ELS COLORS DE LA TARDOR (V)
L’octubre ja ha arribat i això és
sinònim de tardor, de dies més curts, de més fred, però també és sinònim de gaudir del
magnífic espectacle que ens ofereixen els arbres caducifolis, quan les seves
fulles canvien de color abans de caure.
Un any més - ja en van 5 - torno amb 4 propostes
per a gaudir dels colors de la tardor per diferents boscos de Catalunya.
Aquí les teniu:
Mapa amb la localització dels 4 boscos
1 – Bosc de Salenques
Si hem de ser estrictes, no hauria d'estar al present llistat, perquè és un bosc que queda fora del territori català, però la seva bellesa i la seva proximitat a Catalunya, del què la separen només uns centenars de metres, el fa mereixedor amb escreix d'ésser inclòs a la selecció.
El bosc de Salenques és una
fageda que ocupa ambdós costats del Riu de Salenques, i està situat a la zona
més oriental del Parc natural de Posets-Maladeta, als peus del Massís de la
Maladeta, el més alt de tots els Pirineus.
El mateix parc natural ha
habilitat un sender amb un recorregut circular que recorre aquesta fageda,
amb una longitud de 3.9 km
, i un desnivell de 220 m , per tant molt
assequible per a totes les edats, inclús per a fer amb nens petits.
Com arribar-hi :
Cal agafar la N-230, la carretera
que va a la Val d’Aran pel Túnel de Vielha, i seguir-la fins el km 147, just on
trobareu el Pont de Salenques, que creua el Riu Salenques uns pocs metres abans
que desemboqui al Pantà de Baserca. Aquí haureu d’aparcar el cotxe, perquè
l’itinerari just comença al Pont de Salenques.
2- Vall de Toran
A l’extrem més septentrional de la Val d’Aran – i també de tota Catalunya – es troba aquesta vall, orientada d’est a oest.
El fet d'estar situada tan al nord, i apartada de les zones més turístiques de la Val d’Aran fa que sigui un
paratge molt tranquil i salvatge, amb només 3 o 4 petits nuclis de població;
però fa 100 anys la situació era ben diferent, perquè durant les primeres
dècades del S XX s’hi van explotar unes
mines per a l’extracció de zinc i plom a Liat, a la capçalera de la vall.
De l’activitat minera encara és
possible apreciar unes poques restes, com algunes pilones de l’antic telefèric que
transportava el mineral.
No obstant la tranquil.litat ha
tornat a la vall des de fa molt de temps, atès que el tancament definitiu de les
Mines de Liat va ser l’any 1956.
El recorregut que us proposo per
la Vall de Toran, a diferència de l’anterior pel Bosc de Salenques és més
exigent físicament, perquè caldrà superar un desnivell de més de 500 m . i caminar durant unes
4 hores.
L’excursió comença al Refugi
dera Honeria, per una pista – després es transforma en camí - paral.lela al riu
de Toran i les Gorges d’Ermèr, fins arribar al Plan des Grauèrs, uns bonics
prats en què el riu ha format un salt d’aigua.
La ruta gairebé transcorre en la
seva totalitat pel mig d’un espectacular bosc mixt, en què predomina la fageda.
Com arribar-hi:
Des de Vielha cal agafar la N-230
direcció França i seguir-la fins el km 185.5, en què us haureu de desviar a mà
dreta per la carretera que puja per la Vall de Toran fins que s’acaba l’asfalt,
aproximadament a uns 7 km ,
a tocar del Refugi dera Honeria, on haureu d’aparcar el vehicle i començar a
caminar.
3- Sant Martí del Corb
L'ermita de Sant Martí del Corb a la tardor
Quan sentim a parlar de fageda, possiblement la primera que ens ve al cap és la Fageda d’en Jordà, la més coneguda de la Garrotxa – i possiblement de tota Catalunya - , però molts no saben que a molt pocs km s’hi troba una altra magnífica fageda, que té els avantatges de ser molt menys turística i òbviament molt menys freqüentada. Es tracta del bosc que queda situat al vessant nord de la Serra de Marboleny.
És un paratge ideal per als qui
busquen el contacte total amb la natura i el silenci, únicament alterat pel cant
dels ocells.
Al bell mig de la fageda es troba
la petita i bonica ermita de Sant Martí del Corb, d’origen romànic, que durant
els períodes de sequera era un lloc on es dirigien les processons, per a
demanar la desitjada i necessària pluja.
Per aquest bosc no tinc cap
itinerari, simplement es tracta de perdre’s pels camins que hi pels voltants de
l’ermita de Sant Martí del Corb.
Com arribar-hi:
Des d’Olot cal anar fins a les
Preses per la carretera C-152 i a l’alçada aproximada del km 46.5 cal desviar-se a mà esquerra ( si veniu des
del Túnel de Bracons és a mà dreta) i agafar la carretera GIV-5242.
Aproximadament al km 3 d’aquesta carretera us trobareu una pista asfaltada en
ascens a mà dreta que té la indicació de “Sant Martí del Corb”, que haureu de
seguir , fins arribar a una masia. Aquí haureu de deixar el cotxe i caminar uns
5-10 minuts fins arribar a l’ermita.
4 – Fageda de Millarès
Fageda de Millarès
A la comarca del Berguedà, al vessant sud del Parc natural del Cadí-Moixeró, trobareu aquest altre racó de pau i tranquil.litat, que paradoxalment és a molt pocs km d’una de les carreteres més transitades de tota Catalunya: la C-16, la carretera del Túnel del Cadí.
El fet que s’hi arribi per una
pista amb molt poc desnivell fa que sigui una excursió ideal per a realitzar
amb nens.
A més de contemplar el magnífic
espectacle dels colors de tardor de les fulles dels faigs, si teniu sort, i procureu no parlar massa fort, és probable que us pugueu trobar amb algun simpàtic cabirol
o isard.
Com arribar-hi:
Cal anar fins a Bagà per la C-16,
l’autovia – que després es transforma en carretera - que va fins el Túnel del Cadí.
A Bagà haureu d’estar atents i
seguir les indicacions cap a “Coll de
Pal”, que és la carretera BV-4024.
Al km 7.5 de la carretera BV-4024,
just en un revolt a mà esquerra, a la dreta hi surt una pista. En aquest punt haureu d’aparcar el
cotxe – hi teniu espai de sobres, perquè hi ha una petita explanada a l’inici
de la pista, amb espai per a uns 10 vehicles-.
Arribareu a la fageda després de caminar uns 10 minuts per la pista.
Arribareu a la fageda després de caminar uns 10 minuts per la pista.
L’excursió es complementa molt bé
amb la visita a Bagà, una bonica vila amb un nucli antic medieval.
Altres posts del meu blog relacionats
- Els colors de la tardor (I)
- Els colors de la tardor (II)
- Els colors de la tardor (III)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada