divendres, 23 d’octubre de 2015

DESCOBRINT LA TOSCANA I CINQUE TERRE (I): ITINERARI I ALLOTJAMENT






Versión en español


English Version






Casentino, Arezzo, Toscana, Italia



Alguna vegada he escrit sobre destins que són espines clavades, i la Toscana era un d’ells des de feia molt de temps. Concretament des de 3r BUP, en què havia de ser el viatge de final de curs, però per una estreta majoria va sortir guanyadora l’opció de París, i han hagut de passar gairebé 30 anys fins que hem viatjat a la Toscana i Cinque Terre aquest setembre.

El present article correspon al 1r "lliurament" del  viatge per aquesta fantàstica regió italiana i bàsicament serà una introducció en la què us detallaré l’itinerari, l’allotjament i algunes dades pràctiques.


ITINERARI


DIA 1: Barcelona – Beverino Castello (Cinque Terre)
DIA 2: Cinque Terre
DIA 7: Florència
DIA 8: Pisa i Lucca
DIA 9: Marató museística a Florència
DIA 10: Parco Nazionale delle Foreste Casentinesi
DIA 11: Siena
DIA 12: Parco Regionale dei Laghi di Suviana e Brasimone (Emilia Romagna)
DIA 14: Tornada a Barcelona


Com podeu comprovar ha estat un viatge llarg, tant en dies com en quilòmetres recorreguts, atès que han estat gairebé 3.800 km amb el cotxe com a únic mitjà de transport, excepte els desplaçaments amb tren a Cinque Terre i els autobusos de Florència.


Cinque Terre, tren, stazione, Liguria, Italia


Cinque Terre, un dels pocs llocs on no vàrem utilitzar el cotxe per a desplaçar-nos



També tant el trajecte d’anada com de tornada a Toscana i Cinque Terre han estat amb cotxe des de Barcelona, en dos esgotadors dies, especialment l’anada, en què vam trobar algunes retencions.


ALLOTJAMENT


En aquest apartat seré breu, perquè únicament hem estat allotjats a 2 llocs diferents:

1-Cinque Terre 

És una zona molt turística i coneguda del Nord d’Itàlia, i per tant els preus són elevats si voleu allotjar-vos a qualsevol dels 5 pobles de Cinque Terre, i més encara si és a finals d’agost.
Vam aconseguir trobar un apartament a Beverino Castello, un poble situat a només 20 km de Cinque Terre.



Beverino Castello, La Spezia, Liguria, Italia


La bonica població de Beverino Castello, on vam allotjar-nos per visitar Cinque Terre



L’apartament s’anomena La Quiete i el vam reservar via booking.com per un preu total de 100 euros per 2 nits.
La nostra opinió és molt favorable, amb una excel.lent relació qualitat-preu i un tracte molt amable, i si tornem per la zona, no tenim cap dubte que repetirem.

2-Toscana:

Les 11 nits que hem dormit a la Toscana han estat de camping, una opció que ens agrada molt i que no fèiem des de l’any 2011, quan vam anar als Alps francesos i italians.

El camping escollit ha estat el Camping Village InternazionaleFirenze, situat a uns 5 km. de Florència, i per 11 nits hem pagat un total de 360 euros per una parcel.la amb connexió elèctrica per a una tenda gran.

La nostra valoració del camping en general és correcta, però només li donem la puntuació “d’aprovat alt” perquè té algunes mancances: costava de trobar parcel.la sense pendent, algun dia puntual la neteja dels serveis era millorable, poques aixetes d’aigua potable...




Florencia, Toscana, Italia, camping firenze


Florència, el "campament base" triat durant la nostra estada de 12 dies a la Toscana



Atès que per raons de comoditat teníem decidit fer un únic “campament base” per a tota la nostra estada a la Toscana, Florència és la població que reunia les millors condicions des d’un punt de vista tant de desplaçaments com d’equidistància amb els llocs que volíem visitar.
A més a més, el camping de Florència té el gran avantatge d’estar a 10 minuts a peu de la parada d’un autobús que et porta directa i còmodament fins el centre de la capital toscana.

L´únic que lamentem és que hem hagut de renunciar a visitar la Val d’Orcia, i la província de Grosseto, indrets emblemàtics del Sud de la Toscana que ja quedaven massa allunyats de Florència.


MOURE’S PER LA TOSCANA (I ITÀLIA) AMB COTXE


Siena, Toscana, Italia, blog de viatges


Zona d'aparcament de pagament al centre històric de Siena. Com més cèntrica més cara és la zona blava




En aquest apartat us facilitaré alguns consells que considero interessants, alguns dels quals possiblement ja coneixeu:

-Preus combustible:

Tant el diesel com la benzina són cars a Itàlia, aproximadament uns 28 cèntims  més car que a Espanya – el gasoil- (dades de setembre de 2015). 
A l’igual que a França, a molts hipermercats com Carrefour o similars tenen les pròpies benzineres i és una molt bona opció per repostar al millor preu. De totes maneres, heu de tenir en compte que el preu varia molt segons la zona, i en alguna ocasió vam trobar benzineres convencionals amb preus molt bons.


-Aparcar a les ciutats:

Arribar amb cotxe fins el centre històric de les grans ciutats de la Toscana (Florència, Siena, Lucca, Arezzo) no és missió impossible, però en moltes d’elles només hi  és permès l’accés als residents amb acreditació al cotxe. Si volguéssiu entrar-hi amb cotxe, tindríeu tots els números per a rebre una important multa de trànsit.

Els carrers propers al centre històric tenen zones d’aparcament, però de pagament, i òbviament com més lluny del centre més barata és la tarifa d’aparcament al carrer.
Les ciutats on vam trobar aparcament gratuït relativament a prop del centre històric van ser Arezzo, Cortona i Volterra. Ja detallaré els carrers on vam aparcar en articles posteriors.

San Gimignano va ser la població amb el parking més car – 1’5 euros l’hora i un màxim de 6 euros per dia -  i és impossible aparcar-hi gratis, perquè fins i tot a les carreteres properes al poble hi ha senyals de prohibit aparcar i amb el dibuix de la grua.

On vaig trobar  molt bona informació de zones d’aparcament a les ciutats de la Toscana és al fòrum de losviajeros.com.



Lucca, Toscana, Italia, blog de viatges


La bicicleta, un mitjà de transport molt útil per moure's per algunes ciutats de la Toscana, com Lucca


-En darrer lloc la conducció a Itàlia: al meu parer, molts italians condueixen de forma temerària, de manera que no respectar la distància de seguretat, o fer avançaments amb línia contínua,  i altres actituds perilloses són pràctiques habituals. Heu d’estar atents, i tenir molta paciència...






dijous, 15 d’octubre de 2015

ELS COLORS DE LA TARDOR (IV)




Versión en español


English Version









Vall de Besiberri, fageda, tardor, Alta Ribagorça, Catalunya, Pirineus de Lleida


Un any més la tardor ja arribat, aquesta època de l’any que per a molts és tan trista, perquè els dies s’escurcen notablement, arriba el fred, les vacances ja s’han acabat...

Res més lluny de la realitat; els que em seguiu, ja sabeu que la tardor és una estació que m’agrada molt, perquè és quan podem contemplar un dels millors espectacles que ens ofereix la natura: els canvis de colors de les fulles dels arbres caducifolis.

Aquest any serà el 4t en que vull compartir amb vosaltres 4 indrets de Catalunya on poder gaudir del meravellós espectacle dels colors de tardor, que aquest any han arribat ben puntuals a l’octubre.

Bé, som-hi!



       Mapa de localització dels 4 indrets seleccionats




1 – Vall de Besiberri (Alta Ribagorça)


Vall de Besiberri, fageda, tardor, Alta Ribagorça, Pirineus de Lleida, Catalunya


En aquesta vall alpina de la comarca de l’Alta Ribagorça trobem un espectacular bosc mixte de pi, faig i avet que s’estén per tota la vall.

A més del bosc, que a la tardor ja justifica per si sol la visita, el riu que recorre la vall fa alguns bonics salts d’aigua.
Si esteu una mica preparats, podeu arribar fins la  capçalera de la vall, atès que tindreu la recompensa de trobar-vos amb 2 estanys d’origen glacial.

Accessos: Des de Lleida heu d’agafar la carretera N-230 i seguir-la direcció Vielha i Vall d’Aran fins poc abans del Túnel de Vielha, concretament  el km. 149. Una mica després d’aquest punt, hi ha a mà dreta una desviació que porta fins el refugi de Conangles, on heu d’aparcar el cotxe. Des del refugi cal seguir les marques de pintura vermella i blanca del sender GR11 direcció Sud durant uns 10 minuts, fins que us trobareu amb la Vall de Besiberri.

2- Varradós (Val d'Aran)



Varradòs, Val d'Aran, fageda, tardor, Pirineus de Lleida, Catalunya


Es una llarga vall situada a l’extrem Nord de Catalunya, concretament a la comarca de la Val d’Aran, i és un mirador privilegiat del Massís de la Maladeta i de l’Aneto, el pic més alt dels Pirineus.

El faig és ben present a tota la vall, barrejat amb els pins i els avets, però hi ha un atractiu addicional; es tracta del Saut deth Pish, 2 cascades  d’aigua seguides de 35 m de desnivell i que sens dubte és un dels indrets més bonics i visitats de tota la Val d’Aran.

Accessos: des de Vielha cal agafar la carretera N-230 direcció França fins el km. 169, en què heu de desviar-vos a ma dreta per una estreta carretera que recorre tot Varradós.
Si voleu arribar fins el Saut deth Pish són 12 km. per la carretera estreta fins Plan des Artiguetes, on haureu d’aparcar el cotxe. Des d’aquí són uns 5-10 minuts a peu.

3-Bruguera (Ripollès)



Fageda de Sant Amand, tardor, Bruguera, Vall de Ribès, Ripollès, Pirineus de Girona, Catalunya


Ara toca anar al Pirineu Oriental, a la comarca del Ripollès, concretament a la Vall de Ribes.

Bruguera és un petit poble de la Vall de Ribes, situat als peus del Taga i rodejat de boscos, molts d’ells caducifolis o mixtes.

Per damunt de Bruguera hi trobareu una bonica fageda, a tocar del Coll de Jou i del Puig de Sant Amand, però és important que tingueu present que per la seva altitud, superior als 1.600 m, és una fageda que canvia de colors molt aviat. Per tant l’haureu de visitar a inicis o mitjan d’octubre, depenent de si ha estat un setembre càlid i sec o no.
Un consell: si sou afeccionats a collir bolets, no oblideu de portar el cistell, podríeu trobar-vos amb agradables sorpreses .


Accessos: des de Barcelona heu d'agafar l’autovia C-17 fins Ripoll, on heu de continuar per la carretera N-260 direcció Collada de Toses, Puigcerdà i França. Per la N-260 arribareu fins a Ribes de Freser, on haureu d’estar atents a les indicacions de la carretera de Bruguera, que s’agafa a mà dreta i uns 100 m després de passar sota el pont del Cremallera de Núria.
Un cop a Bruguera, trobareu a l’entrada del poble la pista de ciment que va al Coll de Jou .


4- Baga d’Ardericó (Berguedà)



Baga d'Ardericó, Serra de Catllaràs, fageda, tardor, Alt Berguedà, Catalunya


La fageda de la Baga d'Ardericó a finals de primavera


Al Nord de la comarca del Berguedà està situada la Serra del Catllaràs, un espai natural en què els boscos són protagonistes i els podem trobar en diferents hàbitats: pinedes, alzinars, rouredes... No obstant a partir dels 1000 m. i en zones obagues i/o orientades al Nord, les fagedes són habituals. 
Una de les fagedes més importants del Catllaràs és la Baga d’Ardericó i atès que no té un accés senzill, és un bosc molt tranquil i poc freqüentat.
Un altre atractiu d’aquest bosc és el fenomen de la brama del cérvol, que precisament es produeix a inicis de la tardor, moment en què els mascles i les femelles entren en zel i lluiten entre ells (els mascles) per aparellar-se. Els millors moments del dia per escoltar i veure la brama són a trenc d’alba i al capvespre.

Accessos: des de Barcelona heu d'agafar la C-16 (l’Eix del Llobregat) fins Guardiola de Berguedà, on haureu d’estar atents a les indicacions i agafar la carretera que va fins La Pobla de Lillet. 1 km abans d’arribar a La Pobla de Lillet, surt a ma dreta una carretera que puja fins el Santuari de Falgars. Al Santuari de Falgars finalitza la carretera asfaltada i haureu de continuar per una pista durant uns 6 km fins el Xalet de Catllaràs, on aparcareu el cotxe. Depenent de l’any i/o la climatologia, la pista pot ser de difícil circulació per als turismes. El darrer cop que hi vam anar, any 2012, era perfectament transitable.
Des del Xalet de Catllaràs fins el refugi de l’Ardericó tardareu una mitja hora a peu per una pista que està indicada. La fageda és a tocar del refugi.
Òbviament si disuposeu de vehicle 4x4 podreu arribar fins el mateix refugi de l'Ardericó.


Finalitzaré el present article amb 3 enllaços; es tracta dels 3 primers lliuraments dels boscos de tardor a Catalunya:


- Els colors de la tardor (I)  

Fageda d'en Jorda a la tardor Parc natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa










- Els colors de la tardor (II)

Serra de Catllaras a la tardor Fageda Alt Bergueda Santuari de Falgars la Pobla de Lillet




>>>>>>






-Els colors de la tardor (III)





>>>>>>




dimarts, 6 d’octubre de 2015

20 ESPAIS NATURALS D'EUROPA QUE T'ENAMORARAN




Versión en español


English Version









El Torcal, Antequera, Andalucía


Avui farem un recorregut per 20 espais naturals d’Europa que m’han enamorat. Ha estat una selecció complicada, com gairebé sempre que em proposo fer un llistat, perquè he prioritzat el criteri d’incloure la màxima varietat possible d’espais naturals i de països, i he hagut d’excloure alguns indrets –especialment hàbitats alpins - amb mèrits més que suficients per a ser-hi inclosos.


Abans de començar amb la selecció, és important que us comenti que és el 2n cop que tinc el gran plaer de participar en aquest repte conjuntament amb els 2 grans amics, viatgers i blogers Floren i Jordi, que a la vegada han triat 20 espais naturals. No deixeu de llegir els seus articles:

-20 espacios naturales con nota en Europa
-20 espacios naturales en Europa que te dejan sin aliento




Mapa amb la situació dels 20 espais naturals. Podreu comprovar que hi ha importants mancances, com 
Europa de l’Est, el Nord d’Europa o les Illes Canàries, i això és degut a que són llocs que malauradament encara no he visitat o dels que conec únicament alguna ciutat.


1-     Etretat (França)


A la salvatge costa atlàntica de Normandia trobem aquests imponents penya-segats de color blanquinós, que són un autèntic espectacle visual.


(foto obtinguda de wikipedia)


2-     Islas Cíes (Galícia)


Es un arxipèlag de gran valor ecològic i paisatgístic ubicat a l’Oceà Atlàntic, just davant de la Ría de Vigo.
Cal destacar que una de les seves platges, la Platja de Rodas,  està considerada com una de les més maques del món.


(foto obtinguda de wikipedia)

3-     Isle of Skye (Escòcia)


És una illa d’origen volcànic amb uns paisatges  horriblement bonics, en què les formacions en roca basàltica són protagonistes importants. Un dels paratges més coneguts d’Skye és Old Man of Storr, un gegantesc monolit basàltic.


4-     La Camarga (França)


A més de ser un restaurant de Barcelona molt conegut per haver-s’hi realitzat unes gravacions amb micròfons ocults, és una de les zones humides i d’aiguamolls més importants d’Europa, i un paradís per als amants de les aus.


(foto obtinguda de wikipedia)

5-     Duna de Pyla (França)


Situada a la costa atlàntica francesa, molt a prop de Bordeus és la duna més gran de tota Europa, amb unes dimensions que esgarrifen: 105 m d’alçada, 500 m d’amplada i 2,7 km de longitud.

Duna de Pyla, Gironde, Aquitania, França, France


6-     Bardenas Reales (Navarra)


És un paratge natural semidesèrtic amb unes formacions geològiques molt espectaculars, que serien més pròpies d’altres continents i latituds que no pas de la Península Ibèrica. Darrerament està d’actualitat, perquè s’hi han rodat algunes escenes de la 6a temporada de Joc de Trons.

Parque natural de las Bardenas Reales, Navarra

7-     Montserrat  (Catalunya)


Gairebé tothom coneix aquesta muntanya, però és innegable que té un relleu únic, en roca conglomerada, que vist de lluny fa honor al seu nom:  Mont-serrat, el seu perfil muntanyós és similar al d’una serra.

Parc natural de la Muntanya de Montserrat, Catalunya

8-     Coves d’Skocjan (Eslovènia)


Es tracta d’un excepcional conjunt de coves i galeries calcàries, que són travessades per un riu subterrani que ha arribat a excavar un impressionant canó.


(foto obtinguda de unesco.org)

9- Glen Coe (Escòcia)


És una preciosa vall d’origen volcànic, un paratge emblemàtic de les Highlands escoceses, on l’aigua cristal·lina i el color verd pur hi són ben presents. A finals de S XVII va ser escenari d’una matança de més de 30 membres del clan MacDonald.

Glen Coe, Highlands, Escòcia, Scotland

10- Gorges de Vikos (Grècia)


Són unes gorges situades al massís del Pindos, al NordOest de Grècia, ben a prop de la frontera amb Albània. És un dels canons més profunds del món; al llarg dels gairebé  20 km. de recorregut les parets de roca calcària en algun punt arriben als 900 m d’alçada.

Vikos Gorge, Parc Nacional de Vikos-Aoos, Pindos, Grècia, Hellas, Greece


11- El Torcal (Andalusia)


És un paratge natural geològic que sembla d’un altre planeta; les roques kàrstiques com a resultat de l’erosió de l’aigua, del gel i del vent durant milions d’anys tenen unes formes inimaginables, que sovint semblen desafiar la llei de la gravetat, com en el cas del famós “tornillo”.

Paraje natural El Torcal de Antequera, Andalucía, Andalusia


12- Fageda del Retaule (Catalunya)


En aquesta selecció no podia faltar un bosc, més concretament una fageda, un dels hàbitats naturals per on més m’agrada de passejar, i on sempre que hi vaig sento una gran pau interior. Sincerament he de reconèixer que tinc dubtes de si és la més maca de totes les que he visitat, però l’he triada per la seva especial ubicació, al massís del Port, i per la latitud poc habitual. Segons diverses fonts consultades( wikipedia, gencat.cat, Desnivel...),  és la fageda més meridional de la Península Ibèrica i una de les més meridionals d’Europa.

Fageda del Retaule, Faig Pare, Parc natural dels Ports, Terrres de l'Ebre, Catalunya, Tarragona


13- Achensee (Tirol, Àustria)


És el llac més gran del Tirol, situat en un entorn alpí de gran bellesa, al límit oriental del Parc natural del Karwendel.  

Achensee, Tirol, Alps, Austria

  

14- Llac de Bohinj (Eslovènia)


Es tracta d’un dels indrets més bonics i bucòlics del Parc Nacional del Triglav, molt menys turístic i freqüentat que el proper Llac de Bled.
El Llac de Bohinj és el més gran d'Eslovènia, i està envoltat per una exuberant fageda i per cims que arriben gairebé als 2.000 m d’alçada

Bohinjsko jezero, Eslovènia, Llac de Bohinj, Triglav, Triglavski Narodni Park


15- Krimmler Wasserfälle (Àustria)


Són unes catarates situades als Alps austríacs. Malgrat que no tenen unes dimensions de Record Guiness són un autèntic espectacle, tant pel cabal d’aigua que porten, com per la seva alçada, de  380 m, repartida en tres salts.

Krimml, Hohe Tauern, Austria, Alps

16-  Circ de Gavarnie (França)


Als Pirineus francesos es troba aquest circ muntanyós que forma un semicercle gairebé perfecte, de 6 km de diàmetre i amb unes parets calcàries que en arriben als 1500 m de desnivell.


(foto obtinguda de wikipedia)

17- Vallée de l’Onde (França)

És una vall alpina situada al cor del Parc National des Ecrins. Al ser un sector poc conegut del Parc, la tranquil·litat està garantida i no serà difícil que a l’estiu pugueu trobar i saludar  les simpàtiques marmotes.

Vallée de l'Onde, Parc National des Ecrins, Hautes Alpes, Alps, França, France

18- Vall del Madriu (Andorra)

Als Pirineus andorrans trobem aquesta salvatge vall, declarada Patrimoni de la Humanitat, per la bellesa del seu paisatge, els valors mediambientals i l’aprofitament sostenible del  territori per part dels pastors i agricultors. És important destacar que no hi penetra cap carretera ni pista forestal, únicament camins de muntanya aptes per a persones i bestiar.

Vall del Madriu, Principat d'Andorra, Patrimoni de la Humanitat, Unesco World Heritage, Pirineus

19- Val Gardena (Itàlia)

Les Dolomites són una emblemàtica cadena muntanyosa dels Alps italians, que es caracteritza per un espectacular relleu i per la seva roca, precisament anomenada dolomia, en honor del geòleg francès Déodat de Dolomieu . L’únic paratge de les Dolomites que he pogut visitar és Val Gardena

Val Gardena, Dolomites, Dolomiti, Italia, Alps


20-  El Pedraforca (Catalunya)


Finalitzo amb aquesta muntanya màgica, situada al Parc natural del Cadí-Moixeró, que no endebades dóna nom al meu blog.

Pedraforca, Parc natural del Cadí-Moixeró, Alt Berguedà, Berguedà, Catalunya


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...