dimecres, 18 de març de 2015

11 DIES DE RUTA PER BÈLGICA I PAÏSOS BAIXOS (agost 2014) - 5a part: LOVAINA I BRUGES




Versión en español


English Version









Bruges, Flandes, Bèlgica

Bruges


8è dia per la tarda- 25 d'agost

Hem arribat a la recta final del nostre viatge per Bèlgica i Països Baixos, i els darrers dies tenim previst visitar algunes ciutats de Flandes.
Atès que disposem de pocs dies hem de triar quines ciutats visitarem i les escollides són Bruges, Gant i Lovaina.

Les 2 primeres ho teníem molt clar, però en  l’elecció de Lovaina -Leuven en flamenc- ha estat clau l’allotjament: no havíem reservat res des de Barcelona per la 8a nit i el mateix matí del 8è dia per internet vam trobar habitació lliure a l’Hostel Cube  , situat al centre de Lovaina i del qual tenim una opinió favorable en quant a relació qualitat-preu (reservat via hostelworld.com).

Lovaina, Leuven, Grote Markt, Flandes, Belgica

Lovaina, Grote Markt amb la catifa de flors que es posa cada any a l'agost durant uns dies


L’arribada a Lovaina no resulta còmoda, perquè durant el trajecte per autopista des del Sud dels Països Baixos patim tant les inclemències meteorològiques com algunes retencions de trànsit.

Afortunadament queda compensat per la bellesa del centre històric, que és relativament petit i fàcil de recórrer en 2-3 hores.

El nucli medieval s’articula entorn de la Grote Markt, on trobem l’església gòtica de Sant Pere i l’Ajuntament, una meravella del gòtic flamíger del S XV.


Ajuntament gòtic de Lovaina, Leuven, Flandes, Belgica

Ajuntament de Lovaina


Un dels detalls més característics d’aquest edifici és la presència de 236 estàtues, que representen científics i famosos de la ciutat, comtes i ducs de Brabant i figures bíbliques. Cal matisar que aquestes escultures van ser afegides durant el S XIX.

Molt a prop de la Grote Markt hi ha l’Oude Markt, un altre indret emblemàtic de la ciutat, que era antigament la plaça del mercat i que les cases que l’envolten tenen una cuidada arquitectura de maó vermell, tan típica de Flandes.

Malauradament la 1a Guerra Mundial va causar importants desperfectes a la ciutat, i l’Oude Markt no se’n va lliurar, de manera que el que actualment contemplem és una fidel i encertada reconstrucció de tal com era segles abans.

Avui en dia l’Oude Markt és una activa i animada plaça, plena de bars i terrasses, fins el punt que li han posat el sobrenom de  la “barra més llarga del món”.


Oude Markt de Lovaina, Leuven, Flandes, Belgica

Oude Markt de Lovaina


Un altre element que no podem obviar és la universitat, fundada al 1425, i que encara conserva de manera dispersa pel nucli antic dependències de diverses èpoques.

Menció apart mereix el Gran Beguinatge – Begijnhof en flamenc-, un barri apart format per una comunitat de dones que feien una vida devota al marge de qualsevol orde,  i estava integrada tant per religioses com per laiques.
A Flandes van tenir una alta implantació, i des de l’any 1998 són Patrimoni de la Humanitat.

A Lovaina existeixen 2 Beguinatges: el Gran i el Petit i el que nosaltres vam visitar és el Gran, que té l’etiqueta de ser un dels més bonics i autèntics de Flandes.

El Gran Beguinatge de Lovaina apareix documentat per 1r cop l’any 1232, tot i que la majoria de cases són del S XVII, construïdes principalment amb maó vermell.

A causa del seu gran deteriorament va haver de ser restaurat a partir de 1964 per la Universitat Catòlica de Lovaina, que l’havia comprat 2 anys abans, encara és l’actual propietaria i l’utilitza com a campus i residència.


Begijnhof de Lovaina, Leuven, Flandes, Belgica, Beguinatge

Begijnhof de Lovaina


El nostre passeig pel Gran Beguinatge va ser una de les millors experiències dels 11 dies del viatge, perquè vam entrar a darrera hora de la tarda, mentre la foscor anava guanyant terreny, alhora que s’encenien els fanals, sota un lleu plugim, i en ambient màgic i misteriós i de gran solitud.
Llàstima que a causa de la pluja vam disparar poques fotos, per por a espatllar la nova càmara.

Vam finalitzar la jornada sopant pizza a un dels molts locals de menjar que trobes pel centre medieval – en això es nota molt que és una dinàmica ciutat universitària, tant per l’abundant oferta de bars i restaurants, com pels preus competitius del menjar i beguda-.

9è dia - 26 d'agost

Ens llevem amb un dia ben tapat i plujós i la veritat és que és una autèntica llàstima, precisament avui que anem a Bruges, la “Joia de la Corona” de Flandes.


Centre Històric de Bruges, Brugge, Flandes, Belgica

 Bruges


Vistar Bruges és retrocedir uns 800 anys, quan va arribar a ser una de les ciutats més riques de tota Europa.

El que inicialment va ser una fortalesa construïda a mitjan de S IX per Balduí I, 1r Comte de Flandes, i vassall del Rei franc Carles el Calb, nét de Carlemany, ben aviat va esdevenir una pròspera ciutat.

La producció i el comerç dels apreciats draps de llana va ser la principal causa d’aquest ràpid creixement econòmic, que va tenir el seu moment àlgid als  S XIV i XV, quan Bruges va passar als dominis del poderós Ducat de Borgonya, alhora que era membre destacat de la potent Lliga Comercial de la Hansa.


Belfort de Bruges, Brugge, Flandes, Belgica


Belfort (campanar) medieval de Bruges (S XIII-XV), símbol de la riquesa de la ciutat 



Aquest esplendor va durar fins el S XVI, quan el riu Zwin, que connectava Bruges amb el mar, va reblir-se de sediments i va deixar de ser navegable per als vaixells que transportaven els draps de llana i altres mercaderies.
Bé, fins aquí la síntesi històrica.

Hi ha ciutats que demanen una visita ràpida, d’anar al més essencial, o bé d’altres que són d’anar a poc a poc tot assaborint cada metre i cada carrer recorregut. Bruges és de les que són al 2n grup, atès que el Centre Històric és relativament petit, però té tant monument per metre quadrat que no recomano anar amb presses.

Vàrem començar el recorregut pel Beguinatge (Begijnhof), atès que és el que estava  més a prop del cotxe – uns 15 minuts a peu -, que vam poder aparcar gratis a la R30, la carretera  de circumval·lació de Bruges.


Begijnhof de Bruges, Brugge, Flandes, Belgica


Begijnhof de Bruges


A l’igual que el de Lovaina es crea al S XIII, tot i que la majoria de cases són dels S XVI, XVII i XVIII.
Actualment ja no queden beguines, però està habitat per una comunitat de monges benedictines.

Respecte Lovaina la principal diferència és el color de les cases, que a Bruges són blanques i li fa perdre una mica de “singularitat”. De totes maneres és una visita molt recomanable.

Després del Beguinatge ens endinsem al nucli medieval.
Se’m fa complicat aconsellar-vos què visitar, perquè d’una ciutat amb tant monument  potser necessitaria publicar 4 o 5 articles més.


Plaça Burg de Bruges, Brugge, Flandes, Belgica

La Plaça Burg, al Centre Històric de Bruges


En aquest sentit, no és casual que el Centre Històric de Bruges hagi estat declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.

Només em limitaré a citar alguns dels monuments i llocs més destacats:

Possiblement el més conegut, visitat i fotografiat de Bruges són els voltants de les 2 places principals: Grote Markt i Burg, el centre neuràlgic de la ciutat medieval.

També cal mencionar la Catedral de Sant Salvador (Sint-SalvatorsKathedraal) i l'església de Nostra Senyora (Onze-Lieve-Vrouwekerk), tots 2 temples d'estil gòtic.


Nostra Senyora de Bruges, Onze-Lieve-Vrouwekerk Brugge, Flandes, Belgica

L'esbelta torre de l'eglésia de Nostra Senyora


Destaca especialment la majestuosa torre de l'església de Nostra Senyora, que  amb una alçada total de 122 m. és la 2a més alta del món construïda amb maó, superada només per l'església de Sant Martí a Landshut, Alemanya.

Finalment els canals, que són la "cirereta del pastís" i que li han valgut el sobrenom - compartit amb Amsterdam- de la Venècia del Nord.


Canal de Bruges, Brugge, Flandes, Belgica

Canal de Bruges


Per acabar us deixo 2 enllaços molt útils de Bruges: una informació molt complerta de l'Oficina de Turisme  i un Mapa de la ciutat amb els principals monuments i llocs d'interès.

  
Altres #posts del blog relacionats

11 dies de ruta per Bèlgica i Països Baixos (1a part): Brussel.les

Grand Place de Brussel.les nocturna Belgica

>>>>>>>>>








11dies de ruta per Bèlgica i Països Baixos (2a part): Valònia i Aachen


Chateau castell medieva de Beersel Flandes Belgica




   




11 dies de ruta per Bèlgica i Països Baixos (3a part): Maastricht i Utrecht






>>>>>>>







11 dies de ruta per Bèlgica i Països Baixos (4a part): Amsterdam, Zaanse Schans i Kinderdijk



dijous, 5 de març de 2015

EL PELOPONÈS: LA PENÍNSULA DE MANI




Versión en español


English Version








Península de Mani, Peloponès, Grècia, Vathia



El Peloponès és una gran península de 21.549 km2  situada al Sud de Grècia i caracteritzada per un relleu molt muntanyós, amb cims que superen els 2.000 m.

El Sud del Pel.loponès té 3 grans “dits” que penetren al mar, essent la Península de Mani el central i alhora el punt més meridional de la Grècia Continental.




Detall de la nostra ruta per Mani


Malgrat el seu aïllament natural, l’aridesa del territori i una costa molt accidentada, Mani ha estat habitada almenys des del Neolític.
La cova Alepotrypa,  descoberta l’any 1958 i situada molt a prop de la població de Pyrgos Dirou, ha aportat importants restes materials d’aquest període.

Precisament una recent troballa excepcional ha posat de gran actualitat aquesta cova; es tracta de l’enterrament d’una parella que estava abraçada, i que segons les datacions de Carboni 14 (C14) té una antiguitat aproximada d’uns 5.800 anys.



Ben a prop d'aquesta badia es troba la Cova prehistòrica d'Aleotrypa


Finalment cal fer esment de la relació de la cova amb la mitologia clàssica, no endebades som a Grècia, el país d’origen de tants déus i herois clàssics:

La cova Alepotrypa s’ha identificat com la cova Aquerusia, situada a l’Hades, l’infern  de la mitologia grega.

Sense perdre de vista l’Hades i la mitologia grega, cal mencionar un altre indret: es tracta de la punta Sud de Mani, el Cap Matapan, que molts autors consideren que és el Tanaerum de les fonts clàssiques, una de les entrades de l’Hades, i per on on  Heracles - l’Hèrcules grec -  va haver d’endinsar-se per tal de finalitzar el darrer dels seus 12 treballs.



L'Heroi grec Heracles (Hèrcules per als romans)
(Font: Wikipedia)


Visitar Mani és fer un viatge a finals de l’Edat Mitjana,  una època de gran inestabilitat, i marcada per intenses lluites entre les famílies aristocràtiques pel control d’un àrid territori amb escassíssima superfície cultivable.

És en aquest període quan comencen a construir-se les típiques cases-torre de la regió, amb una doble funció, tant defensiva com atacant.


Vathia, Península de Mani, Pelopones, Grecia

Típica casa-torre de Mani


Inicialment era una demostració del domini de les famílies aristocràtiques, però amb el pas del temps van arribar a ser útils també com a refugi davant dels atacs dels invasors turcs així com dels pirates.

El millor exponent d’aquest tipus de construccions el trobem a Vathia, població situada gairebé a l’extrem meridional de la Península, i que té almenys una vintena de cases-torre, que van ser abandonades a inicis del S XX, quan la població va començar a emigrar a altres zones del país amb més possibilitats de sortir de la misèria.


Vathia, Península de Mani, Pelopones, Grecia

Vathia


Davant el greu deteriorament de Vathia, el Govern de Grècia va emprendre una campanya de restauració a partir dels anys 80 del S XX.

Un altre indret que aconsello visitar és la Badia de Mezapos, protegida a l’Est per la Península de Tigani, que  conserva les ruïnes  de la fortalesa de Maina, construïda l’any 1248 pel noble franc Guillem de Villehardouin, i anys més tard aprofitada pels Bizantins quan van conquerir la zona.

Des de Mezapos podeu arribar a la fortalesa a través d’un passeig d’1 hora entre anar i tornar.

Tigani, Península de Mani, Pelopones, Grecia, Teatre romà

La Península de Tigani amb les restes de la fortalesa de Maina


Atès que la Península de Mani té una extensió relativament petita, podeu realitzar la ruta en només un dia, sortint i/o arribant des de la localitat de Gythio, més gran i dotada de bona infraestructura turística tant a nivell d’allotjaments com de restauració.

Nosaltres vam dormir a Gythio a una “Domatia”, que són habitacions que lloguen particulars als turistes, i que funciona força bé a moltes zones del país, especialment les més turístiques. Òbviament el preu és molt millor que no pas a un hotel.


Gythio, Península de Mani, Pelopones, Grecia

Gythio


Això va ser l’any 2007, i per tant actualment no sé si aquesta modalitat d’allotjament haurà quedat afectada per la crisi i les maleïdes retallades que han imposat els poderosos.

En el tema gastronòmic Gythio té molta fama pel pop que preparen a la brasa. El vam poder tastar, però no ens va acabar de convèncer; sincerament preferim el “polbo á feira” que tant bé saben preparar a Galícia.

Un altre atractiu de Gythio són les platges de sorra, ideals per a banyar-se a l’estiu, atès que Mani té una costa molt accidentada, i les poques platges que podem trobar són majoritàriament de còdols i roques.

Gythio, Península de Mani, Pelopones, Grecia, Teatre romà

Restes del teatre romà de Gythio


Finalitzaré amb una recomanació cultural de Gythio: l’únic monument de l’antiguitat que es manté dempeus és el teatre romà, amb algunes graderies  relativament ben conservades i accés lliure, així que us aconsello visitar-lo. 

Altres #post del blog relacionats

Els orígens de Grècia: la Civilització Micènica





>>>>>>>>>


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...