dilluns, 29 de febrer de 2016

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS








L'Almadrava, Alt Empordà
Foto de Sandra M ( fotografiandoyviajando.com )



Avui us presento una publicació que és especial per a mi, atès que he comptat amb la generosa col.laboració de 10 grans bloggeres i bloggers, de manera que cadascú ha triat el  lloc que considera que és el més bonic de Catalunya.

La veritat és que han sortit 10 indrets fantàstics, alguns d’ells una autèntica descoberta, perquè són poc coneguts.

Des d’aquí el meu agraïment públic a tots 10 per haver cedit gratuïtament part del seu temps i del seu esforç creatiu. Bé de fet he de d’agrair-ho a 11, perquè un dels blogs està portat conjuntament per 2 persones.


Atès que alguns dels col.laboradors no utilitzen el català com a llengua habitual, he considerat que havia de respectar l’idioma original en què han escrit.


Mapa amb els 10 llocs triats

Bé, us presento aquests 10 indrets tan especials del nostre país:


1- ELS CASTELLS DEL SIÓ DE LA SEGARRA


Autora i autor del text i de la foto: Cèlia i Enric de Quaderns de bitàcola 






La Segarra és la comarca de Catalunya amb més castells per km2; aquesta és una carta de presentació que convida a descobrir una terra amb atractius prou interessants pel visitant. Un llegat patrimonial ideal per fer una escapada en un indret proper i on es palpa un ritme de vida relaxat.

A mitjan segle XI, la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així el riu Sió va esdevenir espai de frontera en aquestes terres a més d’àrea de comunicació social, cultural i econòmica. De totes les fortificacions que s'hi poden trobar volem destacar especialment: el castell de Concabella -on allotja el centre d'interpretació dels Castells del Sió-, el castell de l’Aranyó -on va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo-, el castell de Pallargues -encara habitat i visitable-, la vila closa medieval de Florejacs, el conjunt de Montfalcó Murallat i el castell de les Sitges -fortificació de postal amb fastasma i tot-.

Si voleu ampliar la informació aquí teniu l'enllaç al que van publicar dels  Castells de la Segarra 


2- LA COSTA BRAVA: CAMÍ DE RONDA DE CADAQUÉS AL CAP DE CREUS


Autora del text i de la foto: Anna Salamó, de Diario de viaje de Kiana






El meu racó preferit de Catalunya és qualsevol dels que conformin algun dels paisatges del Camí de Ronda, camí que s'extén des de la frontera francesa fins a Blanes, vorejant tota la Costa Brava. Era un antic camí traçat per contribuir al control del contraband i el tràfic marítim i que ara ens ofereix uns agradables passejos amb vistes al Mediterrani. Alguns trams estan més ben conservats, d'altres són més verges, alguns passen per trams urbans, d'altres només discorren entre naturalesa i penya-segats. Cada un té particularitats que el fan especial i segur que podem trobar racons solitaris que ens permetran gaudir de la pau de la natura.

El meu tram preferit és entre Cadaqués i el Cap de Creus, el qual durant  6 km (només anada) ens permet descobrir petites cales d'aigües turqueses. El recorregut és agradable i el punt final, el Cap de Creus amb el seu far, és la cirereta del pastís, que fan aquesta ruta fantàstica. Sóc una enamorada del mar i la muntanya i aquestes rutes em permeten tenir-ho tot per uns moments.

3 – LA PLATJA DE L'ALMADRAVA (ROSES)


Autora del text i de la foto: Sandra Moscoso, de Fotografiando y viajando







Tenim la sort de viure en un país ple d’indrets meravellosos, de raconets encisadors on perdre’s i allunyar-se de tot i de tots. Alguns d’aquests indrets són força coneguts, però d’altres són només nostres, són aquells secrets que no expliquem a ningú perquè no volem que ens els prenguin.

Jo tinc un racó d’aquests. No és un lloc amagat però tampoc excessivament massificat. És un lloc que, quan hi penso, immediatament m’envaeix una sensació de pau i tranquil·litat. És un lloc al que no em canso de tornar-hi: la platja de l’Almadrava, a la Costa Brava.

L’Almadrava és una de les platges que pertany al terme municipal de Roses, just on comença el Parc Natural del Cap de Creus. No és una platja verge però tampoc està excessivament construïda. Les seves aigües tranquil·les i transparents conviden a banyar-s’hi, fins i tot quan encara els rajos de sol no les han escalfat prou i la temperatura és força freda. I ja cap al vespre, quan els visitants ocasionals han tornat a casa i la platja es queda buida, seure a la sorra i esperar a que es pongui el sol darrere un dels turonets que l’emmarquen és un espectacle d’una bellesa indescriptible.

Ja us he explicat quin és el meu racó preferit de Catalunya. Em guardareu el secret?


4- LA GARROTXA


Autor del text i de la foto: Jordi M Baylach, de Mil viatges





La Garrotxa és per nosaltres, una de les comarques més interessants de Catalunya. El bon menjar, amb productes de la terra de primera qualitat, s’uneix a una història i un patrimoni artístic de primer ordre, amb poblacions de caire medieval tan emblemàtiques com Besalú o Santa Pau. Per si fos poc, el paisatge garrotxí és un dels més evocadors del país, amb racons d’excepcional bellesa com la zona volcànica que engloba el Croscat o el Santa Magdalena, o la gairebé poètica, Fageda d’en Jordà.

A la Garrotxa hi trobem un bon grapat de poblets i paisatges que, per més vegades que es visitin, sempre son agradables de tornar-hi.  Com el de Castellfollit de la Roca, enfilat d’alt de tot d’un penya-segat d’origen basàltic, gairebé únic a Catalunya. 

Visitar La Garrotxa suposa, a més, poder gaudir in situ d’alguns dels millors productes que es produeixen al Principat, com els fesols de Santa Pau, les patates de la Vall d’en Bas o el formatge Garrotxa, d’ovella, un dels més tradicionals dels que es produeixen a Catalunya.


5- SIURANA


Autora del text i de la foto: M Teresa Trilla, de Apuntes de viajes







Siurana és un dels pobles amb més encant de les comarques tarragonines. Pertany al Priorat i es troba enlairat a 737 metres d’altitud sobre una cinglera de roca calcària com un mirador sobre el riu Siurana i el seu pantà.
Gràcies a la seva posició estratègica va ser un important punt defensiu essent l’últim reducte sarraí de Catalunya, conquerit al 1153 per les tropes de Ramon Berenguer IV. D’aquella època se’n conserven les ruïnes del castell àrab del segle IX.
L’edifici de més interès és l’església romànica de Santa Maria, construïda entre els segles XII i XIII sobre un cingle que domina tota la comarca, després de la reconquesta cristiana.

La història de cada indret sempre va acompanyada de llegendes i a Siurana és ben coneguda la llegenda del Salt de la Reina Mora. Explica que quan les tropes cristianes van poder entrar a la fortalesa després de molts mesos de setge, la bella reina Abdelazia, va preferir saltar a l’abisme amb el seu cavall abans que entregar-se als enemics, i prova d’això n’és la marca sobre la pedra que va deixar la ferradura de l’animal quan va intentar frenar davant del precipici.
Amb unes magnífiques vistes de la Serra de Montsant i les Muntanyes de Prades, Siurana és un lloc molt conegut per excursionistes i per escaladors de tot el món que hi van a gaudir d’unes espectaculars parets. 
Pels voltants de Siurana es poden fer diverses activitats, com navegar en canoa pel pantà o simplement conèixer els pobles i paisatges del Priorat, terra de gran bellesa i de bon vi. 


6- LA VAL D'ARAN


Autor del text i de la foto: Jordi Canal-Soler , de Jordicanal.com







El meu indret de Catalunya no és un simple racó, sinó tota una comarca: la Val d’Aran. Per a mi, guarda l’essència del Pirineu: proper però a la vegada distant; civilitzat al fons de la vall, salvatge a les altures,… M’atrau tot d’ella: el seu clima més fresc i plujós que la resta de valls properes; la seva cultura occitana que es manté en la llengua, la gastronomia i els balls populars; l’arquitectura romànica única de les seves esglésies que decoren cada poblet; i la tranquil·litat que es respira en les valls més amagades o els cims més alts; els seus camins ombrívols on passejar en les càlides tardes d’estiu o els circuïts nevats on avançar amb raquetes al mig de l’hivern... Ho tinc clar. Si hi ha un indret de Catalunya on em volgués perdre, seria la Val d’Aran!


7 – SANT CLIMENT DE TAÜLL


Autor del text i de la foto: Floren Moreno, de Fmanega por el mundo




Recuerdo ser todavía muy niño cuando en uno de mis libros escolares vi una imagen que me resultó impactante. Representaba al Pantocrátor, en posición sedente y dentro de una mandorla, a la manera en que lo hacían los artistas románicos y bizantinos. La figura me resultó grandiosa, y también un tanto impactante debido a la actitud un tanto autoritaria que desprende, así que me convencí de que tendría que verla algún día.

Pasaron muchos años antes de que encaminara mis pasos hacia el leridano Valle de Boí. Mi intención era la de visitar varias de las magníficas iglesias románicas que esconde esta zona del Pirineo catalán. Entre ellas ocupaba un lugar destacado la dedicada a Sant Climent en la pequeña población de Taüll. Sabía ya mucho de este precioso templo, rematado con un espectacular campanario lombardo del siglo XII. El conjunto, inserto en un entorno espectacular, desprende un encanto casi inigualable. Lástima que la imagen del Pantocrátor representada en su ábside sea tan solo una copia, pues la original se exhibe actualmente en el MNAC. Espero volver algún día a Barcelona y encontrarme, por fin, frente a frente con ella.


8- LA COLÒNIA GÜELL


Autor del text i de la foto: Amadeu Deu, d' Amadeudeu.com






La terrassa de l’Ateneu està buida. L’antic saló-bar de la Colònia Güell resisteix el pas del temps i observa passar la història des de la seva posició privilegiada a la plaça Joan Güell. 
Es respira modernisme pels carrers estrets d’aquesta antiga colònia tèxtil de finals del segle XIX, situada a escassos 20 minuts de Barcelona. Edificis dissenyats per alguns del millors arquitectes del modernisme, patrimoni històric en molt bon estat de conservació i un túnel del temps ideal per descobrir com es vivia a una colònia tèxtil fa poc més de 100 anys. I la cripta de Gaudí, és clar, icona modernista i per alguns considerat el millor edifici de l’arquitecte.

Uns nens tornen a casa després de l’escola, saluden a uns veïns que, havent col·locat les cadires al bell mig del carrer, gaudeixen xerrant de l’hivern més primaveral. Un pare ensenya a patinar a la seva filla i l’anima a que vagi fins al final del carrer, on el seu avi arriba del passeig diari a la masia de Santa Bàrbara amb els de la colla de dòmino. No s’escolta el rumor de cotxes ni el soroll de la ciutat, només les rialles dels nens i algun crit d’alegria llunyà provinent del camp de futbol. Dos turistes caminen despistats tot admirant els carrers i les cases. Els veig creuar la plaça en diferents direccions, fent fotografies i somiant en viure aquí algun dia. A tots ens passa. Després d’una estona se n’adonen que havien vingut a veure la cripta de Gaudí i han acabat descobrint un petit tresor ben a prop de Barcelona. Tornaran diumenge, a fer el vermut.



9 – PALS


Autora del text i de la foto: Ana I Escriche, de Planeta Dunia





El municipi de Pals es troba a 100 kilòmetres de Barcelona, al bell mig de l'Empordà, des d'on li arriba la calma de la llum del Mediterrani i la força del seu vent. La part més antiga rep el nom de “El Pedró” i conserva molts racons del seu passat medieval. Els seus carrers empedrats, les seves façanes esquitxades de finestres ogivals, els balcons de pedra i els arcs gòtics de mig punt, asseguren el retorn del viatger al passat històric. Pals està considerada una de les poblacions d'estil gòtic millor conservades de Catalunya, encara que no n'és l'única.

Si deixes el cotxe al pàrquing gratuït de l'Avinguda Paul Companyó, el primer edifici que  sorprèn és Ca la Pruna; el Museu de Cultura. Una antiga casa fortificada dels segles XV-XVI que es va restaurar i actualment acull la Casa de Cultura de Pals. Agafant el carrer de la Creu fins al carrer de l'Abeurador i girant a l'esquerra, arribem a la Plaça Major, on es pot contemplar un preciós arc gòtic. Aquí es troba l'Ajuntament i l'Oficina d'Informació Turística, on es pot demanar informació de la comarca o un petit plànol de Pals.

Traspassem l'arc gòtic i ens endinsem a peu pels carrerons del poble, on es succeïxen els racons amb més encant: el Passatge Casa Rufina, Carrer de les Placetes o el Carrer Major; on s'han trobat sepultures medievals, anteriors a l'any 1000, d'època visigòtica.

Al final del Carrer Major, a mà dreta, es troba la Torre de l'Homenatge; una construcció defensiva romànica dels segles XI-XII. De planta circular i amb una alçada de 15 metres,  ofereix una bella panoràmica dels voltants. Molt aprop es troba la Torre de les Hores; l'únic vestigi que queda de l'antic castell medieval de Pals, dels segles IX-XV. D'aquest només s'ha conservat aquesta torre, dos ponts i una capella privada que formen part d'una residència privada.

Continuem caminant pels carrers fins arribar a la Plaça de l'Església on s'alça l'Església de Sant Pere, un temple amb barreja d'estils que abasta des de l'any 994 al segle XVIII. Alguns blocs de pedra que pertanyien a l'antic castell van ser utilitzats al segle XV per la seva reconstrucció. La base de l'església és romànica, dels segles X i XI, l'absis i la seva única nau amb volta de creu són d'estil gòtic del segle XV. El pòrtic frontal és barroc del segle XVII i el campanar és del segle XVIII. A la façana, sota la rosassa gòtica es conserva una escultura del sant titular; Sant Pere.

Si vols descobrir el sector amurallat millor conservat has d'anar cap al Passeig Arqueològic, on es troben quatre torres de planta quadrada: Torre Ramonet, Torre Rom, Torre Xinel-lo i Torre Hospital dels segles XII-XIV.

Finalment, es pot acabar la petita ruta per Pals, al Mirador Josep Pla, des d'on es pot observar una bella estampa dels camps empordanesos. En dies clars, s'aconsegueix veure les Illes Medes.



10 – RIERA DE VALLFOGONA


Autor del text i de la foto: Raúl Sánchez, de  La tortuga se mueve





El lugar presenta un típico paisaje del Prepirineo: bosques espesos, prados, masías olvidadas y derruidas fruto del abandono del medio rural en el éxodo a poblaciones con más oportunidades, etc.. Pero no tendría nada que destacar si no se asocia a una época muy importante para todos: nuestra niñez.

Mi lugar preferido de Catalunya es éste y no otro por una sencilla razón. En aquella despreocupada época, donde nuestro único afán era correr, reír y jugar desde que el sol salía hasta que caíamos agotados en nuestra cama, no hubo para mí sin duda un lugar como nuestra querida explanada de Ripoll, como cariñosamente la llamábamos.

Eran mediados de los ochenta y por entonces la acampada era una cosa totalmente diferente a la de ahora. Lo más destacado era que en Catalunya uno podía acampar libremente en casi cualquier lugar, lo que nos lleva a la retina imágenes que ahora no podríamos ni tan siquiera imaginar: auténticos campamentos itinerantes se apropiaban de los lugares y allí pasábamos todo el verano acampados. Encendíamos hogueras por las noches, bebíamos agua de fuentes casi perdidas (e incluso del río), pescábamos truchas que luego nos comíamos para cenar… 

dilluns, 15 de febrer de 2016

10 RECINTES EMMURALLATS QUE ET TRANSPORTARAN A L'ÈPOCA MEDIEVAL (I MODERNA)






Versión en español


English Version







Muralles d'Alarcón, Conca, Castilla-La Mancha, ciutats medievals



Contemplar una ciutat emmurallada és un fantàstic espectacle que ens porta a altres èpoques de la història, en què les guerres i invasions eren habituals i les ciutats havien de protegir-se amb les muralles.

A partir de la revolució industrial la funció defensiva de les muralles perd importància i moltes poblacions les enderroquen per tal d’adaptar-se als nous i canviants temps: eixamplar la ciutat davant l’arribada massiva de nous immigrants, que majoritàriament són ma d’obra per a treballar a les noves fàbriques.
No obstant la higiene va ser un altre condicionant important en la demolició de les muralles, atès que una ciutat densament poblada dins un recinte tancat i fortificat estava fortament exposada a infeccions i malalties.

En aquest article farem un passeig per la història visitant 10 pobles i ciutats que he pogut conèixer, i que encara conserven llurs  recintes emmurallats d’època medieval o posterior, una excepció avui en dia.

Novament tinc el plaer de compartir el repte amb els amics Floren i Jordi; no deixeu de llegir les seves publicacions:

-          10 ciudades amuralladas alrededor del mundo (Jordi)


Som-hi amb la llista,





Mapa amb les 10 ciutats emmurallades


1 – Monemvasia (Grècia)


Monemvasia, Peloponès, Grècia, ciutats medievals emmurallades


Al SudEst del Peloponès trobem aquesta petita ciutat situada en un escarpada i petita illa, unida al continent per un estret braç artificial de terra.

Les restes més antigues trobades són del S IV d C, i a causa de la seva estratègica ubicació i de ser un lloc de fàcil defensa davant dels atacs enemics, va canviar de mans diverses vegades al llarg de la història: Bizanci, el Papa de Roma, la República de Venècia, l’Imperi Otomà...

Les muralles protegeixen tres dels quatre flancs de la ciutat, perquè el quart té la defensa natural del penya-segat que domina la ciutat.
Aquest penya-segat està presidit per les ruïnes de la fortalesa medieval i a l’interior del recinte hi ha l’església de Santa Sofia, del S XIII, que encara conserva alguns frescos. Unes escales que es fan interminables comuniquen la ciutat amb la fortalesa, però l’esforç de pujar-hi paga la pena.


2 – Monteriggioni (Itàlia)


Monteriggioni, Toscana, Itàlia, ciutats medievals emmurallades


Monteriggione és un poble medieval de la Toscana situat a uns 15 km de Siena que va néixer al S XIII com una fortalesa que depenia de Siena, per a controlar la important via de comunicació que hi passava pel costat, així com també per a prevenció de possibles incursions o atacs de Florència, la ciutat rival.

Les muralles, que rodegen tot el perímetre del poble, són un dels millors exemples d’arquitectura medieval en excel.lent estat de conservació de tota Itàlia, atès que tant les muralles com els edificis  han sofert molt poques restauracions o alteracions des que vans ser construïdes al S XIII.


3- Lucca (Itàlia)


Muralles de Lucca, Toscana, Itàlia, ciutats medievals emmurallades


Lucca és una ciutat toscana d’origen romà, amb una gran abundància de monuments medievals, però les seves muralles exteriors, que es conserven en tot el seu traçat original de gairebé 4.5 km, no són ni romanes ni medievals, sinó del S XVI-XVII,

Les muralles modernes, que ampliaven el perímetre de l’anterior muralla medieval, van ser dissenyades per a resistir els impactes de l’artilleria, però curiosament no va ser necessari posar-les a prova perquè la ciutat no va rebre cap atac.

El seu caràcter defensiu amb el pas del temps va perdre sentit, i a inicis del  S XIX es van plantar al capdamunt de les muralles una doble filera de plataners, til.lers, roures i castanyers, de manera que es va transformar en un elegant passeig arbrat per als habitants de Lucca, que avui en dia ho continua sent.


4- Aigues-Mortes (França)



(Foto obtinguda de wikipedia)


Al Sud de França es localitza aquesta població, de gran importància a l’Edat Mitjana, atès que va ser el principal port francès del Mediterrani fins a finals de S XV i punt de sortida de 2 expedicions de les Croades.

El rei francès Lluís IX  l’any 1240 va fer construir Aigües-Mortes en una zona pantanosa i d’aiguamolls, propera a la Camarga, amb la finalitat de tenir un port amb sortida directa al Mediterrani. 

La primera construcció va ser el castell, del que queda l’anomenada Torre de Constance, i posteriorment els descendents de Lluís IX van completar la tasca, de manera que cap a l’any 1300  tot el recinte de la ciutat ja s’havia fortificat.

A causa del rebliment del port i de la incorporació de Marsella a la Corona francesa l’any 1481, Aigues-Mortes va perdre la seva importància estratègica.



5- Neuf-Brisach (França)



Muralles de Neuf-Brisach, Alsàcia, França, Patrimoni de la Humanitat, Sites Vauban


Amb el tractat de Rijswijk, signat l’any 1697, França va haver de cedir al Sacre Imperi romanogermànic les ciutats de  Freiburg, Breisach y Philippsburg, situades a la riba dreta del Rhin.

Per aquest motiu el Rei Lluís XIV va ordenar a l’enginyer militar Vauban dissenyar i construir una ciutat fortificada molt a prop del Rhin, com a plaça estratègica per a defensar i protegir els nous límits fronterers del Regne de  França.

El resultat va ser una gran fortalesa de nova planta amb forma d’estrella de 16 puntes i amb un complex sistema de muralles i baluards que la feien gairebé inexpugnable.

Les obres de les muralles i casamates de Neuf-Brisach, finalitzades l’any 1703, van ser el darrer projecte de Vauban i són Patrimoni de la Humanitat junt amb altres 11 fortificacions de França dissenyades per Vauban.


6- Carcassona (França)


Cité de Carcasssonne de nit, Aude, País Càtar, França, Ciutats medievals emmurallades


És una de les ciutats medievals més conegudes i visitades de tota Europa, i al S XIII va ser un escenari important de la Croada contra els Albigesos, organitzada per l’Església Catòlica per a combatre els heretges càtars, molt implantats al Sud de França.

Les muralles medievals de la “Cité” de Carcassona formen un doble recinte amb 52 torres i una longitud total de 3 km, essent la muralla interior més antiga, amb algunes parts d’època galo-romana.
La muralla exterior va ser construïda al llarg del  S XIII després que Carcassona hagués caigut sota dominis del Rei de França.

No obstant, el que contemplem en l’actualitat és resultat de la polèmica restauració realitzada per l’arquitecte Viollet-le-Duc durant la 2a meitat del S XIX, atès que les muralles i el castell comtal s’havien deteriorat molt i amenaçaven ruïna.

A l’igual que Neuf-Brisach, la “Cité” de Carcassona és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1997. 


7- Artajona (Navarra)


El cerco de Artajona, Navarra, Ciutats medievals emmurallades

El “Cerco” d’Artajona és un recinte emmurallat dels S XI-XIII situat dalt del turó que domina la població d’Artajona.

Els seus orígens cal situar-los en una donació de finals de S XI del Bisbe de Pamplona als canonges del santuari francès de Sant Serni de Tolosa de Llenguadoc, com agraïment per haver col.laborat en les reformes internes del Capítol de la Catedral de Pamplona.

De les 14 torres originals se’n conserven 9, i destaca l’església-fortalesa de San Saturnino, amb una bella portada gòtica de finals de S XIII.


8- Pedraza (Castilla y León)


Pedraza, Segovia, Castilla y León, España, ciutats medievals emmurallades

Puerta de la Villa, Pedraza


Aquesta localitat segoviana, declarada Conjunt Històric l’any 1951, és segons la prestigiosa revista National Geographic un dels 10 pobles medievals més bonics d’Espanya.

La Pedraza medieval va assentar-se en un lloc estratègic de fàcil defensa natural entre 2 turons, en un lloc que ja havia estat habitat en època celtibèrica i romana, tal com ho demostren les troballes arqueològiques.

Les muralles medievals són un dels elements destacats de Pedraza, però seria molt injust si obviés l’espectacular Plaza Mayor porticada, el castell medieval, l’església romànica de San Juan, o el Carrer Major...

Com a anècdota esmentaré que Pedraza ha estat triada com a escenari de rodatge de diverses pel.lícules, sèries i anuncis  per part de prestigiosos directors i directores de cinema com Orson Welles (Mister Arcadin), Louis de Funès (Deliris de grandesa) o Pilar Miró (La petición).


9 – Alarcón (Castilla-La Mancha)



Muralla de Alarcón, Conca, Castilla-La Mancha, España, ciutats medievals emmurallades


Al Sud de la província de Conca trobem aquesta monumental població castellana, ja habitada en època dels ibers, que van saber treure profit de la seva privilegiada situació, aprofitant com a defensa natural una península formada per un  meandre del riu Xúquer.


El seu sistema defensiu és un dels més espectaculars de tota la Península Ibèrica, atès que presenta tres línies de muralles consecutives.

A l’igual que Pedraza, us aconsello de visitar el nucli antic, atès que té destacats monuments, entre ells el castell medieval, actualment restaurat i convertit en Parador de Turismo. També trobareu diferents esglésies i palaus senyorials d’època medieval i renaixentista.

Com anècdota històrica,  Alarcón pot presumir d’haver resistit el setge de les tropes dels Reis Catòlics, fins el punt que l’any 1480 els monarques van haver de reconèixer la propietat d’Alarcon i els seus dominis al Marquès de Villena, que havia recolzat Juana la Beltraneja, la rival d’Isabel la Catòlica en la lluita pel tron de Castella.



10 – Montblanc (Catalunya)


Muralles de Montblanc, Conca de Barberà, Camp de Tarragona, ciutats medievals de Catalunya


Montblanc és una vila que va néixer a mitjan de S XII, poc després que Ramon Berenguer IV hagués conquerit  un territori que estava en mans dels sarraïns.

Les actuals muralles de Montblanc es van construir en el període de màxim esplendor de la població, al S XIV, quan va arribar a esdevenir la setena ciutat més important de Catalunya.

El recinte emmurallat té un perímetre total de 1.500 m , amb un total de 17 torres conservades, la meitat de les que van existir.


Com a fet anecdòtic cal destacar que és la població on va tenir lloc la llegenda de Sant Jordi, segons el gran etnòleg i folklorista català Joan Amades. 

dilluns, 8 de febrer de 2016

LA CITÉ DE PÉROUGES: LA JOIA MEDIEVAL DE RHÔNE-ALPES






Versión en español


English Version






Citè medievale de Pèrouges, Place du Tilleul, Ain, Rhône-Alpes, França


Pérouges és un petit municipi situat al departament francès de l’Ain, a la regió de Rhône-Alpes, a uns 40 km al NordEst de Lió (Lyon).

És un gran conjunt monumental que heu d’incloure a la vostra programació si teniu previst viatjar a Rhône-Alpes.





Els seus monuments i edificis medievals són testimoni d’un brillant passat, que us explicaré de manera resumida:

La llegenda diu que Pérouges va ser fundada per un grup de gals que venien de la ciutat italiana de Perugia poc després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.



Cité médiévale de Pérouges, Ain, Rhône-Alpes, França


Típic carrer medieval de la Cité de Pérouges


Tot i que és innegable la similitud d’ambdós topònims, alguns documents situen el nom de Perouges com un derivat de pedra vermella (“pierre rouge” en francès), que podria correspondre a un indret de culte amb una pedra de sacrificis tacada pel vermell de la sang, i per tant qüestionaria la versió de la llegenda.

De totes maneres, l’arqueologia ha posat de manifest que la zona de Pérouges ha estat habitada des del Calcolític (2500 – 1800 a C).



Cité médiévale de Pérouges, Ain, Rhône-Alpes, França


No obstant l’època de màxim esplendor de Pérouges és la Baixa Edat Mitjana, a partir que al S XIV rep una sèrie de privilegis econòmics i fiscals que afavoreixen la seva activitat comercial, especialment la tèxtil. També hi contribueix la seva estratègica situació, a la vora de la important via que comunicava Ginebra amb Lyon.

Un fet històric que demostra la importància i el poder de Pérouges a finals de l’Edat Mitjana és que l’any 1468 va ser capaç de resistir el setge de les tropes del Delfinat (Dauphiné). Una inscripció a una de les portes de la muralla commemora aquest fet.

Aquesta prosperitat econòmica continua durant uns segles, fins a finals de S XVIII, en què la revolució industrial i la construcció d’una nova carretera i del ferrocarril aïllen Pérouges de les principals vies de comunicació.


Cité médiévale de Pérouges, Ain, Rhône-Alpes, França


Porta d'en Bas de Pérouges, amb la inscripció commemorativa del setge de 1468


Davant d’aquest empobriment molta població emigra, fins el punt que a finals de S XIX el Vieux Pérouges - el nucli medieval - es queda amb poc més d’una desena d’habitants.

Tot això fa que  davant l’amenaça de ruïna de molts habitatges, l'any 1909 les autoritats planifiquin enderrocar el nucli antic, però afortunadament la forta oposició d’algunes persones influents ho atura, i l’any 1912 es crea el “Comité de Défense et de Conservation du Vieux Pérouges ”, que emprèn els treballs de restauració.


Cité médiévale de Pérouges, Ain, Rhône-Alpes, França



Bé, ara ens centrarem en la visita a Pérouges.

A l’igual que a l’Edat Mitjana, les 2 entrades principals del Vieux Pérouges són 2 portes de la muralla, la Porte d’en haut (Porta alta), i la Porte d’en bas (Porta baixa).
Especialment espectacular és la Porte d’en haut, que encara conserva la imponent torre medieval del S XV.


Cité médiévale de Pérouges, Ain, Rhône-Alpes, França


La Porte d'en Haut de Pérouges, del S XV



Una vegada dins del recinte medieval arribareu fàcilment fins la bonica Place du Tilleul (Plaça del Til.ler), centre neuràlgic de Pérouges, i presidida per un gran i elegant til.ler, plantat l’any 1792, durant la Revolució Francesa. Atès que es va plantar en aquesta etapa tan transcendental de la història de França és també conegut com “l’Arbre de la llibertat”.



Cité médiévale de Pérouges, Ain, Rhône-Alpes, França


La Place du Tilleul de Pérouges, presidida pel til.ler bicentenari


De la Place du Tilleul igualment cal destacar que és l’indret on antigament es trobaven les llotges medievals (en francès “halles”), de les que encara es conserva la dels teixidors, un bonic edifici amb bigues de fusta a la façana.

Un altre element d’interès de la Plaça és el bonic rellotge solar instal.lat a una de les façanes.



Cité médiévale de Pérouges, Ain, Rhône-Alpes, França


El Halle des Tisserands, Pérouges


Podeu continuar el recorregut pel Vieux Pérouges amb la visita de l’església de “Sainte-Marie-Madeleine” del S XV, que també es coneix com l’església-fortalesa perquè un  dels seus murs forma part de la muralla.
 Tot i que la seva aparença exterior sigui poc atractiva, l’interior del temple és una bona mostra d’arquitectura gòtica.

Tampoc podeu deixar de passejar pels seus bonics carrers empedrats, entre ells la "Rue des Princes", amb les restes del castell, i la “Rue des rondes”, que ressegueix el perímetre interior de la ciutat i que connecta les 2 antigues portes d’entrada a Pérouges.


Cité médiévale de Pérouges, Ain, Rhône-Alpes, França

Pérouges, la rue des Princes i l`église de Sainte-Marie-Madeleine


Abans de passar a les dades pràctiques us deixo una dada anecdòtica que evidencia el bon estat de conservació de la ciutat medieval: Pérouges ha estat escenari de rodatge d’algunes pel.lícules com Els Tres Mosqueters (versió francesa de 1961), Fanfan la Tulipe (1952) o l’Advocat (1993).


DADES PRÁCTIQUES:


Com arribar amb transport públic:

Des de Lyon hi ha combinació per anar a Pérouges tant amb tren com amb autobús.

Si agafeu el tren, heu d’anar a l’estació de Lyon Part-Dieu i baixar a Meximieux-Pérouges. El trajecte dura una mica més de 30 minuts i després haureu de caminar uns 20 minuts per arribar a la Cité de Pérouges.

Si opteu per l’autobús, des de Lyon (al cèntric Pont Guillotière) surt la línia núm. 132, que fa el recorregut Lyon  -  Bourg-en-Bresse. El trajecte dura uns 55 minuts i haureu de baixar a la parada “Pérouges-bifurcation”. Després us tocarà caminar uns 10 minuts fins la Cité de Pérouges.

Aquí teniu els enllaços als horaris de tren   i  autobús



Cité médiévale de Pérouges, Ain, Rhône-Alpes, França



Com arribar amb vehicle propi:

Des de Lyon heu d’agafar l’autopista A 42 i prendre la sortida 7. Des d’aquesta sortida en menys de 10 km arribareu a Perouges, per una carretera que ho indica molt bé.
Als afores de la Cité de Pérouges hi ha un gran parking que costa 2 euros per tot el dia, però si voleu aparcar gratis, haureu de deixar el cotxe més allunyat i caminar un mínim de 10 minuts.


Enllaços d’utilitat

Web de l'oficina de turisme de Pérouges   amb informació molt complerta dels punts d’interès, plànol del poble, restaurants, allotjament...



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...