dijous, 14 de desembre de 2017

UNA RUTA DE 5 DIES PEL MATARRANYA (TEROL): ITINERARI I ALGUNES DADES PRÀCTIQUES


Matarranya, Terol, Aragó, els pobles més bonics d'Espanya, Països Catalans




El Matarranya és una comarca situada al Nord-est de Terol,  una zona que sense ésser de les més turístiques i conegudes d’Aragó té prou atractius per a ser mereixedora d’una escapada d’un llarg pont de cinc dies, tal com vam fer nosaltres.

Un dels principals encants de la comarca és la varietat paisatgística, perquè el Matarranya ofereix tant zones muntanyoses amb espectaculars relleus i profundes gorges ideals per a la pràctica del senderisme, com grans extensions de suaus turons amb oliveres i ametllers que es perden de vista a l’horitzó.

Beseit, Terol, Aragó, ruta senderista, trekking, natura,

El Parrissal, riu Matarranya, Massís dels Ports. Una ruta senderista emblemàtica del Matarranya


No obstant el Matarranya també és molt ric i divers quant al patrimoni cultural, atès que hi podeu trobar des de pintures rupestres prehistòriques o poblats ibèrics, fins a castells i esglésies medievals, grans palaus renaixentistes i barrocs, i pobles bonics (2 pobles del Matarranya estan inclosos a la xarxa dels "Pobles  més bonics d'Espanya", i 4 pobles estan oficialment catalogats com a conjunt històric).

Una altra gran riquesa cultural del Matarranya és la llengua, perquè és una comarca bilingüe, en què el català és un idioma ben viu i que escoltareu parlar-lo habitualment pels carrers, tant per part de persones grans com joves.

Matarranya, arqueologia, ruta dels ibers, Terol, Aragó, Patrimoni cultural

Poblat ibèric del Tossal Redó, Calaceit. El patrimoni cultural és una altra de les grans riqueses del Matarranya


Així doncs durant 5 dies vam poder gaudir tant del patrimoni natural com cultural del Matarranya, amb 2  petites incursions a Arnes (Terra Alta – Terres de l’Ebre) i a Morella (Maestrat – Castelló).

En la present entrada us detallaré l’itinerari realitzat, així com l’allotjament i 2 recomanacions gastronòmiques; som-hi.





mapa amb els llocs visitats per nosaltres al Matarranya 




ITINERARI PEL MATARRANYA


- Dia 1: Estrets del Parrisal (ruta senderista pel Massís dels Ports) i Vall-de-roures (Valderrobres).

- Dia 2: Queretes (Cretas), Calaceit, poblats ibèrics de Sant Antoni i Tossal Redó, i Arnes (Terra Alta).

Dia 3: Salt del riu Tastavins, Ràfels (Ráfales), poblats ibèrics i La Freixneda (La Fresneda).

- Dia 4: Pena-Roja de Tastavins, Roques del Masmut, Herbers (Castelló) i Morella (Castelló).

- Dia 5: Beseit (Beceite) i castell i església de Vall-de-roures.


Òbviament tot l'itinerari ha estat realitzat amb el nostre vehicle.




ALLOTJAMENT AL MATARRANYA


els Ports, Terol, Aragó, Conjunt històric

Els acollidors apartaments de Casa Ana a Beseit, el nostre allotjament


En el tema de l’allotjament estàvem condicionats en trobar un establiment que acceptessin mascotes, perquè viatgem amb el nostre gat; i vam escollir Casa Ana, reservat per booking.com.

Per 5 nits vam pagar un total de  230 euros per 2 persones i la gata, i la nostra valoració és molt bona, perquè es tracta d’un petit apartament molt net i acollidor, amb totes les comoditats (cuina, nevera, microones, calefacció, lavabo, wifi...), i situat a Beseit,  una població ideal per a visitar els Estrets o Gúbies del Parrissal i les Pesqueres del Riu Ulldemó, 2 excursions emblemàtiques no només del Massís dels Ports, sinó també de tota la província de Terol.



Matarranya, els Ports, ruta senderista, trekking, Terol, Aragó

Si esteu molt interessants a fer la ruta senderista del Parrissal, Beseit és el poble amb l'allotjament més proper


A més a més heu de tenir en compte que si us allotgeu a Beseit tindreu descompte tant en el parking del Parrissal com en el de les Pesqueres, i només haureu de pagar 2 euros per vehicle (la tarifa normal són 8 euros).

Sens dubte és un allotjament que us recomanem si teniu previst visitar el Matarranya i sou 2 persones. De totes maneres tenen altres apartaments amb capacitat per a més persones.


RECOMANACIONS GASTRONÒMIQUES AL MATARRANYA


els pobles més bonics d'Espanya, conjunt històric, patrimoni cultural, Terol, Aragó

Calaceit, on va tenir lloc una de les nostres escasses experiències gastronòmiques al Matarranya


Atès que a l’apartament podíem cuinar, només vam menjar en 2 restaurants diferents, que són aquests:



Cuina correcta, bones racions i servei correcte i eficient, tot i que al meu parer a un preu elevat. Per un menú que hauria de costar uns 12 euros vam pagar 19.5 euros, massa car inclús tenint en compte que era menú especial del Pont de desembre. 

A Tripadvisor és el pitjor valorat dels 7 restaurants de Calaceit, però és que els 1rs de la llista tenien preus que rondaven els 30 euros o més.
Està situat a la sortida de Calaceit, al costat d’una benzinera, direcció Gandesa.


- Bar la Plaza (Beseit):

Aquest bar va ser una sorpresa inesperada, al contrari que el 1r, perquè vam menjar un menú de dia festiu a un preu més que correcte, 11 euros, i a més el 1r plat que vaig triar, risotto de bolets, estava molt bo. 

No surt a Tripadvisor, i està situat a la cèntrica Plaza de la Constitución, al costat de l’església parroquial de Beseit.



Conjunt històric, els pobles més bonics d'Espanya, Matarranya, Terol, Aragó, Patrimoni cultural

La Fresneda, una visita molt recomanable, que a més és un dels quatre conjunts històrics del Matarranya



ENLLAÇOS ÚTILS


Finalitzaré amb un enllaç molt útil a aquesta pàgina del Matarranya, amb informació molt complerta de patrimoni cultural, espais naturals, rutes per la comarca, excursions a peu i amb btt, reserves hoteleres...

















dimecres, 29 de novembre de 2017

DESCOBRINT L'ALSÀCIA: LA RUTA DEL VI



Els pobles de la ruta del vi de l'Alsàcia, els pobles més bonics de França, mercats de Nadal



La Ruta del vi de l’Alsàcia és un dels principals atractius turístics d’aquesta regió de França, un país que compta amb una gran tradició vitivinícola i més de 300 AOC - "Apellation d'Origine Contrôlée" -,el nom que reben a França les Denominacions d’Origen.

A l’Alsàcia actualment existeixen 3 AOC, que s’estenen per una franja de territori d’uns 100 km de longitud, situat entre el riu Rin i els Vosges, i a una alçada que oscil.la entre els 200 i els 450 msn.

El Massís dels Vosges, situat a l’Oest de la plana alsaciana, fa de barrera i és el causant del seu  peculiar microclima, amb escasses precipitacions anuals i baixa humitat, factors que afavoreixen l’òptima maduració dels raïms.


Els pobles de la ruta del vi de l'Alsàcia, els pobles més bonics de França, mercats de Nadal
Vinyes a tocar de Kaysersberg, ben presents al llarg de tota la Ruta del Vi de l'Alsàcia


Entre els raïms, el blanc és el majoritari amb molta diferència, essent la varietat riesling la més conreada, i que ja tenia molt èxit a l’Edat Mitjana.

Una altra peculiaritat interessant dels vins alsacians és que una les tres AOC de la regió, la "Crémant d’Alsace", és un vi escumós que s’obté a partir del “méthode champenoise”, la mateixa tècnica però amb petites variants amb què s’elabora el  xampany i el cava. Els “crémants d’Alsace” no tenen el prestigi dels xampanys, si bé en canvi el seu preu és molt més assequible.



Els pobles de la ruta del vi de l'Alsàcia, els pobles més bonics de França, mercats de Nadal
Botiga de vins a Eguisheim, una activitat econòmica importantíssima a l'Alsàcia ja des de l'Edat Mitjana 


Finalitzada aquesta petita introducció a l’enologia de l’Alsàcia, em centraré en la Ruta del Vi i en els pobles que vam visitar.

Tots aquests paisatges alsacians de vinyes i espectaculars pobles, molts d’ells d’origen medieval,  són recorreguts per la Ruta del Vi, que amb un total de 170 km travessa  una bona part de l’Alsàcia de Nord a Sud des de 1953, any en què fou creada aquesta ruta.

Nosaltres en el  4t dia del nostre viatge a l’Alsàcia vam poder visitar 4 pobles situats als voltants de Colmar, el sector central de la Ruta del vi de l’Alsàcia. És obvi que són pocs pobles per tractar-se d’un dia sencer, però nosaltres vam preferir visitar-los relaxadament, i a més heu de tenir present que ho vam fer a finals de desembre, època en què a l’Alsàcia a les 5 de la tarda ja és gairebé negra nit, un inconvenient que queda compensat perquè per aquestes dates molts pobles tenen decoracions i mercats nadalencs, que hi donen un encant molt especial.




Mapa de la Ruta del Vi de l'Alsàcia amb els 4 pobles que vam visitar


A continuació us detallo la nostra ruta amb els 4 pobles que vam visitar, 2 dels quals -Eguisheim i Riquewihr-  estan inclosos entre els Pobles més bonics de França



1 - EGUISHEIM


Els pobles de la Ruta del Vi de l'Alsàcia, Els pobles més bonics de França



Situat a només 7 km de Colmar, Eguisheim és un dels pobles més coneguts de la Ruta del vi de l'Alsàcia.

El seu encant no només resideix en la gran presència de les típiques cases alsacianes amb entramat de fusta, sinó també en el seu peculiar urbanisme, que  forma una trama concèntrica de carrers a l’entorn de l’antic castell medieval, avui en dia desaparegut sota els murs de la capella de Saint-Léon IX.

Per tant el castell va ser l’origen del primer nucli d’Eguisheim, i això va succeir al s. VIII, tal com es desprèn d’una documentació que menciona Eberhard,  el 3r Duc d’Alsàcia, com el noble que va construir la 1a fortalesa a Eguisheim.

En l’actualitat la plaça del Castell (Place du Chateau Saint-Léon) és el centre neuràlgic d’Eguisheim, i cada any a finals de novembre hi instal.len el mercat de Nadal, que vam tenir la sort de poder-lo gaudir, perquè normalment és obert fins el 30 de desembre.

A la plaça del Castell d’Eguisheim també podreu admirar les típiques cases alsacianes amb entramat de fusta, moltes d’elles dels s. XVI-XVIII.


Mercat de Nadal, Els pobles de la Ruta del Vi, els Pobles més bonics de França
Mercat de Nadal d'Eguisheim


No obstant al meu parer a Eguisheim hi trobareu altres racons més bonics, especialment a la Rue des Remparts, on les façanes amb entramat de fusta ens ofereixen un variat festival de colors: ocres, blaus, vermells.

Per acabar amb Eguisheim faré una menció a una  interessant ruta (nosaltres no la vam fer) pels voltants de la vila que permet visitar les ruïnes de 4 castells medievals. Nogensmenys heu de tenir present que a l’hivern la ruta és tancada.


2- TURKHEIM


Els Pobles de la Ruta del Vi de l'Alsàcia, els Pobles més bonics de França


Turkheim és el poble que menys ens va agradar dels 4 que vam visitar de la Ruta del vi de l’Alsàcia, però això no significa pas que no sigui bonic i/o sigui un lloc prescindible.

A l’igual que Eguisheim, Turkheim té un origen medieval, i el seu nom ja apareix documentat a mitjan s. VIII.

El que més em va agradar de Turkheim és la zona meridional del nucli antic, on es concentren alguns dels elements i monuments més interessants de la vila: d’entrada, hi trobareu la Porta de França, una de les poques portes que es conserven de la muralla medieval. Pocs metres després de franquejar aquest majestuós portal medieval trobareu la Place Turenne, amb una bonica font i amb les típiques cases alsacianes amb entramat de fusta, com l’Hôtel des Deux-Clefs, del s. XVII.

També a pocs metres de la Place Turenne hi trobareu l’Ajuntament, del S XVI, així com l’església de Santa Anna, que conserva el campanar romànic.


Els Pobles de la Ruta del Vi de l'Alsàcia, els Pobles més bonics de França
La Porte de France, Turkheim, una de les portes medievals d'entrada a la vila


De totes maneres, Turkheim té altres indrets amb encant, com la Grand Rue, que parteix des de la Place Turenne, i que seguint la direcció est-oest arriba fins la Porta de Munster, la 2a de les tres portes que es conserven de la muralla medieval. Així mateix a  la Grand Rue podreu admirar les façanes amb entramat de fusta pintades de diferents colors, algunes de les quals són dels s. XVI i XVII.

Finalitzo Turkheim amb aquest útil enllaç a un mapa amb pdf que conté una detallada ruta pel nucli antic.



3- KAYSERSBERG


Els Pobles de la Ruta del Vi de l'Alsàcia, els Pobles més bonics de França



Dels 4 pobles que vam visitar de la Ruta del Vi de l’Alsàcia, Kaysersberg és l´únic que està travessat per un riu, i això hi dóna un encant especial.

Una altra singularitat de Kaysersberg és la presència del castell situat dalt d’un petit turó enlairat, i que va ser construït al s. XIII per ordre de l’Emperador Federic II de Hohenstaufen, amb la finalitat de protegir la vila de les freqüents incursions de les tropes del Duc de Lorena.

El castell no és l’únic testimoni de l’arquitectura militar medieval, perquè encara queden dempeus algun tram i alguna torre de defensa de la muralla medieval, especialment a les zones més properes al castell.

Quant al poble, la zona que concentra més elements d’interès és la Rue du Général de Gaulle, el carrer principal, on hi trobareu el bonic edifici de l’Ajuntament, d’estil renaixentista, o  l’església de la Sainte Croix (Santa Creu), amb alguns elements romànics.

A la mateixa Rue de Géneral de Gaulle també val la pena detenir-se una estona al pont fortificat que travessa el riu Weiss, perquè és una original construcció de granit rosat del s. XVI.



Els Pobles de la Ruta del Vi de l'Alsàcia, els Pobles més bonics de França
La cèntrica rue du Général de Gaulle, Kaysersberg


A més a més des del pont hi ha un bonic panorama de  Kaysersberg, i podreu badar amb la bellesa de les cases amb entramat de fusta, algunes de les quals són del s. XVI.

No obstant el poble és ple de racons on gaudir de l’estètica de les cases amb entramat de fusta.




4- RIQUEWIHR


Els Pobles de la Ruta del Vi de l'Alsàcia, els Pobles més bonics de França



Riquewihr és un altre dels pobles emblemàtics de la Ruta del Vi de l’Alsàcia, i a l’igual que els 3 anteriors els seus orígens es remunten a l’Edat Mitjana.

De tots 4 és el que em va semblar el millor conservat i el d’aspecte més medieval, amb nombrosos testimonis d’aquella època, en què cal destacar en primer lloc la "Tour du Dolder", una elevada torre defensiva i de vigilància de 25 m d’alçada construïda a finals de s. XIII, que a la vegada va tenir la  funció com a porta d’entrada occidental a Riquewihr.

Amb la construcció d’un segon perímetre de muralles a inicis de s. XVI la Torre Dolder va perdre la seva missió defensiva i va ser transformada en habitatge.

De fet la construcció d’aquesta 2a muralla al s. XVI, de la que encara es conserven en molt bon estat diferents trams del sector occidental i meridional, va donar més seguretat als habitants més rics de Riquewihr, que no van escatimar recursos en construir noves mansions amb els típics entramats de fusta alsacians.

Moltes de les cases que actualment podeu contemplar al nucli antic de Riquewihr són d’aquesta època, i les trobareu passejant per qualsevol racó de la vila, perquè n´hi ha més de 30, d’acord amb l’inventari oficial del Ministeri de Cultura de França.

Els Pobles de la Ruta del Vi de l'Alsàcia, els Pobles més bonics de França
Tour de Dolder, una de les portes de la 1a muralla medieval de Riquewihr


Us donaré darrer consell de Riquewihr: feu el possible per visitar-la també de nit, perquè té un encant  molt especial, sobretot en època de Nadal.


Consell pràctic

Si feu la ruta amb cotxe, tal com vam fer nosaltres, heu de tenir present que si voleu aparcar gratis, especialment a Kaysersberg i Riquewihr, haureu de deixar el vehicle una mica allunyat del centre històric.




dijous, 19 d’octubre de 2017

DESCUBRINT LA TOSCANA: EL PARC NACIONAL DELLE FORESTE CASENTINESI, MONTE FALTERONA E CAMPIGNA



Toscana, Itàlia, trekking, senderisme




El Parc nacional delle Foreste Casentinesi, Monte Falterona e Campigna és un dels tres parcs nacionals situats dins de la Toscana, una regió italiana mundialment coneguda pel seu excepcional patrimoni monumental i artístic, especialment el d’època medieval i renaixentista.

Malauradament el patrimoni natural de la Toscana passa desapercebut davant de tanta bellesa artística, i si sou amants de la natura i del senderisme, sí que us recomano dedicar almenys un dia a visitar algun d’aquests tres parcs nacionals de  la Toscana, que crec que no us en penedireu.



Senderisme, fagedes, natura, itàlia, patrimoni de la humanitat, fagedes primàries

Parc nacional delle Foreste Casentinesi, Monte Falterona e Campigna


Nosaltres vam decidir-nos pel Parc nacional delle Foreste Casentinesi, Monte Falterona e Campigna, perquè era el que ens quedava més a prop de Florència, ciutat on vam estar allotjats 12 dies durant el nostre viatge per la Toscana i Cinque Terre.

Aquest parc nacional està situat al nord-est de la Toscana, a uns 60 km de Florència, i té una extensió total de 364 km2, repartits entre les regions de la Toscana i de l’Emilia-Romagna.

Quant als seus valors naturals cal esmentar que el bosc és el gran protagonista, amb una gran diversitat d’espècies: fagedes, avets, aurons, rouredes, pinedes, que es conserven en òptimes condicions.



Toscana, Itàlia, senderisme, trekking, natura

La fageda, un dels grans protagonistes del Parc nacional delle Foreste Casentinesi


Aquests boscos són a més a més els hàbitats de grans mamífers com el llop, el cérvol, el mufló i el senglar, però també de gran varietat d’aus, rèptils i amfibis. Entre aquests darrers destaca la salamandrina de Savi (Salamandrina perspicillata Savi), un endemisme de la Península Itàlica.

Per a tancar aquestes breus línies introductòries afegiré que una de les fagedes més importants d’aquest parc nacional, la que està inclosa dins la Reserva natural integral Sasso Fratino, recentment ha estat declarada (juliol 2017) Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, com a part integrant del bé “Fagedes primàries delsCàrpats i d’altres regions d’Europa".




Mapa del nostre itinerari pel Parc nacional delle Foreste Casentinesi




La ruta senderista pel Parc nacional delle Foreste Casentinesi i el Monte Falterona



Senderisme, Toscana, Itàlia, Natura



Nosaltres no vam deixar escapar l’oportunitat de conèixer una mica aquest parc nacional i vam fer una petita excursió, d’unes 3.5 hores de durada.

Vam deixar el cotxe a un aparcament (la lletra C del mapa interactiu) situat molt a prop del “Passo de la Calla” (la lletra B del mapa), un coll de muntanya que fa de divisòria d’aigües entre la conca del riu Arno (mar Ligur) i la conca Adriàtica, a més de ser el límit administratiu entre la regió de la Toscana i la d’Emilia-Romagna.

La part inicial de l’excursió segueix per una pista que travessa una frondosa fageda fins arribar a una gran clariana.  A partir d’aquí la pista desapareix i cal agafar un camí ben senyalitzat que  a estones discorre la carena muntanyosa fins arribar al Monte Falco, que amb els seus 1.658 m és el punt més elevat de tot el Parc nacional.



Toscana, italia, senderisme, natura


Panorama des del Monte Falco, el cim més alt del Parc nacional delle Foreste Casentinesi




Des del cim del Monte Falco el panorama és espectacular i a més podreu gaudir-lo ben còmodament, perquè hi ha instal.lat un banc de fusta.

Des del Monte Falco teniu l’opció d’allargar l’excursió una hora més en total i continuar per la carena muntanyosa fins arribar al Monte Falterona, la 2a màxima elevació del Parc nacional i també la muntanya on neix el riu Arno. La tornada la vam fer pel mateix camí.


POPPI



Parco Nazionale delle Foreste Casentinesi, Monte Falterona e Campigna, Itàlia, senderisme



Finalitzada l’excursió a peu pel Parc nacional vam tenir temps a visitar Poppi, un bonic poble medieval situat molt a prop del Parc.

L’element més rellevant de Poppi és el seu castell medieval del S XII, anomenat Castello dei Conti Guidi, i situat al capdamunt del petit turó que presideix la població.



Toscana, Itàlia, Parco Nazionale delle Foreste Casentinesi


Castello dei Conti Guidi, Poppi



No obstant val la pena fer un tomb pel poble, que és petit, i que té altres elements d’interès com els seus carrers medievals empedrats, o l’esglèsia di San Fedele, del romànic de transició.

Així mateix us recomano d’aparcar el cotxe a la part baixa del poble i anar pujant de mica en mica per un camí que fa giragonses i que travessa les restes de la muralla medieval.



CASTELLO DI ROMENA



Parco nazionale delle Foreste Casentinesi, senderisme, Itàlia



El Castello di Romena va ser la darrera visita d’un dia intens, què vam aprofitar gairebé fins el darrer raig de sol.

Es tracta d’un bonic castell medieval situat al capdamunt d’un turó que domina estratègicament la vall de l’Alt Casentino.

Documentat al S XI, durant el moment de màxim esplendor al S XIV va arribar a tenir un total de 14 torres, de les que únicament se’n conserven tres. Malauradament vam haver de conformar-nos a visitar-lo per fora, perquè ja estava tancat.

Així mateix cal destacar que el Castello di Romena és citat en una obra emblemàtica del “Trecento” italià: La Divina Comedia, escrita per Dante Alighieri, que va residir durant un temps al castell, després d’haver estat condemnat a l’exili per part de la màxima autoritat de Florència l’any 1301.

En definitiva la nostra incursió en territori Casentino va ser un dia ben rodó, que va permetre “oxigenar-nos” alhora que va evitar que agaféssim la síndrome d’Stendhal, després d’haver visitat tants monuments i museus durant els dies anteriors.



divendres, 11 d’agost de 2017

15 INDRETS DELS PIRINEUS RECOMANATS PER "BLOGGERS"

senderisme, els indrets més bonics dels Pirineus


Els Pirineus són per a mi molt més que un gran massís muntanyós del Sud d’Europa que fa de frontera natural entre l’Estat espanyol, l’Estat francès i el Principat d’Andorra.

Potser direu que exagero, però considero que els Pirineus formen part del meu ADN, perquè  són unes muntanyes que he recorregut en moltíssimes ocasions, i quan fa temps que no les visito les trobo a faltar.

Possiblement per això els Pirineus són una de les zones que té més entrades dedicades en el present blog, i de nou hi torno, però en aquesta ocasió és diferent, perquè he volgut que 15 col.laboradors/es diferents us descobreixin 15 indrets molt especials.

A l’igual que jo la majoria d’ells tenen una vinculació molt especial amb els Pirineus, algun/a fins i tot hi resideix, per tant no us podeu perdre les seves interessantíssimes i variades propostes, que no només inclouen paratges naturals i/o excursions, sinó també indrets de gran interès cultural i artístic.


Mapa amb la localització dels 15 indrets dels Pirineus

Abans de passar a les diferents propostes, us he de comentar que no us estranyi de trobar col.laboracions escrites en català i castellà, perquè he  volgut respectar l’idioma que ha triat  cada col.laborador/a – malgrat que suposi un important desavantatge de cara al “senyor” google i el SEO - , com un símbol de la diversitat i riquesa lingüística existent als Pirineus.

Som-hi doncs amb aquestes 15 propostes:


1 – MIDI D'OSSAU (Pirineus Atlàntics- França)

Text i foto: Pep Tadrart, de peptadrart.com


senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


El Midi d'Ossau, està situat als Pirineus francesos, a prop del pas fronterer del Portalet. Té dos pics, el Petit 2807m i el Grand 2884m,  i és una muntanya especial, que impressiona i destaca! Negra, piramidal i vertical, no en va és una antiga xemeneia volcànica.

Només hi ha una via normal de pujada i baixada i no és molt normal! Cal enfilar amb passos de II + i amb molt pati sota. Tota la resta són vies d'escalada.

Nosaltres vam pujar per l'aresta Peygeret amb passos de III + / IV fins arribar al Pic Petit, es destrepa i rapela fins l'enforcadura i s’escala el Pic Grand. Baixada per la via normal amb un parell de ràpels.

És una excursió-escalada amb un ambient impressionant! Uns 1600m de desnivell i en el nostre cas unes 14 hores nonstop.

Inoblidable i magnífic record.


2- LLANOS DEL HOSPITAL (Pirineo Aragonés)

Text i foto: Mónica, de Notas en mi libreta viajera 


Senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


El Pirineo Aragonés es todavía muy salvaje y nos deleita con las montañas más altas de esta cordillera, con bosques frondosos, praderas interminables, lagos o ibones.

Al norte del Valle de Benasque está el Hospital de Benasque, una antigua hospedería de arrieros donde, los que en el pasado se atrevían a cruzar los Pirineos por las sendas de alta montaña, encontraban refugio.

Hoy, en Llanos del Hospital, se levanta un confortable hotel que nos da la oportunidad de alojarnos en medio de una fabulosa naturaleza o tomar algo antes de iniciar alguna de las numerosas actividades que podemos realizar aquí.

En invierno es el inicio de rutas para el esquí de fondo, el nórdico y de travesía, o también es muy interesante calzarse unas raquetas y disfrutar de un paseo único como hicimos nosotros hace unos años. La excursión regala una estampa invernal maravillosa, con los árboles nevados y las montañas al fondo imponentes y blancas.

En verano las opciones son también muy abundantes: caminatas por bosques de abetos y pinos, rutas en bicicleta y alguna carrera de alta montaña que ha elegido como escenario este precioso paisaje. La Ultra Trail del Aneto, pionera en el Ultra Trail Running aragonés y de España, pasa por aquí y continúa atravesando unos paisajes espectaculares.

Si no somos tan deportistas hay opciones para todos los niveles: en Llanos cruzaremos el río Ésera y pronto inciaremos la subida hacia la Besurta. Otras caminatas nos harán disfrutar de las vistas del Plan de Estany o nos llevarán hasta la cascada de Aigualluts,  formada por las aguas del glaciar del Aneto.


3- LA VALL DE CARDÓS (Pirineus de Lleida)

Text i foto: M Teresa Trilla, de Apuntes de viajes


Art romànic, els llocs més bonics dels Pirineus


No tan coneguda com altres valls del Pirineu Català, la Vall de Cardós (Pallars Sobirà, Lleida) ens ofereix atractius per passar-hi des d’un cap de setmana a unes vacances més llargues.

La formen 18 poblets agrupats en 3 municipis (Esterri de Cardós, Vall de Cardós i Lladorre) que plegats no arriben als 700 habitants. Tots tenen l’encant dels típics pobles pirinencs, però Tavascan i Ribera de Cardós són els que presenten més serveis turístics.

Hi trobarem interessants construccions romàniques, ja sigui els ponts o les esglésies, especialment l’Església de Santa Maria de Ribera de Cardós (S. XI) amb un campanar de planta quadrada i tres pisos, d’estil llombard, o l’Església de Santa Maria de Ginestarre amb una decoració pictòrica de gran interès, tot i que l’obra original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Seguint la Ruta dels Ponts medievals, es pot fer una caminada d’unes 3 hores que surt de Ribera de Cardós, segueix per Cassibrós i Ainet de Cardós i acaba a Arrós.

Si us agrada la història, us recomano dues interessants rutes, la Ruta dels jueus i la Ruta de la Línia de Defensa dels Pirineus. La primera, ha recuperat els passos utilitzats per més de 20.000 jueus que van fugir de l’holocaust nazi a través dels Pirineus, mentre que la Línia de Defensa dels Pirineus, fou un pla (inacabat) per fortificar els Pirineus, conegut com la Gran Muralla de Franco.

I no cal dir que al Parc Natural de l’Alt Pirineu hi podrem fer una infinitat d’excursions de diferents graus de dificultat, com la Ruta dels Llacs, la Ruta de l’Estany del Port o la Ruta de l’Estany de Mascarida, entre d’altres. Si hi anem a l’hivern, es poden practicar esports de neu a l’estació d’esquí alpí de Tavascan.

I a més de visitar els seus poblets, gaudir de les seves obres romàniques, d’aprendre història i de fer senderisme o esquí, no podem acomiadar-nos de la Vall de Cardós sense tastar els seus plats de cuina de muntanya. Una escapada per tots els gustos!.   


4-  IGLESIA ROMÁNICA DE SAN ACISCLO Y SANTA VICTORIA – Surp (Pirineus de Lleida)


Text i foto: Floren, de Fmanega por el mundo


art romànic, els indrets més bonics dels Pirineus


A pesar de contar con apenas una treintena de habitantes en la actualidad, los orígenes de la población de Surp se remontan al siglo IX al menos. Está localizada en la comarca leridana del Pallars Sobirà y actualmente se integra en el municipio de Rialp.

En su diminuto casco histórico se aprecian diversas construcciones de interés, entre las que se encuentra la iglesia dedicada a San Acisclo y Santa Victoria.

Fue construida a finales del siglo XI y comienzos del XII, aunque ha sufrido alguna remodelación posterior que no ha afectado en demasía a su aspecto actual.

Destaca el ábside románico, donde se encontraban importantes pinturas murales que han sido trasladadas a diversos museos en Barcelona, la Seu d'Urgell y Toledo (Ohio, Estados Unidos). A mencionar también el campanario, de dos pisos y estilo románico lombardo.


5 – BENÀS - SARLLÉ (Benasque – Cerler), Pirineo Aragonés

Text i foto: Conxita Piñero, de Barcelona en horas de oficina


senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


El municipi de Benàs (Benasque) està situat a la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca, junt al riu Ésera. Forma part del Parc Natural Posets-Maladeta, cosa que fa que destaqui especialment pel seu interès paisatgístic i natural. 

Una bona opció per conèixer tant la localitat com els voltants és triar un hotel a la mateixa població i fer des d’allà excursions d’un dia.

Val la pena perdre’s pels carrers de Benàs i gaudir de l’encant d’un típic poble de muntanya amb construccions de pedra i fusta. Molt recomanables l’església de Santa Maria la Major, per als apassionats del romànic, i el Palau dels Comtes de Ribagorça, típica casona senyorial de la zona. També és un lloc on podràs gaudir d’una excel·lent oferta gastronòmica, variada i a bon preu. Molt recomanables l’Hotel Aneto (amb piscina climatitzada) i el restaurant La Parrilla.

A 7 km de Benàs està el poblet de Sarllé, proper a l’estació d’esquí Aramon-Cerler, que durant l’hivern és un destí indiscutible dels apassionats dels esports de neu, però que amb l’arribada del bon temps es converteix en un lloc excel·lent per practicar senderisme i muntanya.

Des de la zona d’Ampriu pots pujar fàcilment fins el mateix pic Cerler, una curiosa muntanya amb forma de piràmide, des d’on es gaudeix de fantàstiques vistes de 360º sobre altres pics dels Pirineus, entre ells l’Aneto. L’ascens es pot fer pels senderons de les pistes d’esquí, o bé amb els telecadires, com una excel·lent alternativa per a visitar la muntanya amb poc esforç.

En resum, un lloc ideal per al turisme en família i pels amants de la muntanya, i per a trobar tranquil·litat i repòs.


6- ESTANY DES CABIDORNATS (Pirineus de Lleida)

Text i foto: Miguel Loitxate, de Lonifasiko


Val d'Aran, senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


La Val d’Aran es muy especial para mí, y para muchos vascos. Tenemos la suerte de tener un acceso bastante rápido por Francia al valle donde nace el río Garona, y he tenido la suerte de practicar senderismo y esquiar allí muchas veces.

Es difícil quedarse con un solo rincón de este peculiar valle pirenaico, pero sí puedo asegurar que guardo muy buen recuerdo de los lagos de Colomers. 

Hay una ruta que une estos estanhs (‘lagos' en aranés), alguno artificial y otros naturales, y es una de las rutas de senderismo más sencillas y bonitas del valle de Arán, y de todo el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Para los más valientes y bien preparados, reseñar que en invierno esta ruta se puede realizar en raquetas de nieve.

Quizás sea esa combinación bucólica de tonos azules, verdes y las rocas de granito la que hacen a este rincón especial. Hilando más fino, dentro de los lagos, yo tengo mi preferido: el Estanh de Cabidornats. 

¿Serán sus tranquilas e inquietantes aguas, los felices renacuajos (‘cabidornat' es ‘renacuajo' en aranés) que allí habitan, o tendrán algo que ver los hipnóticos reflejos creados por las cumbres del macizo de Colomers? Qué más da.

 Es un sitio de los de parar y sentarse a reflexionar; la esencia de los Pirineos se concentra aquí para hacernos disfrutar del momento, de la montaña, y de la vida.


7- IBÓN DE PLAN (Pirineo Aragonés)

Text i foto: María Belén Abella, de Mis viajes y sensaciones


Senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus



En el Pirineo Aragonés podemos visitar muchos lagos de origen glaciar ubicados en entornos espectaculares, pero el Ibón de Plan, también conocido como Basa de la Mora, fue el lago que más nos gustó de todos los que visitamos en nuestro viaje al Pirineo.

Su fácil acceso en coche desde Saravillo nos permite disfrutar de un entorno natural de esta zona del Valle de Gistain, en la Comarca de Sobrarbe.

Se encuentra cobijado en un pequeño circo glaciar entre altas paredes rocosas de más de 2.600 metros de altura y rodeado de un bosque de abetos y pinos negros. Un entorno paisajístico espectacular donde merece la pena hacer una pequeña excursión de 1,5 kilómetros que rodea el ibón, para así contemplar este maravilloso y hermoso lago desde diferentes perspectivas.


8- MONTARDO (Pirineus de Lleida)

Text i foto: Jordi Canal-Soler, d' Apunts de viatge


Val d'Aran, Senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus



Amb 2833 metres d’alçada, el Montardo no és el cim més alt de la Val d’Aran, ni el més difícil, però és possiblement el més bonic.

Situat al fons de la vall de Valarties, la seva silueta s’eleva més de 1400 metres del fons del riu i es converteix en una de les grans cares nord del Pirineu que, encara que no tingui complicació d’escalada, és una de les més belles.

He pujat una quinzena de vegades al cim del Montardo, normalment sempre per la ruta de la presa de la Restanca el Lac deth Cap deth Pòrt i el Coll de Güellcrestada. I cada ascensió ha estat diferent: per l’època de l’any, la climatologia o la gent que m’hi acompanyava. 

També hi he pujat sol, amb xancletes i per a fer-hi un bivac estival. Però sempre hi ha una cosa que no ha canviat en el Montardo: les vistes. Un dels millors paisatges muntanyencs dels Pirineus, començant per la pròpia vall de Valarties estenent-se als peus fins al poble d’Arties i seguint amb la visió dels alts cims propers, com el Mauberme, els Besiberris o la Maladeta i l’Aneto coronant-la...


9 - AIAKO HARRIA, extremo occidental de los Pirineos (Gipuzkoa)

Text i foto: Haritz Rodríguez, de Tokitan

senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus



Cuando se habla o escribe sobre los Pirineos, a menudo tendemos a pensar en la parte oscense o catalana, y en menor medida en la navarra, y nos olvidamos frecuentemente de que esta cordillera se extiende entre el cabo de Eiger y el de Creus.

Al margen del imaginario pirenáico, Aiako Harria (Peñas de Aia en castellano) es un macizo que técnicamente pertenece al extremo más occidental de los Pirineos. Se trata de uno de los montes más populares de Gipuzkoa, y destaca por ser además la única mole granítica de este territorio. Eso quiere decir que se formó mucho antes que la mayoría de los montes vascos, y le confiere una apariencia espectacular.
 
El macizo lo conforman varias cumbres que se pueden encadenar fácilmente, con algún paso delicado para los menos acostumbrados, que se salva con la ayuda de una anilla fija. Hay diferentes opciones para ascender, tanto a pie como trepando (existe una vía llamada Basurdeen Begiratokia, el mirador de los jabalíes). Los caminos más concurridos parten desde el collado de Elurretxe o desde Aritxulegi, donde se puede dejar el coche.

Recomiendo la vuelta circular de unos 5 kilómetros que sale de Elurretxe y permite encadenar las cuatro cimas principales:  Erroilbide (832 m.) Txurrumurru (821 m.), Hirumugarrieta (809 m.) y Muganix (758 m). Situado entre Oiartzun e Irun, el cordal linda al sureste con Navarra, y en días despejados sus cimas ofrecen unas vistas privilegiadas de la desembocadura del Bidasoa y la bahía de Txingudi.


10 – PARQUE NACIONAL DE AIGÜESTORTES Y ESTANY DE SANT MAURICI (Pirineus de Lleida)

Text i foto: Mar Vara, de A un clic de la aventura



Pallars Sobirà, senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


Me resulta muy difícil elegir un lugar de los Pirineos que me guste especialmente, porque todavía no conozco ninguno que no me haya gustado. Pero ya que tengo que seleccionar uno solo, me voy a decantar por el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici, porque es el lugar en el que he visto alguno de los paisajes más impresionantes de montaña, y es el lugar de los Pirineos que acumula mayor cantidad de lagos de alta montaña, que aquí se denominan estanys.

El Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici se encuentra en el Pirineo catalán, al norte de la provincia de Lleida y dentro de la comarca del Pallars Sobirà. Se puede entrar al parque por dos sitios: por el Valle de Boí o por el pueblo de Espot, a través del Valle del río Escrita.

He visitado las dos zonas: en el Valle de Boí tengo que destacar sus maravillosas iglesias románicas, obra cumbre del románico catalán, declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO; y en el Valle del Escrita es ineludible hacer una ruta para ver el Estany de Sant Maurici y Els Encantats, las famosas montañas gemelas.


11- VALL DEL MADRIU-PERAFITA-CLAROR (Andorra)

Text i foto: Montse Delgado, de Petits viatgers


Senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


Un dels llocs del Pirineu que des de ben petita m’hi havien portat a caminar és la Vall del Madriu-Perafita-Claror, a Andorra. És una Vall que l’any 2004 va ser declarada Paisatge Cultural del Patrimoni Mundial per la Unesco.

Es tracta d’un camí de dificultad mitja les dues primeres hores fins arribar al Refugi de Font Verd i de més dificultad les 2/3 hores restants fins al Refugi de l’Illa on hi trobareu l’estany de l’Illa.

En aquest camí, a més a més de gaudir de les muntanyes i paisatges també trobareu Bordes i orris que mostren l’activitat ramadera i agrícola dels habitants de principis del segle passat, una mostra la veureu a Ràmio. Sens dubte, un lloc on gaudir del senderisme als Pirineus.


12- PORT DE LA BONAIGUA (Pirineu de Lleida)

Text i foto: Tania Baena, de La Guía de los Trotafurgos


Pallars Sobirà, senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus



El Port de la Bonaigua está entre el Pallars Sobirá y la Val d'Aran, a 2072 m. de altura.

A lo largo de la carretera del Port de la Bonaigua hay puntos desde los que hacer muchísimas actividades, tanto en invierno, si no está cerrada por nieve, como en verano.

En la cota 2072 y 1900 se encuentran los remontadores de la Bonaigua y la Peulla de las pistas de esquí de Baqueira, y en esta zona también hay unas excursiones impresionantes para hacer splitboard y raquetas de nieve hasta bien avanzada la primavera por su situación privilegiada.

Para hacer paseos accesibles para toda la familia el Valle de Gerber es ideal, considerado el bosque de abetos más importante de toda la Península Ibérica, con saltos de agua y lagos.

No podemos olvidar la bicicleta; tanto si eres de carretera como de montaña, en la Bonaigua encontrarás tu ruta.



13 –  PANTICOSA (Pirineo Aragonés)


Text: Cristina Rodríguez, de Ida y vuelta, blog de viajes




(foto obtinguda de flikr.com ; autor: Guillén Pérez)


Recuerdo los veranos pasados en Pirineos cuando era una niña de la edad aproximada de mi hijo. Tendría 11 ó 12 años cuando fuimos por primera vez a pasar unas cuantas semanas de agosto al Balneario de Panticosa.

El viaje era muy largo, tanto, que solíamos hacer noche en la provincia de Soria o en la de Zaragoza. Las carreteras distaban mucho de ser como ahora, eran los años 80, y el viaje se hacía algo pesado

El Balneario de Panticosa se sitúa en un circo de montaña en pleno valle de Tena (Huesca) y a él se accede por una sinuosa carretera desde el pueblo de Panticosa. Todavía, de vez en cuando aparecen noticias de que la carretera está cortada por la nieve.

Ahora cuenta con instalaciones modernas y llenas de glamour; pero entonces estaba formado por un conjunto de edificaciones de estilo “belle-epoque”. En un par de ellas había sendos hoteles, en otras restaurantes, alquiler de material deportivo en la de más allá. Era como un pequeño pueblo encantador a orillas de un lago.

Lo bueno de las vacaciones de Panticosa es que salíamos de la rutina de playa, que era más habitual. Entrábamos en contacto con la naturaleza pirenaica, visitábamos lugares diferentes y hacíamos deporte.

Además, yo hice pandilla con unos hermanos vascos a los que conocí en alguno de los campeonatos de tiro con arco que se organizaban. Había excursiones a pie a los ibones de los alrededores que duraban casi todo el día y eran la mar de divertidas.

Sin lugar a dudas, allí pasé algunos de los veranos más memorables de mi infancia, disfruté de la naturaleza y tenía la independencia ansiada muchas veces por los niños de ciudad.

Seguramente ahora sea más moderno, más cómodo y más caro pero no sé si tendrá el encanto de hace treinta años. ¡Ojalá sí!


14 - REFUGI JOSEP MARIA BLANC (Pirineus de Lleida)


Text: Amadeu Deu, de Amadeu Deu




(foto obtinguda de panoramio.com ; autor: Manuel Torras)


Carinyo. No puc més.
—Confia amb mi. No falta massa, un últim esforç i arribem.
—Això m’has dit fa una estona. On està el refugi? —, pregunta ell gairebé sense alè—. No saps el que pagaria per estar tombat a una cala del Cap de Creus.
—Ja hi haurà temps per això. Veus els arbres al fons del camí? Des d’allà es veu el llac i el refugi. T’encantarà. Pensa que ens espera una xemeneia encesa, sopar calent i el millor paisatge del Pirineu.
—Creu-me que aquesta me l’apunto. L’any que ves escullo jo les vacances, ja t’ho dic ara.

La parella camina uns centenars de metres. La neu esquitxa les fulles dels arbres, el silenci trencat pels seus passos embolica un paisatge de somni. Al girar un revolt apareix, de sobte, el refugi Josep Maria Blanc en la seva màxima esplendor, a un lloc privilegiat del llac Trullo.

—Mare de Déu. Es preciós —esbufega ell amb un somriure orgullós.
—Saps el millor de tot? —ella li agafa la mà i li dóna un petó tendre als llavis—. A l’estiu és encara més bonic.
—Ben pensat carinyo, saps què? L’estiu que ve tornem.



15 - PEDRAFORCA Y REFUGIO LLUÍS ESTASEN (Prepirineo de Barcelona)

Text i foto: Abilio Estefanía, de El lio de Abi


senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


En el Pirineo catalán y concretamente en la provincia de Barcelona, en el Parque Natural de Cadí-Moixeró, se encuentra una de las montañas míticas del Pirineo por su forma de dos cabezas que te llama a acercarte a ella sin ningún pretexto. 

Me refiero al Pedraforca (2.498 m.), pero no vamos a ver como se sube a ella, cosa que es para personas en buen estado físico y habituadas a la montaña, pero sí que vamos a dar un paseo hasta el refugio de Lluis Estasen a los pies del Pedraforca, pasando por la localidad de Saldes y llegando hasta el mirador de Gresolet, donde aparcaremos el vehículo.

El refugio de Lluis Estasen se encuentra dentro del itinerario de Cavalls del Vent, un recorrido circular que une varios refugios en los que poder hacer noche y más que recomendable para los amantes de la montaña.

Disfruta de la Naturaleza y de la Montaña, pero tenla mucho respeto.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...