dilluns, 28 d’abril de 2014

CAP DE SETMANA DE NATURA I RELAX A LA CERDANYA (abril 2014)


  Versión en español


 English version




El cap de setmana del 4 al 6 d’abril vàrem anar a la Cerdanya, una comarca situada al Pirineu català, i dividida administrativament entre l'Estat Espanyol i l'Estat Francès des de 1.659, any en què es va signar el Tractat dels Pirineus.

Sempre que pujo a la Cerdanya m’arriben molt bones vibracions, perquè és una de les comarques que més m’agraden de Catalunya.

Normalment les meves escapades a la Cerdanya estan molt relacionades amb les excursions a peu per la muntanya, amb els bolets, o amb l’esquí, esport que de tant en tant m’agrada practicar.

Aquesta vegada ha estat una sortida una mica diferent, perquè hem anat amb altres bloggers,  però no ha estat pas obstacle per a que poguéssim gaudir dels encants de la comarca, que en són molts.

En aquesta ocasió ens hem allotjat, junt amb la resta de bloggers, a l’Hotel Muntanya, que forma part del Cerdanya Resort, a Prullans.


Hotel Muntanya, Prullans


Vam arribar divendres al vespre, i tot seguit van lliurar-nos el programa de les activitats previstes per al cap de setmana, algunes de les quals semblaven molt atractives.


Fantàstica vista a la Serra del Cadí des de l'habitació


Després d’instal.lar-nos a l’habitació amb unes increïbles vistes de la Serra del Cadí, ens preparem per a la  1a activitat, el  sopar, però no un sopar qualsevol, sinó el  Sopar Càtar, que consisteix en un variat buffet lliure, majoritàriament de plats medievals, alguns d’ells d’inspiració càtara, com la sopa medieval o el paté de bolets i cigrons, plats que trobem deliciosos.


Deliciosa sopa medieval


Havent sopat vam assistir la presentació del programa d’activitats previstes per al cap de setmana, acompanyada d’una degustació de cremat, beguda alcohòlica originària de la Costa Brava, consistent en rom, cafè, sucre, pell de llimona i espècies.

A més a més van explicar-nos breument la filosofia i història de l’hotel, fundat l’any 1947 per Josep Casanovas, i actualment gestionat per la 3a generació de la família.

Dissabte a 1a hora, just abans de la 1a activitat del dia, decidim fer un tomb pel poble, Prullans, un bonic poble amb una cuidada arquitectura en pedra i una església d’origen romànic.





Carrer de Prullans



Església de Prullans


La 1a activitat comença a les 10.30 i es tracta d’una curta i agradable excursió matinal guiada a peu que ens porta fins un bonic prat a la vora del riu, on hi ha instal.lades unes tendes “tipi”. Durant el trajecte passem per un petit tram del Camí dels Bons Homes, el GR 107, sender de gran recorregut que ressegueix la ruta que feien al S. XIII els darrers càtars que fugien de les persecucions de la Inquisició per venir a viure als territoris catalans, on no van ser perseguits.



Prats primaverals vora el Camí dels Bons Homes, el GR107


Finalitzada l’excursió és hora de dinar, i ens espera un variat buffet lliure, amb una destacada presència de productes i plats de la gastronomia local, com el famós trinxat de la Cerdanya, que consisteix en una barreja de patata i col bullides amb cansalada daurada.

En acabat de dinar ens porten de visita per les instal.lacions del Cerdanya Resort,  algunes d’elles dignes d’un príncep o princesa, especialment la zona de l’Spa, que té un jacuzzi amb visió directa de la Serra del Cadí.




Spa i jacuzzi del Cerdanya Resort

És de destacar que el Cerdanya Resort té uns allotjaments adaptat a tots els gustos, perquè a més d’hotel, disposa d’apartaments, camping i bungalows.

També cal fer esment que és un Resort molt pensat per a famílies, perquè tenen molt a prop del camping una granja amb animals i “poneys”, ideals per a ser muntats pels petits de la casa.



La Granja del Cerdanya Resort


Després de visitar la granja tenim ganes de fer alguna altra activitat abans de gaudir de l’Spa, i ens decidim per fer una mica de carretera i anar fins el poble de Meranges, que situat a 1.539 m. és el poble i municipi més alt de Catalunya.

Meranges és un poble que quan el veus de lluny des de la carretera sembla un poble més de muntanya, sense gaires atractius, i com lloc de pas per arribar fins els bonics llacs de Malniu, però us asseguro que només començar a donar un tomb pel poble, aquesta apreciació canvia completament, perquè forma un pintoresc conjunt de senzilles cases -algunes d’elles de més d’1 segle d’antiguitat - d’arquitectura en pedra i teulades de pissarra, amb una església que encara conserva alguns elements romànics.







Meranges


Després de tornar de Meranges, i atès que encara és aviat, ens relaxem una estona al fantàstic Spa de l’hotel fins l’hora de sopar.

L’endemà diumenge al matí, i després del variadíssim i abundant esmorzar de buffet lliure de l’hotel,  tenim programada una altra petita excursió a peu per la Cerdanya.

Hem d’agafar el cotxe i fer uns pocs km. per carretera fins arribar a la Vall de la Llosa, un espectacular paratge natural, i un dels històrics camins de pas per entrar a Andorra des de la Cerdanya, utilitzat durant molts segles per contrabandistes, pastors, bandolers...

La Vall de la Llosa és un petit paradís natural, atès que no hi ha cap pista ni carretera que hi penetri per damunt dels 1.600 m., i per tant es conserva molt intacte.


Vall de la Llosa

L’excursió prevista és arribar fins el Molí del Salt, un indret on el riu de la Llosa forma un gorg i un bonic salt d’aigua d’un 15 m. A la vora de la cascada encara queden dempeus les restes d’un antic molí, i pels voltants és possible apreciar pel terra escòries de ferro, com a evidència que en segles passats es fonia i treballava aquest mineral a algunes fargues de la vall.


Molí del Salt

El trajecte fins el Molí del Salt és de gran bellesa, perquè transcorre paral·lel al riu entre verds prats i pastures i amb el panorama de fons de la fantàstica Serra del Cadí nevada i altres muntanyes ceretanes. A més cal precisar que aquest tram coincideix també amb el Camí dels Bons Homes, el GR 107, que fa els darrers km. abans d’entrar breument a Andorra per la Portella Blanca d’Andorra, a més de 2.500 m. d’altitud.




Riu de la Llosa


Aquí us deixo l'enllaç de la ruta penjat al wikiloc

Després de l’excursió per la Vall de la Llosa és hora d’anar a dinar a l’hotel, i tot seguit recollir l’equipatge i acomiadar-nos dels companys Arlene i  Dani, autors dels blogs Viaje con escalas i The Backpack Traveller respectivament, i membres com nosaltres de #bcnTB, Associació de bloggers de viatges de Barcelona.















dilluns, 7 d’abril de 2014

PER L'INTERIOR DE MÀLAGA I CADIS: AL-ANDALUS, PUEBLOS BLANCOS, "TAPEO", I MOLT MÉS - MARÇ 2014


  Versión en español


 English version










1r dia, divendres 14 de març de 2014

Aeroport de Màlaga, 9 h del matí: som a punt de començar la fantàstica ruta de 3 dies per l’interior de Màlaga i Cadis.

Després de recollir el cotxe de lloguer amb un petit retard per culpa de l’agència, posem rumb al SudOest per l’autovia de la Costa del Sol, una de les més turístiques i visitades de tota Espanya; i la 1a impressió que ens produeix és desfavorable, d’un litoral sobreexplotat i altament edificat, poc diferent de Benidorm o Lloret de Mar.



Mapa amb el recorregut detallat


Al poc de passar Marbella deixem l’autovia i comencem a pujar per una carretera sinuosa cap a la 1a destinació del viatge: RONDA.


Ronda és una població andalusa amb un atractiu turístic de 1r nivell, comparable en la meva opinió a Granada, Sevilla i Còrdova.



Ronda


És complicat escriure sobre els principals punt d’interès de Ronda; en 1r lloc perquè no sabria dir quin d’ells ocuparia la 1a posició; i en 2n lloc, perquè hi ha tants indrets excepcionals  que ompliria pàgines i pàgines d’informació.


Personalment opino que per damunt dels monuments i del conjunt històric, Ronda té una fantàstica simbiosi entre el seu immens i gairebé inacabable patrimoni cultural, i l’envejable situació orogràfica, especialment del nucli antic, ubicat dalt d’un penya-segat i separat de la part nova per una gran gorja de més de 100 m. de profunditat, l’anomenat Tajo de Ronda, al fons de la qual circula el riu Guadalevín.




El Tajo de Ronda


Durant molts segles hi va haver un únic pont – el Puente Viejo - per passar d’una part a l’altra de la ciutat, fins que al S XVIII (entre 1751 i 1793) es va construir una gran obra d’enginyeria, i que és possiblement el monument més espectacular de Ronda: el Puente Nuevo, un pont amb 98 metres d’alçada, i una original estructura, dissenyada per tal de no esfondrar-se com el 1r pont construït anteriorment al mateix emplaçament al 1735 i que només va resistir 5 anys.



Ronda, Puente Nuevo


A nivell monumental, un altre aspecte molt interessant de Ronda, igual que d’altres grans poblacions andaluses, és la fusió de 2 grans cultures: la islàmica i la cristiana.

Cal tenir en compte que Ronda va ser de les darreres poblacions islàmiques de l’Al Andalus a caure en mans cristianes, concretament l’any 1485, únicament 7 anys abans que Granada. Per tant l’Islam va estar present a Ronda durant més de 700 anys i encara es conserven molts monuments d’aquesta època: les muralles, restes d’antigues mesquites, els banys àrabs...



Alminar d'una antiga mesquita de Ronda, aprofitat com a campanar de l'església de San Sebastián


Una construcció de l’època islàmica molt peculiar és l’antiga mina de captació l’aigua, que vàrem visitar, i on ens vam sentir com el poeta Dante en el descens a l’infern, atès què són més de 200 graons que et porten fins el fons del barranc, el “Tajo”.




Interior de l'antiga mina d'aigua d'origen àrab de Ronda


He de destacar que si visiteu Ronda, no us limiteu a passejar pel nucli antic, perquè la part nova també té molt interès i podem trobar-hi diferents monuments, sobretot esglésies, tot i que ja no són del període de dominació islàmica.

Bé, no m’extendré més a descriure tot el patrimoni monumental de Ronda, tant islàmic com cristià o modern, perquè és immens.



Típic carrer de Ronda



L’única petita decepció del 1r dia per terres de Màlaga va ser la posta de sol, que a Ronda té fama de ser molt espectacular: tot i fer l’esforç de baixar fins una de les portes del 1r perímetre de muralles que protegien els molins de la ciutat, anomenada Arco del Cristo, i situada gairebé als peus del Puente Nuevo, els núvols no van desaparèixer i el sol va romandre ocult.


2n dia, dissabte 15 de març

La primera visita del dia prevista és Ronda la Vieja, situada a 20 km. de Ronda, població que també es coneix com ACINIPO.

Acinipo és un jaciment arqueològic ocupat des del Neolític, si bé les restes visibles més importants  són les de la ciutat romana, destacant especialment el teatre, amb una escena i unes grades força ben conservades. Aquestes darreres aprofiten el pendent natural del terreny.



Teatre romà, Acinipo


Molt pocs km. després d’Acinipo deixem la província de Màlaga per entrar a la de Cadis, on tenim intenció de visitar alguns PUEBLOS BLANCOS.

El 1r Pueblo Blanco que visitem és SETENIL DE LAS BODEGAS, un preciós poble situat a ambdós costats del  riu Guadalporcún o Trejo, en un emplaçament privilegiat, atès que el riu dibuixa un meandre tot excavant la roca.



Setenil de las Bodegas


D’aquesta manera, el poble s’ha adaptat prodigiosament al terreny i alguns carrers de Setenil tenen les cases que aprofiten la roca natural com a paret i sostre.

Es creu que la zona on s’ubiquen  aquestes vivendes troglodítiques podia haver estat habitada des de la prehistòria, donat que oferia un òptim abric natural i recursos bàsics com l’aigua i pesca fluvial.



Carrer de Setenil de las  Bodegas


A més d’aquestes vivendes troglodítiques i d’aquest traçat tan original, Setenil té altres elements interessants, com la torre de l’homenatge de l’antic castell, d’origen islàmic, i l’església de Nuestra Sra. de la Encarnación, dels S XV-XVII, tots 2 dalt d’un dels turons que presideixen la població.



Finalitzada la visita de Setenil de las Bodegas ens dirigim cap el 2n Pueblo Blanco del dia: OLVERA, situat a 16 km. de Setenil.


Olvera


Olvera no té un emplaçament tan espectacular com Setenil, però té altres atractius que fan que la seva visita sigui altament aconsellable:

Al contrari que Setenil, que és un poble amagat i tímid, Olvera és ben visible des de la llunyania i té un castell i una església imponents, al capdamunt del turó que domina la població.

Si del castell de Setenil només es conserva la torre de l’homenatge, el d’Olvera té un recinte molt més gran, i amb algunes parts molt ben conservades i que són visitables. A més a més té un petit museu molt interessant.



Castell d'Olvera


No obstant el recorregut per Olvera no ha de limitar-se al castell i església, perquè els carrers i carrerons del nucli antic són una preciositat – per algun motiu està catalogat com a Conjunt Històric -, amb les cases pintades de blanc sovint combinat amb tonalitats ocres.



Carrer d'Olvera


No puc acabar els Pueblos Blancos sense un apunt gastronòmic - seria una heretgia no fer-ho tractant-se d’Andalusia-: el responsable del castell d’Olvera va aconsellar-nos amb molt bon criteri un local per dinar, la Taberna de Juanito Gómez, on vàrem fer un pica-pica de tapes memorable, d’aquests dinars que sempre recordaràs, tant per la qualitat del menjar com pel preu.  

A més vam tenir ocasió de tastar una nova tapa – agraeixo el consell de la blogger i amiga  Caliope viajes y vivencias- : las “ortiguillas”, que són típiques de Cadis i estan boníssimes.

Havent dinat, deixem la província de Cadis i tornem a entrar a la de Màlaga, on ens espera una altra meravella d’Andalusia: EL TORCAL DE ANTEQUERA, un espai natural protegit legalment per la Junta de Andalucía amb la denominació de Paraje Natural Torcal de Antequera i situat 16 km. al Sud d’Antequera.



El Torcal

És tracta d’un paisatge molt peculiar, amb una geologia calcària única, atès que els diferents agents erosius com aigua, gel, vent i diòxid de carboni de l’atmosera han acabat per modelar un paisatge kàrstic amb unes formacions que no semblen d’aquest planeta.

El Torcal d’Antequera té 2 itineraris senyalitzats i nosaltres vam triar el més llarg, d’una durada aproximada de 1.45 h. caminant pausats i amb la càmera de fotos “traient fum”, perquè a més de l’espectacle geològic vam trobar alguna altra “sorpresa”.




Pacífica cabra salvatge ibèrica (capra pyrenaica), una de les "sorpreses" del nostre recorregut pel Torcal



A més de la bellesa del paratge, vam ser uns privilegiats per poder realitzar el recorregut a darrera hora de la tarda, en 1r lloc perquè estava poc massificat, i en 2n lloc perquè vam contemplar una posta de sol extraordinària, que va compensar amb escreix la petita decepció del dia abans a Ronda.




Darrers raigs de sol que il.luminen la formació coneguda com el Tornillo del Torcal 


Finalitzada la visita al Torcal ens dirigim a Antequera, on tenim reservat l’allotjament, i amb les poques energies que ens quedaven després d’un altre dia intens, per sopar vam repetir el “tapeo”, tot i que vam ser més moderats respecte el migdia. En aquesta ocasió la tapa inèdita va ser la “porra antequerana”, un plat similar al salmorejo i molt aconsellable.

Després de les tapes va arribar l’hora definitiva d’anar a l’habitació de l’hotel.

3r dia, diumenge 16 de març

Pel matí toca visitar ANTEQUERA, ciutat amb un patrimoni monumental més que notable i catalogada com a Conjunt Històric.


Antequera

A l’igual que Ronda, un dels principals atractius de la ciutat és l’eclecticisme dels diferents estils artístics: des de època romana, passant pel període islàmic fins els estils gòtic, renaixement, barroc i més modern.

Personalment, una de les coses que més em va agradar d’Antequera és contemplar el traçat de la ciutat des del turó on està situada l’Alcassaba islàmica i la Col·legiata renaixentista de Santa Maria, i apreciar la quantitat de campanars que sobresurten.


Alcassaba d'Antequera


Cal precisar que la majoria d’esglésies d’Antequera corresponen al barroc.

No puc acabar Antequera sense fer esment d’una altra de les grans “joies” monumentals de la ciutat; es tracta del conjunt arqueològic dels Dòlmens d'Antequera , format pels dòlmens de Menga i Viera i el tholos del Romeral, tots 3 visitables i amb entrada gratuïta. Els 2 primers són a l’entrada d’Antequera i s’hi pot arribar a peu en uns 15-20 minuts des del centre, mentre que el tholos del Romeral és a uns 4 km. de la població. Òbviament per a mi, com a apassionat de l’arqueologia,  he de comentar que són de visita OBLIGADÍSSIMA.



Dolmen de Menga


El dolmen de Viera presenta un fenomen excepcional; i consisteix en que durant l’equinocci tant de tardor com de primavera els raigs de sol penetren directament fins el fons de la cambra megalítica.



Tholos del Romeral


Després d’Antequera, tenim temps a visitar una altra població – l’avió no surt fins les 21.00 hores -, i l’escollida és ARCHIDONA, a uns 20 km. d’Antequera.



Plaza Ochavada, Archidona


Archidona no ens agrada tant com Antequera – la veritat és que el llistó estava molt alt-, però no deixa de ser interessant, perquè té una original plaça de 8 costats – la Plaza Ochavada- ; bonics i sinuosos carrers que segueixen el pendent de la muntanya; i la fortalesa islàmica, amb alguns trams de muralles molt ben conservades, situada dalt del cim que presideix la població, i amb unes espectaculars vistes panoràmiques de la zona.



Fortalesa d'Archidona


Des del capdamunt de la fortalesa islàmica d’Archidona donem per finalitzat aquest fantàstic recorregut de 3 dies per les províncies de Màlaga i Cadis, atès que ara sí ha arribat l’hora de tornar a l’aeroport de Màlaga.


Per acabar us deixaré 2 enllaços d'utilitat:

Mapa turístic de Ronda en pdf
Turismo de Antequera


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...