divendres, 20 de gener de 2017

UNA RUTA ARQUEOLÒGICA PEL VALLÈS ORIENTAL (BARCELONA)

Versión en español


English Version








Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, ruta arqueològica, patrimoni cultural català



El Vallès Oriental és una comarca catalana amb importants contrastos: d'una banda la indústria amb totes la seves infraestructures està fortament implantada a bona part del territori; però  no és menys cert que alguns espais naturals emblemàtics de la província de Barcelona es localitzen en aquesta comarca: el Montseny, el Montnegre, el Corredor, la Serralada Litoral, o els Cingles de Bertí.

En aquest marc geogràfic l’home ja s’hi va instal.lar durant el Paleolític, en què s’han documentat i excavat uns pocs jaciments, com el de Can Garriga, a Bigues i Riells.

En canvi el període Neolític (V- III Mil.lenis a C) hi ha deixat moltes més restes, igual que l’època ibèrica i romana ( I Mil.leni aC – S V dC).

Precisament atès que el període  ibèric i romà estan molt ben representats al Vallès Oriental, he triat 4 jaciments que corresponen a aquestes 2 apassionants etapes de la història antiga.




Mapa amb els jaciments arqueològics de la ruta



Abans de començar amb la ruta arqueològica us donaré alguns consells:

És una ruta que podeu realitzar perfectament en una sola jornada si veniu des de Barcelona, perquè el jaciment més allunyat, el Puig del Castell de Samalús, és a només 43 km de la Ciutat Comtal. De totes maneres a finals de tardor i inicis d'hivern, quan els dies són més curts, haureu de matinar per tal de poder visitar els 4 jaciments sense presses.

Heu de portar calçat apte per a caminar (calçat de trekking recomanable), perquè hi ha 2 jaciments en què no hi podreu arribar amb cotxe, i un d’ells, el Puig del Castell de Samalús, únicament és accessible per un sender que té trams amb fort pendent.



Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, Catalunya, ruta arqueològica, patrimoni cultural català

La ruta també us permetrà gaudir del paisatge, com aquest que es contempla des del Puig del Castell de Samalús


- No espereu jaciments molt espectaculars i amb grans restes com Empúries o Ullastret, perquè podríeu quedar decebuts. No obstant la ruta pot deixar ben satisfets als qui us agradi l’arqueologia i als qui busqueu conèixer nous jaciments, i també als amants dels bons paisatges, perquè els 2 poblats ibèrics de la ruta tenen molt bones vistes.

Bé, comencem amb la ruta:




1 – Poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)

(Marcat al mapa amb la A)



Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, Catalunya, ruta arqueològica, patrimoni cultural català


Al capdamunt d’un turó situat als contraforts meridionals del Montseny els ibers van construir un poblat fortificat cap el S V aC, i va estar ocupat fins a mitjan de S I aC, moment en què va ser abandonat.

Les excavacions arqueològiques, iniciades l’any 2011, han posat al descobert una part del perímetre de la muralla, que en algun punt concret es conserva força bé, amb parets que superen els 2 m d’alçada.

Les grans dimensions i la complexitat de les estructures defensives trobades fins el moment han fet creure als arqueòlegs que ens trobem davant de la ciutat ibèrica de Lauro,  un important "oppidum", que va arribar a encunyar moneda pròpia –poques ciutats tenien aquesta capacitat-. En aquest sentit aquesta hipòtesi es veuria reforçada amb el fet que més del 75% de les monedes trobades amb la inscripció Lauro s’han localitzat en un radi inferior a 30 km del jaciment.

Si us interessa ampliar informació aquí teniu l’enllaç a aquest article del poblat ibèric del  Puig del Castell de Samalús.



Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, Catalunya, ruta arqueològica, patrimoni cultural català

Detall d'una torre de la muralla del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús



Com arribar:

Des de la Garriga cal agafar la carretera BP-5107 direcció Cànoves i Samalús. Poc després de passar el petit nucli de Samalús,  al km 37.5, i al mig d’una recta que fa lleugera pujada, us haureu  de desviar a ma esquerra. Hi ha un petit rètol que indica  “Centre Cívic” i “Poblat ibèric”. Després d’aparcar el vehicle a una gran explanada de seguida trobareu les indicacions del sender local que hi puja, el  SL-C 89.
El sender té alguns trams amb fort pendent, i per això us torno a aconsellar d’anar amb un bon calçat per a caminar. L’horari teòric és de 45 minuts, però si esteu mínimament en forma hi podeu pujar en 30-35 minuts.





2- Vil.la romana de Can Terrers (la Garriga)

(Marcat al mapa amb la B)


Vallès Oriental, Catalunya, ruta arqueològica




Al S I aC a la Garriga es va construir una vil.la romana, tot aprofitant les òptimes condicions d’aquesta zona del Vallès, tant naturals (una plana al.luvial amb molt bon potencial per a l’agricultura) com de comunicació ( molt a prop hi passava la via romana que connectava Barcino amb Ausa -la Vic romana-).

La part que s’ha conservat millor són les termes, en què es poden apreciar amb més o menys dificultats les diferents parts: apodyterium (vestidor), tepidarium (bany tebi), caldarium (bany calent)...

Els materials recuperats a les excavacions arqueològiques, iniciades als anys 60 del S XX, han posat de manifest que la vil.la va estar ocupada fins el S V dC i cal destacar que s'han trobat restes d’escultura, de pintura mural i d’inscripcions sobre marbre.





Una última recomanació: si no heu estat a la Garriga, la visita a la vil.la romana és molt bona excusa per a fer un tomb pel municipi, que té un patrimoni cultural molt interessant, especialment de l’època modernista.


Com arribar:

La vil.la romana és als afores de la Garriga, i si veniu per la C-17, haureu d’agafar la sortida de “la Garriga Sud”. De seguida anireu trobant cartells que indiquen la direcció del jaciment, que és al costat de la carretera.



3- Termes romanes (Caldes de Montbui)

(Marcat al mapa amb la C)



Vallès Oriental, Catalunya, ruta arqueològica, patrimoni cultural català




Caldes de Montbui és una població que destaca per les surgències d’aigües termals, amb un total de 12 fonts, en què l’aigua emergeix a una temperatura que arriba als 74 C en el cas de la Font del Lleó, una de les temperatures més altes de tota Europa.

Aquest fenomen natural no va passar desapercebut als romans, que van construir-hi unes monumentals termes, que es conserven parcialment.

No es coneix amb exactitud la data de construcció de l’edifici termal, ubicat a la plaça de la Font del Lleó, però per l’estil arquitectònic la cronologia possiblement sigui d’època d’August (finals S I aC).

La part més important que es conserva de les termes correspon a una piscina rectangular (11,60 x 6,60 m) d’opus signinum, amb grades als quatre costats, i rodejada d’una galeria perimetral amb arcs de mig punt i volta de canó. Fins l’any 1956 aquestes restes arqueològiques estaven integrades dins les dependències de l’antic ajuntament, moment en què una reforma urbanística va enderrocar l’edifici de l’ajuntament, i va fer possible que les termes fossin ben visibles des de qualsevol punt de la plaça.

De totes maneres no són les úniques restes que es conserven de les termes romanes, perquè tant al subsòl de l’antic Hospital de Santa Susanna (actualment la seu del Museu Thermalia), com al subsòl del Balneari Rius i del Balneari Broquetas han aparegut diverses estructures d’època romana.


termes romanes, Vallès Oriental, Catalunya, ruta arqueològica, patrimoni cultural català

La plaça de la Font del Lleó, amb les termes romanes en 1r terme, i al fons el Balneari Broquetas



Si voleu ampliar informació aquí us deixo l’enllaç a aquest interessant article de les Termes romanes de Caldes de Montbui.


A l’igual que la Garriga, Caldes de Montbui té un interessant patrimoni cultural, amb diferents elements tant d’època medieval, com de finals de S XIX i inicis de S XX, quan anar a prendre banys d’aigües termals als balnearis es va posar de moda entre les classes més benestants. Per tant us aconsello de donar un tomb pel nucli antic de la població.



Com arribar:

No té pèrdua, perquè la plaça de la Font del Lleó és al “rovell de l’ou” del nucli antic de Caldes de Montbui.




4- Poblat ibèric de la Torre Roja (Caldes de Montbui)

(Marcat al mapa amb la D)



Caldes de Montbui, Vallès Oriental, ruta arqueològica, patrimoni cultural català




Gairebé al capdamunt del Turó de la Torre Roja trobem aquest homònim assentament ibèric, situat a 1’5 km en línia recta a l’Oest de Caldes de Montbui.

La fase inicial del poblat  és de mitjan de S VI aC i va estar ocupat ininterrompudament fins a finals de S I aC, moment en què s’abandona, i que possiblement coincideix amb la fundació del nou nucli termal de Caldes de Montbui.
No obstant a l’Alta Edat Mitjana el poblat va tornar a ser ocupat i va construir-se la Torre Roja, una estructura defensiva circular, que dóna nom al poblat. Precisament existeix una llegenda medieval vinculada amb la Torre Roja, que narra l’ultratge que suposadament van patir 6  donzelles en època de Guifré el Pelós.

El material arqueològic d’època ibèrica trobat al poblat ha aportat informació molt interessant, i ha permès documentar un taller dedicat a la metal.lúrgia del ferro, un àmbit destinat a magatzem de cereals o líquids (vi, oli o cervesa), i uns enterraments perinatals (nens nascuts morts o morts al poc temps de néixer) sota el paviment d’algunes cases.


Caldes de Montbui, Vallès Oriental, ruta arqueològica, patrimoni cultural català



Si voleu ampliar informació, aquí teniu l’enllaç a aquest interessant article del poblat ibèric de la Torre Roja.


Com arribar

Des de Plaça de Taunusstein de Caldes de Montbui, al costat del camp de futbol municipal, surt un sender senyalitzat amb marques blanques i grogues de 3 km de recorregut. Inicialment és pista i l’1.5 km inicials són aptes per a turismes que no siguin gaire baixos. 
Si feu tot el recorregut a peu tardareu 1 – 1’15 hores.






  

divendres, 13 de gener de 2017

DESCOBRINT L'ALSÀCIA (III): UNA RUTA PEL PARC NATURAL "DES BALLONS DES VOSGES"


Versión en español


English Version







Alsàcia, França, senderisme



En el tercer dia del nostre viatge per l’Alsàcia  vam fer una ruta que ens va endinsar pel Sud dels Vosges, un massís muntanyós orientat de Nord a Sud, paral.lel al Rin, i amb una longitud total d’uns 180 km.

Les muntanyes dels Vosges són d’alçades modestes, essent el Grand Ballon el cim més alt amb 1.424 m, i tenen gran biodiversitat, amb un clar predomini dels boscos, que ocupen un 60% del total de la superfície del massís.

És degut a aquests valors naturals que una bona part del Sud del Vosges gaudeix de la protecció legal com a Parc natural des Ballons des Vosges.

Una manera de conèixer el Parc natural és a través de l’anomenada “Route des Crêtes, una carretera de muntanya que amb un recorregut total de 89 km  travessa el Parc de Nord a Sud gairebé seguint la carena del massís dels Vosges, i per tant amb molt bones vistes.


Ballon d'Alsace, Par natural des Ballons des Vosges, Alsàcia, França, senderisme

Monument als "demineurs"(artificiers que desactivaven les mines), Ballon d'Alsace.
Els vosges van ser escenari de diversos combats durant les 2 Guerres Mundials 


Aquesta històrica ruta va ser oberta pel l’exèrcit francès durant la 1a Guerra Mundial amb l’objectiu de desplaçar amb eficàcia les tropes a través dels Vosges, que des del Tractat de Frankfurt, signat l’any 1871, havien esdevingut la frontera  entre França i Alemanya. Per tant  els Vosges van ser una zona estratègica durant la 1a Guerra Mundial, i hi van tenir lloc nombrosos combats entre l’exèrcit francès i l’alemany.

Després d’aquest breu apunt històric, us detallo l’itinerari que vàrem fer:



Mapa amb la nostra ruta pel Parc natural des Ballons de Vosges




Ballon d’Alsace 

(Marcat amb la B al mapa)

Parc natural des ballons des Vosges, Alsàcia, França, senderisme



Amb una alçada de 1.247 m és un dels cims principals del Vosges, però sorprenentment la Route des Cretes no hi passa. De fet nosaltres vam arribar-hi per error, perquè el vam confondre amb el Grand Ballon, que en alguns mapes i webs apareix escrit com a Grand Ballon d’Alsace.

De totes maneres és un indret que us recomano de visitar, tant per les espectaculars vistes, com per la història que s’hi amaga, o per l’interès natural i astronòmic.

Davant la manca d’evidències tant arqueològiques com escrites cal ser prudent, però molt possiblement el Ballon d’Alsace va ser a l’Antiguitat un santuari i un observatori astronòmic celta dedicat al culte del déu Belenos.

La toponímia recolzaria aquesta hipòtesi, perquè alguns dels cims més importants dels Vosges s’anomenen Ballon en francès, i Belchen en alemany, mots que deriven de Belenus, el déu celta del sol, la llum i el foc.

Parc natural des Ballons des Vosges, Alsàcia, França, senderisme

Espectaculars vistes des del Ballon d'Alsace, que possiblement va ser un santuari celta fa més de 2.000 anys



Així mateix cal destacar que durant els equinoccis i els solsticis es produeix una alineació de la sortida del sol respecte altres Ballons o Belchen, tant dels Vosges com del Jura i de la Selva Negra, un fenomen astronòmic que possiblement coneixerien els celtes.

En la història més recent va ser un lloc estratègic en les 2 Guerres Mundials del S XX; per això un monument anomenat “des Demineurs” (els artificiers) erigit l’any 1952 recorda els 500 francesos i centenars d’italians, polonesos i alemanys que hi van morir o van patir importants mutilacions durant la 2a Guerra Mundial en  l’intent de desactivar les mines que havia enterrat l’exèrcit alemany a la zona.

La carretera us deixa a uns centenars de metres del punt geodèsic del Ballon d’Alsace, però no us aconsello de pujar-hi directament des de l'aparcament, sinó de fer com nosaltres, un petit itinerari circular senyalitzat d'1'5 hores de durada. Només pel gran panorama que contemplareu ja val la pena de fer-lo, però heu de tenir en compte que a l’hivern hi neva força, i si no porteu raquetes de neu possiblement no podreu realitzar aquest itinerari. De fet nosaltres vam tenir la sort d’anar-hi  un desembre amb molt poca neu.

L´unic aspecte negatiu del Ballon d’Alsace és que és un indret “humanitzat”, tot i que de forma lleu, perquè a l’hivern s’explota com a estació d’esquí, tant alpí com de fons, i a peu de carretera hi trobareu algunes edificacions i remuntadors.


Grand Ballon 

(Marcat amb la D al mapa)


Route des Crêtes, Parc natural Ballons des Vosges, Alsàcia, França, senderisme

A punt d'arribar al cim del Grand Ballon


Un cop vam  poder agafar la Route des Crêtes, el primer lloc important que vam trobar venint des del Sud és el Grand Ballon, el punt més elevat de tots els Vosges, a 1.424 m.

En condicions normals no hi haguéssim pogut accedir, perquè habitualment la Route des Crêtes és tancada a causa de la neu des de mitjan de novembre fins inicis de maig, i a més durant la temporada d’esquí alguns trams d’aquesta carretera són aprofitats com a pistes d’esquí nòrdic i alpí. Per tant heu de tenir en compte que malgrat que la carretera estigui neta de neu, les barreres romanen baixades durant tot l’hivern, amb cartells que adverteixen del risc de traspassar-les.

La pujada al Grand Ballon és un curt i agradable passeig d’uns 20 minuts des de l’aparcament, i durant el camí alguns cartells adverteixen que es tracta d’un espai natural protegit molt sensible, i que per tant és prohibit caminar fora dels senders senyalitzats.

Si les vistes des del Ballon d’Alsace són impressionants, des del Grand Ballon ho són encara més, perquè en un dia clar podreu contemplar els alps francesos i suïssos, la Selva Negra, el Jura, així com bona part de la Plana Alsaciana.
Malauradament nosaltres no vam poder gaudir d’aquest panorama, perquè el cim estava emboirat i a més hi bufava un fort vent glacial.

Route des Crêtes, Parc natural Ballons des Vosges, Alsàcia, França, senderisme

"Monument des Diables Bleus" enmig de la boira al cim del Grand Ballon


Dalt del cim hi trobareu 2 construccions: la 1a i la més “aparatosa” és un radar de l’aviació civil amb una immensa cúpula, instal.lat l’any 1997. Al menys els constructors van tenir el petit detall de col.locar-hi una gran taula d’orientació als peus d’aquesta infraestructura.

La 2a construcció és el “ Monument des Diables Bleus”, dedicat al regiment francès dels “chasseurs” que hi va combatre durant la 1a Guerra Mundial.


Col de la Schlucht

(Marcat amb la E al mapa)



Route des Crêtes, Parc natural Ballons des Vosges, Alsàcia, França, senderisme

Panorama des de la Route des Crêtes poc abans d'arribar al Col de la Schlucht




Amb una alçada de 1.139 és un dels ports emblemàtics dels Vosges, i està situat aproximadament al km 60 de la Route des Crêtes venint des del Sud.

No és un lloc especialment bonic, perquè hi ha una estació d’esquí, i a diferència de la del Ballon d’Alsace aquesta està molt més edificada.

Així mateix el Col de la Schlucht és el punt de partida per a fer diverses excursions a peu pels Vosges, de les que destaca "le Sentier des Roches" , un dels senders més bonics i espectaculars de tot el massís, però heu de tenir en compte que no és f'àcil i que té alguns trams exposats i aeris.

Malauradament des del Col de la Schlucht ens veiem obligats a abandonar la Route des Cretes, perquè el dia s'ha emboirat i ha començat a plovisquejar. Per tant baixem per la carretera direcció Munster




Munster

(Marcat amb la F al mapa)



Route des Crétes, Parc natural Ballons des Vosges, Alsàcia, França, Mercats de Nadal, senderisme


Munster és una històrica població de l'Alsàcia, atès que va ser la seu d'una important abadia benedictina, fundada a mitjan de S VII. De fet Munster deriva del mot llatí "monasterium".


Així mateix és coneguda per ser una de les portes d'entrada del Parc natural des Ballons des Vosges i especialment  perquè dóna nom al formatge Munster, distingit amb el prestigiós segell  AOC (Apellation Origine Contrôlée), l'equivalent a les DO d'Espanya

A nivell monumental no és especialment interessant, i el més destacat és la gran església protestant del S XIX, les escasses ruïnes de l'antiga abadia benedictina, i algunes cases amb l'entramat de fusta.


Mercats de Nadal, Parc natural des Ballons des Vosges, Alsàcia, França, senderisme

L'animat Mercat de Nadal de Munster


Malgrat això va valdre la pena haver-nos-hi aturat, perquè vam poder passejar per l'animat mercat de Nadal, que encara estava obert. Òbviament és un mercat molt més petit que el de Colmar, però cal reconèixer que té el seu encant, i vam poder veure'l tant amb llum solar, com il.luminat per la nit.

Des de Munster vam posar fi a una magnífica jornada pel Parc natural des Ballons des Vosges.








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...