divendres, 27 de novembre de 2015

DESCOBRINT CINQUE TERRE






Versión en español


English Version





Cinque Terre, Monterosso, Sentiero Azurro, Italia, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat




La primera etapa del nostre viatge pel Nord d’Itàlia ens va portar a Cinque Terre, una regió molt coneguda de la costa de Ligúria, a uns 100 km al Sud-est de Gènova. 

Cinque Terre està format per 5 pobles (d’aquí li ve el nom), administrativament pertany a la província de La Spezia i és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1997, i  parc nacional  des de l’any 1999.




Mapa de la situació de Cinque Terre
(obtingut de wikitravel.org)



No se sap el moment concret en què van fundar-se els 5 pobles de Cinque Terre; el text escrit més antic que es coneix és del S XI, en què es menciona “Monte Russo”, l’actual Monterosso.

A nivell paisatgístic Cinque Terre mostra una peculiar simbiosi entre la natura, i l’acció de l’home, que des de l’Edat Mitja ha anat modelant i transformant un territori dur,  amb una orografia molt accidentada.




Monterosso, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia


Zona de conreus de vinya i de llimoners propera a Monterosso



Malgrat aquesta intervenció humana realitzada durant el darrer mil·lenni, Cinque Terre conserva una rica biodiversitat, tant terrestre com marítima.


Bé, finalitzada aquesta breu introducció em centraré en el que vam visitar durant un dia a Cinque Terre i en alguns aspectes pràctics:


MONTEROSSO


Monterosso, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia



És el primer poble que vam visitar de Cinque Terre, i és el 1r que trobareu venint des de Gènova.

La primera impressió és negativa, aparentment un poble turístic de la costa com qualsevol altre, amb un passeig marítim ple de bars, restaurants i botigues de records.
No obstant un cop diviseu el campanar de  l’església gòtica i us endinseu per l'interior tot canvia: hi trobareu carrers amb molt encant, amb edificis antics, de tons vermellosos i ocres, amb cert aire “decadent”.
Val la pena passejar per aquest laberint interior de carrers.

Des de Monterosso ens dirigim cap el següent poble, Vernazza, però no agafem el tren, sinó que ho fem a peu, perquè ja sabeu que ens agrada molt el senderisme.



Vernazza, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia


Tram del Sentiero Azzurro entre Monterosso i Vernazza


No és un camí molt llarg, aproximadament 1.45 h de durada, però el 1r tram és especialment exigent, en costant ascens per centenars d’esglaons que sembla que no s’acabin mai.
Òbviament té molt bones vistes de la costa i de Monterosso i Vernazza, tot i que en alguns moments no segueix la costa, sinó que va lleugerament per l’interior.


VERNAZZA



Vernazza, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia



A diferència de Monterosso, Vernazza és un poble que agrada des de la distància, amb una petita i acollidora platja, i presidida per la bella església gòtica de Santa Margherita d’Antiochia i per una torre de guaita.
Passejar pel petit nucli antic és també un plaer, amb estrets carrers i cases de colors variats: ocre, vermell, crema.

Atès que el dia és de forta xafogor, res millor que gaudir de la primera cervesa italiana del viatge al moll de Vernazza, ben merescuda després de suar de valent fent senderisme. Us asseguro que mai oblidarem aquella cervesa ben freda, assaborida fins la darrera gota.



Vernazza, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia


A Vernazza agafem el tren fins el següent poble, Corniglia, amb la intenció de tornar a fer senderisme entre Corniglia i Manarola, però malauradament no podem, perquè aquest tram de camí està tancat i prohibit.
Aprofitem aquest contratemps per banyar-nos al mar, en una platja de còdols – la majoria de platges de Cinque Terre són de roca i còdols- .
Després del refrescant bany agafem el tren a l’estació de Corniglia i baixem al següent poble, Manarola.
Heu de tenir en compte que l’estació de Corniglia queda allunyada del poble – uns 20 minuts a peu-, i atès que feia molta calor se’ns van passar les ganes de desplaçar-nos-hi a peu.


MANAROLA




Manarola, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia


Si veniu amb tren, arribareu a Manarola per un llarg passadís excavat a l’interior de la muntanya que uneix l’estació amb el poble,  una de les nombroses i complexes obres d’enginyeria que va suposar la construcció de la línia fèrria durant la 2a meitat del S XIX.

En la meva opinió el principal atractiu de Manarola és la fantàstica panoràmica del poble que s’obté des del camí que voreja el mar, que és una de les imatges més conegudes i fotografiades de Cinque Terre.
Des d’aquest indret Manarola es veu com un conjunt harmònic en què les cases de diferents colors s’amunteguen tot desafiant la gravetat.

En canvi per dins, és un poble com qualsevol altre; únicament destacaria les barques que et trobes estacionades al llarg del carrer principal.


RIOMAGGIORE



Riomaggiore, Cinque Terre, Italia, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Sentiero azzurro


És el poble més meridional de Cinque Terre, i ens hauria agradat haver-hi accedit a peu des de Manarola per la coneguda Via de’ll Amore, però a causa d’unes esllavissades que es van produir l’any 2012, el camí és tancat. 

Riomaggiore, a l’igual que  Manarola, és un poble on tens la sensació que el m2 està aprofitat al màxim, especialment les cases més properes al mar.

No obstant, l’interior del poble té moltíssim encant,  i és del tot aconsellable passejar pels seus bonics carrers i pujar fins l’església, que presideix el poble des de les altures.


ACCÉS I TRANSPORTS



Vernazza, Cinque Terre, Italia, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Sentiero Azzurro


Barques al petit port de Vernazza, un mitjà de transport alternatiu


Al meu parer, el tren és el mitjà de transport més eficaç per arribar i desplaçar-se per Cinque Terre, atès que els 5 pobles tenen estació de tren i hi ha molta freqüència diària. Aquí teniu un enllaç als horaris

Nosaltres vàrem anar amb cotxe fins La Spezia, on vam aparcar-lo a prop de l’estació de tren, i  a més de manera gratuïta, perquè era diumenge, dia que els parquímetres del carrer no funcionen. Des de La Spezia vam agafar el tren per arribar a Cinque Terre.

Un altre mitjà de transport per arribar és el vaixell, molt aconsellable per als que no tingueu pressa i  els que vulgueu gaudir d’una perspectiva diferent, contemplant els pobles des del mar, però heu de tenir en compte que durant la tardor i l'hivern no hi ha servei regular de transport marítim. Aquí teniu un enllaç als  horaris i preus

També és possible arribar per carretera a qualsevol dels 5 municipis, però heu de tenir en compte que si voleu aparcament gratuït, haureu de deixar el cotxe molt lluny i a la carretera.


SENDERISME I CINQUE TERRE CARD





Sentiero Azzurro, Cinque Terre, Manarola, Italia, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat


El Sentiero Azzurro, amb trams espectaculars arran de mar


Si sou amants del senderisme, Cinque Terre és un lloc idoni per a practicar-lo, amb una bona xarxa de senders, que estan molt ben senyalitzats.

El sender més conegut és l’anomenat “Sentiero Azzurro”, que comunica els 5 pobles de Cinque Terre seguint la línia de la costa, amb una longitud total de 12 km. Per tant és molt factible realitzar-lo en un sol dia, i podeu tardar entre 4'5 i 6 hores, depenent del vostre ritme i de les parades que feu.

El 4t tram, l’anomenada Via de’ll Amore, un curt passeig d’uns 20 minuts que uneix Manarola i Riomaggiore, és el més conegut i emblemàtic de tot el Sientiero Azzurro, i és molt típic que les parelles d’enamorats hi posin un candau com a símbol del seu amor indestructible, tal com succeeix al Pont des Arts de París.

Malauradament Cinque Terre és una costa molt accidentada, amb penya-segats, i molt exposada a esllavissades, sovint causades per les pluges torrencials de primavera i tardor, tan típiques del clima mediterrani. Per això és habitual que l’administració del Parc Nacional sovint hagi de tancar alguns trams de senders, tal com ens va passar a nosaltres, que no vam poder fer ni el 3r tram ni la Via de’ll Amore.
Per tant és important saber els trams que estan tancats, i per això podeu consultar aquesta informació actualitzada de l’estat dels senders en aquesta pàgina

Si voleu fer senderisme per Cinque Terre, és indispensable comprar la  Cinque Terre Trekking Card , perquè a l’inici i al final de cada tram de sender hi ha una guixeta on controlen que la porteu.



Cinque Terre Trekking Card, Italia, Sentiero Azzurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat



La podeu comprar a les oficines de turisme, a qualsevol de les 5 estacions de tren de Cinque Terre, i també a les estacions de tren de La Spezia i de Levanto.
El seu preu és de 7,5 euros per 1 dia (agost 2015), però heu de tenir en compte que existeix la Cinque Terre Treno MS, que per 12 euros  inclou a més a més el transport  il.limitat de tren durant 1 dia entre les estacions de La Spezia i Levanto.
Així mateix hi ha la modalitat de 2 dies, interessant per si teniu previst anar-hi més d’un dia.


Per finalitzar, us animo encaridament a visitar Cinque Terre, un destí "obligat" del Nord d'Itàlia que no us decebrà. 


           









dilluns, 16 de novembre de 2015

UNA RUTA MEDIEVAL I PALEONTOLÒGICA PER L'ALT BERGUEDÀ




Versión en español


English Version






Pedraforca, Alt Berguedà, Parc natural del Cadí-Moixeró



Avui tornem a fer una ruta per l’Alt Berguedà, que com ja sabeu, és una de les nostres comarques preferides de Catalunya.

El perfil d’aquesta ruta és cultural, centrada en monuments medievals i jaciments paleontològics, si bé cal tenir present que la majoria dels llocs inclosos a la ruta són dins d’espais naturals protegits: el Parc natural del Cadí-Moixeró i la Serra d’Ensija, i que per tant podeu compatibilitzar-la amb alguna ruta a peu per algun d’aquests 2 espais naturals.




            Mapa amb els llocs visitats durant la ruta


Comencem la ruta:


Molers


Molers, Alt Berguedà, Art romànic, Saldes, Parc natural del Cadí-Moixeró, Catalunya


És el primer lloc que visitem, un llogaret que pertany al municipi de Saldes, que literalment són 4 cases.
S’hi arriba per un trencall a ma dreta poc després del km. 13 de la carretera B-400 i poc abans del Camping Repòs del Pedraforca.
Malgrat ser petit, és un poble molt bonic, amb les cases amb una cuidada arquitectura de pedra i d’aspecte medieval.

El que sí és autènticament medieval és la petita església romànica de Sant Ponç, del S XI o XII, restaurada fa pocs anys, i que podreu visitar si demaneu les claus a la casa de davant de l’església.


Església romànica de Sant Ponç, Molers, Saldes, Art romànic,Alt Berguedà, Parc natural del Cadí-Moixeró, Catalunya

Absis de l'església romànica de Sant Ponç, Molers


L’altre element de més interès és la panoràmica, atès que Molers és un excel.lent mirador del Pedraforca, muntanya que presideix tota la vall. Moltes postals d’aquest emblemàtic cim són fetes precisament des de Molers.



Sant Sebastià del Sull


Sant Sebastià del Sull, Alt Berguedà, Art romànic, Parc natural del Cadí-Moixeró, Catalunya


És la 2a visita de la ruta, i queda molt a prop de Molers. S’hi arriba per una pista sense asfaltar en bon estat que surt a ma dreta, poc després del km 15 de la carretera B-400, i just abans del viaducte sobre el riu Saldes. Heu de seguir la pista de baixada que va paral·lela al riu Saldes durant uns 3 km, fins que se li uneix l’afluent de la Riera de Gresolet. Molt a prop de l’aiguabarreig de tots 2 rius surt una pista a ma dreta que indica “ Refugi de Cal Ferrer” .  Aquí haureu d’aparcar el cotxe, atès que la pista és tancada amb cadena i candau i haureu de continuar a peu. Poc abans que la pista creui la riera, trobareu un senyal que indica “Sant Sebastià del Sull” a mà dreta. Haureu de seguir la pista, que de seguida es transforma en corriol, que va paral.lel al riu Saldes. En total són uns 15-20 minuts a peu des del cotxe.

Sant Sebastià del Sull és un monestir benedictí del S X, que s’abandona a mitjan S XI, tot i que l’església continua utilitzant-se com a espai de culte, devoció i enterrament  -les excavacions arqueològiques van trobar 120! enterraments en els 8 anys de campanyes-  durant uns quants segles més.


Sant Sebastià del Sull, Parc natural del Cadí-Moixeró,Alt Berguedà, Art romànic

Sant Sebastià del Sull, al cor del Parc natural del Cadí-Moixeró


El seu estat de conservació és precari, perquè no té sostre i alguns murs amb prou feines arriben a 1 m d’alçada. Malgrat tot, és una visita molt recomanable perquè la seva planta és circular, una forma molt poc habitual en el romànic català, si bé present a altres esglésies del Berguedà relativament properes com Sant Miquel de Lillet.



Roc de Palomera


Poblat medieval de pastors de Roc de Palomera, Serra d'Ensija, Alt Berguedà, arqueologia


La 3a visita de la ruta és el poblat medieval de Palomera, no gaire allunyat dels 2 primers indrets, si bé ja no es troba dins del Parc natural del Cadí-Moixeró, sinó a l’Espai d’Interès Natural (EIN) de la Serra d’Ensija.

Per arribar-hi cal agafar una petita carretera que surt a mà esquerra del Coll de la Trapa, aproximadament al km 18.5 de la carretera B-400, i que cal seguir durant uns 4 km, fins que us trobeu amb una àrea recreativa de barbacoes i un edifici a l'esquerra, la seu de l’empresa d’aventures i activitats esportives Parc Aventura.
Aquí heu d’aparcar el cotxe, i seguint la senyalització, arribareu al poblat medieval en uns 10-15 minuts a peu.

Les excavacions arqueològiques han posat de manifest que era un poblat de pastors, habitat des del S XII fins el S XV com a mínim.


Poblat medieval de Roc de Palomera, Saldes, Alt Berguedà, arqueologia


El poblat en sí és poc espectacular, perquè bàsicament són ruïnes, amb molts murs desapareguts, i els que es conserven majoritàriament és només el tram del sòcol de la paret.

No obstant val la pena l’esforç d’arribar fins el poblat, perquè té molt bones vistes del Pedraforca i dels voltants.


Mina Tumí


Mina Tumí, Zona paleontològica de Fumanya, BCIN, Serra d'Ensija, Alt Berguedà


Des del Roc de Palomera, i seguint la carretera que voreja el vessant Nord de la Serra d’Ensija, arribareu a la 4a visita de la ruta, Mina Tumí, en què fareu un salt enrera en el temps de molts milions d’anys.
Concretament de 70 milions d’anys, al Cretaci,  gairebé al final d’una època que popularment es coneix com l’era dels dinosaures.

Mina Tumí és un dels 5 jaciments que pertany a la Zona Paleontològica de Fumanya, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 2014.

Aquest conjunt de jaciments va ser descobert l’any 1985, quan eren unes explotacions mineres de carbó a cel obert.

A les parets verticals de Mina Tumí és possible apreciar les petjades de dinosaures quadrúpedes.


Fumanya Sud


Fumanya Sud, Alt Berguedà, Serra d'Ensija

Jaciment paleontològic de Fumanya Sud


La 5 i darrera visita de la ruta és Fumanya Sud, un jaciment que a l’igual que Mina Tumí, pertany a la Zona Paleontològica de Fumanya.

És molt més extens que Mina Tumí, amb gairebé 14.000 m2   i més de 2.000 icnites de petjades de dinosaures, que majoritàriament són de titanosaure, una espècie amb molt poques restes trobades a Europa.

Per arribar-hi des de Mina Tumí cal seguir la carretera que baixa fins arribar a la carretera principal, en què haureu de girar a la dreta i continuar durant uns 2 km.
El jaciment és molt evident i visible que Mina Tumí, perquè hi ha una gran zona d’aparcament i un edifici que serà la seu del futur centre d'interpretació de la Zona Paleontològica de Fumanya.

Bé, finalitzaré amb alguns consells pràctics que considero interessants.




Consells pràctics


Sant Sebastià del Sull, Saldes, Art romànic, Parc natural del Cadí-Moixeró, Catalunya

Camí a Sant Sebastià del Sull, dins el magnífic entorn del Parc natural del Cadí-Moixeró



-Millor que eviteu fer la ruta a l’hivern, més que res perquè tant Roc de Palomera com els 2 jaciments paleontològics són a més de 1.500 m d’altitud i és una zona on a l’hivern hi neva.

-Tot i que s’ha de caminar poc, és recomanable portar calçat apropiat per caminar, perquè Roc Palomera té un accés una mica incòmode, i així  evitareu la possibilitat de patir algun esquinç de turmell o relliscades i caigudes.

- Si voleu dinar a algun bar o restaurant, us aconsello fer-ho després de visitar Sant Sebastià del Sull i que busqueu restaurant o bar a Saldes o a Maçaners.

- Si aneu de cap de setmana o més dies, aquest itinerari complementa molt bé amb la ruta que tinc publicada de Peguera, al vessant Sud de la Serra d’Ensija.




dimarts, 10 de novembre de 2015

15 MONUMENTS EMBLEMÀTICS DE L'ART ROMÀNIC






Versión en español


English Version






Abadia de Saint Papoul, Aude, França, País Càtar, Pays Cathare




L’Alta Edat Mitja a l’Europa Occidental Cristiana va ser en línies generals una “edat fosca”,  que encara patia les conseqüències  de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.
Simplificant molt es pot concloure que el rígid sistema feudal regia el món medieval en tots els àmbits: polític, social, econòmic, cultural i religiós.

En aquest context del feudalisme, a partir de finals de S X sorgeix l’art romànic, fortament lligat amb la religió cristiana i en un àmbit bàsicament rural.
Fins a finals de S XII el romànic és l’art que domina l’Europa Occidental cristiana, però cal tenir present que s’arriba a estendre fins a països més orientals com Polònia i Hongria, i també a països septentrionals com Dinamarca i Suècia.
Sintetitzar en unes poques línies l’origen, característiques i extensió de l’art romànic a l’Europa medieval  és gairebé impossible, per això us deixo aquest interessantíssim enllaç de l'art romànic


Després d’aquesta breu introducció us portaré a fer un recorregut per una selecció de 15 joies de l’art romànic que he visitat. Com tot llistat ha estat una tria complicada i possiblement injusta, en la que han quedat excloses autèntiques obres d’art. 
He prioritzat el criteri de poder incloure el major número  possible de països i també de varietat de monuments: esglésies, claustres, castells, ponts...



Mapa amb la selecció dels 15 monuments d'art romànic d'Europa




És un repte que de nou he tingut el plaer de compartir amb el Floren i el Jordi
No deixeu de llegir les seves 15 interessants propostes:


1-     Sint Servaas – Maastricht (Països Baixos)


Sint Servaas, Maastricht, Països Baixos, Art romànic


És un dels pocs exemplars d’esglésies romàniques que es conserven als Països Baixos.
Majoritàriament és del S XII, tot i que va ampliar-se en èpoques posteriors.
El seu nom li ve donat perquè segons la llegenda és el lloc on descansen les restes de Sant Servaci, bisbe que va predicar per l’actual territori dels Països Baixos al S IV.


2-     Sant’Abbondio – Como (Itàlia)


Sant'Abbondio, Como, Llombardia, Itàlia, Romànic llombard


És una basílica del S XI, situada a Como, a la Llombardia, regió del Nord d’Itàlia que va ser un dels primers focus difusors de l’art romànic. De fet un bon grapat d’esglésies romàniques de Catalunya van ser construïdes per grups itinerants de constructors i escultors que venien de la Llombardia i que se’ls va anomenar “Magistri Comacini”, pel seu suposat origen de Como.

És un temple de grans dimensions, amb 5 naus, 2 torres campanars bessones, i al seu interior encara es conserven frescos, tot i que són del S XIV.


3-     Catedral de Pisa (Itàlia)


Catedral de Pisa, Toscana, Torre Pendente, Art romànica, Itàlia


És un dels més bells exemplars d’art romànic de la Toscana, va ser construïda al S XI, i finançada en part amb el botí obtingut en la campanya contra els sarraïns. 
En aquella època Pisa era una República que va esdevenir una gran potència econòmica del Mediterrani entre els S XI i XIII.

Un dels seus elements, el campanar – campanile en italià-, és un dels monuments medievals més coneguts d’Itàlia: parlem de la Torre inclinada de Pisa.
De totes maneres seria injust no fer esment de la Catedral i del Baptisteri, dos edificis revestits de marbre i de gran qualitat artística.


4-     Santa Maria en Trastevere – Roma (Itàlia)


Santa Maria in Trastevere, Roma, Art romànic, Itàlia


L’encantador barri romà de Trastevere conserva aquesta meravella del romànic, que té uns fantàstics mosaics del S XIII de Pietro Cavallini.
Una curiositat interessant de la Basílica de Santa Maria in Trastevere és que durant la reconstrucció del temple al S XII es va emprar material procedent de les termes de Caracalla, com algunes columnes.


5-     Saint Papoul - França


Abadia de Saint Papoul, França, Aude, Art romànic, Mestre de Cabestany


És una abadia benedictina possiblement fundada al S VIII, i dedicada a Sant Papoul, màrtir cristià del S III que va predicar per la zona.

L’abadia és de diferents períodes, si bé l’església és romànica del S XII, i té com a elements més destacats els capitells de l’exterior de l’absis central, atribuïts al conegut escultor anomenat Mestre de Cabestany, que havia treballat tant a França, com  Catalunya, Navarra i Itàlia.


6-     Castell de Peyrepertuse – (França)


Castell càtar de Peyrepertuse, França, Aude, Pays Cathare, País Càtar, Art romànic


És un castell emblemàtic dels càtars, que van ser declarats heretges i perseguits per l’Església Catòlica al S XIII.
És un autèntic niu d’àligues, i la seva construcció es va fer en diferents fases.
La que correspon a l’època romànica és la part oriental del castell.


7-     Sant Martí del Canigó – (França)


Sant Martí del Canigó, França, Art romànic, Pirineus Orientals, Catalunya Nord, Abat Oliba


Sant Martí del Canigó té una ubicació privilegiada, en un recòndit i amagat indret  a més de 1.000 m d’altitud, als peus del Canigó.
És una abadia del S XI fundada per l’Abat Oliba, i la comunitat de monjos que hi va residir no la va abandonar fins a finals de S XVIII.
Això va causar un important deteriorament de totes les dependències de l’abadia excepte de la cripta, atès que molts habitants de la zona van aprofitar l’avinentesa que estava deshabitada per a emportar-se molt material, inclosos els valuosos capitells romànics de marbre rosat.

A inicis de S XX van començar les reeixides obres de reconstrucció, que van durar més de 30 anys.


8-     Sant Miquel d’Engolasters – (Andorra)


Sant Miquel d'Engolasters, Andorra, Art romànic


Aquest petit país dels Pirineus té una gran abundància d’art romànic.
La petita església de Sant Miquel d’Engolasters n’és un exemple.
Destaca la torre del campanar, que té una alçada desproporcionada – 17 m – en comparació amb les reduïdes dimensions de la nau.
Així mateix, si visiteu l’interior, podreu contemplar una còpia de les pintures murals de l’absis, del S XII i atribuïdes al Mestre de Santa Coloma, que també havia pintat les esglésies andorranes de Santa Coloma i de Sant Romà de les Bons. Els frescos originals són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).


9-     Puente la Reina / Gares  – (Navarra)


Pont romànic, Puente la Reina, Gares, Navarra, Nafarroa, Art romànic, Camino de Santiago


En aquesta localitat navarresa trobem un monument que no és habitual que es conservi tants segles dempeus. Es tracta del pont romànic aixecat al S XI per a facilitar el trànsit dels pelegrins que feien el llarg i difícil Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago). Té sis arcs de mig punt, i tenia tres torres de control que van suprimir-se al S XIX.



10-  Santa Maria de Eunate – (Navarra)

Santa Maria de Eunate, Navarra, Nafarroa, Camino de Santiago, Camí de Sant Jaume, Art romànic


A molt pocs km de Puente la Reina localitzem l’església de Santa Maria de Eunate, un temple del S XII amb una planta molt original, en forma octogonal i un absis pentagonal, ben diferent de les clàssiques esglésies en forma de creu llatina o basilicals.
A l’igual que Puente la Reina és lloc de pas del  Camí de Sant Jaume Aragonès, molt a prop d’unir-se al Camí Francès.
És un temple envoltat de misteris, començant perquè no està clar si la van construir els Templers o bé l’Orde de Sant Joan. Així mateix en aspectes esotèrics i com a lloc tel·lúric ha generat molt de debat.


11-  Santo Domingo de Silos – (Castilla y León)


Claustre de Santo Domingo de Silos, Burgos, Art romànic, Castilla y León


L’element més destacat de tot el monestir de Santo Domingo de Silos és el claustre, una obra mestra de l’escultura romànica.

Els 64 capitells del claustre mostren un ampli i variat repertori: escenes bíbliques, animals fantàstics, motius vegetals...

El claustre és resultat de la intervenció de 2 mestres diferents: La part més antiga és de finals de S XI o inicis del XII i correspon a les ales Nord i Est i 6 dels 8 relleus, mentre que el 2n mestre o taller va treballar-hi a mitjan de S XII.


12- Turégano – (Castilla y León)


Castillo de Turégano, Segovia, Art romànic, Castilla y León


En aquesta població de la província de Segòvia trobem aquest monument ben original.
A simple vista diríeu que és un castell com qualsevol altre, però no és així, perquè primer es va aixecar l’actual església romànica, i posteriorment al S XV es van construir murs al voltant de l’església, de tal manera que va passar a ser un castell amb una església a l’interior, amb l’aspecte que té avui en dia.


13- Pòrtic de la Glòria – Santiago de Compostela (Galícia)


Pòrtic de la Glòria, Santiago de Compostela, Art romànic, Camino de Santiago, Camí de Sant Jaume

El Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostela és una de les obres escultòriques més impressionants de tot el romànic.

El pelegrí que arribava a Santiago després d’haver recorregut a peu centenars o milers de km es quedaria extasiat davant aquest conjunt escultòric de la 2a meitat del S XII, executat pel Mestre Mateo i el seu taller.

Els 3 arcs del Pòrtic de la Glòria són una autèntica lliçó bíblica, en què estan representats des d’Adam i Eva fins  a Crist Majestat presidint el timpà central, passant per l’Apòstol Jaume (Santiago), els profetes, i els 24 músics de l’Apocalipsi.


14- Sant Miquel de Lillet – (Catalunya)


Sant Miquel de Lillet, Alt Berguedà, Catalunya, Art romànic

És una petita església situada al Nord de la província de Barcelona que destaca per la seva atípica planta, que és circular. No és un cas aïllat del romànic, però sí que és poc freqüent, per això he cregut interessant incloure-la a la selecció, a més de perquè pertany al meu estimat Berguedà.

Un altre aspecte interessant de l’església és la seva situació, en un fantàstic entorn natural, a la Serra de Catllaràs.


15- Sant Climent de Taüll – (Catalunya)



Pantocràtor de Sant Climent de Taüll
(foto obtinguda de wikipedia)


Finalitzo el llistat amb una altra obra mestra de l’art romànic, Sant Climent de Taüll, que a més és Patrimoni de la Humanitat, junt amb altres 8 esglésies més de la Vall de Boí, al Pirineu de Lleida.

La imatge de la pintura mural del Crist en majestat és mundialment coneguda, i és un dels més bells exemplars de frescos de tot el romànic.
L’autor de la pintura és l’anomenat Mestre de Taüll, que va demostrar un gran domini tant artístic com tècnic de l’art pictòric.

Es coneix amb molta exactitud la data de les pintures, atès que a una de les columnes de Sant Climent està inscrita la data del dia de la consagració de l’església: 10 de desembre de 1123.
A Sant Climent podreu contemplar una reproducció de les pintures, perquè els originals són al MNAC.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...