la durant  uns 13 km, fins que trobem a ma esquerra una desviació amb un rètol que indica “Peguera”. Hem de desviar-nos  per aquesta pista sense asfaltar, apta per a turismes, que en 1’5 km. ens portarà al destí.

On menjar:

A Sant Corneli, situat a uns 8 km. de Peguera, hi ha el conegut Restaurant Santa Bàrbara, que té un menú de 18 euros – festius inclòs – “pantagruèlic”, amb entrant, 2 plats, aigua i vi, postres, copa de moscatell i cafè.


Altres #posts del blog relacionats, especialment indicats per si voleu fer una escapada de més d'un dia pel Berguedà:

L'art romànic al Berguedà (I)
L'art romànic al Berguedà (II)



  VERSIÓN EN CASTELLANO

PEGUERA Y LA SERRA D'ENSIJA: UN PEQUEÑO PARAÍSO DE CATALUNYA

Hoy os llevaré a un lugar muy especial, uno de los rincones escondidos que más me gustan de Cataluña. 

Tendremos que ir hasta el Alto Berguedà, comarca del extremo Norte de Barcelona, a tocar de los Pirineos. Por una estrecha carretera de montaña que no para de subir y que después se transforma en una pista sin asfaltar llegaremos hasta Peguera, pueblo abandonado situado a casi 1.700 m, entre los Rasos de Peguera y la Sierra de Ensija.


Peguera es una población con más de 900 años de historia, dado que el Castillo de Peguera ya aparece citado en la documentación a finales de S. XI. 

Desgraciadamente no queda ningún resto visible del castillo, que estaba en el peñasco que preside la población.


Peguera es un topónimo habitual dentro de la geografía catalana, que hace referencia a la pega, derivado de la resina del pino, que tenía diferentes aplicaciones: arma defensiva, en la construcción, medicinal... Por lo tanto, la población tiene unos orígenes íntimamente ligados con la explotación forestal.


A partir de medios del S XIX, con la revolución industrial, la actividad económica del valle se transforma, dado que empiezan a explotarse hasta un total de 4 minas de carbón en las proximidades del pueblo de Peguera. Todo esto va acompañado de la construcción de importantes infraestructuras: un ferrocarril que une Cercs con Peguera, y 3 teleféricos.

Durante todos estos años Peguera será la residencia de una parte de los trabajadores de la mina.


En el año 1928, debido a los problemas financieros de la empresa que explota las minas, la actividad extractiva finaliza, pero la explotación forestal continuará todavía unos pocos años más.


Finalmente en 1942, se acaba por desmantelar tanto el ferrocarril como los teleféricos y la paz y tranquilidad vuelven al valle.


Actualmente Peguera es un pueblo deshabitado situado en un idílico y bonito valle, cuyo ruido que puedes escuchar es lo del canto de los pájaros o el de los cencorros de las vacas. 


El valle invita a disfrutar de la naturaleza y el paisaje al ritmo que se desee:

-Como primera opción, aconsejable sobretodo para los que están en mejor forma, se puede subir hasta la cumbre de la Gallina Pelada, el punto más alto de la Sierra de Ensija, a 2.321 m., una excursión de una duración total de unas 5 horas.

No obstante existen 3 alternativas menos exigentes físicamente:

1- La primera de ellas es llegar hasta los pies de la Roca Gran d’en Ferrús, una impresionante pared vertical de más de 300 m, con algunas vías de escalada, y situada en la Sierra de Ensija. Desde Peguera entre ir y volver pueden ser unas 2’5 horas.

2- En dirección contraria a la Sierra de Ensija podemos llegar hasta los Rasos de Peguera, por pistas y caminos rodeados de bosques de pino negro. Unas 3-3’5 horas en total.

3- La última propuesta es recorrer un pequeño tramo del Camí dels Bons Homes (Camino de los Hombres Buenos), el GR 107, pintado con marcas rojas y blancas, que en dirección Sureste nos llevará hasta un magnífico hayedo, la “obaga de les Nou Comes”. Unas 3 horas en total.



Como último atractivo del valle debo aconsejaros que visitéis el yacimiento de icnitas de Fumanya, donde es posible apreciar las huellas de los dinosaurios del Cretáceo Superior. El yacimiento está a unos 5 km. de Peguera y tiene un acceso muy cómodo, puesto que llega una carretera asfaltada.


Desgraciadamente no sabemos si la paz y tranquilidad existentes en Peguera serán definitivas, porque el pueblo fue comprado en 2003 por un magnate árabe que tiene el proyecto de construir un pequeño hotel de lujo y rehabilitar las casas deshabitadas para transformarlas en apartamentos de alquiler.



Finalizaré con algunos datos prácticos:


Como llegar: 

Desde Barcelona hay que tomar la C-16 dirección Túnel del Cadí y Andorra. Entre el km. 107 y 108, y muy poco después de pasar la gran Central térmica de Cercs, encontraremos un letrero que indica la carretera a “Sant Corneli y Fígols” a mano izquierda . Aquí debemos desviarnos, coger esta carretera, la BV-4025, y seguirla durante unos 13 km, hasta que encontramos a mano izquierda otro desvío con un letrero que indica “Peguera”. Tenemos que desviarnos por esta pista sin asfaltar, apta para turismos, que en 1’5 km. nos llevará al destino.


Donde comer:



En Sant Corneli, situado a unos 8 km. de Peguera, hay el conocido Restaurante SantaBàrbara, que tiene un menú de 18 euros –incluido festivos– “pantagruélico”, con entrante, 2 platos, agua y vino, postre, copa de moscatel y café.




Otros #posts del blog relacionados, especialmente indicados por si queréis hacer una escapada de varios días por el Berguedà:

dilluns, 3 de febrer de 2014

SCOTLAND: ALGUNES DADES PRÀCTIQUES (Epíleg)




Hi ha una part importantíssima dels viatges, la referent a logística, allotjament i menjar, que reconec que sovint obvio o em limito a escriure unes poques ratlles.

Avui faré una excepció i tractaré únicament sobre aquests temes pràctics, perquè considero que aquesta informació pot ser molt útil per Escòcia, un país més car que el nostre. És per això que  intentaré donar-vos alguns consells que permetin ajustar més el pressupost del viatge, en temes com l’allotjament, el menjar, el transport i visites als monuments.


Allotjament


Típic Bed and breakfast escocès

Aspecte bàsic d’un viatge, amb freqüència dóna molts maldecaps ja sigui perquè és molt car o simplement perquè és difícil trobar habitacions disponibles si no s’ha reservat amb molta antelació.

Si volem visitar Escòcia, sobretot durant el mes d’agost, tant la guia Lonely Planet (LP) com la revista Altair aconsellen reservar amb temps, opinió que comparteixo.

En el nostre cas vàrem reservar per internet a mitjans de juny per 7 nits: del 20 al 27 d’agost.

L’allotjament va ser variat: “hostels” (4 nits), hotel (2 nits) i bed and breakfast (B& b) (1 nit), si bé on vam dormir més nits va ser en albergs (hostels),  2  dels quals eren de la xarxa Scotish Youth Hostel Association (SYHA), que qualifico de molt correcta, per tractar-se d’hostels . Els hostels de la xarxa van ser a Broadford (Isle of Skye), i Aviemore.

Això va ser degut bàsicament pel preu, molt més assequible que un hotel o b&b: l’hostel més car va ser a Broadford, on l’habitació doble sense esmorzar va costar gairebé 60 euros.

La 1a nit vam dormir en un b&b, concretament el Firnhill Bed and Breakfast, i el factor decisiu de la seva elecció va ser el de proximitat a l’aeroport, atès que l’avió arribava gairebé a mitjanit i a aquella hora tant l’agència de lloguer de cotxes com el tren i autobusos ja no funcionaven. Per un preu de 60 lliures (uns 72 euros) vam dormir i vam menjar un completíssim “scotish breakfast” (esmorzar escocès) amb salsitxes, mongetes, bacon, ous ferrats, crepes, fruita, cereals... Vam reservar-ho per www.booking.com/ i la veritat és que és un establiment que aconsello al 100%, tant per la qualitat de l’allotjament com pel tracte rebut.


Les 2 nits restants – les 2 últimes – vam allotjar-nos a l'Hotel Pitbauchlie House,  a Dunfermline, que curiosament va sortir millor de preu (100 euros 2 nits) que no pas l’hostel més car. També ho vam reservar per www.booking.com  i òbviament la opinió és favorable. Únicament té el problema que si no vas amb cotxe l'estació de tren queda una mica allunyada, uns 20 minuts a peu.

Acabaré el tema de l’allotjament amb un comentari sobre Edimburg:  l’agost és temporada altíssima a causa dels famosos Edinburgh International Festival i  resulta molt car l’allotjament, inclús els hostels. Per això vam allotjar-nos fora de la capital, si bé vam triar una població amb bona comunicació amb transport públic.

Menjar

El menjar és un altre factor que sovint encareix el pressupost dels viatges, i  per això us donaré algunes recomanacions:
El  típic pub britànic és un bon recurs per a gastar “poc”. No espereu gastronomia de qualitat o “delicatessen”, sinó plats senzills: hamburgueses, “fish and chip”, botifarra, pollastre, o el “haggis” (típica vianda escocesa que no vam tastar) amb abundant guarnició, de manera que amb 1 d’aquests plats tindreu suficient. A més a més sovint fan ofertes entre setmana del plat del dia. Aproximadament 1 plat principal + 1 pinta de cervesa surt per unes 10 lliures.



Clàssic pub escocès al casc antic d'Stirling


Un altre avantatge que ofereixen és el de l’ampli horari de cuina: nosaltres en 1 ocasió vàrem “dinar” més tard de les 16.00 i no van posar cap problema a servir-nos.

Un altre recurs és el dels locals “take away”, és a dir de menjar per recollir i emportar-se’n. Ofereixen una mica més de varietat que els pubs, perquè a més d’hamburgueses, “fish and chip” i pollastre, també tenen pizzes i fins i tot kebabs. És interessant tenir en compte que alguns d’aquests locals tenen 1 o 2 taules amb cadires per a menjar “in situ”, sense necessitat de buscar un altre lloc o de portar-ho a l’habitació de l’hotel, on sovint és prohibit pujar menjar.

He d’afegir que un dia vam sopar a un bufet xinès, que a l’igual que aquí, tenen uns preus molt competitius. Si us agrada el menjar xinès i oriental és una altra opció a valorar seriosament.

Un altre detall important de la gastronomia a tenir en compte és el de l’esmorzar.
En el nostre cas, tots els allotjaments, excepte el de la 1ª nit, que era un b&b,  no incloïen l’esmorzar, i si el volies, el preu s’incrementava notablement. En algun hostel tenien com a “gran oferta” l’esmorzar a base de cafè amb llet, 1 pasta i un suc de fruita no natural per 4,5 Lliures!!


Degustant un plat tan genuinament britànic com el "fish and chips"


Per evitar aquest sobrecost us facilito algunes alternatives:

-Molts bars o pubs tenen ofertes d’”Scotish breakfast”, esmorzar abundant, molt contundent i calòric. No és barat, però equival a un àpat fort de manera que per “lunch time” – el dinar -  amb alguna cosa de picar serà suficient.

-Moltes botigues de queviures o petits supermercats tenen màquines de cafè i cafè amb llet soluble, que es pot acompanyar d’un “sandwich” envasat al buit o d’alguna pasta per un preu que pot oscil·lar entre les 2 i 3’5 lliures. Això també pot ser útil per a dinar, en cas que haguem fet un esmorzar fort o vulguem aprofitar el temps al màxim.

- Les habitacions dels hotels habitualment tenen petits electrodomèstics per fer cafè i te. Només cal comprar el dia abans una pasta o sandwich  i ja podrem esmorzar a l’habitació.

-  A les ciutats trobem els clàssics McDonalds o similars, amb interessants ofertes d’esmorzar. A Stirling ens va ser molt útil, perquè era diumenge al matí i era l’únic local obert a les 8.30 h.

Acabaré el tema gastronòmic amb la beguda, acompanyament indispensable del menjar: la cervesa, contràriament al que esperava, no és gaire més cara que aqui: 1 pinta (0,57 l ) pots trobar-la a molts locals o pubs a un preu inferior a  3 lliures.

Transport

És un tema del que no puc opinar gaire, atès que vam llogar cotxe i l´únic mitjà de transport públic que vam usar va ser el tren per anar i tornar de Dunfermline a Edimburg, que per cert el vaig trobar car (gairebé 10 lliures anar i tornar per un trajecte de 30 km).

L’opció de llogar cotxe al meu parer és molt aconsellable, pels motius següents:

-1r pel preu; 1 setmana 1 cotxe del grup A amb assegurança a 3rs va sortir per una mica menys de 200 euros amb www.ealquilerdecoches.es
- Malgrat que condueixin per l’esquerra, els britànics - concretament els escocesos – tenen un comportament al volant molt tranquil, respectuós amb els senyals de trànsit, amb la distància de seguretat..., en fi molt diferent de la conducció més agressiva i transgressora d’Espanya, Itàlia o Grècia.
-Dóna una gran llibertat d’horaris i de visitar llocs recòndits on el transport públic és mínim o bé no existeix.



El "senzill" utilitari que inicialment teníem previst llogar :D



El cotxe que vam llogar definitivament, perquè era més petit i manejable 

Això sí, el preu del combustible és més car que a Espanya, aproximadament un 15% més. Aquí us deixo un enllaç amb els preus actualitzats del combustible a tots els països de la UE  www.energy.eu/fuelprices/


Monuments

És el darrer aspecte que considero interessant comentar.

Els que heu anat seguint les entrades que he publicat d’Escòcia haureu apreciat que hem visitat uns quants castells, on era obligat comprar entrada de pagament – a tots excepte 1-,  que en alguns monuments superava els 16 euros.


Kilchurn Castle, Loch Awe; l´únic castell que vam visitar amb entrada  lliure


Això implica un desemborsament important de diners certament, però el Govern d’Escòcia ofereix un abonament anomenat Explorer Pass que permet visitar els monuments i castells de titularitat pública a un preu molt interessant. També ofereix l’avantatge de no haver de fer cua per treure l’entrada, cosa que s’agraeix quan es tracta dels castells més visitats del país com Edimburg i Stirling, especialment el 1r, al qual aconsello entrar a 1a hora per evitar massificacions.

Hi ha diferents tipus d’abonament, i nosaltres vam comprar un passi que per unes 38 lliures ens permetia visitar lliurement durant 7 dies – no era necessari que fossin consecutius, sinó en un marge de 14 dies -  tots els monuments públics inclosos a l’Explorer Pass, que són 78.
Aquest passi es pot comprar in situ a Edimburg i a uns pocs monuments com el Castell d’Edimburg o el d’Stirling; o bé còmodament per internet (Explorer Pass on line), tal com vam fer nosaltres. Si el compres per internet, t’envien 1 e-mail de confirmació amb un document annex  en pdf amb un codi de barres que s’ha d’imprimir i mostrar a l’entrada de cada monument.


Tantallon Castle, North Berwick, un dels castells inclosos a l'Explorer Pass



Això sí, per amortitzar-lo cal visitar uns quants monuments, però amb la visita als Castells d’Edimburg i d’Stirling – els més cars – ja s’amortitza  mig passi.
També heu de tenir present que alguns dels monuments més emblemàtics d’Escòcia com Eilean Donan Castle, Rosslyn Chapel, Balmoral Castle o Scone Castle entre altres, no entren dins l’Explorer Pass.
Malgrat això, considero que val la pena comprar l’Explorer Pass, atès que els castells són un dels principals atractius d’aquest fantàstic país, que us animo a visitar.

Per acabar, vull agrair a Madaboutravel  per la part del seu temps que va dedicar a explicar-me alguns secrets i consells d'aquest meravellós país que és ESCÒCIA

Els #posts del blog del viatge a Escòcia 2013

-Viatge a Escòcia - 1a part
-Viatge a Escòcia - 2a part
-Viatge a Escòcia - 3a part
-Viatge a Escòcia - 4a part
-Viatge a Escòcia - 5a part

- Relats d'altres viatgers #postamic

Postamigo


-  Viajar Code Verónica ha publicat l'article Escocia: itinerari i preparació
-  Descubriendo Mundo y Vida ha publicat l'article Com planificar un viatge per Escòcia


          VERSIÓN EN CASTELLANO

SCOTLAND: ALGUNOS DATOS PRÁCTICOS (Epílogo)

Hay una parte importantísima de los viajes, la referente a logística, alojamiento y comidas, que reconozco que a menudo obvio o me limito a escribir unas pocas líneas.

Hoy haré una excepción y trataré únicamente sobre estos temas prácticos, porque considero que esta información puede ser muy útil para Escocia, un país más caro que el nuestro. Es por eso que intentaré daros algunos consejos que permitan ajustar más el presupuesto del viaje, en temas como el alojamiento, la comida, el transporte y visitas a los monumentos.



Alojamiento

Aspecto básico de un viaje, con frecuencia da muchos quebraderos de cabeza ya sea porque es muy caro o simplemente porque es difícil encontrar habitaciones disponibles si no se ha reservado con mucha antelación.


Si queremos visitar Escocia, sobre todo durante el mes de agosto, tanto la guía Lonely Planet (LP) como la revista Altair aconsejan reservar con tiempo, opinión que comparto.

En nuestro caso reservamos por internet a mediados de junio 7 noches: del 20 al 27 de agosto.


El alojamiento fue variado: “hostels” (4 noches), hotel (2 noches) y bed & breakfast (B&b) (1 noche), si bien donde dormimos más noches fue en albergues (hostels), de los cuales, 2 eran de la red Scotish Youth Hostel Association (SYHA), que califico de correcta, por tratarse de hostels. 


Esto fue debido de básicamente por el precio, mucho más assequible que los hoteles o b&b: el hostel más caro fue en Broadford (Isle of Skye), donde la habitación doble sin desayuno costó casi 60 euros.

La 1a noche dormimos en un b&b, concretamente el Firnhill Bed and Breakfast, y el factor decisivo de su elección fue el de  la proximidad al aeropuerto, porque el avión llegaba casi a medianoche, y a esa hora tanto la agencia de alquiler de coches como  tren y autobuses ja no funcionaven. Por un precio de 60 libras (unos 72 euros) dormimos i desayunamos un completísimo “scotish breakfast” (desayuno escocès) amb salsichas, alubias, bacon, huevos fritos, crepes, fruta, cereales... Lo reservamos por www.booking.com/ y la verdad es que es un establecimiento que aconsejo al 100%, tanto por la calidad del alojamiento  como por el trato recibido.


Las 2 noches restantes – las 2 últimas – nos alojamos en el  Hotel Pitbauchlie House,  en Dunfermline, que curiosamente salió más barato  (100 euros 2 nits) que no el hostel más caro. También  lo reservamos por www.booking.com  y obviamente nuestra opinión es favorable, aunque tiene el problema que si no vas en coche queda algo alejado de la estación de tren, unos 20 minutos a pie.

Acabaré el tema del alojamiento con un comentario sobre Edimburgo: en agosto es temporada altísima debido a los famosos Edinburgh International Festival y resulta muy caro el alojamiento, incluso los hostels. Por eso nos alojamos fuera de la capital, si bien elegimos una población con buena comunicación con transporte público.

Comida

La comida es otro factor que a menudo encarece el presupuesto de los viajes, y por eso os daré algunas recomendaciones:

El típico pub británico es un buen recurso para gastar “poco”. No esperéis gastronomía de calidad o “delicatessen”, sino platos sencillos: hamburguesas, “fish and chip”, salchichas, pollo, o el “haggis” (típico embutido escocés que no probamos) con abundante guarnición, de manera que con 1 de estos platos tienes suficiente. Además a menudo hacen ofertas entre semana del plato del día y probablemente el plato principal + pinta de cerveza no supere las 10 Libras.

Otra ventaja que ofrecen es el del amplio horario de cocina: nosotros en 1 ocasión llegamos a comer más tarde de las 16.00 y no pusieron ningún problema en servirnos.

Otro recurso es lo de los locales “take away”, es decir de comida para recoger y llevarse. Ofrecen algo más de variedad que los pubs, porque además de hamburguesas, “fish and chip” y pollo, también tienen pizzas e incluso kebabs. Es interesante tener en cuenta que algunos de estos locales tienen 1 o 2 mesas con sillas para comer “in situ”, sin necesidad de buscar otro lugar o de subir la comida a la habitación del hotel, donde a menudo está prohibido.

Tengo que añadir que un día cenamos en un bufet chino, que al igual que aquí, tienen unos precios muy competitivos. Si os gusta la comida china y oriental es otra opción a valorar seriamente.


Otro detalle importante de la gastronomía a tener en cuenta es el del desayuno.
En nuestro caso, todos los alojamientos, excepto el de la 1ª noche, que era un b&b, no incluían el almuerzo, y si lo querías, el precio se incrementaba notablemente. En algún hostel vimos como “gran oferta” el desayuno a base de café con leche, 1 pasta y un zumo de fruta no natural por 4,5 Libras!!

Para evitar este sobrecoste os facilito algunas alternativas: 

-Muchos bares o pubs tienen ofertas de ”Scotish breakfast”, desayuno abundante, muy contundente y calórico. No es barato, pero equivale a una comida fuerte de manera que al mediodía comer un tentempié puede ser suficiente.

-Muchas tiendas de víveres o pequeños supermercados tienen máquinas de café y café con leche soluble, que se puede acompañar de un “sandwich” envasado al vacío o de alguna pasta por un precio que puede oscilar entre las 2 y 3’5 libras. Esto también puede ser útil para comer, en caso de que hayamos hecho un desayuno fuerte o queramos aprovechar el tiempo al máximo.


- Las habitaciones de los hoteles habitualmente tienen pequeños electrodomésticos para hacer café y té. Sólo hay que comprar el día antes una pasta o sandwich y ya podremos desayunar en la habitación.

- En las ciudades encontramos los clásicos McDonalds o similares, con interesantes ofertas de desayuno. En Stirling nos fue muy útil, porque era domingo por la mañana y era el único local abierto a las 8.30 h.

Acabaré el tema gastronómico con la bebida, acompañamiento indispensable de la comida: la cerveza, contrariamente a lo que esperaba, no es mucho más cara que aquí: 1 pinta (0,57 l ) podéis encontrarla en muchos locales o pubs por un precio inferior a 3 libras.

Transporte

Es un tema del que no puedo opinar mucho, dado que alquilamos coche y el único medio de transporte público que utilizamos fue el tren para ir y volver de Dunfermline a Edimburgo, que por cierto lo encontré caro (casi 10 libras ida y vuelta por un trayecto de 30 km).


La opción de alquilar coche a mi parecer es muy aconsejable, por los motivos siguientes:

-1º por el precio; 1 semana 1 coche del grupo A con seguro a 3os salió por algo menos de 200 euros con www.ealquilerdecoches.es.

-  Pese a que conduzcan por la izquierda, los británicos - concretamente los escoceses – tienen un comportamiento al volante muy tranquilo, respetuoso con las señales de tráfico, con la distancia de seguridad..., en fin muy diferente de la conducción más agresiva y transgresora de España, Italia o Grecia.

-Da una gran libertad de horarios y de  poder visitar lugares recónditos donde el transporte público es mínimo o bien no existe.

Eso sí, el precio del combustible es más caro que en España, aproximadamente un 15% más. Aquí os dejo un enlace con los precios actualizados del combustible de todos los países de la UE  www.energy.eu/fuelprices/


Monumentos

Es el último aspecto que considero interesante comentar.

Los que habéis ido siguiendo las entradas que he publicado de Escocia habréis apreciado que hemos visitado unos cuántos castillos, cuya entrada era pago – todos excepto 1-, que en algunos monumentos superaba los 16 euros.


Esto implica un desembolso importante de dinero ciertamente, pero el Gobierno de Escocia ofrece un abono llamado Explorer Pass que permite visitar los monumentos y castillos de titularidad pública a un precio muy interesante. También ofrece la ventaja de no tener que hacer cola para sacar la entrada, cosa que se agradece cuando se trata de los castillos más visitados del país como Edimburgo y Stirling, especialmente el 1º, al que aconsejo entrar a 1a hora para evitar masificaciones.


Hay diferentes tipos de abono, y nosotros compramos un pase que por unas 38 libras nos permitía visitar libremente durante 7 días – no era necesario que fueran consecutivos, sino en un margen de 14 días - todos los monumentos públicos incluidos en el Explorer Pass, que son 78. 

Este pase se puede comprar in situ en Edimburgo y en unos pocos monumentos como el Castillo de Edimburgo o el de Stirling; o bien cómodamente por internet, tal como hicimos nosotros. Si lo compráis por internet, os envían 1 e-mail de confirmación con un documento anejo en pdf con un código de barras que se tiene que imprimir y mostrar en la entrada de cada monumento.


Eso sí, para amortizarlo hay que visitar unos cuántos monumentos, pero con la visita a los castillos de Edimburgo y de Stirling – los más caros – ya se amortiza medio pase.
También debéis tener en cuenta que algunos de los monumentos más emblemáticos de Escocia como Eilean Donan Castle, Rosslyn Chapel, Balmoral Castle o Scone Castle entre otros, no están incluidos en el Explorer Pass.



A pesar de esto, considero que vale la pena comprar el Explorer Pass, dado que los castillos son uno de los principales atractivos de este fantástico país, que os animo a visitar.



Para acabar, quiero agradecer a Madaboutravel por la parte de su tiempo que dedicó a contarnos algunos secretos y consejos de este maravilloso país que es ESCOCIA.

Loss #posts del blog dedicados a nuestro viaje a ESCOCIA 2013

-Viaje a Escocia - 1a parte
-Viaje a Escocia - 2a parte
-Viaje a Escocia - 3a parte
-Viaje a Escocia - 4a parte
-Viaje a Escocia - 5a parte



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...