BISKUPIN, LA "POMPEIA DE POLÒNIA"

Biskupin és un jaciment arqueològic  situat a la vora del llac homònim, a uns 90 km de Poznan, al Voivodat (regió) de Cuiàvia i Pomerània, al centre-oest de Polònia.

L’excepcional estat de conservació d’algunes zones del jaciment li ha valgut el mereixedor sobrenom de la “Pompeia de Polònia”, però a Biskupin no van ser les cendres volcàniques del Vesuvi les que van preservar els materials arqueològics, sinó que van ser les aigües i les torberes del llac.

Les aigües del llac de Biskupin han fet possible l'òptim estat de conservació de bona part del jaciment

El jaciment va ser descobert l’any 1933 per un jove professor d’una escola local que havia anat d’excursió per la zona amb els seus alumnes, i quan els arqueòlegs van anar a inspeccionar les troballes in situ, de seguida van adonar-se de la importància de Biskupin, de manera que a l’any següent ja van començar les campanyes d’excavacions arqueològiques.

Les espectaculars restes que s’anaven descobrint al  jaciment de seguida van transcendir més enllà de les fronteres de Polònia, fins el punt que durant la 2a Guerra Mundial i la invasió del país per part de les tropes del Tercer Reich, un equip d’arqueòlegs alemanys va continuar les excavacions a Biskupin, amb la intenció de poder demostrar que era un antic poblat germànic, i així tenir més arguments per “justificar” i “legitimar” la invasió de Polònia.

Després de la 2a Guerra Mundial el nou govern comunista de Polònia va tornar a donar un fort impuls a les campanyes d’excavacions, que van durar fins 1974.

Reconstrucció parcial del poblat de l'Edat del Ferro de Biskupin 

Actualment Biskupin és un jaciment modèlic en molts aspectes, perquè és un gran projecte que integra no només els treballs arqueològics de desenterrar les restes, sinó també la reconstrucció de les cabanes neolítiques i del poblat de l’Edat del Ferro, l’arqueologia experimental (granja, cultiu, i taller de ceràmica tal com es feia ), una escola d’aprenentatge per als estudiants universitaris (realitzat a la dècada dels 50 del S XX), el museu, i una gran fira arqueològica anual oberta a tots el públics. Alguns d’aquests projectes han rebut el finançament de la Unió Europea

Mapa del jaciment arqueològic de Biskupin

(Font: biskupin.pl)

Si ens centrem en  la visita al jaciment, en primer lloc cal comentar que a grans trets està distribuït en 4 grans àrees:

1-cabanes neolítiques

2-“oppidum” de l’Edat del Ferro

3-poblat medieval

4-museu.

Ara farem un breu recorregut per cadascun d’aquests espais, seguint un ordre cronològic, que serà el mateix que si visiteu el jaciment en el sentit horari de les agulles del rellotge:

1- Cabanes neolítiques de Biskupin

Òbviament és la fase més antiga del jaciment, que correspon a l’època en què l’home va aprendre a conrear cereals i a domesticar els animals.

En aquest sector hi trobareu la rèplica de 2 cabanes del Neolític mitjà ( 4000 aC aprox.) construïdes in situ, tot respectant la planta original, que tenia forma de trapezi allargat amb una longitud de gairebé 30 metres.

Interior d'una de les cabanes neolítiques de Biskupin

Una de les 2 cabanes és un petit museu, amb plafons explicatius i algunes vitrines amb objectes del neolític trobats durant les excavacions. Malauradament alguns dels plafons estan escrits únicament en polonès, de manera que no podíem entendre’ls.

L’altra cabana és una fidel recreació de l’espai interior d’un habitatge del neolític, i a més a més una persona vestida de l’època hi fa demostracions amb eines prehistòriques de com es preparava el menjar– quan nosaltres hi vam anar molia cereals per a fer farina-.

2- Oppidum de l'Edat del Ferro de Biskupin

És la part més coneguda i més espectacular de tot Biskupin, perquè han reconstruït parcialment un poblat de la cultura lusaciana, que es va estendre per Polònia, Est d’Alemanya i Nord de Txèquia i d’Eslovàquia durant el Bronze Final i la 1a Edat del Ferro.

Tal com he comentat abans, bona part de les estructures i materials de fusta de l’antic poblat s’han preservat molt bé gràcies a que les aigües del llac i les torberes van evitar la seva putrefacció.

Tot aquest material ha aportat una informació excepcional, que ha permès conèixer l’urbanisme, la tècnica constructiva tant de les cases com de la muralla, la seva cronologia i les diferents fases d’ocupació, quina economia tenien, com s’alimentaven, el nombre aproximat d’habitants...

Carrer del poblat de l'Edat del Ferro de Biskupin

Al S VIII aC, quan va aixecar-se l’assentament de l’Edat del Ferro, Biskupin era una illa i això va condicionar la seva construcció per tal de protegir les cases de la humitat i del fred: es calcula que van ser necessaris més de 8.000 m³ de fusta de pi i de roure que no només va emprar-se per a construir una complexa muralla i les cases, sinó també per a pavimentar els carrers.

Quant a l’estructura i dimensions del poblat cal destacar que va tenir una única porta d’entrada, protegida per una gran torre, i a la que s’accedia des de la riba del llac per un llarg pont de fusta.

El poblat tenia una forma el.líptica, estava íntegrament protegit per la muralla de fusta,  i un carrer resseguia tot el seu perímetre interior. A més a més hi havia 11 carrers transversals, paral.lels entre ells, i just davant la porta d’entrada, la plaça, l’únic espai més o menys ampli que hi hauria a tot el recinte, que va ser resultat d’un urbanisme ben planificat prèviament.

Del total d’11 carrers i més de 100 cases que hi va haver, s’ha reconstruït 2 files senceres de cases de fusta adossades, la porta d’accés al poblat i una bona part de l’empallissada, aproximadament la meitat.

Una altra dada molt significativa de l’urbanisme de Biskupin és que les cases tenien la mateixa planta i totes eren molt similars entre sí, un indicador de que no van existir grans jerarquies ni diferències socials entre els seus habitants.

Interior d'un dels habitatges del poblat lausacià de Biskupin

De l’economia cal destacar algunes dades interessants:  l’alimentació venia bàsicament de l’agricultura (blat, sègol, pèsols, mongetes, llenties) i de la ramaderia  (més del 75% de les restes de fauna són d’espècies domèstiques), tot i que s’han trobat restes d’ictiofauna (peixos), que també formaria part de la dieta.

Sorprenentment el poblat va tenir una vida relativament curta, uns 150 anys, des de mitjan de S VIII a C fins a inicis de S VI a C, en què el poblat va abandonar-se, essent la causa més probable l’augment del nivell de les aigües del llac. De totes maneres és molt probable que hi intervinguessin altres factors, com una incursió escita, perquè a les excavacions arqueològiques es va trobar un nivell de destrucció i incendi.

3- Poblat medieval de Biskupin

En la meva opinió és la part menys interessant del jaciment arqueològic, perquè és el sector que vaig trobar més “artificial”, tot i que els altres també ho són, és clar.

El poblat medieval és un senzill nucli d’unes 10-12 cabanes de fusta que formen un cercle al voltant d’una gran plaça central. Algunes de les cabanes han estat adaptades com a tallers d’antics oficis de l’Edat Mitjana, com el de forner, i fins i tot hi trobareu una petita granja amb alguns animals.

El poblat medieval va estar habitat entre els S VIII i XI, moment en què pateix un incendi per causes desconegudes, i posteriorment s’abandona definitivament.

4- El Museu de Biskupin

El jaciment de Biskupin té un petit museu, en què s’exposen algunes de les peces trobades a les excavacions, així com una explicació de la història dels treballs de recerca arqueològica, acompanyada d’abundant i interessant documentació gràfica: fotografies antigues, retalls de diaris...

D’altra banda hi ha una maqueta amb la hipotètica reconstrucció a escala del poblat de l’Edat del Ferro.

Secció del museu dedicada a la història del vestit

Finalment el museu té una curiosa secció dedicada a la història del vestit, amb uns maniquins que porten vestits de diferents etapes de la humanitat: des del Neolític, passant per Egipte, Roma i Edat Mitjana, fins l’època actual.

Un dels elements que formen part d’aquesta secció del museu és una gran passarel·la, destinada a desfilades de models amb vestits antics, que es fan ocasionalment.

Dades pràctiques

Horaris: El jaciment obre tots els dies de 8.00 a 18.00 ( a l’hivern tanquen quan es fa fosc).

Preus (vigents l’any 2017): 10 zl per persona l’entrada normal + 7 zl pel parking si veniu amb cotxe (els altres vehicles tenen una tarifa diferent)

Com arribar amb transport públic:

Existeix un autobús de línia que arriba tant a Znin com a Gasawa, poblacions situades respectivament a 10 km i a 2 km de Biskupin.

Des de Znin i des de Gasawa podeu agafar un altre autobús de línia que us deixarà a Biskupin, o bé un petit tren turístic que només funciona entre maig i setembre.

Així mateix Gasawa és a només 2 km de Biskupin, de manera que podríeu fer aquest recorregut a peu.

Altres dades:

-Opcionalment podeu fer un petit creuer amb vaixell pel llac de Biskupin, a un preu de 7 zl.

-Us aconsello dedicar un mínim de 2’5 hores per visitar el jaciment, atès que té una extensió de 24 hectàrees, i òbviament millor si porteu calçat còmode per a caminar.

-Si us interessa ampliar informació de les dades pràctiques, us deixo aquest enllaç a la versió en anglès de la web oficial del  jaciment de Biskupin.

-Finalment us deixo aquest interessant video del Youtube amb molta documentació gràfica dels treballs arqueològics realitzats a Biskupin al llarg de la història