VIATGES PEDRAFORCA

El primer dia de la meva escapada a Huelva   vaig visitar el Conjunt dolmènic de El Pozuelo , situat a uns 55 km al nord-est de Huelva , al municipi de Zalamea la Real. És una zona arqueològica de gran importància, i per aquest motiu, l'any 2002   la Junta de Andalucía va declarar el Conjunt dolmènic de El Pozuelo com a bé d’interès cultural en la categoría de Zona Arqueològica . El Conjunt dolmènic de El Pozuelo  va ser descobert l'any 1946 per   Carlos Cerdán, i ell mateix va dirigir les primeres campanyes d’excavacions arqueològiques , que van començar aquell mateix any. Aquests treballs arqueològics han evidenciat que el Conjunt dolmènic de El Pozuelo és un dels més complets conjunts megalítics no només d’Andalusia, sinó també de tota la Península Ibèrica. D’aquesta manera, tal com sosté la Dirección General de Patrimonio Histórico de la Junta de Andalucía “són les primeres arquitectures prehistòriques de la província de Huelva i les més antigues de la fa...

    El Baix Aragó històric és un territori que s’estén pel nord–est de la província de Terol i pel sud de la província de Saragossa. No obstant, és important no confondre'l amb la comarca del Baix Aragó , creada l’any 2002, que té un territori més petit, amb la capital a Alcanyís, i que engloba 20 municipis de la província de Terol. A nivell històric, la presència humana al Baix Aragó es remunta a molts milers d’anys enrere, d’acord amb les escasses troballes d’eines lítiques del Paleolític Inferior.    Al llarg del temps, tant al Paleolític Mig i Superior, al Neolític com al Bronze diferents grups humans van ocupar els territoris del Baix Aragó i se n`ha pogut documentar la seva presència en diferents jaciments arqueològics. Els ibers, que van aparèixer al territori del Baix Aragó a partir del s. VI aC, són possiblement la cultura que ha proporcionat més restes arqueològiques, amb més de 20 jaciments arqueològics documentats. Un d’aquests jaciments és el...

  El segon dia del nostre viatge al Perigord  vam visitar la vall del riu Vézère (en occità Vesera), situada al Perigord negre , i declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1979 per la gran concentració de jaciments prehistòrics i de coves amb art parietal que reuneix. Per tant, vam visitar una zona que ja estava habitada fa 350.000 anys, tal com ho han evidenciat les troballes del Paleolític inferior del jaciment arqueològic de La Micoque, el que té les restes arqueològiques més antigues trobades fins ara a la vall del Vézère . D’un total de 147 jaciments prehistòrics i 25 coves amb art rupestre distribuïts per tota la vall del Vézère ,   15 són els que estan inclosos dins el bé cultural material protegit per la Unesco “ Jaciments prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère ”. Alguns d’aquests 15 jaciments prehistòrics són mundialment coneguts, com l’Abric de Cromanyó (que va donar nom a l’Home de Cromanyó, que ja pertany a la nostra sub...

  L’ Algarv e és la regió més meridional de Portugal, i és un dels principals destins turístics del país, amb una mica més de 200 km de costa que cada any atrauen centenars de milers de turistes que cerquen sol i platja. Faro és la capital de l’ Algarve , amb una mica més de 65.000 habitants, i està situada a tocar de la llacuna de la Ria Formosa, a la costa central de l’ Algarve . Quant a l’etimologia, Algarve deriva del mot àrab “al-gharb”, que significa occident. A nivell geogràfic la costa de l’ Algarve , la zona més turística, té gran varietat de platges, des de grans extensions d’arenals fins a sectors de costa més abrupta, amb penya-segats i petites cales, que són un delícia paisatgística, i que trobareu a la costa oest de l’ Algarve . Malgrat que algunes zones del litoral de l’ Algarve hagin sucumbit a la pressió turística i urbanística i estiguin sobreedificades, no és menys cert que la costa de l’ Algarve té amplis sectors protegits, en què destaquen el “Parque Nat...

  Un dels grans atractius de Nàpols i els seus voltants és el seu excepcional patrimoni arqueològic , sens dubte un dels més rics i abundants que podreu trobar per tota Europa. En són un evident exemple les ciutats romanes de Pompeia i Herculà, enterrades durant més de 1.600 anys sota les cendres i fluxos piroclàstics emesos pel volcà Vesuvi l’any 79 dC, i que atreuen milions de persones cada any: el parc arqueològic de Pompeia té l’honor de ser l’any 2019, l’anterior a la pandèmia del covid, el tercer monument i museu més visitat de tota Itàlia, amb més de 3,8 milions de visitants, només per darrera del Coliseu de Roma i la Galeria dels Uffizi de Florència. No obstant, el període romà, amb Pompeia i Herculà com a jaciments arqueològics més emblemàtics, és només una petita part de tot el patrimoni arqueològic de Nàpols i els seus voltants. Uns quants segles abans els grecs havien fundat algunes colònies a la zona, però no van ser els primers habitants, perquè al barri napolità ...