dimecres, 21 de desembre de 2016

DESCOBRINT L'ALSÀCIA (II): COLMAR I NEUF-BRISACH




Versión en español


English Version






Alsàcia, França, Mercats de Nadal a Colmar




En el segon dia del nostre viatge per l’Alsàcia vam visitar Colmar i Neuf-Brisach, 2 poblacions separades per només 16 km , però amb unes característiques ben diferents una de l’altra, tant a nivell històric com arquitectònic i urbanístic.





Mapa amb la localització de Colmar i Neuf-Brisach




COLMAR


Alsàcia, França, Mercats de Nadal a Colmar



Colmar és una petita ciutat amb una població de 67.956 hab que pot visitar-se en unes poques hores -un matí o una tarda- perquè el centre històric és petit. No obstant  crec que és millor fer-ho a ritme lent, gaudint dels seus carrers i dels seus barris, que són un reflex d’un brillant passat medieval, especialment durant els S XV i  XVI, quan va ser una pròspera ciutat gràcies a l’agricultura i al comerç. En aquest sentit cal destacar que ja en aquesta època els vins de la regió eren molt apreciats per Europa, i la seva exportació va ser una important font d’ingressos.


Centrant-nos en els aspectes més turístics de Colmar, bàsicament destaco les 2 coses que més em van agradar: en primer lloc l’entramat de fusta de les façanes que tenen moltes cases del seu nucli antic; i en segon lloc els canals, que hi donen un especial atractiu.



Alsàcia, França, Mercats de Nadal a Colmar


Típic carrer del nucli antic de Colmar amb l'entramat de fusta de les cases


Moltes de les cases amb entramat de fusta del centre històric de Colmar són dels S XVI-XVII,  fins i tot n’hi ha de més antigues;  realment la llista és llarga.

Un dels carrers més representatius d’aquesta arquitectura tan estètica és la Rue des Marchands, on trobareu edificis de gran bellesa com la Maison Pfister, o la Maison zum Kragen, ambdos del S XVI.


Rue des Marchands, Alsàcia, França, Mercats de Nadal a Colmar

La Maison Pfister, del S XVI, a la Rue des Marchands, Colmar



També a la Rue des Marchands, al començament, just en la intersecció amb la Grand Rue, hi ha un altre edifici ben significatiu de Colmar, el Koïfhus o Ancienne Douanne, que a més dóna nom a la bonica plaça on està ubicat (Place de l’Ancienne Douanne).  Aquest edifici  és del S XV, amb algunes parts afegides en èpoques posteriors, i va ser construït amb una doble funció: la planta baixa era la duana, on es gravaven les mercaderies, tant d’importació com d’exportació; i la 1a planta era la seu de l’assemblea dels representants de la Decàpolis, la federació de les 10 ciutats imperials alsacianes, creada l’any 1534.


Alsàcia, França, Mercats de Nadal a Colmar

El Koïfhus o Ancienne Douanne, Colmar, edifici medieval que tenia un doble ús


Un altre indret emblemàtic del nucli antic de Colmar és la Place de la Cathédrale, que tot i anomenar-se així, no està presidida per la Catedral, sinó per la Col.legiata de Saint Martin, un bell temple d’arquitectura gòtica. De totes maneres he d’aclarir que la Col.legiata va tenir la categoria de Catedral durant 10 anys, a finals de S XVIII.



Alsàcia, França, Mercats de Nadal a Colmar


Collégiale Saint-Martin de Colmar


A més a més a la mateixa Place de la Cathédrale hi trobareu altres destacats edificis històrics, com la “Maison Adolph”, del S XIV - i probablement l’edifici més antic que es conserva de Colmar-, la” Corps de Garde”, del S XVI, o la Maison Gintzburger, del S XV.


Bé, després d’haver-vos donat unes poques pinzellades dels carrers, passaré als canals, que tal com us he comentat anteriorment és un altre dels grans atractius de Colmar.



Alsàcia, França, Mercats de Nadal a Colmar


La Place de la Cathédrale, amb el "Corps de Garde" en primer terme a la dreta



La zona principal dels canals la trobareu a un petit barri del nucli antic anomenat “La Petite Venise”, que en el seus orígens medievals estava habitat per barquers, pescadors i horticultors, que van aprofitar els recursos naturals que els donava el riu Lauch al seu pas pel Colmar.

En l’actualitat és un dels indrets més visitats i fotografiats de Colmar, perquè les cases amb entramat de fusta construïdes a banda i banda del riu Lauch són  una preciositat, i poder contemplar aquests edificis reflectits a  les tranquil.les aigües del riu és un meravellós espectacle visual.


De totes maneres, el passeig per Colmar no s’ha de limitar a la Rue des Marchands, a la Place de la Cathédrale, i a la Petite Venise, perquè el nucli medieval és ple de racons amb encant com la Grand Rue, la Rue des Tanneurs, o la Rue des Boulangers. 



Alsàcia, França, Mercats de Nadal de Colmar


La Petite Venise, Colmar



Com a complement, us deixo 2 enllaços útils:
monuments i edificis històrics de Colmar ordenat per carrers. 
- Mapa de Colmar en Pdf

Bé ara faré una breu menció dels museus de Colmar, atès que són un altre dels punts forts de la ciutat a nivell turístic, especialment el Musee Unterlinden, ubicat a les dependències de l’antic convent medieval de les Dominiques, i  que reuneix una gran col.lecció de peces d’art i d’arqueologia, amb una àmplia cronologia que comprèn des de la Prehistòria fins l’època actual.

Un altre museu interessant de Colmar és el Musee Bartholdi, el famòs escultor nascut a Colmar, que va erigir l’Estàtua de la Llibertat de NY, o la font de la Place des Terreaux a Lyon, així com altres escultures a Colmar, entre elles la Fontaine Schwendi, situada a l’emblemàtica Place de l’Ancienne Douanne.

De totes maneres la llista de museus de Colmar és molt llarga, i us he d'aclarir que no vam poder visitar cap d’aquests 2 museus.

Alsàcia, França, Mercats de Nadal de Colmar


Colmar fa molt de goig amb la il.luminació nadalenca



No puc finalitzar Colmar sense  comentar-vos que val molt la pena passejar-hi de nit, quan els carrers i monuments il.luminats proporcionen un memorable espectacle visual.

Aquesta il.luminació de Colmar és encara més especial durant el mes de desembre, quan s’hi celebren els famosos i tradicionals Mercats de Nadal, que transformen Colmar en un increïble festival de llums, colors, i parades de tota mena: artesania, joguines, menjar, begudes... I si us neva – no és infreqüent en aquestes dates-, l’experiència encara serà més inoblidable.



Alsàcia, França, Colmar medieval


Un dels 5 encantadors mercats de Nadal de Colmar


És per això que considero que desembre és una de les millors èpoques per visitar Colmar, i poder gaudir dels seus Mercats de Nadal, que normalment obren des de finals de novembre fins a finals de desembre. De totes maneres, si voleu tenir la informació complerta de les dates, horaris, i la localització dels 5 mercats, podeu anar a aquest enllaç


NEUF-BRISCAH


Alsàcia, França, Patrimoni de la Humanitat, Unesco, Fortificacions de Vauban


Muralles de Neuf-Brisach


Neuf-Brisach és un petit municipi situat a 16 km de Colmar, i amb una història relativament recent, perquè és una població de nova creació, que va acabar de ser construïda l’any 1703.

L’enginyer militar Vauban va ser qui va rebre l’encàrrec del Rei Lluís XIV de dissenyar i construir aquesta ciutat fortificada molt a prop del Rhin, com a plaça estratègica per a defensar i protegir els nous límits fronterers del Regne de  França, establerts al tractat de Rijswik, signat l’any 1697.

El resultat va ser una gran fortalesa de nova planta amb forma d’estrella de 16 puntes i amb un complex sistema de muralles i baluards que la feien gairebé inexpugnable.

Neuf-Brisach va ser el darrer projecte de Vauban, i des de l’any 2008 està inscrita a la Llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, com a part integrant del bé cultural “Fortificacions de Vauban”, que inclou altres 11 construccions de l’enginyer militar.




Foto aèria de Neuf-Brisach, en què es pot apreciar la forma d'estrella de 16 puntes del perímetre de la muralla (foto obtinguda de wikipedia)


Al meu parer el més interessant de Neuf-Brisach és fer un passeig per l’exterior del recinte emmurallat, per poder apreciar la complexitat de tot el sistema defensiu.
Malauradament nosaltres només vam poder recórrer un petit tram del perímetre de la muralla, perquè vam arribar quan faltava poca estona per a que el sol s'amagués darrera l'horitzó -  a finals de desembre i a partir de les 17.00  comença a fer-se fosc a l'Alsàcia-.

Finalitzo amb una dada pràctica: una línia d'autobusos cobreix el trajecte entre Colmar i Neuf-Brisach.









dimecres, 7 de desembre de 2016

UNA RUTA DE TARDOR PEL PIRINEU OCCIDENTAL (III): LA VAL D'ECHO


Versión en español



English Version





Pirineu Aragonès, Osca, Valle de Hecho, Val d'Echo, colors de tardor, senderisme



El 2n i 3r dies de la nostra escapada de tardor pel Pirineu Occidental  vam visitar el Valle de Hecho ( en aragonès Val d'Echo), situat a l’extrem nord-occidental del Pirineu d’Osca.

La Val d’Echo és una vall vertebrada pel riu Aragón Subordan, afluent del riu Aragón, que és a la vegada afluent de l’Ebre.
Una bona part del seu territori, les capçaleres de les valls, està protegit i inclòs dins dels límits del Parc natural de los Valles Occidentales.


Pirineu Aragonès, Osca, colors de tardor, Siresa, senderisme, Parque natural de los Valles Occidentales

El Valle de Hecho (Val d'Echo) a la tardor


La presència humana hi està documentada des de fa milers d’anys, concretament des de les etapes finals de la Prehistòria, quan les diferents comunitats van construir-hi alguns monuments megalítics, dòlmens principalment, dels què en queden abundants testimonis.

Uns segles més tard, a l’Edat Antiga, els romans també hi van deixar rastre, que es va materialitzar en una via romana, que encara es conserva parcialment en algun tram proper a la Selva de Oza i la Boca del Infierno.

Finalment a l’Alta Edat Mitjana la Val d’Echo va ser un dels territoris embrionaris del futur Regne d’Aragó: el Monestir de San Pedro de  Siresa, fundat l’any 833, va esdevenir un dels centres espirituals més importants de les terres aragoneses.


Valle de Hecho, Val d'Echo, art romànic, Pirineu Aragonès, colors de tardor, senderisme

San Pedro de Siresa, un dels monestirs més importants d'Aragó a l'Alta Edat Mitjana


Per tant ens trobem en un territori que reuneix tant valors naturals com patrimoni cultural, i nosaltres vam poder fer una mica de les 2 coses.





Mapa del Valle de Hecho amb els llocs que vam visitar 


Atès que estàvem en plena tardor, la nostra prioritat era fer alguna excursió a peu per indrets on poder gaudir de la varietat de colors que ofereixen en aquesta època els arbres caducifolis, i per això vam triar aquestes 2 zones: la Selva de Oza i Gabardito


1 – La Selva de Oza



Pirineu Aragonès, Osca, Parque natural de los Valles Occidentales, colors de tardor, senderisme



La Selva de Oza és un dels indrets més emblemàtics tant de  la Val d’Echo com del Parc Natural de los Valles Occidentales.

Es tracta d’un dels boscos mixtes de faig, avet i pi més importants i extensos dels Pirineus, i per tant és un paradís tant per als amants de la natura com del senderisme, on trobaran moltes rutes de diferent durada i dificultat.

Possiblement els 2 itineraris més coneguts són el  d’Aguastuertas i el de l’Ibón de Acherito, però nosaltres vam descartar-los perquè el faig hi és poc present, i vam preferir una fer una excursió que s’endinsés per la fageda, i ens permetés gaudir plenament dels colors de la tardor.


Pirineu Aragonès, Parque natural de los Valles Occidentales, colors de tardor, senderisme



L’itinerari escollit de la Selva de Oza és circular, de curta durada, molt recomanable per a fer amb nens petits, i comença a una pista a mà dreta que s’agafa uns 300 m més amunt de la gran explanada i parking de la Selva de Oza, just gairebé al davant de l’entrada de l’antic camping. La pista és fàcil de trobar i a més està senyalitzada com a “Camino a Espata”.

Aquest itinerari té l’al·licient de combinar natura amb patrimoni cultural, perquè a uns 300 m de l’inici de la pista hi ha una desviació senyalitzada per anar a la “Corona de los Muertos”, un jaciment  arqueològic d’una àmplia cronologia (des del Neolític fins l’Edat Mitjana), format per uns 120 cercles de pedra, que molts arqueòlegs creuen que podrien correspondre al sòcol d’antigues cabanes i no pas a enterraments, tal com es creia incialment. 

Així mateix les restes medievals trobades han fet pensar a alguns historiadors que la famosa batalla de Roncesvalles, que és narrada al conegut poema èpic medieval “La Chançon de Roland”, de fet va tenir lloc a la Selva de Oza.


Arqueologia, Pirineu Aragonès, Parc natural de los Valles Occidentales, Valle de Hecho, Val d'Echo, colors de tardor, senderisme

El jaciment arqueològic de la Corona de los muertos, a la Selva de Oza


Atès que la ruta se’ns faria curta, i que el bosc estava esplèndid, vam decidir allargar-la i vam enllaçar-la amb el camí que puja al Castillo d’Acher, un dels cims més característics de la Selva de Oza, amb una espectacular formació geològica que recorda els murs d’una gran fortalesa.

Selva de Oza, Parque natural de los Valles Occidentales, Pirineu Aragonès, colors de tardor, senderisme

El Castillo d'Acher presidint la Selva de Oza


En total van ser unes 5 hores de ruta, comptant les nombroses parades que vam fer per gaudir del paisatge, per a fer fotos, i per a dinar; i òbviament no vam arribar fins a dalt de tot del cim del Castillo d’Acher, sinó que vam fer una mica menys de la meitat de la ruta.


2 - Gabardito



Pirineu Aragonès, Parque natural de los Valles Occidentales, colors de tardor, senderisme, Valle de Hecho, Val d'Echo


Gabardito és la zona que vam triar per a l’excursió a peu de l’endemà, i és molt a prop de la Selva de Oza; de fet només estan separats per una collada de muntanya.

Gabardito és un petit altiplà situat a 1.400 m, i a l’igual que la Selva de Oza hi tenen una destacada presència els boscos caducifolis.

L’excursió comença al parking del refugi de Gabardito, i no té pèrdua, perquè cal seguir les marques blanques i vermelles del sender GR11.1

El tram inicial és especialment bonic, perquè s’endinsa per la fageda, que és un autèntic festival de colors, tot i que hem trobat la tardor una mica més avançada que no pas a la Selva de Oza.




Valle de Hecho, Val d'Echo, Parque natural de los Valles Occidentales, colors de tardor, senderisme, Pirineu Aragonès

Espectaculars colors de tardor a la fageda de Gabardito


De mica en mica el camí va guanyant alçada i al cap d’uns 20-25 minuts ens acomiadem de la fageda i ens acostem de manera inquietant al precipici. No obstant no haurem de patir, perquè el sender que el flanqueja és prou ample per a que no ens agafi vertigen. A més a més en aquest punt el panorama és molt més dilatat, atès que hi ha molta més perspectiva i ara és possible contemplar el fons de l’escarpada vall, tots els boscos daurats i vermellosos de l’entorn i uns quants cims de la zona.


Pirineu Aragonès, Valle de Hecho, Val d'Echo, colors de tardor, fagedes, senderisme, Parc natural de los Valles Occidentales

El sender de Gabardito ofereix grans vistes panoràmiques un cop hem deixat la fageda




A partir d’aquest indret el paisatge es torna més d’alta muntanya, però sense perdre bellesa, simplement és diferent: els arbres són gairebé testimonials, dominen els prats alpins, i els cims ja es veuen més propers, especialment el Bisaurín, que amb 2.670 m és el pic més alt del Parc natural de los Valles Occidentales. De fet el sender que estem seguint és una de les rutes per pujar al Bisaurin.  

Cal destacar també que els prats estan ocupats per vaques i cavalls que pasturen pacíficament i això hi dóna un toc d’allò més “bucòlic”.


PIrineu Aragonès, Valle de Hecho, Val d'Echo, Parc natural de los Valles Occidentales, colors de tardor, senderisme



Nosaltres finalitzem l’ascens quan només ens queden uns pocs centenars de metres per arribar al “Collado de lo Foratón”, en total un desnivell aproximat de 600 m i unes 6 h de durada comptant totes les parades.

Gabardito, colors de tardor, Parque natural de los Valles Occidentales, Val d'Echo, Valle de Hecho, Pirineu Aragonès, senderisme


A punt d'arribar al "Collado de lo Foratón", el sostre de la nostra excursió



Quan a l’aspecte patrimonial, us detallo les 2 visites que vam fer a la Val d’Echo, sense comptar la “Corona de los Muertos”, ja mencionada a l’apartat de la Selva de Oza.


San Pedro de Siresa



Art romànic, Val d'Echo, Valle de Hecho, Pirineu Aragonès




Es tracta d’un monestir fundat l’any 833, amb diverses reconstruccions i reformes realitzades al llarg de la història, i situat a km al Nord d'Hecho.

Del gran complex monàstic només es conserva l’església, d’estil romànic i preromànic, i construïda damunt d’un anterior temple visigòtic.


L’església és un edifici de grans dimensions, gairebé catedralícies, i no és per casualitat, perquè durant una curta època, al S X, va esdevenir seu episcopal. Posteriorment al S XI la seu del Bisbat va traslaldar-se a Jaca, i va iniciar-se el lent declivi de San Pedro de Siresa.


Valle de Hecho, Val d'Echo, art romànic, Pirineu Aragonès


El Crist de San Pedro de Siresa, del S XIII


Us aconsello de visitar-lo, perquè per dins és impressionant, i a més conté diverses obres d’art moble, entre elles una talla romànica de la Verge, el  Crist romànic de Siresa, i diferents retaules dels S XV, XVI i XVIII. Només heu de tenir en compte que té uns horaris de visites molt restringits fora de l’estiu: caps de setmana d’11.00 a 13.00 i de 16.00 a 18.00 h. i el preu de l’entrada és de 2 Euros (octubre 2016).

Si voleu ampliar informació aquí us deixo un enllaç molt interessant de San Pedro de Siresa.



Hecho (en aragonès Echo)


Valle de Hecho, Val d'Echo, Pirineu Aragonès




És la capital històrica de la vall i la seva població més important. Del nucli medieval gairebé no es conserva res, perquè a inicis del S XIX les tropes franceses van incendiar-la per complet i van salvar-se molt pocs edificis.

De totes maneres encara conserva el seu traçat medieval i la típica arquitectura popular de la zona, amb balconades i vistoses xemeneies, per la qual cosa us aconsello de donar-hi un volt.

Finalitzo amb la  recomanació de visitar els interessants Museu etnològic de Casa Mazo i el Museo del Megalitismo, aquest darrer situat a 9  km al Nord d’Hecho. Cal aclarir que nosaltres no vam poder visitar-los.




dilluns, 21 de novembre de 2016

UNA RUTA DE TARDOR PEL PIRINEU OCCIDENTAL (II): LA SELVA D'IRATI I OTSAGABIA





Versión en español


English Version





Pirineu de Navarra, colors de tardor, excursionisme




El primer dia de la nostra escapada de tardor pels Pirineus Occidentals vam anar a la Selva d’Irati i a Otsagabia, al Nord-est de Navarra.





Mapa detallat de la zona amb els llocs visitats del Pirineu de Navarra







Selva d’Irati


La Selva d'Irati és un gran bosc mixt d’avets i faigs, amb una superfície total superior als 170 km2 – repartits entre Navarra i una petita part a França -, la segona massa forestal més gran a Europa d’aquestes característiques, només superada per la Selva Negra a Alemanya.


Prineu de Navarra, senderisme, colors de tardor


Espectaculars colors de tardor a la Selva d'Irati


A més de la gran extensió d’Irati, cal destacar que és un bosc en un estat de salut òptim, un autèntic santuari de la biodiversitat, en què no només hi són presents els arbres, sinó també la flora i la fauna, destacant alguns endemismes de fauna com el tritó pirinenc o la granota pirinenca.


Atès que el faig és un dels arbres més representats a Irati, no cal dir que la tardor és una de les millors èpoques per anar-hi, just quan es produeix el fantàstic espectacle del canvi dels colors de les fulles dels arbres caducifolis.


Pel que respecta a la visita a aquest gran espai natural, té 2 accessos : des d’Orbaitzeta, o bé des d’Otsagabia.



Selva d'Irati, Pirineu de Navarra, colors de tardor, senderisme

El riu Irati a l'alçada de les Cases d'Irati, l'entrada de l'espai natural venint des d'Otsagabia



L’accés per Otsagabia, el que nosaltres vam utilitzar, és una estreta i revirada carretera de 23 km que finalitza a les Cases d’Irati, després de superar l’Alt de Tapla. A les Cases d’Irati hi ha una zona d’aparcament i cal pagar una taxa de 5 euros per cotxe per al manteniment de la Selva d’Irati, que també inclou un detallat mapa de la zona amb les diferents rutes senderistes.

Nosaltres vam fer l’itinerari  senyalitzat com a SL NA 63A, que va paral.lel al riu Irati per la riba dreta fins arribar a la cua de l’Embassament d’Irabia. En aquest punt vam deixar l’àmplia pista i vam baixar per un corriol fins una petita casa forestal i tot seguit vam creuar la cua de l’embassament per un pont. Un cop a la riba esquerra l’itinerari canvia de nom, i es transforma en el sender SL NA 53C , que nosaltres vam seguir fins  la presa d’Irabia.
Aquest embassament va ser construït l’any 1921, amb una doble finalitat: per una part com a minicentral hidroelèctrica, i d’altra banda com a suport a l’explotació forestal; és a dir, quan s’obrien les comportes de la presa, l’augment de cabal feia possible que els troncs talats anessin lliscant riu avall en forma de rais, que a Navarra reben el nom d’ “almadías”.


Selva d'Irati, Pirineu de Navarra, senderisme, colors de tardor


La Selva d'Irati vista des de la presa d'Irabia


El sender SL NA 53C dóna la volta sencera a l’embassament d’Irabia, però nosaltres vam optar per tornar pel mateix camí amb una petita variant, perquè sinó haguéssim arribat massa tard al cotxe, i no ens hagués donat temps a visitar Otsagabia amb llum diürna.

Al meu parer la part més maca de l’excursió és la que voreja l’embassament d’Irabia, perquè té més perspectiva, i en els moments en què hi ha alguna clariana al bosc,  és possible contemplar el reflex dels faigs i dels avets a les aigües del pantà, i a la tardor ofereixen un impressionant espectacle. Llàstima que l’embassament estava força buit, i li restava una mica d’encant.



Selva d'Irati, Pirineu de Navarra, colors de tardor, senderisme


Colors de tardor al bosc de Zabaleta, molt a prop de les Cases d'Irati


De totes maneres, el sender que uneix la cua de l’embassament d’Irabia amb les Cases d'Irati, és igualment bonic, i transcorre per dins del bosc de Zabaleta, que a la tardor és un festival de colors. Només afegiré que és una ruta per a fer tranquil.lament, sense presses, i gaudir de qualsevol racó del bosc. Si porteu càmera de fotos, us fareu un fart de disparar.

En conclusió puc afirmar que Irati és un dels millors indrets dels Pirineus per a caminar durant la tardor.



Selva d'Irati, Pirineu de Navarra, colors de tardor, senderisme


L'alt de Tapla, excel.lent mirador dels Pirineus de Navarra



De camí a Otsagabia vam aturar-nos a l’Alt de Tapla, que és un excel·lent mirador, així com un bon punt de partida per a diferents rutes a peu. Una d’aquestes rutes permet combinar natura amb patrimoni cultural, perquè passa pel costat d’algun dolmen, que hi són ben presents per tot el territori d’Irati, ja sigui a la Vall de Salazar (Otsagabia), o bé a la Vall d’Aezkoa (Orbaitzeta).




Otsagabia


Pirineu de Navarra, colors de tardor, senderisme


Otsagabia és un poble situat al fons de la vall del Salazar, a l’aiguabarreig dels rius Zatoia i Andunya, que aigües avall a partir d’aquest punt s’anomena riu Salazar.

Otsagabia és un poble mil·lenari, donat que ja apareix documentat al S XI, i aquest aire medieval encara es respira tot passejant pels estrets carrers empedrats del nucli antic.

El riu Andunya és l’eix vertebrador del poble, de manera que  les cases es situen ambdós costats del riu. Precisament un dels elements arquitectònics emblemàtics d’Otsagabia és el bonic pont de pedra medieval que travessa el riu Andunya.



Ochagavía, Pirineu de Navarra, colors de tardor, senderisme


Otsagabia, pont medieval



A nivell arquitectònic també cal destacar alguns palaus medievals i cases blasonades dels S XVIII i XIX.

Quant a arquitectura religiosa són interessants l’església de Sant Joan Evangelista - d’origen medieval, i modificada als S XVI i XVII-, i l’ermita romànica de Muskilda, situada a uns 2 km d’Otsagabia, al capdamunt d’un turó que domina el poble.
Muskilda és un lloc que està associat amb aquelarres, que van ser objecte de moltes persecucions i actuacions a Navarra per part de la inquisició, especialment durant els S XVI i XVII.
En aquest sentit està molt ben documentat  un procés inquisitorial contra la bruixeria i els aquelarres que es practicaven a  Otsagabia i a altres pobles de la Vall del Salazar l’any 1539.



Ochagavía, Pirineu de Navarra, colors de tardor, senderisme


Carrer d'Otsagabia


Finalitzaré amb una petita recomanació gastronòmica: Otsagabia és una de les poques poblacions del Pirineu de Navarra on s’elabora la basaka o patxaka, un licor similar al patxaran, però que es fa amb pomes silvestres enlloc d’aranyons. Té un gust molt bo i no és especialment fort, uns 20 graus.

En definitiva si aneu a la Selva d’Irati per la Vall del Salazar, visitar Otsagabia  és un gran complement a la ruta senderista, i és una manera fantàstica d'arrodonir el dia.





dimarts, 8 de novembre de 2016

UNA RUTA DE TARDOR PEL PIRINEU D'ARAGÓ I DE NAVARRA (I): ITINERARI I ALLOTJAMENT


Versión en español



English Version







Pirineu Aragonès, colors de tardor




Els Pirineus són possiblement la nostra regió preferida de la Península Ibèrica, i considero que una de les millors èpoques per gaudir-ne és sens dubte la tardor, quan les fulles dels arbres caducifolis canvien de color i ens ofereixen un fantàstic espectacle visual de tonalitats diverses, des del verd, groc o taronja, fins el vermell i el marró.

Malgrat haver-hi anat un munt de vegades als Pirineus, hi ha zones que amb prou feines coneixem, especialment les més occidentals, que queden més allunyades, i que resulta gairebé impossible anar-hi només el cap de setmana.




colors de tardor


Paisatge de tardor al Pirineu de Navarra, una zona que malauradament coneixem poc


Aquest any el Pont de l’1 de novembre han estat 4 dies, que ens ha permès arribar fins el Pirineu de Navarra i el més Occidental d’Osca i poder gaudir de l’esclat dels colors de la tardor.

Tot i que la prioritat d'aquesta ruta de 4 dies era contemplar i fer excursions a peu pels boscos caducifolis, també hem tingut temps per dedicar-lo a l'art romànic i a visitar alguns pobles amb encant de Navarra i Osca como Otsagabia o Siresa.


Pobles amb encant, Pirineu Aragonès, colors de tardor, art romànic

Siresa, al Valle de Hecho, un poble amb encant que hem visitat



En aquesta primera entrada únicament us informaré de la ruta realitzada i de l’allotjament.


Itinerari


Dia 4: Ruta del romànic de la Jacetània (Aragó)




Mapa amb els llocs visitats durant els 4 dies de la ruta pel Pirineu de Navarra i d'Aragó



Allotjament


Ens hem allotjat a 2 llocs diferents, perquè les zones que volíem visitar estaven massa distants una de l’altra i amb un únic allotjament haguéssim tingut un “empatx” important de carretera.

Us recomano que si aneu amb un pressupost ajustat, i sempre que no vulgueu anar de camping o d’albergs, que reserveu amb temps, perquè no hi ha gaire oferta d’hostals i d’hotels econòmics, especialment al Pirineu de Navarra i de seguida es queden sense plaça, sobretot en temporada alta o ponts.



Valle de Hecho, Pirineu Aragonès, colors de tardor


Refugi de Gabardito, Valle de Hecho, opció d'allotjament "auster"i econòmic, però en un magnífic entorn




Una opció interessant és buscar allotjament a Jaca, un lloc amb força oferta tant hotelera com de bars i restaurants, i que per la seva situació estratègica al Pirineu d’Osca us permetria arribar fins el Parc nacional d’Ordesa sense fer excessius quilòmetres. 


1- Pensión Txiqui (Isaba, Navarra)

Per visitar la Selva d’Iraty, al Pirineu de  Navarra, hem triat la Pensión Txiqui, situada al Valle del Roncal, a uns 43 km de distància, però heu de tenir present que la carretera és estreta i amb molts revolts, especialment el tram entre Otsagavia i Iraty, i per tant el trajecte dura més d’1 hora.

Tot i haver-hi estat només una nit,  la nostra valoració és molt bona – 8 de nota -: l’habitació és gran, amb bany, terra de parquet i neta, amb un preu total per nit de 51 euros sense esmorzar, reservada a través de booking.com. A més a més el personal és molt agradable, i això que el lloc estava ple.


2- Hostal Igüer (Aísa, Osca)

Per a les 3 nits restants hem estat a l’Hostal Igüer, a Aísa, una de les portes d’entrada del Parque naturalde los Valles Occidentales, al Pirineu d’Osca.




Pirineu aragonès, art romànic, colors de tardor


Ermita de San Adrián de Sasabe, un bell paratge que teníem ben a prop d'Aísa el poble on vam estar allotjats 3 nits. 


Per al nostre gust quedava massa a l'est de les zones que havíem prioritzat de visitar, i hagués estat millor dormir al Valle de Hecho, però ens vam veure obligats a anar a Aisa perquè teníem 2 famosos “cofres d’experiències” que ens havien regalat, i era l’únic de la zona que els admetia.


La nostra valoració és correcta – un 6.5 de nota -  però el servei en ocasions no va ser gaire bo, especialment a l’hora de servir els sopars.

Per la 3a nit, que no teníem inclosa al "cofre d'experiències", vam pagar 54 euros amb l'esmorzar inclòs, que no era buffet, però sí que era més que correcte, amb embotit, bolleria, i bon assortiment de begudes: llet, cafè, suc de taronja, vi i aigua.




Bé, fins aquí el resum de l'itinerari i l'allotjament; en properes entrades aniré publicant els llocs que vàrem visitar durant els 4 dies de ruta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...