RUTA ARQUEOLÒGICA PEL GOLF DE NÀPOLS

 

Arqueologia, Campània, Itàlia, Golf de Nàpols

Un dels grans atractius de Nàpols i els seus voltants és el seu excepcional patrimoni arqueològic, sens dubte un dels més rics i abundants que podreu trobar per tota Europa. En són un evident exemple les ciutats romanes de Pompeia i Herculà, enterrades durant més de 1.600 anys sota les cendres i fluxos piroclàstics emesos pel volcà Vesuvi l’any 79 dC, i que atreuen milions de persones cada any: el parc arqueològic de Pompeia té l’honor de ser l’any 2019, l’anterior a la pandèmia del covid, el tercer monument i museu més visitat de tota Itàlia, amb més de 3,8 milions de visitants, només per darrera del Coliseu de Roma i la Galeria dels Uffizi de Florència.

No obstant, el període romà, amb Pompeia i Herculà com a jaciments arqueològics més emblemàtics, és només una petita part de tot el patrimoni arqueològic de Nàpols i els seus voltants. Uns quants segles abans els grecs havien fundat algunes colònies a la zona, però no van ser els primers habitants, perquè al barri napolità de Materdei es van descobrir uns enterraments eneolítics amb una cronologia del IV-III mil·leni aC.

En la present entrada només em centraré en 5 jaciments i museus arqueològics d’època grega i romana del Golf de Nàpols que vaig visitar. Són jaciments arqueològics molt menys coneguts que Pompeia, Herculà o Paestum, però que no deixen de ser grans tresors arqueològics; i si us agrada l’arqueologia, us recomano visitar-los sí o sí. Tot i que són jaciments arqueològics molt més petits que els 3 grans que he mencionat, al meu parer és una ruta indicada per fer en 2 o 3 dies, i així podreu veure els jaciments arqueològics sense presses, no com em va passar a mi, que vaig anar just de temps per visitar el Parc Arqueològic de les Termes de Baia abans que tanquessin. A més a més considero necessari dedicar un dia sencer al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

 

Bé, som-hi amb aquesta ruta arqueològica pel Golf de Nàpols

 

1- MUSEU ARQUEOLÒGIC NACIONAL DE NÀPOLS


Campania, Itàlia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco Heritage


No tinc cap dubte en afirmar - amb paraules col·loquials i entenedores- que el Museu Arqueològic de Nàpols és a la “Champions League” dels museus d’arqueologia de tot el mon, i no té res a envejar al Museu Egipci d’El Caire o al Museu Arqueològic d’Atenes.

És un museu amb més de 200 anys d’història, amb un origen directament relacionat amb els inicis de les excavacions arqueològiques de Pompeia i Herculà, impulsades pel rei de Nàpols i Sicília Carles VII, el mateix que anys més tard regnaria a Espanya com a Carles III.

A més de les diferents troballes de Pompeia i Herculà, el Museu Arqueològic de Nàpols exposa moltes altres peces que procedeixen d’antigues col·leccions privades, en què destaca la Col·lecció Farnese, la poderosa família romana que al Renaixement va començar a adquirir grans obres d’art clàssic per tal d’exhibir-les a les seves luxoses mansions de Roma.

Així mateix, els amants de l’art i antiguitats egípcies sortiran satisfets del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, perquè a la planta del soterrani hi ha la Col·lecció Egípcia, amb importants peces procedents tant de col·leccions privades com de les troballes a excavacions de la Campània, la regió de Nàpols.

No puc obviar tampoc el “Gabinetto Segreto”, el Gabinet Secret, una sala que mostra peces de contingut eròtic – en alguns casos molt explícit – que majoritàriament provenen de Pompeia i Herculà. El Gabinet Secret va tenir durant algunes èpoques unes condicions d’accés molt restringides, fins que l’any 2000 va ser d’accés totalment lliure, excepte per als menors de 14 anys, que han d’entrar acompanyats.

Si voleu saber els horaris, preus o ampliar informació, us deixo aquest enllaç a la web oficial del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

És important que tingueu en compte que el museu tanca el dimarts, i que algunes sales obren només durant unes hores.

Com arribar amb transport públic al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols:

L’estació “Museo” de la línia 1 del Metro de Nàpols és a menys de 5 minuts a peu.

  

2- AMFITEATRE DE POZZUOLI


Arqueologia, Golf de Nàpols, Campania, Itàlia


L’Amfiteatre de Pozzuoli és el tercer amfiteatre romà més gran, només superat pel Coliseu de Roma i per l’Amfiteatre de Capua.

Puteoli, nom en llatí de l’antiga Pozzuoli, tenia un amfiteatre construït al s. II aC, però s’havia quedat petit i a finals del mandat de Neró o inicis del mandat de Vespasià van començar les obres d’un nou amfiteatre, que va ser finançat exclusivament per la ciutat, tal com consta clarament al text de 4 inscripcions de marbre de l’amfiteatre:  “Colonia Flavia Augusta Puteolana pecunia sua”.

En l’actualitat es conserva principalment l'esquelet, amb bona part de les grades, però sense elements decoratius, ni sense el pòrtic que envoltava l’amfiteatre, perquè durant l’Edat Mitjana tant els marbres com altres elements van ser reaprofitats com a material de construcció.

Mereix una menció especial el soterrani de l'arena, molt ben conservat, que ha permès estudiar el complex sistema d'aixecament a l’arena de les gàbies amb les bèsties.

Si voleu saber els horaris, preus o ampliar informació, us deixo aquest enllaç a la web oficial de l’Amfiteatre de Pozzuoli.

És important que tingueu en compte que l’Amfiteatre de Pozzuoli tanca el dimarts, i no repetiu el meu error, que vaig anar confiat i només vaig poder visitar-lo per l’exterior.

Com arribar amb transport públic a l’Amfiteatre de Pozzuoli

Podeu arribar tant amb la línia 2 del Metro de Nàpols, com amb la línia Cumana i baixar a l’estació “Pozzuoli”. Encara que tinguin el mateix nom, són estacions diferents, però ambdues queden a prop de l’Amfiteatre.


3- TEMPLE DE SERAPIS, POZZUOLI


Arqueologia, Campània, Golf de Nàpols, Itàlia


A menys de 10 minuts a peu de l'Amfiteatre de Pozzuoli trobareu el Temple de Serapis, que és en realitat un antic “macellum” (mercat) romà, però la troballa d'una estàtua del déu egipci Serapis durant les primeres excavacions arqueològiques, a mitjan s. XVIII, va fer creure erròniament durant molt de temps que es tractava d'un temple dedicat a Serapis.

El “macellum” va ser construït probablement en època flàvia, a finals s. I dC,  sobre un macellum preexistent i més petit.

L’element més visible del  “macellum” són 3 grans columnes de marbre que formaven part del gran pòrtic quadrangular de 36 columnes. Al bell mig del pati central d’aquest gran pòrtic hi havia un gran “tholos” o templet circular, amb una font octogonal al centre, que estava decorada amb molts elements escultòrics i arquitectònics que els Borbons van emportar-se per embellir el Palau Reial de Caserta.

Les columnes de marbre són també importants, perquè han permès estudiar molt bé el bradisisme, un fenomen geològic molt present en aquesta zona del sud d’Itàlia, i que consisteix en moviments verticals del sól. D’aquesta manera, les marques de mol·luscs bivalves a les columnes són una clara evidència que el “macellum” va estar durant una època sota el nivell del mar.

Com arribar amb transport públic al Temple de Serapis de Pozzuoli

Podeu arribar amb la línia de tren Cumana i baixar a l’estació “Pozzuoli”. La línia 2 del Metro de Nàpols també té una parada a Pozzuoli, però queda més allunyada del Temple de Serapis.

 

4- PARC ARQUEOLÒGIC DE CUMES


Parc arqueològic de Cumes, Campània, Itàlia


Cumes és després de Pithecusa (illa d’Ischia, Golf de Nàpols) la colònia grega més antiga de la Magna Grècia (sud d’Itàlia), amb uns orígens que es remunten a mitjan s. VIII aC, tal com ho han demostrat les excavacions arqueològiques.

Cumes és una ciutat amb un llarg horitzó d’ocupació, que arriba fins els inicis de l’Alta Edat Mitjana (s. VII dC).

Sens dubte l’element més emblemàtic de Cumes és la Cova de la Sibil·la, el suposat indret en què la Sibil·la, l’equivalent a una sacerdotessa del món clàssic, feia oracles i profecies. La fama de la Sibil·la de Cumes va ser molt gran tant a Grècia com a Roma, fins el punt que té una aparició destacada a “l’Eneida”, el poema èpic de Virgili, un dels escriptors més coneguts de l’antiga Roma.

No obstant, la Cova de la Sibil·la és en realitat una galeria de més de 130 metres de longitud excavada en la roca volcànica, que condueix a una gran sala de volta, construïda probablement en època samnita (s. IV-III aC) amb com a estructura  defensiva de reforç situada als peus de l’acròpoli, el turó on van instal·lar-se els primers colonitzadors grecs.

Actualment l’acròpoli és l’únic sector de Cumes obert al públic, perquè la ciutat romana, situada als peus de l’acròpoli només es pot visitar amb caràcter extraordinari.     

Si voleu saber els horaris, preus o ampliar informació, us deixo aquest enllaç a la web oficial del Parc arqueològic de Cumes

Com arribar amb transport públic al Parc arqueològic de Cumes

Podeu arribar-hi amb la línia de tren Cumana, baixar a l’estació “Fusaro”, i després agafar l’autobús EAV de la línia Cuma-Miseno, que té una parada davant del Parc arqueològic de Cumes. Heu de tenir en compte que els autobusos d’aquesta línia només passen 1 cop cada hora, de manera que  si perdeu l’autobús haureu d’esperar molta estona. Si opteu per anar a peu  des de l’estació de Fusaro tardareu uns 50 minuts en arribar al Parc arqueològic de Cumes.

 

 

5- PARC ARQUEOLÒGIC DE LES TERMES DE BAIA

Campània, Itàlia, patrimoni cultural


El Parc arqueològic de les Termes de Baia va ser possiblement la gran sorpresa del viatge a Nàpols i la Campània quant a jaciments arqueològics, perquè és un autèntic tresor que queda injustament eclipsat tant per Pompeia i Herculà, com per Paestum, tots ells declarats patrimoni de la humanitat.

Baia és un gran conjunt de vil·les i termes romanes que s’hi van construir tot aprofitant les òptimes condicions naturals i geològiques del Golf de Pozzuoli, situat a tocar dels  “Campi Flegrei” o camps  ardents (del llatí phlegrāea i del grec phlégra = cremant), una gran caldera volcànica que des de fa molts milers d’anys té una notable activitat geològica que es manifesta en fenòmens hidrotermals: fumaroles, solfatares i aigües termals.

L’època de màxim esplendor de Baia va ser durant l’època de l’Emperador August (27 aC- 14 dC), qui va encarregar a l’arquitecte Sergi Orata annexar i reaprofitar totes las vil·les edificades als vessants dels turons de la badia, per a construir-hi  un gran complex termal i balneari sense escatimar en luxes. A partir d’August Baia esdevindria durant molt de temps la residència d’estiu dels emperadors romans.

Entre les grans construccions d’època d’August destaco especialment el “Temple de Mercuri”, un edifici de planta circular de 21,40 m de diàmetre amb una gran volta esférica realitzada en opus caementicium conservada pràcticament sense modificacions. En realitat no era un temple, sinó que seria una gran “natatio” o piscina que formava part del conjunt termal de Baia. 



Video de les Termes de Baia, amb la impressionant volta del Temple de Mercuri, que surt a partir dels 30 segons


És important esmentar que una bona part de l’antiga Baia, anomenada la “petita Roma”, és sota les aigües del Mediterrani, a causa del bradisisme, el mateix fenomen geològic que afecta el temple de Serapis.

Us recomano dedicar-hi una bona estona per passejar i admirar les restes de l’antiga “ciutat de vacances” de Baia, i si és al matí millor, perquè per l’orientació el sol hi dona molt poca estona per la tarda.

Com arribar amb transport públic al Parc arqueològic de les Termes de Baia: 

Podeu arribar-hi amb la línia de tren Cumana, baixar a l’estació “Fusaro” i després caminar uns 10 minuts.


-Alguns consells i dades pràctiques de la ruta arqueològica pel Golf de Nàpols


Campània, Itàlia, Patrimoni cultural


 - A diferència de Catalunya, no tots aquests 5 jaciments i museus arqueològics del Golf de Nàpols tanquen en dilluns, sinó que cada jaciment té el seu dia diferent de festa, cosa que heu de tenir molt present, alhora d’evitar sorpreses desagradables, tal com em va passar a mi amb l’Amfiteatre de Pozzuoli...

- Si teniu intenció de visitar molts jaciments arqueològics, monuments i museus, us pot sortir a compte adquirir la Campania Artecard, que té diferents modalitats.

- Tal com he comentat, a tots s’hi arriba amb transport públic, tot i que el de Cumes té un accés més complicat.

- Si teniu intenció de visitar els jaciments arqueològics a ple estiu, us recomano matinar, perquè al Golf de Nàpols hi fa molta calor.

 

Mapa interactiu dels 5 jaciments i museus arqueològics de la ruta arqueològica pel Golf de Nàpols



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

15 INDRETS DELS PIRINEUS RECOMANATS PER "BLOGGERS"

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ