VIATGES PEDRAFORCA

Avui farem un viatge diferent, que serà a través de l’espiritualitat i de les creences religioses de la humanitat al llarg de la història. L’espiritualitat i les creences en el més enllà fa molts milers d’anys que preocupen la humanitat; concretament des del Paleolític Mig, l’època dels Neanderthals, en què s’han documentat arqueològicament enterraments, alguns dels quals tenien ofrenes, almenys des de fa 100.000 anys, cosa que demostra una inquietud en el tractament del cos difunt, possiblement molt relacionat amb preparar-lo amb dignitat per a un viatge al més enllà. Una de les manifestacions més palpables d’aquestes creences és la dels llocs sagrats,  ja sigui en forma de temples, santuaris, grans tombes o altra classe de monuments. No obstant els llocs sagrats no sempre han estat construccions humanes; per començar hem de tenir present que durant el Paleolític l’home tenia la capacitat tecnològica per a fer únicament petites constr...

San Juan de Ortega, Burgos Hi ha uns pocs monuments al Planeta que tenen una singularitat única, molt especial, que està estretament lligada amb la il.luminació del sol i això és del que parlaré en el present article: Aquest fenomen tan especial consisteix en què durant un/s dia/es determinat/s de l’any els raigs solars il.luminen directament un punt concret del monument, i no per casualitat, sino que és resultat de càlculs arquitectònics i astronòmics realitzats prèviament, i que com veurem, implica una elevada simbologia. Mapa amb la localització exacta dels 4 monuments seleccionats Els monuments seleccionats són 4 – n'existeixen més- , però he triat aquests 4, perquè he tingut el privilegi d’haver-los visitat en persona, i perquè a més de compartir aquest fenomen tan excepcional són d’un enorme interès artístic i cultural. Anem a veure quins són: 1- Catedral de Chartres (França) A Chartres, ciutat francesa situada uns 80 km al Sudoest d...

El Caire és una ciutat amb un fantàstic patrimoni, alhora que urbanísticament és una ciutat molt desordenada i que ha anat creixent sense cap control, ni planificació, ni criteri. Crec que això li resta molt encant, tot i que n’hi ha que opinen que és precisament un dels atractius de la ciutat: la convivència d’un El Caire històric i monumental amb  zones amb carrers sense asfaltar, edificacions que sembla que d’un moment a l’altra puguin esfondrar-se, i que sovint tenen encara  la façana a mig construir i sense finestres. Afegiré que no cal allunyar-se gaire de les zones històriques i cèntriques per a trobar aquests sectors diguem que molt poc cuidats i degradats. Aquesta és doncs la contradicció d’aquesta gegantesca ciutat, la més poblada d’Àfrica i del món àrab amb uns 17 milions d’habitants (l’àrea metropolitana). Els orígens d’El Caire és remunten a més de 2.000 anys enrere, quan els romans van construir una antiga fortalesa a la vora del riu Nil, a la zona ...