divendres, 11 d’agost de 2017

15 INDRETS DELS PIRINEUS RECOMANATS PER "BLOGGERS"

senderisme, els indrets més bonics dels Pirineus


Els Pirineus són per a mi molt més que un gran massís muntanyós del Sud d’Europa que fa de frontera natural entre l’Estat espanyol, l’Estat francès i el Principat d’Andorra.

Potser direu que exagero, però considero que els Pirineus formen part del meu ADN, perquè  són unes muntanyes que he recorregut en moltíssimes ocasions, i quan fa temps que no les visito les trobo a faltar.

Possiblement per això els Pirineus són una de les zones que té més entrades dedicades en el present blog, i de nou hi torno, però en aquesta ocasió és diferent, perquè he volgut que 15 col.laboradors/es diferents us descobreixin 15 indrets molt especials.

A l’igual que jo la majoria d’ells tenen una vinculació molt especial amb els Pirineus, algun/a fins i tot hi resideix, per tant no us podeu perdre les seves interessantíssimes i variades propostes, que no només inclouen paratges naturals i/o excursions, sinó també indrets de gran interès cultural i artístic.


Mapa amb la localització dels 15 indrets dels Pirineus

Abans de passar a les diferents propostes, us he de comentar que no us estranyi de trobar col.laboracions escrites en català i castellà, perquè he  volgut respectar l’idioma que ha triat  cada col.laborador/a – malgrat que suposi un important desavantatge de cara al “senyor” google i el SEO - , com un símbol de la diversitat i riquesa lingüística existent als Pirineus.

Som-hi doncs amb aquestes 15 propostes:


1 – MIDI D'OSSAU (Pirineus Atlàntics- França)

Text i foto: Pep Tadrart, de peptadrart.com


senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


El Midi d'Ossau, està situat als Pirineus francesos, a prop del pas fronterer del Portalet. Té dos pics, el Petit 2807m i el Grand 2884m,  i és una muntanya especial, que impressiona i destaca! Negra, piramidal i vertical, no en va és una antiga xemeneia volcànica.

Només hi ha una via normal de pujada i baixada i no és molt normal! Cal enfilar amb passos de II + i amb molt pati sota. Tota la resta són vies d'escalada.

Nosaltres vam pujar per l'aresta Peygeret amb passos de III + / IV fins arribar al Pic Petit, es destrepa i rapela fins l'enforcadura i s’escala el Pic Grand. Baixada per la via normal amb un parell de ràpels.

És una excursió-escalada amb un ambient impressionant! Uns 1600m de desnivell i en el nostre cas unes 14 hores nonstop.

Inoblidable i magnífic record.


2- LLANOS DEL HOSPITAL (Pirineo Aragonés)

Text i foto: Mónica, de Notas en mi libreta viajera 


Senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


El Pirineo Aragonés es todavía muy salvaje y nos deleita con las montañas más altas de esta cordillera, con bosques frondosos, praderas interminables, lagos o ibones.

Al norte del Valle de Benasque está el Hospital de Benasque, una antigua hospedería de arrieros donde, los que en el pasado se atrevían a cruzar los Pirineos por las sendas de alta montaña, encontraban refugio.

Hoy, en Llanos del Hospital, se levanta un confortable hotel que nos da la oportunidad de alojarnos en medio de una fabulosa naturaleza o tomar algo antes de iniciar alguna de las numerosas actividades que podemos realizar aquí.

En invierno es el inicio de rutas para el esquí de fondo, el nórdico y de travesía, o también es muy interesante calzarse unas raquetas y disfrutar de un paseo único como hicimos nosotros hace unos años. La excursión regala una estampa invernal maravillosa, con los árboles nevados y las montañas al fondo imponentes y blancas.

En verano las opciones son también muy abundantes: caminatas por bosques de abetos y pinos, rutas en bicicleta y alguna carrera de alta montaña que ha elegido como escenario este precioso paisaje. La Ultra Trail del Aneto, pionera en el Ultra Trail Running aragonés y de España, pasa por aquí y continúa atravesando unos paisajes espectaculares.

Si no somos tan deportistas hay opciones para todos los niveles: en Llanos cruzaremos el río Ésera y pronto inciaremos la subida hacia la Besurta. Otras caminatas nos harán disfrutar de las vistas del Plan de Estany o nos llevarán hasta la cascada de Aigualluts,  formada por las aguas del glaciar del Aneto.


3- LA VALL DE CARDÓS (Pirineus de Lleida)

Text i foto: M Teresa Trilla, de Apuntes de viajes


Art romànic, els llocs més bonics dels Pirineus


No tan coneguda com altres valls del Pirineu Català, la Vall de Cardós (Pallars Sobirà, Lleida) ens ofereix atractius per passar-hi des d’un cap de setmana a unes vacances més llargues.

La formen 18 poblets agrupats en 3 municipis (Esterri de Cardós, Vall de Cardós i Lladorre) que plegats no arriben als 700 habitants. Tots tenen l’encant dels típics pobles pirinencs, però Tavascan i Ribera de Cardós són els que presenten més serveis turístics.

Hi trobarem interessants construccions romàniques, ja sigui els ponts o les esglésies, especialment l’Església de Santa Maria de Ribera de Cardós (S. XI) amb un campanar de planta quadrada i tres pisos, d’estil llombard, o l’Església de Santa Maria de Ginestarre amb una decoració pictòrica de gran interès, tot i que l’obra original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Seguint la Ruta dels Ponts medievals, es pot fer una caminada d’unes 3 hores que surt de Ribera de Cardós, segueix per Cassibrós i Ainet de Cardós i acaba a Arrós.

Si us agrada la història, us recomano dues interessants rutes, la Ruta dels jueus i la Ruta de la Línia de Defensa dels Pirineus. La primera, ha recuperat els passos utilitzats per més de 20.000 jueus que van fugir de l’holocaust nazi a través dels Pirineus, mentre que la Línia de Defensa dels Pirineus, fou un pla (inacabat) per fortificar els Pirineus, conegut com la Gran Muralla de Franco.

I no cal dir que al Parc Natural de l’Alt Pirineu hi podrem fer una infinitat d’excursions de diferents graus de dificultat, com la Ruta dels Llacs, la Ruta de l’Estany del Port o la Ruta de l’Estany de Mascarida, entre d’altres. Si hi anem a l’hivern, es poden practicar esports de neu a l’estació d’esquí alpí de Tavascan.

I a més de visitar els seus poblets, gaudir de les seves obres romàniques, d’aprendre història i de fer senderisme o esquí, no podem acomiadar-nos de la Vall de Cardós sense tastar els seus plats de cuina de muntanya. Una escapada per tots els gustos!.   


4-  IGLESIA ROMÁNICA DE SAN ACISCLO Y SANTA VICTORIA – Surp (Pirineus de Lleida)


Text i foto: Floren, de Fmanega por el mundo


art romànic, els indrets més bonics dels Pirineus


A pesar de contar con apenas una treintena de habitantes en la actualidad, los orígenes de la población de Surp se remontan al siglo IX al menos. Está localizada en la comarca leridana del Pallars Sobirà y actualmente se integra en el municipio de Rialp.

En su diminuto casco histórico se aprecian diversas construcciones de interés, entre las que se encuentra la iglesia dedicada a San Acisclo y Santa Victoria.

Fue construida a finales del siglo XI y comienzos del XII, aunque ha sufrido alguna remodelación posterior que no ha afectado en demasía a su aspecto actual.

Destaca el ábside románico, donde se encontraban importantes pinturas murales que han sido trasladadas a diversos museos en Barcelona, la Seu d'Urgell y Toledo (Ohio, Estados Unidos). A mencionar también el campanario, de dos pisos y estilo románico lombardo.


5 – BENÀS - SARLLÉ (Benasque – Cerler), Pirineo Aragonés

Text i foto: Conxita Piñero, de Barcelona en horas de oficina


senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


El municipi de Benàs (Benasque) està situat a la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca, junt al riu Ésera. Forma part del Parc Natural Posets-Maladeta, cosa que fa que destaqui especialment pel seu interès paisatgístic i natural. 

Una bona opció per conèixer tant la localitat com els voltants és triar un hotel a la mateixa població i fer des d’allà excursions d’un dia.

Val la pena perdre’s pels carrers de Benàs i gaudir de l’encant d’un típic poble de muntanya amb construccions de pedra i fusta. Molt recomanables l’església de Santa Maria la Major, per als apassionats del romànic, i el Palau dels Comtes de Ribagorça, típica casona senyorial de la zona. També és un lloc on podràs gaudir d’una excel·lent oferta gastronòmica, variada i a bon preu. Molt recomanables l’Hotel Aneto (amb piscina climatitzada) i el restaurant La Parrilla.

A 7 km de Benàs està el poblet de Sarllé, proper a l’estació d’esquí Aramon-Cerler, que durant l’hivern és un destí indiscutible dels apassionats dels esports de neu, però que amb l’arribada del bon temps es converteix en un lloc excel·lent per practicar senderisme i muntanya.

Des de la zona d’Ampriu pots pujar fàcilment fins el mateix pic Cerler, una curiosa muntanya amb forma de piràmide, des d’on es gaudeix de fantàstiques vistes de 360º sobre altres pics dels Pirineus, entre ells l’Aneto. L’ascens es pot fer pels senderons de les pistes d’esquí, o bé amb els telecadires, com una excel·lent alternativa per a visitar la muntanya amb poc esforç.

En resum, un lloc ideal per al turisme en família i pels amants de la muntanya, i per a trobar tranquil·litat i repòs.


6- ESTANY DES CABIDORNATS (Pirineus de Lleida)

Text i foto: Miguel Loitxate, de Lonifasiko


Val d'Aran, senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


La Val d’Aran es muy especial para mí, y para muchos vascos. Tenemos la suerte de tener un acceso bastante rápido por Francia al valle donde nace el río Garona, y he tenido la suerte de practicar senderismo y esquiar allí muchas veces.

Es difícil quedarse con un solo rincón de este peculiar valle pirenaico, pero sí puedo asegurar que guardo muy buen recuerdo de los lagos de Colomers. 

Hay una ruta que une estos estanhs (‘lagos' en aranés), alguno artificial y otros naturales, y es una de las rutas de senderismo más sencillas y bonitas del valle de Arán, y de todo el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Para los más valientes y bien preparados, reseñar que en invierno esta ruta se puede realizar en raquetas de nieve.

Quizás sea esa combinación bucólica de tonos azules, verdes y las rocas de granito la que hacen a este rincón especial. Hilando más fino, dentro de los lagos, yo tengo mi preferido: el Estanh de Cabidornats. 

¿Serán sus tranquilas e inquietantes aguas, los felices renacuajos (‘cabidornat' es ‘renacuajo' en aranés) que allí habitan, o tendrán algo que ver los hipnóticos reflejos creados por las cumbres del macizo de Colomers? Qué más da.

 Es un sitio de los de parar y sentarse a reflexionar; la esencia de los Pirineos se concentra aquí para hacernos disfrutar del momento, de la montaña, y de la vida.


7- IBÓN DE PLAN (Pirineo Aragonés)

Text i foto: María Belén Abella, de Mis viajes y sensaciones


Senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus



En el Pirineo Aragonés podemos visitar muchos lagos de origen glaciar ubicados en entornos espectaculares, pero el Ibón de Plan, también conocido como Basa de la Mora, fue el lago que más nos gustó de todos los que visitamos en nuestro viaje al Pirineo.

Su fácil acceso en coche desde Saravillo nos permite disfrutar de un entorno natural de esta zona del Valle de Gistain, en la Comarca de Sobrarbe.

Se encuentra cobijado en un pequeño circo glaciar entre altas paredes rocosas de más de 2.600 metros de altura y rodeado de un bosque de abetos y pinos negros. Un entorno paisajístico espectacular donde merece la pena hacer una pequeña excursión de 1,5 kilómetros que rodea el ibón, para así contemplar este maravilloso y hermoso lago desde diferentes perspectivas.


8- MONTARDO (Pirineus de Lleida)

Text i foto: Jordi Canal-Soler, d' Apunts de viatge


Val d'Aran, Senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus



Amb 2833 metres d’alçada, el Montardo no és el cim més alt de la Val d’Aran, ni el més difícil, però és possiblement el més bonic.

Situat al fons de la vall de Valarties, la seva silueta s’eleva més de 1400 metres del fons del riu i es converteix en una de les grans cares nord del Pirineu que, encara que no tingui complicació d’escalada, és una de les més belles.

He pujat una quinzena de vegades al cim del Montardo, normalment sempre per la ruta de la presa de la Restanca el Lac deth Cap deth Pòrt i el Coll de Güellcrestada. I cada ascensió ha estat diferent: per l’època de l’any, la climatologia o la gent que m’hi acompanyava. 

També hi he pujat sol, amb xancletes i per a fer-hi un bivac estival. Però sempre hi ha una cosa que no ha canviat en el Montardo: les vistes. Un dels millors paisatges muntanyencs dels Pirineus, començant per la pròpia vall de Valarties estenent-se als peus fins al poble d’Arties i seguint amb la visió dels alts cims propers, com el Mauberme, els Besiberris o la Maladeta i l’Aneto coronant-la...


9 - AIAKO HARRIA, extremo occidental de los Pirineos (Gipuzkoa)

Text i foto: Haritz Rodríguez, de Tokitan

senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus



Cuando se habla o escribe sobre los Pirineos, a menudo tendemos a pensar en la parte oscense o catalana, y en menor medida en la navarra, y nos olvidamos frecuentemente de que esta cordillera se extiende entre el cabo de Eiger y el de Creus.

Al margen del imaginario pirenáico, Aiako Harria (Peñas de Aia en castellano) es un macizo que técnicamente pertenece al extremo más occidental de los Pirineos. Se trata de uno de los montes más populares de Gipuzkoa, y destaca por ser además la única mole granítica de este territorio. Eso quiere decir que se formó mucho antes que la mayoría de los montes vascos, y le confiere una apariencia espectacular.
 
El macizo lo conforman varias cumbres que se pueden encadenar fácilmente, con algún paso delicado para los menos acostumbrados, que se salva con la ayuda de una anilla fija. Hay diferentes opciones para ascender, tanto a pie como trepando (existe una vía llamada Basurdeen Begiratokia, el mirador de los jabalíes). Los caminos más concurridos parten desde el collado de Elurretxe o desde Aritxulegi, donde se puede dejar el coche.

Recomiendo la vuelta circular de unos 5 kilómetros que sale de Elurretxe y permite encadenar las cuatro cimas principales:  Erroilbide (832 m.) Txurrumurru (821 m.), Hirumugarrieta (809 m.) y Muganix (758 m). Situado entre Oiartzun e Irun, el cordal linda al sureste con Navarra, y en días despejados sus cimas ofrecen unas vistas privilegiadas de la desembocadura del Bidasoa y la bahía de Txingudi.


10 – PARQUE NACIONAL DE AIGÜESTORTES Y ESTANY DE SANT MAURICI (Pirineus de Lleida)

Text i foto: Mar Vara, de A un clic de la aventura



Pallars Sobirà, senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


Me resulta muy difícil elegir un lugar de los Pirineos que me guste especialmente, porque todavía no conozco ninguno que no me haya gustado. Pero ya que tengo que seleccionar uno solo, me voy a decantar por el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici, porque es el lugar en el que he visto alguno de los paisajes más impresionantes de montaña, y es el lugar de los Pirineos que acumula mayor cantidad de lagos de alta montaña, que aquí se denominan estanys.

El Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici se encuentra en el Pirineo catalán, al norte de la provincia de Lleida y dentro de la comarca del Pallars Sobirà. Se puede entrar al parque por dos sitios: por el Valle de Boí o por el pueblo de Espot, a través del Valle del río Escrita.

He visitado las dos zonas: en el Valle de Boí tengo que destacar sus maravillosas iglesias románicas, obra cumbre del románico catalán, declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO; y en el Valle del Escrita es ineludible hacer una ruta para ver el Estany de Sant Maurici y Els Encantats, las famosas montañas gemelas.


11- VALL DEL MADRIU-PERAFITA-CLAROR (Andorra)

Text i foto: Montse Delgado, de Petits viatgers


Senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


Un dels llocs del Pirineu que des de ben petita m’hi havien portat a caminar és la Vall del Madriu-Perafita-Claror, a Andorra. És una Vall que l’any 2004 va ser declarada Paisatge Cultural del Patrimoni Mundial per la Unesco.

Es tracta d’un camí de dificultad mitja les dues primeres hores fins arribar al Refugi de Font Verd i de més dificultad les 2/3 hores restants fins al Refugi de l’Illa on hi trobareu l’estany de l’Illa.

En aquest camí, a més a més de gaudir de les muntanyes i paisatges també trobareu Bordes i orris que mostren l’activitat ramadera i agrícola dels habitants de principis del segle passat, una mostra la veureu a Ràmio. Sens dubte, un lloc on gaudir del senderisme als Pirineus.


12- PORT DE LA BONAIGUA (Pirineu de Lleida)

Text i foto: Tania Baena, de La Guía de los Trotafurgos


Pallars Sobirà, senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus



El Port de la Bonaigua está entre el Pallars Sobirá y la Val d'Aran, a 2072 m. de altura.

A lo largo de la carretera del Port de la Bonaigua hay puntos desde los que hacer muchísimas actividades, tanto en invierno, si no está cerrada por nieve, como en verano.

En la cota 2072 y 1900 se encuentran los remontadores de la Bonaigua y la Peulla de las pistas de esquí de Baqueira, y en esta zona también hay unas excursiones impresionantes para hacer splitboard y raquetas de nieve hasta bien avanzada la primavera por su situación privilegiada.

Para hacer paseos accesibles para toda la familia el Valle de Gerber es ideal, considerado el bosque de abetos más importante de toda la Península Ibérica, con saltos de agua y lagos.

No podemos olvidar la bicicleta; tanto si eres de carretera como de montaña, en la Bonaigua encontrarás tu ruta.



13 –  PANTICOSA (Pirineo Aragonés)


Text: Cristina Rodríguez, de Ida y vuelta, blog de viajes




(foto obtinguda de flikr.com ; autor: Guillén Pérez)


Recuerdo los veranos pasados en Pirineos cuando era una niña de la edad aproximada de mi hijo. Tendría 11 ó 12 años cuando fuimos por primera vez a pasar unas cuantas semanas de agosto al Balneario de Panticosa.

El viaje era muy largo, tanto, que solíamos hacer noche en la provincia de Soria o en la de Zaragoza. Las carreteras distaban mucho de ser como ahora, eran los años 80, y el viaje se hacía algo pesado

El Balneario de Panticosa se sitúa en un circo de montaña en pleno valle de Tena (Huesca) y a él se accede por una sinuosa carretera desde el pueblo de Panticosa. Todavía, de vez en cuando aparecen noticias de que la carretera está cortada por la nieve.

Ahora cuenta con instalaciones modernas y llenas de glamour; pero entonces estaba formado por un conjunto de edificaciones de estilo “belle-epoque”. En un par de ellas había sendos hoteles, en otras restaurantes, alquiler de material deportivo en la de más allá. Era como un pequeño pueblo encantador a orillas de un lago.

Lo bueno de las vacaciones de Panticosa es que salíamos de la rutina de playa, que era más habitual. Entrábamos en contacto con la naturaleza pirenaica, visitábamos lugares diferentes y hacíamos deporte.

Además, yo hice pandilla con unos hermanos vascos a los que conocí en alguno de los campeonatos de tiro con arco que se organizaban. Había excursiones a pie a los ibones de los alrededores que duraban casi todo el día y eran la mar de divertidas.

Sin lugar a dudas, allí pasé algunos de los veranos más memorables de mi infancia, disfruté de la naturaleza y tenía la independencia ansiada muchas veces por los niños de ciudad.

Seguramente ahora sea más moderno, más cómodo y más caro pero no sé si tendrá el encanto de hace treinta años. ¡Ojalá sí!


14 - REFUGI JOSEP MARIA BLANC (Pirineus de Lleida)


Text: Amadeu Deu, de Amadeu Deu




(foto obtinguda de panoramio.com ; autor: Manuel Torras)


Carinyo. No puc més.
—Confia amb mi. No falta massa, un últim esforç i arribem.
—Això m’has dit fa una estona. On està el refugi? —, pregunta ell gairebé sense alè—. No saps el que pagaria per estar tombat a una cala del Cap de Creus.
—Ja hi haurà temps per això. Veus els arbres al fons del camí? Des d’allà es veu el llac i el refugi. T’encantarà. Pensa que ens espera una xemeneia encesa, sopar calent i el millor paisatge del Pirineu.
—Creu-me que aquesta me l’apunto. L’any que ves escullo jo les vacances, ja t’ho dic ara.

La parella camina uns centenars de metres. La neu esquitxa les fulles dels arbres, el silenci trencat pels seus passos embolica un paisatge de somni. Al girar un revolt apareix, de sobte, el refugi Josep Maria Blanc en la seva màxima esplendor, a un lloc privilegiat del llac Trullo.

—Mare de Déu. Es preciós —esbufega ell amb un somriure orgullós.
—Saps el millor de tot? —ella li agafa la mà i li dóna un petó tendre als llavis—. A l’estiu és encara més bonic.
—Ben pensat carinyo, saps què? L’estiu que ve tornem.



15 - PEDRAFORCA Y REFUGIO LLUÍS ESTASEN (Prepirineo de Barcelona)

Text i foto: Abilio Estefanía, de El lio de Abi


senderisme, els llocs més bonics dels Pirineus


En el Pirineo catalán y concretamente en la provincia de Barcelona, en el Parque Natural de Cadí-Moixeró, se encuentra una de las montañas míticas del Pirineo por su forma de dos cabezas que te llama a acercarte a ella sin ningún pretexto. 

Me refiero al Pedraforca (2.498 m.), pero no vamos a ver como se sube a ella, cosa que es para personas en buen estado físico y habituadas a la montaña, pero sí que vamos a dar un paseo hasta el refugio de Lluis Estasen a los pies del Pedraforca, pasando por la localidad de Saldes y llegando hasta el mirador de Gresolet, donde aparcaremos el vehículo.

El refugio de Lluis Estasen se encuentra dentro del itinerario de Cavalls del Vent, un recorrido circular que une varios refugios en los que poder hacer noche y más que recomendable para los amantes de la montaña.

Disfruta de la Naturaleza y de la Montaña, pero tenla mucho respeto.





dijous, 27 de juliol de 2017

DESCOBRINT MALLORCA EN 4 DIES (III): TALAIOTS, PATRIMONI MEDIEVAL, I SOL I PLATJA




Versión en español


English Version





Talaiots, Mallorca, Illes Balears, patrimoni cultural



El segon dia de la nostra escapada a Mallorca va ser molt més relaxat que no pas el dia inicial; en primer lloc perquè no vam haver de llevar-nos ben d’hora ben d’hora per anar a l’aeroport, en segon lloc perquè vam fer molt pocs km amb el cotxe – possiblement menys de 30 - ,  i en darrer lloc perquè vam tenir temps a fer una activitat tant “estressant” i tant original com és prendre el sol i banyar-nos a la platja.





Mapa amb la localització dels llocs visitats durant el 2n dia a Mallorca


Aquest és el resum del que vam veure i vam fer durant el nostre segon dia a Mallorca:


Necròpolis de Son Real


Talaiots, arqueologia, Mallorca, Illes Balears

Son Real és una gran finca pública de gairebé 400 hectàrees d'extensió situada al  nord-est de Mallorca.

Dins dels seus terrenys hi trobem diversos jaciments arqueològics de diferents períodes, essent el més important la necròpolis de Son Real, que vam poder visitar, i que té un accés lliure.

La necròpolis de Son Real és un impressionant jaciment talaiòtic estratègicament emplaçat a la vora del mar, amb una cronologia del S VII a C – I d C.

La necròpolis té unes 110 tombes, amb restes de més de 300 individus, i amb una variada tipologia: tombes de planta quadrada i circular (S VII-VI a C), i de planta de ferradura naviformes dels (S V a C), que obeeix al desig de construir la rèplica en miniatura de les navetes i talaiots.



Talaiots, arqueologia, Mallorca, Illes Balears



L’aixovar trobat a les tombes és força abundant i variat, consistent en armament, objectes de metall, os, vidre o ceràmica, i fins i tot restes de menjar, que possiblement estaven relacionades amb el ritual dels banquets funeraris.

El ric aixovar de moltes tombes ha fet suposar als arqueòlegs que ens trobem davant d’enterraments de les elits de les comunitats talaiòtiques, que vivien en poblats molt propers, alguns dels quals han estat excavats.

Com arribar a la Necròpolis de Son Real:


necròpolis de Son Real, arqueologia, talaiots, Mallorca, Illes Balears

El camí d'accés a la necròpolis de Son Real des de Son Bauló és un agradable passeig a la vora del mar


Hi ha 2 maneres d’arribar: des de l’aparcament de la Finca Pública de Son Real, situat al km 17,7 de la carretera Alcúdia- Artà  (Ma – 12); o bé des de l’Hotel Son Bauló, situat a primera línia de costa i gairebé a l’entrada de Can Picafort venint des d’Artà.

Si opteu per la 2a opció, per l’Hotel Son Bauló – la que vam triar nosaltres –, heu de tenir en compte que és un camí sense senyalitzar que va per la platja, amb algun tram una mica incòmode en què us enfonsareu a la sorra. En total són uns 45 minuts entre anar i tornar, i si aneu a ple estiu us recomano d’anar-hi aviat – tal com vam fer nosaltres-, o bé a darrera hora per evitar la forta calor.


Platja de Muro


les millors platges de Mallorca, Illes Balears, Parc natural de s'Albufera de Mallorca


Després de la visita cultural de la Necròpolis de Son Real vam dedicar-nos a fer una activitat molt “minoritària” a Mallorca, especialment a l’estiu: la platja.

Vam triar la Platja de Muroconsiderada com una de les 10 millors platges d’Espanya segons el conegut portal de viatges TripAdvisor, i situada molt a prop del nostre hotel a Can Picafort.

La Platja de Muro és una de les més extenses de tota Mallorca, amb més de 5 km de longitud, amb el valor afegit que una bona part de la platja està inclosa dins del Parc natural de s’Albufera de Mallorca, i per tant és possible banyar-se en una àmplia zona sense edificar, gaudint de la bellesa del sistema dunar i dels boscos de ginebrers i de pins.

La meva valoració personal de la platja és bona, amb aspectes molt positius com l'aigua ben neta i transparent, però té l’inconvenient de ser una platja un pèl estreta i de tenir una alta ocupació, de manera que  heu de tenir present que si voleu evitar la massificació, haureu de d'anar al bell mig de la zona situada dins del parc natural, el sector anomenat d’es “Comú de Muro”, el més allunyat dels aparcaments.

Com arribar a la Platja de Muro


Les millors platges de Mallorca, Illes Balears


El seu accés no té pèrdua, atès que des de la carretera Alcúdia- Artà  (Ma-12) hi ha diverses sortides senyalitzades que hi porten.

Nosaltres vam  deixar el cotxe a l’aparcament situat al costat de l’Hotel Iberostar Albufera Playa, que està a tocar del parc natural i del sector d'es "Comú de Muro", i a menys de 5 minuts a peu de la platja. És un aparcament relativament petit, i nosaltres vam tenir la sort de poder trobar lloc, perquè un cotxe acabava de sortir.

Alcúdia


Mallorca, Illes Balears, Patrimoni Cultural


La darrera visita del dia va ser Alcúdia, una vila interessantíssima a nivell patrimonial, atès què el seu nucli històric conserva molts monuments, essent el més destacat les seves muralles medievals, que continuen dempeus en bona part del seu perímetre.

Les muralles ( o murades) d’Alcúdia són del S XIV, i les va ordenar construir el rei Jaume II de Mallorca a finals de S XIII amb la doble finalitat de protegir la ciutat i com a refugi dels habitants del nord de l’illa en cas de possibles atacs per mar.

Uns 2 segles més tard, durant el regnat de Felip II, va ser aixecat un segon recinte fortificat per tal de poder defensar-se amb garanties dels atacs de les noves armes d’artilleria, però aquestes segones muralles van ser enderrocades a finals de S XIX.

Una part de les muralles medievals és visitable, de manera que podeu passejar pel seu camí de ronda, que és un bon mirador de la ciutat i dels voltants.

Mallorca, Illes Balears, Patrimoni cultural



A més de les muralles, el centre històric mereix un detingut passeig, amb els seus carrers estrets i empedrats, i cases senyorials, algunes de les quals són de finals de l’Edat Mitjana.
Durant el nostre passeig pel nucli antic d’Alcúdia ens vam sorprendre de trobar molt poca gent, cosa que ens va permetre gaudir més de la visita d'aquesta vila que ens va recordar a la medieval Montblanc del Camp de Tarragona.

Fora del recinte emmurallat d’Alcúdia, hi trobareu un altre element patrimonial de gran interès: la ciutat romana de Pollentia. Nosaltres no hi vam entrar, perquè ja estava tancada, però de totes maneres és un jaciment arqueològic que des de l’exterior s’aprecia força bé, excepte el teatre romà, que queda amagat.



Arqueologia, Alcúdia, Mallorca, Illes Balears, Patrimoni Cultural


Ciutat romana de Pollentia, Alcúdia


Consell gastronòmic


Finalitzo amb una recomanació gastronòmica: a Can Picafort, situat entre Artà i Alcúdia, vam dinar al restaurant  Can Tomeu, un negoci familiar local de cuina casolana, amb molt bona relació qualitat preu, ideal per a qui vulgui tastar la gastronomia de la zona i no desitji anar als típics restaurants de platja de cuina internacional destinats als turistes, que són la immensa majoria a Can Picafort.
Tot i ser dissabte vam poder dinar el menú de migdia a un preu de 10 euros (tarifes de juny de 2016).
Ens va sorprendre que no és dels millors valorats a Tripadvisor, perquè ocupa el lloc 40 d’un total de 70 restaurants a Can Picafort.







divendres, 7 de juliol de 2017

DESCOBRINT MALLORCA EN 4 DIES (II): PALMA I CAPOCORB VELL




Versión en español


English Version






Mallorca, Illes Balears


El 1r dia de la nostra escapada a Mallorca  va ser una esgotadora jornada dedicada íntegrament al turisme cultural, amb la visita a Palma, la capital de l’illa, i al jaciment prehistòric de Capocorb Vell.





Mapa amb la localització dels 2 indrets que vam visitar durant el 1r dia de la nostra escapada a Mallorca



PALMA


Mallorca, Illes Balears


Mallorca és una illa amb molts tresors, tant naturals com culturals, i entre els darrers no hi ha dubte que es troba Palma, la seva capital.

Palma és una ciutat que té més de 2.000 anys d’història, amb abundants testimonis del seu brillant passat, però més enllà de l’interès històric i artístic que puguin tenir els seus principals monuments, el que més em va agradar és el nucli antic a nivell global, que forma un notable conjunt. Malgrat que pugui semblar una paradoxa, el centre històric de Palma, declarat conjunt historicoartístic l’any 1964, és d’un eclecticisme arquitectònic tant sorprenent com interessant, perquè hi podem trobar tant monuments de l’època de domini àrab o d’estil gòtic, com elegants immobles del  S XIX i modernistes.

Atesa la gran quantitat de monuments, edificis i museus de gran interès que hi ha al centre històric de Palma considero molt complicat sintetitzar-ho en uns paràgrafs i per això bàsicament em centraré en l’època medieval, la que considero més interessant a nivell monumental.

Muralles de Palma


Mallorca, Illes Balears


Les ciutats que en un passat remot van ser importants van tenir muralles, i Palma no és una excepció, tot i que només queda dempeus una petita part, perquè la majoria van ser enderrocades a inicis de S XX.

El primer recinte emmurallat de Palma és d’època romana – la ciutat havia estat fundada l’any 123 a C per Quint Cecili Metel-, i se’n conserva algun petit tram de mur.

La primera ampliació important de la muralla de Palma va ser en època de domini islàmic (902-1229), i posteriorment a finals de S XVI es produeix la 2a ampliació.

Si feu un tomb pel centre històric de Palma, és possible veure diferents trams de muralles i baluards, tant de la 1a com de la 2a ampliació.

Banys àrabs


Palma, Mallorca, Illes Balears


A nivell arquitectònic és el llegat més important que es conserva dels 3 segles de domini islàmic a Palma.

El conjunt possiblement sigui de la 1a meitat de S XII i és l’únic que es conserva dels 5 banys medievals citats a les fonts escrites.

La sala principal, destinada als banys calents,  té un encant especial, amb 12 columnes que sustenten la cúpula central.

Catedral


Mallorca, Illes Balears, art gòtic


Ens trobem davant d’una de les grans catedrals gòtiques d’Espanya, construïda entre els S XIII i XVI. De totes maneres el gòtic no és l'únic estil artístic present a la catedral, perquè tant Antoni Gaudí com el pintor Miquel Barceló hi han deixat el seu segell personal a l’interior del temple. Malauradament nosaltres només ens vam limitar a contemplar l’exterior de la catedral.

A unes poques passes de la catedral hi trobareu 2 altres monuments de gran interès, tots dos d’origen medieval: el Palau de l’Almudaina i el Palau del Bisbe. Aquest darrer allotja a una part de les seves dependències el Museu Diocesà.

Llotja


Mallorca, Illes Balears, Art gòtic


Junt amb la Catedral – i amb el permís del Palau de l’Almudaina – és l’altra gran joia del gòtic del centre històric de Palma.

Les obres de la Llotja s’iniciaren l’any 1426 sota la direcció de l’arquitecte i escultor mallorquí Guillem Sagrera, contractat pel Col.legi dels Mercaders, que havia obtingut el permís del Rei Martí l’Humà per a construir un nou edifici.

El resultat va ser una gran obra mestra del gòtic civil i va ser font d’inspiració per a la construcció de la Llotja de València, que és Patrimoni de la Humanitat.

Convents i esglésies


Palma, Mallorca, Illes Balears

El centre històric de Palma té també esglésies i convents interessants, alguns d’ells fundats poc després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I l’any 1229, com Sant Jaume, Santa Creu, Santa Clara i Santa Eulàlia. No obstant algun convent com el de Santa Clara va ser objecte de reformes posteriors que van alterar l’estil gòtic inicial.


El Call


Mallorca, Illes Balears


El Call és la zona de la ciutat on residien els jueus a l’Edat Mitjana, i a Palma hi va haver una important comunitat jueva, que es va instal.lar al Call Major, al Nord-est del nucli medieval de Palma, tot i que també de forma més testimonial al Call de l’Almudaina i al Callet.

De l’antic esplendor medieval del Call Major de Palma malauradament queden pocs testimonis, perquè l’any 1391 va ser assaltat i saquejat i molts edificis van ser devorats per les flames. De totes maneres és una zona que us recomano de visitar, perquè és molt tranquil.la.

Modernisme de Palma


Palma, Mallorca, Illes Balears

El modernisme va tenir una forta implantació a Palma, i sóc conscient que cometo una gran injustícia dedicant-hi només unes poques línies a una de les grans sorpreses de la nostra visita a Palma. Entre els edificis modernistes més destacats que podeu trobar passejant pel centre històric de Palma hi ha el Gran hotel de Palma, de Domenech i Montaner, o els Magatzems el Águila. Si voleu ampliar informació aquí teniu aquest interessant enllaç a la Ruta modernista de Palma.



Castell de Bellver


Palma, Mallorca, Illes Balears

El castell de Bellver és el monument de Palma que completa la trilogia dels grans poders medievals: eclesiàstic (la Catedral), burgesia (la Llotja) i noblesa-militar (castell de Bellver).

Va ser construït a inicis de S XIV i la seva planta és molt original, perquè és circular, un fet poc habitual en els castells medievals.

Malgrat estar situat en un elevat turó als afores de Palma, i que no tingui un accés immediat amb transport públic (autobusos 3, 20, 46 i 50 + 20 minuts a peu), val la pena visitar-lo, tant pel seu interès històrico-artístic com per les vistes que té de Palma i els voltants.


Dades pràctiques de Palma


Si voleu ampliar informació, aquí us deixo l’enllaç a aquesta guia complerta de l’Ajuntament de Palma en format PDF que inclou moltes dades pràctiques.
- Guia de Palma



Capocorb Vell


Mallorca, Illes Balears, Arqueologia, talaiots


Capocorb Vell és un jaciment arqueològic que s’emmarca dins la cultura talaiòtica - especialment abundant a la veïna Menorca - i està situat a uns 35 km de Palma, al municipi de Llucmajor.

Capocorb Vell és el poblat talaiòtic més gran de Mallorca i el seu estat de conservació és relativament bo, amb restes de tres talaiots circulars, dos quadrats i vint-i-vuit habitatges quadrangulars.

A més a més aquest bon estat de conservació ha fet possible datar amb precisió la fase talaiòtica del poblat, perquè van poder recollir-se algunes mostres de les bigues de fusta per a la datació radio carbònica, que va donar una cronologia inicial de finals de II mil.leni aC.

Quant a la cronologia final, cal precisar que el poblat va estar habitat de forma gairebé continuada fins a l’Edat Mitjana.

Capocorb Vell va ser la cirereta del pastís a un fantàstic primer dia a l’illa de Mallorca.

Per a finalitzar, i si voleu ampliar coneixements, aquí teniu aquest interessant enllaç al jaciment talaiòtic de Capocorb Vell.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...