dilluns, 22 d’agost de 2016

12 GRANS PLACES D'EUROPA QUE SÓN OBRES D'ART (O GAIREBÉ)



Versión en español


English Version







Les millors places majors d'Europa



La plaça ha estat un dels espais públics més importants de la ciutat, essent l’àgora de les polis gregues possiblement el precedent més antic que es coneix.

A l’antiga Grècia l’àgora era “l’ànima” de la ciutat, perquè a més ser el centre administratiu, religiós i comercial de la ciutat també ho va ser a nivell polític: el lloc on es reunien els ciutadans  - quedaven excloses les dones - en assemblea per a decidir qüestions de transcendència per a la polis i per a elegir càrrecs públics, en definitiva el bressol de la democràcia.

Davant d’això no seria gens d’estranyar que quan el filòsof grec Aristòtil va afirmar que “l’home és un ser social per naturalesa”, s’hi hagués inspirat al contemplar la gran activitat que es concentrava al voltant de l’àgora.

Segles més tard Roma va agafar el relleu de Grècia, i de l’àgora es va passar al forum, que tenia unes funcions molt similars, si bé potser arquitectònicament va ser un espai més monumental.

A l’Edat Mitjana l’urbanisme de les ciutats no és resultat de cap planificació -amb algunes excepcions com les bastides del Sudoest França-, i per això és freqüent trobar molts carrers estrets sense traçat rectilini. La plaça continua sent un dels espais més importants de la ciutat, però sovint hi conviuran 2 grans places, un reflex de la dualitat del món medieval : per una part trobem la plaça de l’església (o de la catedral), que representa el món espiritual i de la fe, que pertany a Déu; i d’altra banda la plaça del mercat, associada a  l’activitat comercial i terrenal, pròpia de l’home.

El Renaixement suposa un retorn a l’urbanisme planificat de les places, i el disseny de les noves places sovint s’inspira en els grans espais públics dels fòrums de les ciutats romanes.

El Barroc incorpora una sèrie d’elements que faran de la plaça un gran conjunt que integra arquitectura, escultura, jardins i fonts.

A partir del S XIX, amb la revolució industrial i el creixement desmesurat de moltes ciutats, el concepte clàssic de la plaça major com ànima de la ciutat comença a perdre força.

Al present article farem un recorregut per 12 grans places europees de diferents èpoques que he visitat, i cadascuna d’un país diferent. Òbviament ha estat una tria difícil i potser injusta, perquè han quedat fora places de gran bellesa com la Place des Vosges de París, la Plaza Mayor de Pedraza, o la Plaza Mayor d’Ainsa...









Mapa d'Europa amb la localització de les 12 places


Abans que us mostri aquestes places, us deixo els enllaços a les 12 propostes dels meus amics Floren i Jordi, amb els què participo en aquest nou repte; no deixeu de llegir-los:





1- Forum, Pula (Croàcia)


Les millors places majors d'Europa


Visitar aquesta monumental plaça és fer un viatge en el temps, a l’època dels romans, quan van fundar la Colonia Pietas Iulia Pola Pollentia Herculanea, l’antiga Pula, que va esdevenir una de les ciutats més grans i importants de l’Adriàtic durant l’Imperi Romà.  

De l’antic fòrum romà només ha quedat dempeus el Temple d’August, però la plaça té altres edificis de gran bellesa, com el Palau Comunal del S XIII, i tot plegat forma un bonic conjunt.



 2- Piazza dell’Anfiteatro, Lucca (Itàlia)


Les millors places majors d'Europa


Ara anirem a una altra antiga ciutat romana, Lucca, a la Toscana, molt coneguda entre altres coses per ser la població natal del gran compositor italià Giacomo Puccini.

La Piazza dell’Anfiteatro és una original plaça que conserva la forma el.líptica del desaparegut amfiteatre romà.

A l’Edat Mitjana va ser un dels centres neuràlgics de la ciutat, perquè és on s’hi celebraven els mercats, tant importants en la vida econòmica de les ciutats medievals.

Actualment el mercat té el seu propi edifici, i la plaça està plena de terrasses de bars i restaurants, en què molts veïns de la ciutat aprofiten per a fer vida social tot gaudint d’un refrescant “prosecco” o d’una  “relaxing cup of capuccino”.



3- Tartinijev trg (Plaça Tartini), Piran (Eslovènia)



Les millors places majors d'Europa



Aquesta bonica plaça té un origen força modern, perquè durant molts segles va ser un moll interior on hi podien entrar els vaixells més petits.
Finalment davant els problemes d’higiene que ocasionaven les aigües residuals, les autoritats locals van decidir tapar tot l’espai i fer una gran plaça l’any 1894.

L’elegant plaça està presidida per una estàtua del compositor i violinista que hi dóna el nom, Giuseppe Tartini (1692-1770), que té la seva casa natal a la mateixa plaça.



4- Marienplatz, Munic, (Alemanya)


Les millors places majors d'Europa


Aquesta coneguda plaça és el centre neuràlgic del nucli medieval de la capital bavaresa.

Un dels elements més emblemàtics de Marienplatz és el Glockenspiel, el carrilló del Nou Ajuntament, que toca diàriament 3 vegades – 2 a l’hivern- convocant centenars de persones que tornen a reviure 2 històries del S XVI, representades amb 32  figures humanes de mida natural que es mouen amb la melodia de les 43 campanes.

Així mateix al bell mig de la plaça es troba la Mariensäule, una columna de marbre dedicada a la Verge Maria, que dóna el nom a la plaça, i que va ser construïda l’any 1638 durant la Guerra dels 30 anys, per a celebrar que la ciutat s’havia pogut alliberar de les tropes del poderós Imperi Suec.



 5- Münsterplatz, Basilea (Suïssa)


Les millors places majors d'Europa


Aquesta plaça de grans dimensions és un dels llocs més destacats del casc antic de Basilea, perquè està presidida per la gran catedral, construïda entre els anys 1019 i 1500, en estil romànic i gòtic, i amb un característic color vermell del gres.

En aquesta mateix indret, ubicat en un estratègic turó amb molt bones vistes del Rin i dels voltants, ja s’hi van instal.lar fa més de 2.000 anys els celtes, i posteriorment els romans.

Aquesta plaça és ideal per a prendre’s uns minuts de repòs, asseguts en un banc sota l’ombra d’algun dels arbres que embelleixen la plaça.




6- Piazza San Pietro, Roma (El Vaticà)


Les millors places majors d'Europa


El gran arquitecte i escultor italià  Gian Lorenzo Bernini va dissenyar al S XVII la Plaça de Sant Pere, una de les obres mestres del barroc italià, que va ser construïda en 11 anys (1656-1657).

La monumental columnata, amb forma el.líptica, en paraules del propi artista simbolitzava els braços estesos i oberts de l’Església que rebia els fidels i acollia els heretges i els infidels.

A més a més la columnata va solucionar el problema d’un espai obert exposat a la intempèrie, sense possibilitat d’aixoplugar-se o de trobar ombra durant el recorregut de les cerimònies solemnes que s’hi celebraven.

Les dimensions de la columnata són impressionants: 340 x 240 m, 284 columnes repartides en 4 fileres, 2 a banda i banda, 140 estàtues de sants, i al bell mig de la columnata un obelisc egipci de 25 m d’alçada portat a Roma en època de l’Emperador Calígula.




7- Plaça Dam, Amsterdam (Països Baixos)


Les millors places majors d'Europa


Entre tants canals  a Amsterdam és possible trobar una gran plaça, i aquesta és la Plaça Dam, un dels punts neuràlgics de la ciutat.

La Plaça Dam originàriament va ser una presa al curs inferior del riu Amstel i alhora va ser molt útil per unir els 2 nuclis de població separats pel riu. De fet el nom Dam significa presa en neerlandès.

Durant molts segles va ser el centre econòmic, polític i religiós  de la ciutat, del que en són testimoni el bonic edifici neoclàssic del Palau Reial – anteriorment havia estat la seu de l’Ajuntament-, o la “Nieuwe Kerk” (Església Nova), del S XV.

Així mateix durant uns quants segles va ser un important mercat, especialment del peix, on hi arribaven directament els vaixells, fins que al S XIX la  Plaça Dam va urbanitzar-se del tot.

A nivell històric la Plaça Dam va ser escenari d’una tragèdia el dia 7 de maig de 1945, quan molts holandesos que celebraven el final de la 2a Guerra Mundial – l’exèrcit d’ocupació alemany  havia capitulat oficialment 1 dia abans a la ciutat neerlandesa de Wageningen- van ser tirotejats per les tropes alemanyes, amb el resultat de 31 morts.
Un monument inaugurat l’any 1956 a la mateixa plaça fa un homenatge a totes les víctimes neerlandeses de la 2a Guerra Mundial.




8 – Grote Markt, Anvers (Bèlgica)



Les millors places majors d'Europa


No és la plaça més coneguda i potser tampoc la més bella de totes les Grans Places de Flandes i Bèlgica, però la Grote Markt (Plaça Major) d’Anvers per a mi té un encant especial.

Durant la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement Flandes va ser un dels motors econòmics de l’Europa Occidental, en què la manufactura i exportació dels apreciats draps flamencs hi va jugar un paper importantíssim.

La Grote Markt d’Anvers és un fidel reflex d’aquest gran enriquiment i prosperitat de la burgesia del S XVI dedicada al comerç, perquè és on van instal·lar-s’hi les seus dels principals gremis, en uns luxosos i elegants edificis de nova construcció.

Així mateix  un altre edifici singular és l’Ajuntament del S XVI, construït en estil manierista sota influències tant italianes com flamenques. L’any 1999 va ser inscrit en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco, formant part del bé cultural “Campanars municipals de Flandes i Valònia”, posteriorment ampliat amb alguns campanars del nord de França.




9- Place du Tilleul, Perouges (França)


Les millors places majors d'Europa




Perouges és una bonica “cité” medieval, que va conèixer uns segles de gran prosperitat econòmica gràcies especialment al comerç dels teixits.

Un dels elements més emblemàtics del recinte medieval és la Place du Tilleul (Plaça del Til.ler), que està presidida per un gran i elegant til.ler, plantat l’any 1792, durant la Revolució Francesa. Atès que es va plantar en aquesta etapa tan transcendental de la història de França és també conegut com “l’Arbre de la llibertat”.

De la Place du Tilleul igualment cal destacar que és l’indret on antigament es trobaven les llotges medievals (en francès “halles”), de les que encara es conserva la dels teixidors, un bonic edifici amb bigues de fusta a la façana.

Un altre element d’interès de la Plaça és el bonic rellotge solar instal.lat a una de les façanes.




10- Plaza Mayor, Peñaranda de Duero (Espanya)



Les millors places majors d'Europa



Peñaranda de Duero (Burgos) va esdevenir una important  població fortificada durant l’Alta Edat Mitjana, gràcies a la seva situació estratègica, molt a prop del riu Duero, la frontera natural durant molts anys entre Al Andalus i els territoris cristians.

La població conserva molts elements d’època medieval: el castell, les muralles, algunes cases senyorials.

No obstant, per la seva bellesa destaca especialment la  Plaza Mayor, un notable conjunt del S XVI, amb cases porxades, un rotllo de justícia gòtic i 2 grans joies renaixentistes: la Colegiata de Santa Ana, i el Palacio de Avellaneda.



11. Praça do Comércio, Lisboa (Portugal)


Les millors places majors d'Europa


La Praça do Comércio és una de les places més emblemàtiques de Lisboa, i la seva privilegiada situació, a la vora del riu Tajo, fa que sigui un indret molt agradable per a passejar-hi i contemplar el seu extens i majestuós estuari.

Des del S XVI ha estat un indret important en la vida de Lisboa, perquè el rei Manuel I va decidir construir-hi el Palau Reial.
No obstant l’any 1755 un gran terratrèmol i el posterior incendi van afectar gairebé tota la ciutat, de manera que el Palau Reial no va lliurar-se de la destrucció.

En la planificació urbanística de reconstrucció de la ciutat la Plaça do Comércio va ser un espai prioritari, de forma que va néixer una plaça amb forma d’U, oberta al riu, amb tres grans edificis porticats i un monumental arc de triomf.

Com a fet històric – aquest és de record agradable -  va ser un important escenari de la Revolució dels Clavells, que va enderrocar la dictadura de manera pacífica, i va permetre el retorn de la democràcia a Portugal l’any 1974. 



12. Plaça de Galceran de Pinós, Bagà (Catalunya)


Les millors places majors d'Europa



Bagà va ser la capital de la Baronia de Pinós, un llinatge d’origen incert que va dominar la major part del territori que actualment correspon amb l’Alt Berguedà (Barcelona).

La Plaça de Galceran de Pinós està situada al bell mig del nucli antic de Bagà, i a l’igual que moltes altres poblacions catalanes d’origen medieval és totalment porxada. Se’ns dubte és un dels elements arquitectònics més bonics de tot Bagà, una vila que encara conserva molts racons que et transporten a l’Edat Mitjana.

Aquesta plaça és gairebé segur que va ser testimoni de l’arribada de molts càtars o bons homes, que fugint de Montsegur, el darrer reducte càtar que va caure al sud de França l’any 1244, van trobar acollida en algunes famílies nobles del vessant sud dels Pirineus, entre elles la dels Pinós.

Un dels senders de gran recorregut més emblemàtics del Pirineu, el GR-107, o Camí dels Bons Homes, segueix precisament aquesta travessa que havien realitzat aquests càtars fa més de 700 anys; i òbviament Bagà és un dels llocs de pas del GR-107.





  

dijous, 4 d’agost de 2016

UNA RUTA PELS ABRICS AMB ART RUPESTRE PATRIMONI DE LA HUMANITAT DE LES MUNTANYES DE PRADES


Versión en español


English Version






Tarragona, Patrimoni de la Humanitat, Pintures Rupestres de l'Arc Mediterrani




Les Muntanyes de Prades són  un espai natural protegit que forma part de la Serralada Prelitoral situat al nord de la província de Tarragona, i ocupant també una petita extensió del sud de la província de Lleida.

A més de la variada biodiversitat, aquest espai natural  té un altre gran atractiu: les pintures rupestres, que a més són  Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1998, quan la Unesco les va incloure dins del gran bé cultural “Art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica”, que comprèn 758 jaciments distribuïts per Catalunya, Aragó, València, Múrcia, Castella-la Manxa, i Andalusia.


Tarragona, Montblanc, Patrimoni de la Humanitat, Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica, Catalunya


Mapa amb la situació del barranc d'en Llort, la zona de les Muntanyes de Prades amb pintures rupestres que vam visitar


En total s’han documentat 15 conjunts d’art rupestre a la zona de les Muntanyes de Prades, amb una cronologia aproximada que va des del 9000 a C  i fins el  I Mil.leni a C.

Les primeres manifestacions de pintures rupestres de les Muntanyes de Prades es situen en un context de comunitats de caçadors-recol.lectors de l’Epipaleolític, un cop havia finalitzat la darrera glaciació del Quaternari, amb un clima molt més favorable i uns pocs mil.lenis abans que s’introduís l’agricultura i la domesticació d’animals al Mediterrani occidental.



Serra de Prades, Montblanc, Patrimoni de la Humanitat, Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya


Típica pineda de les Muntanyes de Prades a les proximitats dels abrics amb pintures rupestres


L’estil artístic que van practicar aquests grups de caçadors-recol.lectors s’anomena naturalista, perquè és una pintura realista o figurativa, amb gran presència de figures de mida petita -entre 5 i 25 cm- que representen arquers i animals, pintats amb tons vermellosos o negres.


En canvi les comunitats del Neolític van adoptar l’estil anomenat esquemàtic, caracteritzat per ser representacions abstractes, amb color vermell i traces més gruixudes i menys precises, perquè a vegades usaven els dits de les mans en substitució dels fins pinzells.




Serra de Prades, Montblanc, Patrimoni de la Humanitat, Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya


L'abric de Mas d'en Ramon d'en Bessó, envaït pels "paparazzi" del blogtrip



A les Muntanyes de Prades trobem tots 2 estils, tot i que l’esquemàtic és el majoritari amb diferència.

En la ruta que vam fer per les Muntanyes de Prades durant el cap de setmana que vam visitar Montblanc vam tenir l’oportunitat de conèixer algunes de les pintures rupestres de la zona.

L’excursió va consistir en una ruta circular a peu d’unes 4 hores de durada que ens va preparar l’Oficina de Turisme de Montblanc als socis de bcnTB que vam participar al blogtrip de #bcntbMontblanc, i  vam poder visitar 2 abrics amb 3 conjunts de pintures rupestres.

Aquests són els 3 conjunts que vam visitar:


1- Mas d'en Llort


Serra de Prades, Montblanc, Patrimoni de la Humanitat, Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya


Boc en estil figuratiu, Mas d'en Llort


És un petit abric amb pintures d’estil figuratiu o naturalista, amb un total de 10 figures representades, tant humanes com d’animals, en què es distingeixen de manera ben visible un arquer, així com un boc, tot i que aquest darrer malauradament no conserva les extremitats posteriors.

Atès que cadascun dels animals està pintat en un estil diferent, els investigadors creuen que es tracta de diferents pintors i potser també de diferents èpoques.


2 – Portell de les Lletres


Serra de Prades, Montblanc, Patrimoni de la Humanitat, Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya


Pintura rupestre d'estil esquemàtic, Portell de les Lletres


El Portell de les Lletres és un petit abric amb pintures d’estil esquemàtic, situat a molt pocs metres de l’abric del Mas d’en Llort, que té les pintures d’estil figuratiu.

Aquest fet demostra que va ser un indret sagrat durant molt de temps, perquè els estils son de 2 èpoques ben separades cronològicament.

En l’aspecte històric cal destacar que aquest abric va ser el primer jaciment amb art rupestre descobert en territori català, a finals de S XIX.


3- Mas d’en Ramon d’en Bessó



Serra de Prades, Montblanc, Patrimoni de la Humanitat, Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya

Bòvid en estil figuratiu, abric Mas d'en Ramon d'en Bessó


Aquest abric i  el d’en Mas d’en Llort són els 2 únics conjunts de totes les Muntanyes de Prades en què les seves pintures rupestres són d’estil figuratiu, per tant amb la cronologia més antiga, d’època Epipaleolítica.

Així mateix tots 2 abrics estan situats molt a prop un respecte l’altre, separats per uns 500 m, a la capçalera del barranc d’en Llort.

L’abric del Mas d’en Ramon d’en Bessó té diverses escenes distribuïdes per tota la paret, la més important de les quals és la del sector de l’esquerra, que representa un bòvid o brau, pintat amb gran detall, i que està rodejat de tres petits caçadors amb arc.



Dades pràctiques


-Com arribar:

Des de Montblanc cal anar fins al llogaret de Rojals per la carretera local TV-7042. A Rojals podeu començar l’excursió, tot i que opcionalment podeu continuar amb el cotxe per una pista sense asfaltar durant uns 2 km aproximadament.


Serra de Prades, Montblanc, Patrimoni de la Humanitat, Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya


Les valles impedeixen l'accés als abrics amb pintures rupestres, alhora que eviten accions vandàliques


-És possible fer la ruta per lliure, però us aconsello contractar-la a l’Oficina de Turisme de Montblanc per 2 motius molt importants: en primer lloc els abrics estan vallats i tancats amb clau, perquè malauradament algunes pintures han estat objecte d’actes vandàlics; i per tant no podríeu veure les pintures des de l'exterior del recinte vallat. En segon lloc l’excursió passa per pistes i corriols secundaris sense senyalitzar, i si no coneixeu molt bé la zona, és possible que us perdeu.


- La ruta es complementa molt bé amb la visita al  Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Muntanyes de Prades (CIAR) , situat a Montblanc.

-Enllaç de l’excursió: és una  ruta de wikiloc, molt similar  a la que vam fer nosaltres.








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...