dissabte, 28 de juliol de 2012

Andorra: 3 dies al país de les muntanyes, dels rius, dels estanys i de la (in)tranquilitat


Vall d'Incles, Andorra, trekking, senderisme

La Vall d'Incles, Principat d'Andorra





  Versión en español


 English version

1r dia, dissabte 7 de juliol

Petit viatge realitzat al juliol de 2012 decidit pocs dies abans: el preu de l’hotel i la relativa proximitat a BCN van ser factors decisius. Tanmateix havíem valorat anar a la Val d’Aran, però són gairebé 2 hores més de camí, i a més va influir el fet de tenir “deutes pendents” amb alguna excursió per les muntanyes andorranes.

No anem directes a Andorra, si no que ens desviem uns pocs km. a l’Alt Urgell a l’alçada de Coll de Nargó per a dedicar-nos al descens d’un barranc, curt i molt estètic, que s’anomena Barranc de Sant Ponç o de Perles. Afortunadament l'aigua circula pel barranc, la qual cosa s'agraeix, perquè el dia és calorós. 

Barranc de Sant Ponç, Perles, Alt Urgell, baranquisme, canyoning

Barranc de Sant Ponç

El parèntesi barranquista provoca que trobem les 1es retencions del dia al pas fronterer de la Farga de Moles i que no puguem entrar aviat a Andorra, fins passades les 12 del migdia. 
L’excursió d’avui per tant, serà més curta, de ½ jornada.
El lloc triat són els Estanys de Siscaró a la Vall d’Incles, a priori d’una durada aproximada de 3.5 – 4 hores entre anar i tornar, però sovint apareixen imprevistos, i en aquest cas es tracta que la carretera d’accés a la Vall d’Incles es troba tancada als vehicles a motor. Això suposa allargar l’excursió 1 hora.
Link de l’excursió molt ben detallat:


La Vall d’Incles és una bonica vall situada al Nord de Canillo, però malauradament es nota la proximitat a l’estació d’esquí de Grandvalira: a l’entrada de la vall han construït una urbanització i més endavant es poden apreciar xalets moderns disseminats  que no existien fa 10 o 15 anys.



         Mapa dels Estanys de Siscaró i la Vall d'Incles 
        (Font: http://www.pirineos3000.com)   


L’excursió comença molt suau, recorrent el fons de la Vall d’Incles amb un desnivell mínim, fins arribar a una bifurcació amb un pal indicador amb 2 opcions: direcció Estanys de Juclar o bé Estanys de Siscaró, el nostre destí. A partir d’aquí el camí s’enfila fort seguint el curs del torrent, fins arribar a les Basses del Siscaró, un planell d’aiguamolls molt bonic.


Vall d'Incles, Andorra, trekking, senderisme


Basses del Siscaró


 Només falta un darrer esforç per a salvar els darrers 200 m de desnivell per arribar al 1r estany. El 2n estany, el principal, està només separat del 1r per un petit turó i quan hi arribem ens trobem un reduït grup de pescadors.


Estany del Siscaró, Vall d'Incles, Andorra, trekking, senderisme



Estany del Siscaró


Hi ha un 3r estany, més petit, que cal invertir uns 15 minuts més per arribar-hi, però que val la pena dedicar aquest esforç suplementari. Atès que és a més alçada i està molt més tancat pels cims que l’envolten, encara trobem algunes congestes de neu. Gaudim d’uns minuts de tranquil.litat contemplant un bonic paisatge de contrastos: aigua, neu, cims, prats verds de muntanya, flors multicolors.
Tot seguit comencem a baixar, que ens espera el merescut sopar a l’hotel reservat a Soldeu, que afortunadament és a tocar de la Vall d’Incles.

2n dia, diumenge 10 de juliol

Per avui teníem un objectiu molt ambiciós, el deute pendent que he comentat al paràgraf inicial d’aquesta entrada. Es tracta de fer la travessa integral de la Vall del Madriu, enllaçar amb el Circ dels Pessons i acabar al Grau Roig, una excursió que tenia en ment des de feia molts anys, però que per diverses raons no havia pogut realitzar.
Després d’estudiar més detalladament el recorregut, hem considerat que amb 1 sol cotxe + transport públic i amb la poca preparació física que tenim en aquesta època, és millor modificar l’itinerari i fer-lo més curt. Igualment anem a la Vall del Madriu, però arribarem fins on les nostres forces ens ho permetin i tornarem pel mateix camí.
La Vall del Madriu, és una de les poques valls andorranes que s’ha salvat de l’especulació urbanística i es manté intacta al 100%, des de la seva capçalera fins el final, quan les aigües del riu Madriu tributen al Valira. Això juntament amb els alts valors patrimonials naturals i culturals de la vall, van motivar que la Unesco la declarés Patrimoni Mundial l’any 2004, i fins el moment és l’únic element patrimonial d’Andorra reconegut per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.
Aquí us deixo un link i un mapa de localització de la  Vall del Madriu



La línia vermella marca l’eix fluvial de la Vall del Madriu
(Font: excursionsandorra.com)

Comencem l’excursió des de les darreres cases de la gran aglomeració urbana de Les Escaldes, però al poc temps d’endinsar-nos a la vall, potser en menys de 10 minuts, deixem de veure edificacions per endinsar-nos en un entorn plenament natural i privilegiat. El camí que recorre la vall ja des del seu inici és prou estret per impedir el pas de cap vehicle motoritzat de 4 rodes i durant gairebé la 1a hora està molt ben empedrat. Així, afortunadament no s’ha obert cap pista forestal i ha permès mantenir intacta la vall.


Vall del Madriu, Andorra, trekking, senderisme, Patrimoni de la Humanitat

Trams inicials del camí empedrat de la Vall del Madriu


Inicialment la vall és tancada, tenim les muntanyes que sembla que ens poguessin caure a sobre, i fins que no arribem a Ràmio, al cap d’uns 50 minuts, no comença a obrir-se. Ràmio és un petit llogaret de bordes (senzilles cabanes de muntanya), habitat permanentment fins fa uns 50 anys, i situat en un idíl·lic paratge entre prats, pastures i boscos.

Després de caminar uns 50 minuts més de dura ascensió entre boscos, arribem al refugi de Fontverd, un altre indret de gran bellesa, on la vall torna a eixamplar-se. A Fontverd aprofitem per a fer una llarga i merescuda pausa (hem pujat gairebé 700 m de desnivell) i conversar amb un noi que porta molts dies allotjat al refugi fent vida sana acompanyat d'un gos molt simpàtic que es diu Voll (Damm).

A partir de Fontverd el pendent es suavitza notablement, alhora que la vall deixa de ser tant profunda i estreta. Llàstima que el bosc que travessem ens impedeix contemplar al 100% el paisatge de la vall, si bé d’altra banda és positiu perquè ens proporciona ombra en un dia ben assolellat i calorós.

Quan ha transcorregut 1 h  des que vam sortir de Fontverd entrem al Pla de l’Ingla, una altra gran sorpresa paisatgística que amaga l’alta Vall del Madriu i on aprofitem per a descansar i gaudir del magnífic i solitari entorn: des de Fontverd, només ens hem creuat amb un petit grup excursionista, tot un luxe.

Arriba el moment de plantejar-nos si emprendre el camí de tornada, però ens ho repensem, perquè aquest grup ens ha comentat que som molt a prop del refugi de Riu dels Orris.


Vall del Madriu, Andorra, trekking, senderisme, Patrimoni de la Humanitat, Unesco

Fantàstic paratge alpí al Pla de l'Ingla


Fem cas dels consells i amb un esforç suplementari aconseguim pujar fins el mencionat refugi.
Ara sí que decidim fer ½ volta: a partir d’aquí el desnivell torna a ser important i calculem que encara ens pot faltar més d’1 hora per arribar a l’Estany de l’Illa, que és la capçalera de la Vall del Madriu. A més a més, al refugi hi ha una placa que indica l’alçada: 2.230 m. Això significa que hem fet un desnivell aproximat de 1.000 m., uns números que comencen a ser importants,  que feia temps no aconseguíem,  i que per tant podrien passar factura als nostres cossos envellits.

Arribem al cotxe després de més 7 hores de caminar i tornem a l’hotel cansats, però amb molt bon gust de boca i amb la sensació d’haver descobert una de les valls més boniques i salvatges de tots els Pirineus.

3r dia, dilluns 9 de juliol
El darrer dia canvi radical: el dediquem a fer el turista al 100%. Comencem per pujar (amb cotxe eh!) fins el Port d’Envalira, que el tenim a menys de 10 km. Des de dalt es contemplen bones panoràmiques de les muntanyes andorranes, de l’Arieja i el Carlit, però reconec que hi ha altres ports de muntanya amb molt millors vistes. A més, el fet de trobar-se enmig dels remuntadors del domini esquiable de Grandvalira li fa perdre encant.  

Curiositats d’interès: és possiblement el pas per carretera més alt dels Pirineus, a 2408 m, i fa de divisòria d’aigües de la conca mediterrània amb l’atlàntica.

Després de “tocar el cel” baixem direcció Andorra la Vella i intentem per 3a vegada visitar l’interior de l’església romànica de St Joan de Caselles a Canillo. Malauradament la informació dels horaris penjada a la porta de l’església és incorrecta i continua tancada.

El següent destí és Encamp, un dels 7 comuns (o municipi) d’Andorra, on visitarem el bonic conjunt monumental de les Bons, format per l’església romànica de St Romà i la torre del castell medieval.


Les Bons, Encamp, Andorra, trekking, senderisme, art romànic

Sant Romà de les Bons i Torre dels Moros, Encamp


El final del matí i les 1es hores de la tarda els dediquem al “Shopping” i a una ràpida visita del nucli antic d’Andorra la Vella, que conserva com a elements més destacats l’església parcialment romànica de St Esteve i la Casa de la Vall, edifici senyorial del s. XVI.


Casa de la Vall, Andorra la Vella, Andorra

Casa de la Vall, Andorra la Vella


Afortunadament al tractar-se de dilluns, trobem pocs turistes i compradors a la gran aglomeració urbana d’Andorra la Vella – Les Escaldes, alhora que ens permet sortir a mitja tarda del país sense cues.

Postamigo


- Mis Viajes y Sensaciones: El románico en Andorra


Andorra: 3 días en el país de la montañas, de los lagos, de los ríos y de la (in)tranquilidad

1r día, sábado 7 de julio


Breve viaje realizado en julio de 2012 decidido pocos días antes: el precio del hotel y la relativa proximidad a BCN fueron factores decisivos. Aun así habíamos valorado ir al Valle de Arán, pero son casi 2 horas más de camino, y además influyó el hecho de tener “deudas pendientes” con alguna excursión por las montañas andorranas.



No vamos directos en Andorra, si no que nos desviamos unos pocos km. en el Alt Urgell a la altura de Coll de Nargó para dedicarnos al descenso de un barranco, corto y muy estético, que se denomina Barranco de Sant Ponç o de Perles.



El paréntesis barranquista provoca que encontremos las 1as retenciones del día en el paso fronterizo de la Farga de Moles y que no podamos entrar pronto en Andorra, hasta pasadas las 12 del mediodía.
La excursión de hoy por lo tanto, será más corta, de ½ jornada.
El lugar elegido son los Lagos de Siscaró en el Valle de Incles, a priori de una duración aproximada de 3.5 – 4 horas entre ir y volver, pero a menudo aparecen imprevistos, y en este caso se trata que la carretera de acceso al Valle de Incles se encuentra cerrada a los vehículos a motor. Esto supone alargar la excursión 1 hora.
Link de la excursión  muy detallado:



El Valle de Incles es un bonito valle situado en el Norte de Canillo, pero desgraciadamente se nota la proximidad a la estación de esquí de Grandvalira: en  la entrada del valle han construido una urbanización y más adelante se pueden apreciar chalés modernos diseminados que no existían hace 10 o 15 años.



La excursión empieza muy suave, recorriendo el fondo del Valle de Incles con un desnivel mínimo, hasta llegar a una bifurcación con un palo indicador con 2 opciones: dirección Lagos de Juclar o bien Lagos de Siscaró, nuestro destino. A partir de aquí el camino sube fuerte siguiendo el curso del torrente, hasta llegar a las Basses del Siscaró, un llano de humedales muy bonito.
Sólo falta un último esfuerzo para salvar los últimos 200 m de desnivel y llegar al 1r estanque. El 2º estanque, el principal, está sólo separado del 1º por un pequeño cerro y cuando llegamos nos encontramos un reducido grupo de pescadores.
Hay un 3r estanque, más diminuto, que hay que invertir unos 15 minutos más para llegar, pero que vale la pena dedicar este esfuerzo suplementario. Puesto que está a más altura y  mucho más cerrado por las cumbres que lo rodean, todavía encontramos algunos ventisqueros de nieve. Disfrutamos de unos minutos de tranquilidad contemplando un bonito paisaje de contrastes: agua, nieve, cumbres, prados verdes de montaña, flores multicolores.

A continuación empezamos a bajar, que nos espera la merecida cena en el hotel reservado en Soldeu, que afortunadamente está muy próximo al Valle de Incles.



2n día, domingo 10 de julio



Para hoy teníamos un objetivo muy ambicioso, la deuda pendiente que he comentado en el párrafo inicial de esta entrada. Se trata de hacer la travesía integral del Valle del Madriu, enlazar con el Circo de los Pessons y acabar en el Grau Roig, una excursión que tenía en mente desde hacía muchos años, pero que por varias razones no había podido realizar.

Después de estudiar más detalladamente el recorrido, hemos considerado que con 1 solo coche + transporte público y con la poca preparación física que tenemos en esta época, es mejor modificar el itinerario y hacerlo más corto. Igualmente iremos al Valle del Madriu, pero llegaremos hasta donde nuestras fuerzas nos lo permitan y volveremos por el mismo camino.

El Valle del Madriu es uno de los pocos valles andorranos que se ha salvado de la especulación urbanística y se mantiene intacto al 100%, desde su cabecera hasta el final, cuando las aguas del río Madriu tributan al Valira. Esto junto con los altos valores patrimoniales naturales y culturales del valle, motivaron que la Unesco lo declarara Patrimonio Mundial en 2004, y hasta el momento es el único elemento patrimonial de Andorra reconocido por la Unesco como Patrimonio de la Humanidad.

Aquí os dejo un enlace del  Valle del Madriu




Empezamos la excursión desde las últimas casas de la gran aglomeración urbana de Lés Escaldas, pero al poco tiempo de adentrarnos en el valle, quizás en menos de 10 minutos, dejamos de ver edificaciones para adentrarnos en un entorno plenamente natural y privilegiado. El camino que recorre el valle ya desde su inicio es bastante estrechado para impedir el paso de ningún vehículo motorizado de 4 ruedas y durando casi la 1a hora está muy muy adoquinado. Así, afortunadamente no se ha abierto ninguna pista forestal y ha permitido mantener intacto el valle.

Inicialmente el valle es cerrado, tenemos las montañas que parece que nos pudieran caer encima, y hasta que no llegamos a Ràmio, al cabo de unos 50 minutos, no empieza a abrirse. Ràmio es una pequeña aldea de bordes (sencillas cabañas de montaña), habitado permanentemente hasta hace unos 50 años, y situado en un idílico paraje entre prados, pastos y bosques.


Después de andar unos 50 minutos más de dura ascensión entre bosques, llegamos al refugio de Fontverd, otro lugar de gran belleza, donde el valle vuelve a ensancharse. En Fontverd aprovechamos para hacer una larga y merecida pausa (hemos subido casi 700 m de desnivel) y conversar con un chico que lleva unos cuantos días alojado en el refugio haciendo vida sana acompañado de un perro muy simpático que se llama Voll (Damm).


A partir de Fontverd la pendiente se suaviza notablemente, a la vez que el valle deja de ser tan profunda y estrecho. Lástima que el bosque que atravesamos nos impide contemplar al 100% el paisaje del valle, si bien por otro lado es positivo porque nos proporciona sombra en un día muy soleado y caluroso.

Cuándo ha transcurrido 1 h desde que salimos de Fontverd entramos en el Pla de l'Ingla, otra gran sorpresa paisajística que esconde el alto Valle del Madriu y dónde aprovechamos para descansar y disfrutar del magnífico y solitario entorno: desde Fontverd, sólo nos hemos cruzado con un pequeño grupo excursionista, todo un lujo.

Llega el momento de plantearnos si emprender el camino de vuelta, pero nos lo repensamos, porque este grupo nos ha comentado que estamos muy cerca del refugio de Riu dels Orris.

Hacemos caso de sus consejos y con un esfuerzo suplementario conseguimos subir hasta el mencionado refugio.


Ahora sí que decidimos hacer ½ vuelta: a partir de aquí el desnivel vuelve a ser importante y calculamos que todavía nos puede faltar más de 1 hora para llegar al Lago de l'Illa (Estany de l'Illa) , que es la cabecera del Valle del Madriu. Además, en el refugio hay una placa que indica la altura: 2.230 m. Esto significa que hemos hecho un desnivel aproximado de 1.000 m., unos números que empiezan a ser importantes, que hacía tiemposno conseguíamos, y que por lo tanto podrían pasar factura a nuestros cuerpos envejecidos.


Llegamos al coche después de más 7 horas de andar y volvemos al hotel cansados, pero con muy buen sabor de boca y con la sensación de haber descubierto una de los valles más bonitos y salvajes de todos los Pirineos.


3r día, lunes 9 de julio


El último día cambio radical: lo dedicamos a hacer el turista al 100%. Empezamos por subir (en coche eh!) hasta el Puerto de Envalira, que lo tenemos a menos de 10 km. Desde arriba se contemplan buenas panorámicas de las montañas andorranas, del Arieja y el Carlit, pero reconozco que hay otros puertos de montaña con  mejores vistas. Además, el hecho de encontrarse en medio de los remontes del dominio esquiable de Grandvalira le hace perder encanto. 

Curiosidades de interés: es posiblemente el paso por carretera más alto de los Pirineos, a 2408 m, y hace de divisoria de aguas de la cuenca mediterránea con la atlántica.

Después de “tocar el cielo” bajamos dirección Andorra la Vella e intentamos por 3a vez visitar el interior de la iglesia románica de St Joan de Casellas en Canillo. Desgraciadamente la información de los horarios colgada en la puerta de la iglesia es incorrecta y continúa cerrada.

El siguiente destino es Encamp, uno de los 7 comunes (o municipio) de Andorra, donde visitaremos el bonito conjunto monumental de les Bons, formado por la iglesia románica de Sant Romà y la torre del castillo medieval.

El final de la mañana y las 1as horas de la tarde los dedicamos al “Shopping” y a una rápida visita del casco antiguo de Andorra la Vella, que conserva como elementos más destacados la iglesia parcialmente románica de San Esteban y la Casa de la Vall, edificio señorial del s. XVI.

Afortunadamente al tratarse de lunes, encontramos pocos turistas y compradores en la gran aglomeración urbana de Andorra la Vella – Les Escaldes, a la vez que nos permite salir a media tarde del país sin colas.


Postamigo


- Mis Viajes y Sensaciones: El románico en Andorra



diumenge, 15 de juliol de 2012

El romànic al Berguedà (II): El Baix Berguedà


Sant Pau de Casserres


  Versión en español


 English version



Dedico aquesta 2a entrada del romànic a la comarca del Berguedà al Baix Berguedà, que es diferencia de l’Alt Berguedà per la seva situació més meridional i perquè seguint criteris geològics i climàtics ja no pertany al Prepirineu,  sinó que es pot afirmar que som  a la Catalunya Central, una zona amb relleus molt més suaus i més plana i de clima mediterrani amb tendència continental.
Igual que a l’Alt Berguedà, el romànic al Baix Berguedà és molt abundant i només facilito una selecció personal de 5 esglésies.




Mapa del Berguedà amb les 5 esglésies seleccionades




Sant Joan de Berga


Situada al centre de Berga, la capital del Berguedà, i edificada al S XIII per l’orde dels hospitalaris, l’actual església està construïda majoritàriament amb estil gòtic, tot i que es conserva algun capitell d’època romànica.


Façana de l'església de Sant Joan

És una visita aconsellable, atès que és l’excusa perfecta per a combinar-la amb un recorregut pel casc antic de Berga, que encara conserva restes de muralles i de l’antic castell. Aquí teniu el link de la web del mateix Ajuntament de Berga, que detalla molt bé un itinerari a peu per la ciutat:


2a recomanació: el Berguedà és terra de bons embotits i a Berga en podeu trobar de qualitat a la Cansaladeria Rosell o Guitart –les 2 al cèntric C/ Ciutat, més conegut per tothom com C/ Major – ,o bé a Casa Fígols, al Pg. de la Indústria. De totes maneres, seria injust no comentar que hi ha moltes altres cansaladeries amb bons productes a Berga.


Sant Quirze de Pedret

És possiblement l’església amb més renom de tota la comarca i és a menys de 5 km. de Berga.
A l’igual que St Joan de Berga, té una barreja d’estils, però en aquest cas dominen el romànic i el pre-romànic.
Un dels aspectes arquitectònics més peculiars de Pedret són els arcs de ferradura de les naus i absis laterals, característics del pre-romànic català. D’època pre-romànica és també l’absis central, de planta trapezoïdal, igual que el de l’església de St Vicenç d’Obiols, de la que parlarem més endavant.
Però a més de l’arquitectura Pedret és importantíssim per les pintures murals, que corresponen a 2 èpoques diferents: pre-romànic del s. X, i romànic del s. XII. 
Les pintures romàniques s’atribueixen al Mestre de Pedret, pintor o taller de pintors, que procedents de la Llombardia (Nord d’Itàlia) van anar treballant per les 2 vessants dels Pirineus Orientals. La seva obra la formen 7 conjunts pictòrics de diferents esglésies i la seva escola o taller és considerada una de les més importants del romànic europeu, amb un estil que representa la tendència italiana de la pintura romànica catalana, caracteritzada per un estil pictòric classicitzant d’ascendència bizantina.
Les pintures originals són a 2 museus: al MNAC i al Museu Diocesà de Solsona
Finalment mencionar que per arribar a Pedret des de Berga, cal travessar a peu el riu Llobregat per un bonic pont d’època medieval.


Detall de l'interior de Sant Quirze de Pedret


Santa Maria d’Avià

És molt a prop d’Avià, petit municipi situat a uns 5 km al SudOest de Berga.
Té la tipologia de les típiques esglésies romàniques rurals de petites dimensions que trobem a l’Alt Berguedà, amb una sola planta, absis semicircular i campanar d’espadanya.
La importància de Sta Maria d’Avià és deguda a l’anomenat Frontal d’Avià, una pintura sobre taula, que es col.locava davant de l’altar.
El Frontal d’Avià és una peça pictòrica única, d’estil d’influència bizantina, que trenca amb la típica frontalitat i rigidesa del romànic, i per tant pot considerar-se de transició al gòtic, amb una cronologia al voltant del 1.200.
L’original és al MNAC.


Santa Maria d'Avià

Sant Vicenç d’Obiols

A l’igual de Sta Maria d’Avià pertany al municipi d’Avià, però el seu accés més ràpid i còmode és des de Gironella o la Colònia Rosal, segons venim del Sud o del Nord respectivament.
Està documentada des del 888,  i conserva tant elements pre-romànics com del romànic.
Característic del pre-romànic són l’absis de forma trapezoïdal, i els arcs de ferradura, que ja hem vist a St Quirze de Pedret.
Del període romànic trobem la façana de llevant, el campanar d’espadanya, la volta de canó i els arcs de mig punt.
Un altre element a destacar són les restes ben visibles de les tombes antropomorfes excavades a la roca que envolten l’església; i a una d’elles es va trobar una moneda d’època visigòtica.



Sant Vicenç d'Obiols

Sant Pau de Casserres

Situada a uns 3 km del municipi de Casserres en direcció a Gironella.
Construïda principalment en estil romànic, arquitectònicament es caracteritza per tenir una sola nau de volta de canó apuntada i 1 absis semicircular. En un període posterior (S. XVII o XVIII) es van afegir 2 capelles laterals.
A l'igual que a St Quirze de Pedret, es conserven a l'interior 2 conjunts pictòrics murals de gran interès artístic. El 1r és el que es localitza a un mur proper a l'absis, i que té com a tema central el Judici Final. La seva importància es deu a que és una mostra excepcional de la transició de l'estil romànic al gòtic. Les pintures originals són al Museu Diocesà de Solsona.
El 2n conjunt, descobert durant unes obres de restauració l'any 1979, està ubicat a un dels murs laterals de la nau principal i mostra la figura del dimoni amb cap de toro i sostenint una balança. En aquest cas sí que es conserven les pintures in situ.


Detall de la pintura mural de la figura del Dimoni


Finalitzo aquesta sèrie de 2 capítols dedicats al romànic al Berguedà amb una petita reflexió: joies del patrimoni com aquestes que acabeu de veure les tenim ben a prop de casa i no cal fer centenars o milers de quilòmetres; sovint valorem més els monuments o paisatges estrangers que no pas les meravelles del nostre país, que en té moltes. Us animo a descobrir-lo, i per això, tinc intenció de publicar de tant en tant al blog informació sobre els petits paradisos que podem trobar al nostre territori.

Altres #Posts del blog relacionats:

El romànic al Berguedà (I) : l'Alt Berguedà




 VERSIÓN EN CASTELLANO

El románico en el Bergadán (II): El Bajo Bergadán

Dedico esta 2a entrada del románico en la comarca del Bergadán al Bajo Bergadán, que se diferencia del Alto Bergadán por su situación más meridional y porque siguiendo criterios geológicos y climáticos ya no pertenece al Prepirineo, sino que se puede afirmar que estamos en la Cataluña Central, una zona con relieves mucho más suaves y más plana y de clima mediterráneo con tendencia continental.
Igual que en el Alto Bergadán, el románico en el Bajo Bergadán es muy abundante y sólo facilito una selección  de 5 iglesias.

San Juan de Berga

Situada en el centro de Berga, la capital del Bergadán, y edificada en el  S XIII por la orden de los hospitalarios, la actual iglesia está construida mayoritariamente en estilo gótico, pese a que se conserva algún capitel de época románica.


Es una visita aconsejable, dado que es la excusa perfecta para combinarla con un recorrido por el casco antiguo de Berga, que todavía conserva restos de murallas y del antiguo castillo. Aquí tenéis el link de la web del mismo Ayuntamiento de Berga, que detalla muy bien un itinerario a pie por la ciudad:


2a recomendación: el Bergadán es tierra de buenos embutidos y en Berga podéis encontrarlos de calidad en la Tocinería Rosell o Guitart –ambas en la céntrica C/ Ciutat, más conocida por todo el mundo como C/ Mayor – ,o bien en Casa Fígols, en el  Paseo de la Industria. De todos modos, sería injusto no comentar que hay muchas otras tocinerías con buenos productos en Berga.


Sant Quirze de Pedret

Es posiblemente la iglesia con más renombre de toda la comarca y está a menos de 5 km. de Berga.

Al igual que San Juan de Berga, tiene una mezcla de estilos, pero en este caso dominan el románico y el pre-románico.

Uno de los aspectos arquitectónicos más peculiares de Pedret son los arcos de herradura de las naves y ábsides laterales, característicos del pre-románico catalán. De época pre-románica es también el ábside central, de planta trapezoidal, igual que el de la iglesia de  San Vicente de Obiols, de la que hablaremos más adelante.

Pero además de la arquitectura, Pedret es importantísimo por sus pinturas murales, que corresponden a 2 épocas diferentes: pre-románico del s. X, y románico del s. XII.


Las pinturas románicas se atribuyen al Maestro de Pedret, pintor o taller de pintores, que procedentes de la Lombardía (Norte de Italia) fueron trabajando por las 2 vertientes de los Pirineos Orientales. Su obra la forman 7 conjuntos pictóricos de diferentes iglesias y su escuela o taller es considerada una de las más importantes del románico europeo, con un estilo que representa la tendencia italiana de la pintura románica catalana, caracterizada por un estilo pictórico clasicista de ascendencia bizantina.

Las pinturas originales están en 2 museos: el MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) y el Museo Diocesano de Solsona

Finalmente mencionar que para llegar a Pedret desde Berga, hay que cruzar a pie el río Llobregat por un bonito puente de época medieval.



Santa María de Avià
Está muy cerca de Avià, pequeño municipio situado a unos 5 km al Suroeste de Berga.

Tiene la tipología de las típicas iglesias románicas rurales de pequeñas dimensiones que encontramos en el Alto Bergadán, con una sola planta, ábside semicircular y campanario de espadaña.

La importancia de Sta Maria de Avià es debida al llamado Frontal de Avià, una pintura sobre tabla, que se colocaba ante el altar.

El Frontal de Avià es una pieza pictórica única, de estilo de influencia bizantina, que rompe con la típica frontalidad y rigidez del románico, y por lo tanto puede considerarse de transición al gótico, con una cronología alrededor del 1.200.
El original está en el MNAC.


San Vicente de Obiols

Al igual que Sta Maria de Avià pertenece al municipio de Avià, pero su acceso más rápido y cómodo es desde Gironella o la Colonia Rosal, según vengamos del Sur o del Norte respectivamente.


Está documentada desde el 888, y conserva tanto elementos pre-románicos como del románico.

Característico del pre-románico son el ábside de forma trapezoidal, y los arcos de herradura, que ya hemos visto en St Quirze de Pedret.

Del periodo románico encontramos la fachada de levante, el campanario de espadaña, la bóveda de cañón y los arcos de medio punto.

Otro elemento a destacar son los restos bien visibles de las tumbas antropomorfas excavadas en la roca que rodean la iglesia; en  una de ellas se encontró una moneda de época visigótica.



Sant Pau de Casserres

Situada a unos 3 km del municipio de Casserres en dirección a Gironella.

Construida principalmente en estilo románico, arquitectónicamente se caracteriza para tener una sola nave de bóveda de cañón apuntada y 1 ábside semicircular. En un periodo posterior (S. XVII o XVIII) se añadieron 2 capillas laterales.


Al igual que en Sant Quirze de Pedret, se conservan en el interior 2 conjuntos pictóricos murales de gran interés artístico. El 1º es el que se localiza en un muro cercano al ábside, y  tiene como tema central el Juicio Final. Su importancia se debe a que es una muestra excepcional de la transición del estilo románico al gótico. Las pinturas originales están en el Museo Diocesano de Solsona.

El 2n conjunto, descubierto durante unas obras de restauración en 1979, está ubicado en uno de los muros laterales de la nave principal y muestra la figura del demonio con cabeza de toro y sosteniendo una balanza. En este caso sí que se conservan las pinturas in situ.




Finalizo esta serie de 2 capítulos dedicados al románico en el Bergadán con una pequeña reflexión: joyas del patrimonio como estas que acabáis de ver las tenemos bien cerca de casa sin tener que hacer centenares o miles de kilómetros; a menudo valoramos más los monumentos o paisajes extranjeros que no las maravillas de nuestro país, que tiene muchas. Os animo a descubrirlo, y por eso, tengo intención de publicar de vez en cuando en el blog información sobre los pequeños paraísos que podemos encontrar en nuestro territorio.

Otros #Posts del blog relacionados:

El románico en el Bergadán (I): El Alto Bergadán






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...