dijous, 23 de març de 2017

4 RUTES FAMILIARS A PEU PEL BERGUEDÀ



Versión en español


English Version






Alt Berguedà, senderisme, rutes a peu per Catalunya, art romànic



Novament tornem al Berguedà, una comarca catalana per la què sento una especial debilitat, com molts ja sabeu.

Aquesta vegada us proposo 4 excursions a peu pel Berguedà, totes 4 fàcils i de curta o mitja durada, això vol dir que són aptes per a totes les edats, fins i tot per als més petits de la casa; de tal manera que us permetrà descobrir el territori “a foc lent” i sense presses.

Així mateix les excursions triades són de  diversa temàtica i per a tots els gustos: natura, art, història, religió...

Alguna de les rutes, com la de Queralt, són d’indrets molt emblemàtics i coneguts de la comarca; altres són més desconegudes pel gran públic en general, tot i que és possible que els que residiu o hagueu nascut al Berguedà les conegueu.

Atès que són excursions majoritàriament de curta durada i atès que al Berguedà les distàncies no són gaire grans, podeu optar per combinar 2 d'elles en un mateix dia i fer una al mati i l'altra per la tarda. 
D'aquesta manera la ruta 1 combinaria molt bé amb la 3, i la ruta 2 amb la 4.




Mapa amb la localització de les 4 rutes


Bé, som-hi amb aquestes 4 propostes:


1 – Via del Nicolau (Parc natural del Cadí-Moixeró)



Via del Nicolau, Alt Berguedà, Parc natural del Cadí-Moixeró, senderisme, rutes a peu per Catalunya


La Passarel.la del Nicolau, un espectacular pont penjant situat a la Via del Nicolau


La Via del Nicolau segueix el traçat de l’antiga via del ferrocarril que va començar a ser construïda l’any 1914 per Tomàs Nicolau i Prieto, el propietari de la serradora de Berga, amb la finalitat de transportar entre Gisclareny i Guardiola de Berguedà la fusta talada als boscos de la zona.

Després de moltes dècades d’abandonament, l’any 2010 l’Ajuntament de Bagà i el Parc natural del Cadí-Moixeró van reobrir el traçat, amb la finalitat de poder-ne gaudir en forma de passejada a peu o bé amb BTT.

La via té una longitud total de 6 km i un desnivell de poc més de 300 m, amb inici (o final ) a Sant Joan de l’Avellanet i final a Guardiola de Berguedà; i el seu recorregut amaga algunes sorpreses, com són 3 túnels i 2 ponts, un dels quals és la Passarel.la del Nicolau, un espectacular pont penjant de més de 35 m de longitud.

La Via del Nicolau travessa bells paratges boscosos del sector meridional del Parc natural del Cadí-Moixeró, i ofereix bones panoràmiques tant de la vall del riu Bastareny així com dels cims principals de la Serralada del Moixeró.

Si us agrada l’art romànic, a Sant Joan de l’Avellanet hi ha una petita ermita romànica, i molt a prop del final (o inici), a Guardiola de Berguedà, hi ha el monestir de Sant Llorenç prop Bagà, una de les joies del romànic de la comarca.


Via del Nicolau, Bagà, Parc natural del Cadí-Moixeró, Alt Berguedà, senderisme, rutes a peu per Catalunya


Panorama que es contempla des de la Via del Nicolau, al Parc natural del Cadí-Moixeró


Dades pràctiques

Com arribar: Cal anar fins a Bagà per la carretera C-16, i un cop a Bagà seguir les indicacions de “Gisclareny”, situat a uns 12 km de Bagà. Un cop hagueu agafat la carretera local que va a Gisclareny, i  uns 600 m després de creuar el riu Bastareny per un pont, haureu d’agafar una desviació ben senyalitzada  a mà esquerra que va a Sant Joan de l’Avellanet, on haureu d’aparcar el cotxe. L’inici de la ruta a peu o amb BTT també està ben senyalitzat i s'agafa uns 100 m abans de l’edifici de l’Ecomuseu de Sant Joan de l'Avellanet.

La tornada es fa pel mateix camí, per tant heu de tenir en compte que seria un total de 12 km.
De totes maneres si no voleu fer el recorregut sencer, podeu fer la part més interessant, la que va de Sant Joan de l’Avellanet fins a Bagà, aproximadament la meitat del tram.



2 – Camí de ronda de Queralt


Camí de ronda de Queralt, Alt Berguedà, rutes a peu per Catalunya, senderisme


Santa Maria de Queralt



El Santuari de Santa Maria de Queralt és un dels grans referents espirituals del Berguedà, i a més a més és un excel.lent mirador, motiu pel qual és també conegut com el “balcó de Catalunya”, atès que està ubicat gairebé al capdamunt de la Serra de Queralt.
Des del Santuari estant podreu contemplar Berga, l'embassament de la Baells, la Catalunya Central, Montserrat, el Montseny, la Mola, i fins i tot el Collsacabra en dies clars.

Un camí de ronda permet donar la volta en sentit horari a una part de la Serra de Queralt i és molt interessant no només a nivell paisatgístic – al llarg del camí hi trobareu diversos miradors -  sinó també de natura, perquè podreu apreciar els diferents canvis de vegetació: dels alzinars i hàbitats mediterranis dels assolellats vessants meridionals, a les pinedes i faigs de les obagues.

L’itinerari està molt ben senyalitzat, amb diferents plafons explicatius, i la longitud total aproximada és de 2 km, amb un desnivell petit, tot i que haureu de superar alguns trams d’escales, especialment els 1rs metres, els que separen el parking del Santuari.


Alt Berguedà, senderisme, rutes a peu per Catalunya


El camí de ronda de Queralt


Opcionalment des del Camí de Ronda podeu pujar a la  “Santa Cova”, un petit oratori, que segons la llegenda va ser el lloc on un pastor va trobar la imatge de la Mare de Déu de Queralt. 

L’autèntica imatge de la Mare de Déu és una talla gòtica del S XIV que es venera a l’església barroca del Santuari de Queralt.

Si teniu ganes d’allargar el recorregut, podeu començar l’itinerari a Berga, però heu de tenir en compte que la pujada fins el Santuari de Queralt són més 400 m de desnivell amb trams de fort pendent.

Com arribar:

Des de Berga no té pèrdua arribar fins al Santuari de Queralt, atès que hi trobareu molts indicadors de la carretera que va fins a Queralt.



3- Fageda de les Espinedes


Malanyeu, Alt Berguedà, excursions a peu per Catalunya, senderisme


La Serra del Catllaràs, situada a l’Alt Berguedà, és un massís calcari d’alçades modestes – el punt més elevat no arriba als 1.800 m -, però amb una rica i variada biodiversitat que inclou tant hàbitats mediterranis com alpins.

Al tractar-se d’un espai natural menys popular i menys freqüentat que el proper Parc natural del Cadí-Moixeró qualsevol dels seus paratges tenen gairebé assegurats la pau i la tranquil·litat.

Un dels meus racons preferits del Catllaràs és la Fageda de les Espinedes, un petit paradís situat molt a prop del poble de Malanyeu, al vessant occidental de la Serra del Catllaràs.
És una fageda de reduïdes dimensions, però molts dels seus faigs són centenaris i superen els 30 m d’alçada.

La tardor és una de les millors èpoques per anar-hi, perquè podreu gaudir del fantàstic espectacle natural dels canvis de colors de les fulles dels arbres caducifolis.
De totes maneres l’estiu també és un bon moment, perquè la densa ombra que proporcionen les fulles dels faigs serà un bon refugi contra les elevades temperatures caniculars.



Alt Berguedà, rutes a peu per Catalunya, senderisme


La fageda de les Espinedes a la tardor


Com arribar:

Heu d’agafar la carretera C-16 (la carretera/autovia del Túnel del Cadí), i una mica abans d’arribar al km 110 us haureu de desviar a mà dreta per una carretera que indica “Malanyeu”. Després de 4 km de pujada haureu d’aparcar a l’entrada del poble, just al costat de les antigues escoles i d’un petit camp de futbol.

Des de les escoles de Malanyeu surt una ampla pista - els primers metres són asfaltats- en lleugera pujada direcció est, que haureu de seguir a peu. Uns 10 minuts després trobareu una bifurcació, si bé tant la pista de l'esquerra com la de la dreta hi arriben, amb la diferència que la de la dreta és més curta i a la vegada té una pujada més directa i pronunciada.
Durant el camí gaudireu de bones vistes tant de la bonica i solitària vall de Malanyeu, com del Pedraforca.
Tardareu uns 30-40 minuts en arribar a la fageda, i la tornada es fa pel mateix lloc.



4 – El romànic d’Avià i l’Estany de Graugés



Ruta del romànic, Berguedà, senderisme, rutes a peu per Catalunya


Santa Maria d'Avià


Avià és un petit municipi del Baix Berguedà, situat a 6 km de Berga, que té 3 esglésies romàniques dins del seu terme municipal.
La ruta que us proposo passa per 2 d’aquestes esglésies, essent Santa Maria d’Avià l’inici del recorregut, 
Santa Maria d’Avià és una petita església romànica ja documentada al S X, situada a uns 300 m del nucli d’Avià, i és especialment important a nivell pictòric, perquè el frontal de l’altar és una obra mestra de la pintura romànica del 1200, amb influències bizantines i elements que ja són del romànic de transició.
Si voleu visitar l’interior de l’església, heu de demanar les claus a la masia del costat

A partir de Santa Maria d’Avià haureu de seguir les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut GR1, i també els rètols que indiquen direcció “Obiols”.
Uns 500 m després de sortir arribareu al llogaret de Graugés, i us haureu de desviar del GR1 i girar a la dreta, tot seguint les indicacions per arribar a l’Estany de Graugés, un bonic paratge al què val la pena acostar-s’hi per a passejar i reposar uns minuts a la vora de les seves aigües. Des de la desviació del GR1 tardareu menys de 5 minuts en arribar-hi.

Després de la visita a l’Estany de Graugés haureu de retornar pel mateix camí i reprendre el GR1, fins que arribareu a Sant Vicenç d’Obiols, el final de la ruta.



Ruta del romànic, Berguedà, senderisme, excursions a peu per Catalunya


Sant Vicenç d'Obiols


Sant Vicenç d’Obiols és la segona església romànica de la ruta, i a nivell arquitectònic és més interessant que Santa Maria d’Avià, perquè encara conserva molts elements preromànics.
Així mateix als voltants de l’església encara és ben visible una necròpolis amb tombes antropomorfes excavades a la roca.

La tornada es fa pel mateix camí, i aproximadament són un total de 10 km, amb un desnivell molt baix, inferior als 200 m.


Com arribar

Heu d’anar fins a Avià des de Berga per la carretera C-26 i entrar-hi. Un cop a Avià trobareu les indicacions per a arribar a Santa Maria d’Avià, on haureu d’aparcar el cotxe.








dijous, 16 de març de 2017

DESCOBRINT LA TOSCANA MEDIEVAL I ARQUEOLÒGICA: AREZZO I CORTONA




Versión en español


English Version







Itàlia, patrimoni cultural, arqueologia, etruscs



Durant el 4t dia del nostre viatge per la Toscana vam fer una ruta per la província d’Arezzo, en què vam visitar 2 ciutats amb un excepcional patrimoni de més de 2.000 anys d’història: Arezzo i Cortona.







AREZZO


Arezzo va ser una de les Ciutats-Estat més importants d’Etrúria, i va formar part de la Lliga Etrusca, que va dominar bona part del nord i centre d’Itàlia a mitjan del I Mil.leni aC. Segons diverses fonts la Lliga Etrusca va estar constituïda per 12 ciutats, si bé en algunes èpoques van poder ser fins a 15 ciutats.


Toscana, etruscs, arqueologia, Itàlia


Piazza Grande, Arezzo


Roma va prendre el relleu dels etruscs i Arretium (l’Arezzo romana) en va esdevenir una ciutat important, molt especialment en la producció de ceràmica, perquè dels tallers aretins en van sortir al S I aC les primeres peces de “Terra Sigillatta”, la primera ceràmica de la història en ser fabricada i comercialitzada a gran escala, un equivalent – salvant distàncies – als mòbils Samsung dels nostres dies, els líders de la telefonia mòbil a nivell mundial.

Gairebé 20 segles més tard la ceràmica ha deixat pas a l’orfebreria, essent Arezzo un dels centres més importants d’Itàlia. Per tant, si sou uns apassionats/des de les joies d’or i teniu un compte corrent que fa goig, Arezzo és la ciutat ideal per a vosaltres.

Si anem al terreny monumental i artístic, Arezzo és una ciutat interessantíssima amb un bonic nucli antic, que encara conserva abundants testimonis del seu brillant passat; i afortunadament va quedar al marge dels bombardejos dels aliats durant la 2a Guerra Mundial, que van afectar especialment la part moderna d’Arezzo.

D'aquesta manera encara queden dempeus una part de les muralles i algunes portes medievals del centre històric, que està presidit per la Fortalesa Medicea, del S XVI.


Etruscs, arqueologia, Toscana, Itàlia

Porta San Lorentino (S XVI), una de les portes de l'antiga muralla d'Arezzo


Si us endinseu pels estrets i costeruts carrers del nucli antic, hi trobareu racons amb molt encant, en què hi destaca la “Piazza Grande”, una de les places medievals que més ens va agradar de la Toscana. Aquesta plaça del XIII té una característica inclinació, i va ser reformada al S XVI, quan s’hi va afegir el monumental “Palazzo delle Logge”, del famós arquitecte Giorgio Vasari.

No obstant la plaça té altres edificis medievals de gran interès, com la  Torre Faggiolana o la casa-torre dels Lappoli.


Piazza Grande, Etruscs, Giorgio Vasari, Toscana, Itàlia


Arcades del "Palazzo delle Logge, de l'arquitecte Giorgio Vasari (S XVI), Arezzo


En un dels extrems de la plaça hi trobareu un altre monument emblemàtic d’Arezzo: la bella església romànica de Santa Maria della Pieve, dels S XII-XIII, de la què us aconsello dedicar una especial atenció a la decoració escultòrica de la portalada de la façana principal, que representa els treballs relacionats amb els diferents mesos de l’any.


Art romànic, Toscana, Itàlia, escultura romànica


Detall de les escultures romàniques de l'arquivolta de Santa Maria della Pieve, Arezzo


Malauradament quan nosaltres vam visitar Arezzo la Piazza Grande tenia graderies metàl·liques, atès que s’hi havia de celebrar en pocs dies una de les festes d’origen medieval més populars de la Toscana, la  “Giostra del Saracino” (Justa del Sarraí).

Un altre bonic indret del centre històric que mereix una aturada és la “Piazza della Libertà”, un gran espai públic que comparteixen en gran harmonia el “Duomo” o  catedral (S XIII – XVI) i el “Palazzo Comunale” o Ajuntament (S XIV), els símbols dels 2 grans poders de l’Edat Mitjana: l’espiritual i el terrenal respectivament.


toscana, Itàlia,


El "Palazzo Comunale" d'Arezzo (S XIV)


Si continueu per l’Arezzo medieval tampoc podeu passar per alt la “Basilica di San Francesco” (S XIII – XIV), que conté els famosos frescos de la Llegenda de la Veracreu, del pintor italià del “Quattrocento” Piero Della Francesca.
Per entrar a la Basílica i contemplar els frescos cal pagar 8 euros (preus de 2017), si bé existeix un tiquet combinat de 12 euros que a més a més permet visitar la Casa Vasari, el Museu Medieval i el Museu Arqueològic.



Toscana, etruscs, arqueologia, Itàlia


Ruïnes de l'Amfiteatre romà d'Arezzo


Precisament aquest darrer museu és l’excusa perfecta per a fer una altra visita molt recomanable i també relacionada amb el patrimoni arqueològic: l’amfiteatre romà, que és a tocar del museu Arqueològic. De fet el museu ocupa una part de les antigues i desaparegudes graderies de l’amfiteatre.
De l’antic monument es conserven unes poques estructures i el seu traçat el.líptic.


No em puc estar de fer una petita menció al setè art, el cinema, perquè  algunes seqüències de la magnífica pel.lícula italiana La Vida és Bella, guanyadora de  3 Oscars l’any 1999, van ser rodades pels carrers del nucli antic d’Arezzo.



Una de les escenes rodades a Arezzo de "l'oscaritzat" llargmetratge italià "La Vida és Bella"


Òbviament Arezzo té més elements d’interès, i si voleu tenir un coneixement més exhaustiu de la ciutat, aquí teniu un útil enllaç a un mapa interactiu d’Arezzo


Informació pràctica (aparcament gratuït )

He cregut que és molt útil facilitar aquesta informació, dedicada als que arribeu a Arezzo amb cotxe, perquè no és fàcil trobar-hi aparcament gratuït i que no hagueu de caminar gaire fins arribar al centre històric.

En aquest cas nosaltres vam poder aparcar a la Via Bologna, un carrer sense zona blava i a uns 200 m de la Porta San Lorentino, una dels antigues portes de la muralla medieval  d’Arezzo.



CORTONA



Cortona, Arezzo, etruscs, Edat Mitjana, Toscana, Itàlia



Cortona va ser la visita que vam fer després de sortir d’Arezzo, situada a només 30 km d'aquesta última població.

Malgrat que tècnicament es consideri una ciutat – la seva població supera els 20.000 habitants –, el centre històric de Cortona, protegit per la muralla, s’ha mantingut intacte i ben separat de la part moderna, situada al pla.
Per tant  Cortona és més un poble gran que no pas una ciutat.



Toscana medieval, Itàlia




Al meu parer el gran atractiu de  Cortona no és tant el valor artístic i patrimonial dels seus monuments, sinó més el seu conjunt i la seva situació enlairada i dominant, que aprofita molt bé la topografia del terreny, i que permet gaudir d'unes vistes privilegiades dels paisatges de l'entorn.
És per això que heu de tenir present que us fareu un fart de pujar i baixar carrers ben costeruts, una incomoditat o un atractiu més de la ciutat, segons com es miri.


Cortona, Arezzo, Toscana, etruscs, Edat Mitjana, Itàlia


La situació estratègica de Cortona fa que les vistes siguin espectaculars




A l’igual que Arezzo, Cortona té més de 2.000 anys d’antiguitat, essent la muralla d’origen etrusc una de les manifestacions més visibles d’aquest origen tan antic.

Un cop franquejada la muralla per alguna de les seves portes, ens endinsarem a la Cortona medieval, que té com a centre neuràlgic la bonica "Piazza della Repubblica", presidida pel "Palazzo Comunale", del S XII, i modificat i ampliat al S XVI.

La Piazza della Repubblica no només va ser l’espai públic de referència de la Cortona medieval, sinó també de la Cortona romana, atès que és on estava ubicat el fòrum.




Toscana medieval, Itàlia


La Piazza della Repubblica i el "Palazzo Comunale" (S XII), Cortona


A partir d’aquí us recomano de perdre-us per qualsevol dels seus estrets i costeruts carrers medievals, que tenen molt encant.
Malauradament vam arribar a Cortona que quedava poca estona de llum solar, i vam trobar tant els museus com la majoria d’esglésies i el Duomo tancats.
Com a compensació vam poder contemplar una fantàstica posta de sol, i la il.luminació nocturna d’alguns carrers, que de nit tenen un encant especial.


No puc finalitzar sense dedicar algunes línies addicionals a la Cortona etrusca, perquè a més de la muralla s’han conservat altres elements d’aquesta època, bàsicament monuments funeraris.



Etruscs, arqueologia, Toscana, Itàlia


La Tanella Angori, monument funerari del S II aC (Cortona)


Afortunadament vam tenir temps de fer un petit tast de la Cortona  arqueològica i vam poder visitar la Tanella Angori i la Tanella di Pitagora, 2 construccions funeràries del període hel.lenístic ( S II aC) i situades a uns 2 km del nucli antic de Cortona.




dimecres, 8 de març de 2017

BISKUPIN, LA "POMPEIA DE POLÒNIA"




  Versión en español



 English version





La Pompeia de Polònia, arqueologia, Edat del Ferro



Biskupin és un jaciment arqueològic  situat a la vora del llac homònim, a uns 90 km de Poznan, al Voivodat (regió) de Cuiàvia i Pomerània, al centre-oest de Polònia.

L’excepcional estat de conservació d’algunes zones del jaciment li ha valgut el mereixedor sobrenom de la “Pompeia de Polònia”, però a Biskupin no van ser les cendres volcàniques del Vesuvi les que van preservar els materials arqueològics, sinó que van ser les aigües i les torberes del llac.


La Pompeia de Polònia, Edat del Ferro, arqueologia


Les aigües del llac de Biskupin han fet possible l'òptim estat de conservació de bona part del jaciment



El jaciment va ser descobert l’any 1933 per un jove professor d’una escola local que havia anat d’excursió per la zona amb els seus alumnes, i quan els arqueòlegs van anar a inspeccionar les troballes in situ, de seguida van adonar-se de la importància de Biskupin, de manera que a l’any següent ja van començar les campanyes d’excavacions arqueològiques.

Les espectaculars restes que s’anaven descobrint al  jaciment de seguida van transcendir més enllà de les fronteres de Polònia, fins el punt que durant la 2a Guerra Mundial i la invasió del país per part de les tropes del Tercer Reich, un equip d’arqueòlegs alemanys va continuar les excavacions a Biskupin, amb la intenció de poder demostrar que era un antic poblat germànic, i així tenir més arguments per “justificar” i “legitimar” la invasió de Polònia.

Després de la 2a Guerra Mundial el nou govern comunista de Polònia va tornar a donar un fort impuls a les campanyes d’excavacions, que van durar fins 1974.


La Pompeia de Polònia, arqueologia, Lusacià

Reconstrucció parcial del poblat de l'Edat del Ferro de Biskupin 


Actualment Biskupin és un jaciment modèlic en molts aspectes, perquè és un gran projecte que integra no només els treballs arqueològics de desenterrar les restes, sinó també la reconstrucció de les cabanes neolítiques i del poblat de l’Edat del Ferro, l’arqueologia experimental (granja, cultiu, i taller de ceràmica tal com es feia ), una escola d’aprenentatge per als estudiants universitaris (realitzat a la dècada dels 50 del S XX), el museu, i una gran fira arqueològica anual oberta a tots el públics. Alguns d’aquests projectes han rebut el finançament de la Unió Europea





La Pompeia de Polònia, Edat del Ferro, Lusacià, arqueologia


Mapa del jaciment arqueològic de Biskupin
(Font: biskupin.pl)



Si ens centrem en  la visita al jaciment, en primer lloc cal comentar que a grans trets està distribuït en 4 grans àrees:

1-cabanes neolítiques
2-“oppidum” de l’Edat del Ferro
3-poblat medieval
4-museu.

Ara farem un breu recorregut per cadascun d’aquests espais, seguint un ordre cronològic, que serà el mateix que si visiteu el jaciment en el sentit horari de les agulles del rellotge:

1- Cabanes neolítiques de Biskupin



La Pompeia de Polònia, arqueologia


Òbviament és la fase més antiga del jaciment, que correspon a l’època en què l’home va aprendre a conrear cereals i a domesticar els animals.

En aquest sector hi trobareu la rèplica de 2 cabanes del Neolític mitjà ( 4000 aC aprox.) construïdes in situ, tot respectant la planta original, que tenia forma de trapezi allargat amb una longitud de gairebé 30 metres.



La Pompeia de Polònia, arqueologia


Interior d'una de les cabanes neolítiques de Biskupin


Una de les 2 cabanes és un petit museu, amb plafons explicatius i algunes vitrines amb objectes del neolític trobats durant les excavacions. Malauradament alguns dels plafons estan escrits únicament en polonès, de manera que no podíem entendre’ls.

L’altra cabana és una fidel recreació de l’espai interior d’un habitatge del neolític, i a més a més una persona vestida de l’època hi fa demostracions amb eines prehistòriques de com es preparava el menjar– quan nosaltres hi vam anar molia cereals per a fer farina-.



2- Oppidum de l'Edat del Ferro de Biskupin



La Pompeia de Polònia, arqueologia, Lausacià



És la part més coneguda i més espectacular de tot Biskupin, perquè han reconstruït parcialment un poblat de la cultura lusaciana, que es va estendre per Polònia, Est d’Alemanya i Nord de Txèquia i d’Eslovàquia durant el Bronze Final i la 1a Edat del Ferro.

Tal com he comentat abans, bona part de les estructures i materials de fusta de l’antic poblat s’han preservat molt bé gràcies a que les aigües del llac i les torberes van evitar la seva putrefacció.

Tot aquest material ha aportat una informació excepcional, que ha permès conèixer l’urbanisme, la tècnica constructiva tant de les cases com de la muralla, la seva cronologia i les diferents fases d’ocupació, quina economia tenien, com s’alimentaven, el nombre aproximat d’habitants...



La Pompeia de Polònia, arqueologia, Lausacià

Carrer del poblat de l'Edat del Ferro de Biskupin


Al S VIII aC, quan va aixecar-se l’assentament de l’Edat del Ferro, Biskupin era una illa i això va condicionar la seva construcció per tal de protegir les cases de la humitat i del fred: es calcula que van ser necessaris més de 8.000 m3 de fusta de pi i de roure que no només va emprar-se per a construir una complexa muralla i les cases, sinó també per a pavimentar els carrers.

Quant a l’estructura i dimensions del poblat cal destacar que va tenir una única porta d’entrada, protegida per una gran torre, i a la que s’accedia des de la riba del llac per un llarg pont de fusta.

El poblat tenia una forma el.líptica, estava íntegrament protegit per la muralla de fusta,  i un carrer resseguia tot el seu perímetre interior. A més a més hi havia 11 carrers transversals, paral.lels entre ells, i just davant la porta d’entrada, la plaça, l’únic espai més o menys ampli que hi hauria a tot el recinte, que va ser resultat d’un urbanisme ben planificat prèviament.



La Pompeia de Polònia, arqueologia, Lausacià



Del total d’11 carrers i més de 100 cases que hi va haver, s’ha reconstruït 2 files senceres de cases de fusta adossades, la porta d’accés al poblat i una bona part de l’empallissada, aproximadament la meitat.

Una altra dada molt significativa de l’urbanisme de Biskupin és que les cases tenien la mateixa planta i totes eren molt similars entre sí, un indicador de que no van existir grans jerarquies ni diferències socials entre els seus habitants.

La Pompeia de Polònia, arqueologia, Lausacià

Interior d'un dels habitatges del poblat lausacià de Biskupin


De l’economia cal destacar algunes dades interessants:  l’alimentació venia bàsicament de l’agricultura (blat, sègol, pèsols, mongetes, llenties) i de la ramaderia  (més del 75% de les restes de fauna són d’espècies domèstiques), tot i que s’han trobat restes d’ictiofauna (peixos), que també formaria part de la dieta.

Sorprenentment el poblat va tenir una vida relativament curta, uns 150 anys, des de mitjan de S VIII a C fins a inicis de S VI a C, en què el poblat va abandonar-se, essent la causa més probable l’augment del nivell de les aigües del llac. De totes maneres és molt probable que hi intervinguessin altres factors, com una incursió escita, perquè a les excavacions arqueològiques es va trobar un nivell de destrucció i incendi.


3- Poblat medieval de Biskupin



La Pompeia de Polònia, arqueologia


En la meva opinió és la part menys interessant del jaciment arqueològic, perquè és el sector que vaig trobar més “artificial”, tot i que els altres també ho són, és clar.

El poblat medieval és un senzill nucli d’unes 10-12 cabanes de fusta que formen un cercle al voltant d’una gran plaça central. Algunes de les cabanes han estat adaptades com a tallers d’antics oficis de l’Edat Mitjana, com el de forner, i fins i tot hi trobareu una petita granja amb alguns animals.

El poblat medieval va estar habitat entre els S VIII i XI, moment en què pateix un incendi per causes desconegudes, i posteriorment s’abandona definitivament.


4- El Museu de Biskupin



La Pompeia de Polònia, arqueologia, Lausacià




El jaciment de Biskupin té un petit museu, en què s’exposen algunes de les peces trobades a les excavacions, així com una explicació de la història dels treballs de recerca arqueològica, acompanyada d’abundant i interessant documentació gràfica: fotografies antigues, retalls de diaris...

D’altra banda hi ha una maqueta amb la hipotètica reconstrucció a escala del poblat de l’Edat del Ferro.

La Pompeia de Polònia, arqueologia, Lausacià

Secció del museu dedicada a la història del vestit


Finalment el museu té una curiosa secció dedicada a la història del vestit, amb uns maniquins que porten vestits de diferents etapes de la humanitat: des del Neolític, passant per Egipte, Roma i Edat Mitjana, fins l’època actual.

Un dels elements que formen part d’aquesta secció del museu és una gran passarel.la, destinada a desfilades de models amb vestits antics, que es fan ocasionalment.




Dades pràctiques



La Pompeia de Polònia, arqueologia, Lusacià


Horaris: El jaciment obre tots els dies de 8.00 a 18.00 ( a l’hivern tanquen quan es fa fosc).

Preus (vigents l’any 2017): 10 zl per persona l’entrada normal + 7 zl pel parking si veniu amb cotxe (els altres vehicles tenen una tarifa diferent)


Com arribar amb transport públic:

Existeix un autobús de línia que arriba tant a Znin com a Gasawa, poblacions situades respectivament a 10 km i a 2 km de Biskupin.

Des de Znin i des de Gasawa podeu agafar un altre autobús de línia que us deixarà a Biskupin, o bé un petit tren turístic que només funciona entre maig i setembre.

Així mateix Gasawa és a només 2 km de Biskupin, de manera que podríeu fer aquest recorregut a peu.

Altres dades:

-Opcionalment podeu fer un petit creuer amb vaixell pel llac de Biskupin, a un preu de 7 zl.

-Us aconsello dedicar un mínim de 2’5 hores per visitar el jaciment, atès que té una extensió de 24 hectàrees, i òbviament millor si porteu calçat còmode per a caminar.

-Si us interessa ampliar informació de les dades pràctiques, us deixo aquest enllaç a la versió en anglès de la web oficial del  jaciment de Biskupin.

-Finalment us deixo aquest interessant video del Youtube amb molta documentació gràfica dels treballs arqueològics realitzats a Biskupin al llarg de la història




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...