POBLES AMB ENCANT I JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL MATARRANYA (ARAGÓ)

El tercer dia de la nostra escapada pel Matarranya vam fer una ruta dedicada gairebé exclusivament a conèixer alguns pobles amb encant i alguns jaciments arqueològics d’aquesta comarca aragonesa, que té un excepcional patrimoni cultural que abasta més de 5.000 anys: des de les pintures rupestres del Neolític, fins l’actualitat.

Mapa de la nostra ruta pel Matarranya

Aquest és el resum de la nostra ruta pel Matarranya:

1- SALT DE LA PORTELLADA

El Salt de la Portellada és una espectacular cascada d’uns 20 metres d’alçada que forma el riu Tastavins, afluent del Matarranya. Malauradament el riu Tastavins només porta aigua en època de pluges, i per tant les possibilitats de trobar-lo sec són altes, tal com ens va passar a nosaltres.

Video del Salt de la Portellada quan porta aigua

L’accés està ben senyalitzat des de la carretera TE-V-3004, que uneix Vall-de-roures amb La Portellada, i us haureu de desviar a mà esquerra per una pista sense asfaltar en bon estat que en 2 km baixa fins el Salt de la Portellada.

2 – RÀFELS (Ráfales en castellà)

La segona visita del dia va ser el petit poble de Ràfels, un dels 5 pobles del Matarranya que són Conjunt Històric.

Precisament per tractar-se d’un poble que ha estat declarat Conjunt Històric va ser una petita decepció, potser perquè anàvem amb les expectatives molt altes, i no vam trobar que fos un poble especialment bonic, tot i que a nivell individual sí té alguns elements interessants.

El que més ens va agradar de Ràfels és la Plaça Major, un gran espai amb forma d’L i parcialment porticat que connecta amb el Portal de Sant Roc, una de les portes  de la muralla medieval.

A la Plaça Major hi trobareu el bonic Ajuntament renaixentista, així com l’Església Parroquial de l’Assumpció, d’estil gòtic tardà i  modificada als S XVI i XVII.

3 – POBLAT IBERO-ROMÀ DE TORRE CREMADA (Valdeltormo)

Aquest jaciment arqueològic està estratègicament situat sobre una plataforma rocosa que domina visualment el curs mig del riu Matarranya.

A diferència dels poblats ibèrics de Sant Antoni i Tossal Redó de Calaceit no presenta unes restes arqueològiques gaire espectaculars, essent el més destacat la gran torre el·líptica, d’uns 9 m de diàmetre  i d’uns 5 m d’alçada, si bé  originàriament hauria tingut una alçada total de 10 m i 2 plantes.

Aquesta torre formava part d’un petit recinte fortificat que tenia la finalitat de protegir el poblat situat als peus d’aquest recinte, que va tenir una fase d’ocupació molt curta, des d’inicis de s. I aC, fins inicis de s. I dC, moment en què s’abandonen gairebé tots els jaciments de la zona. No obstant amb anterioritat a la construcció de la torre, al s. VI aC hi va haver una primera i breu fase d’ocupació, possiblement una necròpolis.

4- POBLAT IBÈRIC DEL TOSSAL MONTAÑÉS (Valdeltormo)

Aquest jaciment ibèric està situat a tan sols uns pocs centenars de metres en línia recta del poblat de Torre Cremada, però la seva cronologia és anterior, perquè va ser ocupat entre els s. VI i IV aC.

A l’igual que el poblat veí de Torre Cremada no és especialment interessant quant a restes i estructures conservades, i el seu element més destacat és una casa-torre circular que no tindria funcions defensives i militars,  sinó que seria un edifici destinat a activitats domèstiques i artesanals, tal com es dedueix dels materials trobats al seu interior: forn, teler, grans gerres, objectes de metal·lúrgia.

Als voltants d’aquesta casa-torre circular encara són visibles les restes de petites cases ibèriques de planta rectangular.

5 –  LA FREIXNEDA ( La Fresneda en castellà)

La Freixneda va ser la darrera visita del dia, un poble que  destaca per la monumentalitat i bellesa del seu nucli antic d’origen medieval i que és Conjunt històric-artístic des de l’any 1983.

La vila de la Freixneda està presidida per les restes del castell de Santa Bàrbara, possiblement d’origen islàmic, i que durant molts segles va pertànyer a l’Orde de Calatrava.

A pocs metres del castell hi trobareu el cementiri, que té algunes làpides funeràries que podrien ser molt antigues, de l’Edat Mitjana o inclús anteriors.

Igualment aprofitant l’esforç de la pujada al turó del castell, us recomano de visitar 2 monuments molt propers: l’església de Santa María la Mayor, d’estil barroc, i l’ermita de Santa Bàrbara. Aquesta darrera té molt bones vistes tant de la vila, com dels voltants i del Massis dels Ports.

Dins del nucli urbà cal destacar la monumental Plaça Major, presidida per la Casa Consistorial, un bell edifici d’estil gòtico-renaixentista.

De la Plaça Major surt el Carrer Major, un altre racó amb encant de La Freixneda, on hi trobareu diferents cases porticades dels S. XVI i XVII.

La Plaça Major, un dels racons més bonics de La Freixneda

No obstant la llista de monuments tant civils com religiosos del centre històric de La Freixneda és força extensa: El Palau de la Encomienda ( s. XVI), el Palau del Marqués de Tosos, el Portal de Xifré, l’antic Convent dels Mínims, o la Capella del Pilar.

Finalitzaré La Freixneda amb unes dades d’interès per als cinèfils: als carrers del nucli antic de la Freixneda s’hi van rodar algunes escenes de “Libertarias”, de Vicente Aranda, de “La vida aquí” , de Jesús Font i de la sèrie de televisió “Maldito seas”.

Altres entrades del blog relacionades

>>>>>> El Matarranya: els estrets del Parrissal, Beseit i Vall-de-roures

VIATJAR A MALTA: ALGUNS CONSELLS I DADES PRÀCTIQUES

Malta és un petit Estat de la Unió Europea situat a menys de 100 km al Sud de Sicília. De fet és tan petit que la seva superfície total, 316 km², no arriba ni a la meitat de l’illa de Menorca.

No obstant al contrari del què us pugui semblar, és un país amb molt per fer i per veure, i és per això que us recomano dedicar almenys 6 o 7 dies a visitar aquest arxipèlag, si us agrada anar a un ritme tranquil. Òbviament la vostra estada pot ser de menys dies, però considero que Malta és un país per a recórrer sense presses.

En aquesta primera entrada dedicada a Malta em limitaré a facilitar-vos alguns consells i dades pràctiques: allotjament, transport i visites al patrimoni cultural.

Començaré doncs per l’allotjament.

1- ALLOTJAMENT A MALTA

Com gairebé sempre en tots els meus viatges i escapades, el preu de l’allotjament és un dels factors més importants a l’hora de la tria, si bé també valoro molt la puntuació de l’establiment i la ubicació.

No obstant en el cas de Malta és important la ubicació de l’allotjament, especialment si us heu de moure amb transport públic, perquè la majoria de línies d’autobusos de l’illa de Malta surten o passen per La Valletta. Per tant òbviament us recomano allotjar-vos a La Valletta, o bé el més a prop possible.

Panoràmica de Msida, ciutat situada davant la península de La Valletta, i on vaig estar allotjat

En el meu cas vaig triar NSTS Campus Residence , reservat a través de Booking.com, i situat a Msida, a uns 3 km de l’estació d’autobusos de La Valletta. L’allotjament és el típic “hostel” pensat per a persones joves, amb una bona relació qualitat-preu (vaig pagar per 6 nits un total de 176 euros per una habitació individual que incloïa aire condicionat, bany exterior per a ús exclusiu meu, i un més que correcte esmorzar buffet).

Malgrat no estar situat a La Valletta, és a només 5 minuts a peu d’una parada d’autobusos per la què passen algunes de les línies més importants de l’illa de Malta, entre elles les línies X1 i X2, que comuniquen directament amb l’aeroport. La línia X1 a més a més va a Cirkewwa, la terminal dels Ferrys amb destinació a les illes de Gozo i Comino.

2- TRANSPORT PÚBLIC A MALTA

Per moure’m per Malta només he fet servir transport públic, ja sigui autobús o bé els  “ferrys” per anar a les illes de Gozo i Comino, i em va ser molt útil la targeta “Explore Card”, que per 21 Euros dóna dret a un ús il.limitat dels autobusos públics de Malta i Gozo durant 7 dies, i que la podeu comprar al mateix aeroport, en una màquina automàtica.

Malta té en línies generals una bona xarxa de transport públic d’autobusos, que connecten els principals punts tant de l’illa de Malta com la de Gozo.

De totes maneres, tal com us he comentat prèviament en el tema de l’allotjament, heu de de tenir present que la majoria de línies d’autobusos surten o passen per La Valletta, i això és un condicionant important a l’hora de moure-us amb transport públic, perquè en cas de no estar allotjats a La Valletta, i depenent del lloc de Malta on vulgueu desplaçar-vos, estareu obligats a agafar 2 autobusos diferents i fer transbord a l’estació central d’autobusos de La Valletta, situada a Triton Square.

No obstant hi ha altres detalls importants de la xarxa d’autobusos de Malta que heu de tenir en compte:   les retencions de trànsit són habituals en hores punta en determinats indrets de Malta, especialment a l’aglomeració urbana de La Valletta. 
Potser és  per això que els horaris de les línies, que estan posats a les parades d’autobús, són orientatius, i no són 100% fiables, almenys en la meva experiència.

La Font dels Tritons, situada a la plaça homònima, i a pocs metres de l'estació d'autobusos de La Valletta

Així mateix hi ha algunes línies que en festius no circulen, o bé la seva freqüència de pas disminueix molt.

Els conductors dels autobusos de Malta i Gozo mereixen una menció especial per la seva amabilitat– excepte un cas aïllat –, i no van tenir problemes a resoldre els meus dubtes, i fins i tot a avisar-me de la parada en la què havia de baixar.

Finalment us deixo aquests 3 enllaços de molta utilitat:

1 - Plànol en pdf de tota la xarxa  d'autobusos públics de Malta i Gozo

2-  Informació de les línies i horaris de tots els  autobusos que connecten amb l'aeroport. Respecte els horaris, heu de tenir en compte que a gairebé totes les línies el darrer autobús que surt de l’aeroport ho fa a les 22.30.

3- Informació dels horaris i preus dels "ferrys" que enllacen les illes de Malta i Gozo. Per arribar amb autobús a Cirkewwa (la terminal dels transbordadors) des de La Valeta haureu d’agafar les línies 41 o 42.

3- VISITES ALS MONUMENTS I MUSEUS DE MALTA

No hi ha dubte que els monuments de Malta són un dels grans atractius del país, especialment els construïts en època prehistòrica, els més importants dels quals han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco: l'Hipogeu de Hal Saflieni  i els Temples megalítics de Malta.

No obstant el patrimoni cultural i monumental de Malta abasta un amplíssim horitzó cronològic que comença al Neolític, i arriba fins l’actualitat.

Atès que la llista de monuments i museus de Malta és força llarga, us recomano d’adquirir  el "Heritage Malta Multisite Pass" , que per un preu de 50 euros us dóna lliure accés a 23 monuments i museus tant de l’illa de Malta com de Gozo amb una validesa de 30 dies. A més a més aquest passi també inclou l’entrada a l’Aquari Nacional de Malta, situat a Saint Paul. 

Fort St Elmo, La Valletta, un dels 23 monuments/museus inclosos al "Heritage Malta Multisite Pass"

Podeu comprar aquest passi tant per internet com a la majoria dels 23 monuments o museus inclosos, excepte si es tracta d’un monument molt petit, com podrien ser els Temples megalítics d’Skorba o de Ta’hagrat.

Com aspecte negatiu d’aquest passi és que no inclou l’entrada ni a l’Hipogeu de Hal Saflieni ni a la Cocatedral de Sant Joan de La Valeta, 2 monuments que considero de visita imprescindible.

Respecte l’Hipogeu de Hal Saflieni us he d’aclarir que no el vaig poder visitar, perquè cal reservar l’entrada molts mesos abans, o bé presentar-vos ben d’hora ben d’hora (a les 6 del matí com a mínim) al Fort St Elmo de La Valletta, on venen 20 entrades diàries.

Catacumbes de St Paul, Rabat, illa de Malta, un altre jaciment arqueològic inclòs a la "Heritage Malta Multisite Pass"

Acabaré aquest apartat dedicat als monuments i museus de Malta amb 2 advertències:

-La primera és que els monuments i museus tanquen a les 17.00, tot i que en horari d’estiu (d'abril a setembre) alguns tanquen a les 18.00 h.

-La segona és que la senyalització dels accessos a alguns monuments “menors” és inexistent, de manera que us recomano utilitzar el “google maps” o gps per a trobar-los.

 Agraïment final

Vull finalitzar aquesta entrada amb un agraïment a María Grau, autora del blog "Tu hobbie tu viaje", per les seves recomanacions de Malta, que m’han estat molt útils.

Us aconsello llegir les entrades del seu  blog dedicades a Malta.


Altres entrades del blog relacionades

>>>>>>>>>>> Malta arqueològica: un recorregut per 10 jaciments i museus de Malta i Gozo  

4 RUTES DE SENDERISME I MUNTANYA PER ANDORRA

Andorra és un país amb una llarga llista d’atractius turístics per a tots els gustos: compres, art romànic, natura, esquí, btt, esports d'aventura, termalisme, i per descomptat senderisme.

De totes aquestes activitats, les meves preferides són el senderisme, l'art romànic i l'esquí, si bé la que em permet conèixer millor Andorra és el senderisme.

És per això que en la present entrada us he seleccionat 4 propostes de rutes senderistes per Andorra de totes les dificultats, que he pogut fer al llarg de les diferents ocasions que he visitat el petit país dels Pirineus. Quant a les dificultats he d’aclarir que em refereixo a nivell d’exigència física, perquè cap de les 4 rutes senderistes té dificultats tècniques, sempre que les feu a l’estiu o inicis de tardor, època en què no trobareu neu o gel, ni tan sols a les parts més elevades.

Som-hi doncs amb aquestes 4 rutes senderistes per Andorra, que he posat seguint un ordre de dificultat, començant per la més fàcil.

Mapa d'Andorra amb la situació de les 4 rutes senderistes 

1-  CIRC GLACIAL DE TRISTAINA

El circ glacial de Tristaina està situat a l’extrem Nord-oest del Principat d’Andorra, a la Parròquia d’Ordino i molt a prop de l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís.

És un dels meus paratges preferits d’Andorra, on el contacte amb la natura és total, i en cap moment sereu conscients de ser molt a prop dels remuntadors de l’estació d’esquí.

La ruta senderista pel circ de Tristaina és una excursió apta per a totes les edats que us permetrà gaudir de la bellesa de 3 estanys d’origen glacial, els Estanys de Tristaina, que estan presidits pel Pic homònim.

Al ser una ruta senderista fàcil, us recomano de pujar amb tota la família i fer pic-nic  a qualsevol dels 3 estanys, i perquè no, si sou valents, també us hi podeu banyar.

Estany del Mig, Circ glacial de Tristaina

Dades pràctiques de la ruta senderista del circ glacial de Tristaina:

-Durada total: 2,30-3 hores a ritme molt tranquil i comptant les parades

-Longitud: 4,6 km

-Desnivell positiu (de pujada) acumulat: 178 m

-Grau de dificultat: baixa; és factible fer-la amb nens

-Circular: Sí

-Punt de sortida: Aparcament situat al costat dels Telecadires de la Coma i de Creussans a l’estació d’esquí d’Ordino Arcalís.

-Enllaç disponible de la ruta: Sí, al  wikiloc

2- CIRC I ESTANYS DE PESSONS

El Circ de Pessons està situat a la capçalera del riu Valira d’Orient, a la Parròquia d’Encamp, i es tracta del circ glacial granític més extens d’Andorra.

A l’hivern una petita àrea del Circ de Pessons forma part del domini esquiable de Grand Valira, però quan es fon la neu i arriba el bon temps esdevé una zona de gran bellesa amb senders que us permetran descobrir els seus llacs i rierols d’alta muntanya.

A l’igual que la ruta senderista del Circ de Tristaina, és apta per a totes les edats, perquè si no esteu prou en forma, a l’estiu podeu agafar un bus 4x4 que va fins el 1r llac, i us estalvieu una important pujada.

Els que esteu en millors condicions físiques podeu allargar l’excursió més enllà de l’últim llac, i arribar fins la Collada dels Pessons, a 2.810 m, pel GR 7, amb un darrer tram de fort pendent.

Dades pràctiques de la ruta senderista del Circ i Estanys de Pessons:

-Durada total: 4 hores (agafant el bus 4x4  que surt des de l’aparcament de Grau Roig són 2,30-3 hores)

-Longitud: 8,4 km (agafant el bus 4x4 són uns 2,5 km menys)

-Desnivell positiu (de pujada) acumulat: 396 m ( agafant el bus 4x4 són només 200 m de desnivell)

-Grau de dificultat: Baixa (si agafeu el bus 4x4)

-Circular: Sí

-Punt de sortida: Final de tot del gran aparcament de les pistes d’esquí de Grau Roig, que formen part del domini de Grand Valira

-Enllaç disponible de la ruta: Sí, al wikiloc

3- VALL DE RANSOL

La petita i recòndita Vall de Ransol amaga un dels grans tresors paisatgístics del Principat d’Andorra, per tant és ideal per gaudir de la sol.litud de les muntanyes andorranes.

Aquesta ruta senderista per la Vall de Ransol és una mica més exigent físicament que les 2 primeres, perquè el desnivell a salvar és més important i supera els 500 m.

Aquesta ruta senderista té 2 parts ben diferenciades, de manera que el camí de pujada va paral.lel al riu, amb alguns trams de gran bellesa en què trobareu algun salt d’aigua. En canvi el camí de baixada flanqueja el vessant de la muntanya i perd alçada lentament fins arribar al refugi de Cóms de Jan, moment en què baixa directe al fons de la Vall de Ransol.

Aquesta ruta senderista per la Vall de Ransol no és difícil de seguir i està ben senyalitzada, però haureu d’estar atents durant el tram de pujada, i poc després de superar el segon estany trobareu una bifurcació i haureu d’agafar el camí de la dreta, que és el que porta a refugi de Cóms de Jan, i que està marcat amb 2 línies horitzontals de color vermell i groc, la indicació del sender GRP d’Andorra.

Un cop arribeu al refugi de Cóms de Jan, haureu de seguir les marques grogues que trobareu i que corresponen al camí que baixa directe al fons de la Vall de Ransol.

Si us trobeu amb forces, podeu allargar l’excursió i arribar fins el Coll de Meners o bé fins i tot fins el Pic de Serrera, de 2.912 m, un dels punts més elevats de tot el Principat d’Andorra, i que té unes vistes excel.lents. En ambdós casos enlloc de desviar-vos a la dreta pel GRP, haureu de continuar pel sender de l’esquerra.

Salt d'aigua, Vall de Ransol, Andorra

Dades pràctiques de la ruta senderista de la Vall de Ransol:

-Durada total:  4,30 hores

-Longitud:  7,5 km

-Desnivell positiu (de pujada) acumulat: 552 m

-Grau de dificultat: Mitjà

-Circular: Sí

-Punt de sortida: Petit aparcament situat al final de la carretera de la Vall de Ransol. Aquesta carretera surt a mà esquerra poc després del km 14 de la CG-2, la carretera que va a França.

-Enllaç disponible de la ruta: Sí, al wikiloc

4- VALL DEL MADRIU

La  Vall del Madriu és un dels millors exemples de tot el Pirineu quant a territori que ha conservat al llarg dels segles un equilibri òptim entre la natura i l’aprofitament humà dels seus recursos naturals, i això ho va saber reconèixer la Unesco, que l’any 2004 va declarar la Vall del Madriu com a Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural.

D’aquesta manera la ruta senderista per la Vall del Madriu us permetrà gaudir de la gran bellesa paisatgística d’aquesta vall d’origen glacial, així com dels testimonis de l’activitat humana, el més destacat dels quals són les bordes de Ràmio.
Així mateix un altre gran atractiu de la Vall del Madriu és que no existeix cap carretera ni tan sols cap pista forestal que s’hi endinsi.

De les 4 rutes senderistes que proposo, aquesta és amb diferència la més exigent de totes a nivell físic, perquè si voleu fer la Vall del Madriu sencera i arribar fins l’Estany de l’Illa, haureu de superar un desnivell de més de 1.200 m i caminar unes 8 hores entre anar i tornar.

De totes maneres, al ser una ruta lineal, podeu limitar-vos a arribar fins les bordes de Ràmio (a 1,15 hores des de l'aparcament) o bé el refugi de Fontverd (a 2,10 hores de l'aparcament), i tornar per on heu vingut, i sempre seguint les marques blanques i vermelles del sender GR 7, que recorre tota la Vall del Madriu.

Un altre detall que heu de tenir present és que opcionalment podeu enllaçar aquesta ruta amb la número 2, la del Circ de Pessons, perquè des de l’Estany de l’Illa podeu arribar fins la Collada de Pessons pel sender GR 7. És una magnífica travessa, que ja requereix 2 dies, o bé estar en molt bona forma i llevar-vos ben d’hora ben d’hora per tal de poder fer-la en 1 sol dia, opció que us desaconsello.

Estany de l'Illa, Vall del Madriu, Andorra

Dades pràctiques de la ruta senderista de la Vall del Madriu:

-Durada total:  7,30 – 8,30 hores

-Longitud: 24 km

-Desnivell positiu (de pujada) acumulat: 1.300 m

-Grau de dificultat: Alt (a nivell tècnic no és difícil si no trobeu neu)

-Circular: No

-Punt de sortida: Petit aparcament situat a uns pocs metres de l’encreuament entre la carretera d’Engolasters (CS-200) i la carretera de la Plana (CS-101), a la Parròquia d’Escaldes-Engordany.

-Enllaç disponible de la ruta: Sí, al wikiloc




Altres entrades del blog relacionades:

>>>> 3 dies a Andorra: art romànic, senderisme i compres 

DESCOBRINT MALLORCA EN 4 DIES (IV): MONUMENTS I PLATGES D'ARTÀ I CAPDEPERA

El 4t i darrer dia de la nostra escapada a Mallorca ens vàrem moure pels municipis d’Artà i de Capdepera, situats al Nord-est de l’illa, i vam poder combinar visites culturals amb una estona de sol i platja.

Aquest és el resum del què vam veure i vam fer durant el darrer dia a Mallorca.

Mapa amb la nostra ruta del 4t dia per Mallorca

1 – CASTELL DE CAPDEPERA

(Punt B al mapa)

El Castell de Capdepera està situat dalt d’un turó que presideix la població homònima, i és una de les poques fortificacions medievals que es conserven a Mallorca.

Els seus orígens es remunten a l’època de dominació islàmica, quan es va construir una torre de defensa, l’anomenada Torre d’en Nunis.

L’any 1231, molt poc temps després de la conquesta de Mallorca, el rei Jaume I s’hi va desplaçar amb la intenció de sotmetre Menorca, illa ben visible des del Castell de Capdepera. Segons el “Llibre dels fets” no va ser necessari l’ús de les armes, perquè en va tenir prou amb causar incendis a diferents llocs propers a Capdepera per a fer creure a l’alcaid sarraí de Menorca que eren les fogueres d’un exèrcit molt nombrós. En qüestió de dies va signar-se el tractat de Capdepera, segons el qual l’alcaid sarraí de Menorca esdevindria vassall del rei Jaume I.

Església i la Torre d'en Nunis, la part més antiga del Castell de Capdepera

A partir del s. XIV el Castell de Capdepera va esdevenir una prioritat estratègica per part del rei Jaume II, que va ordenar construir un gran recinte emmurallat que protegís no només el senyor feudal, sinó també tots els habitants de la zona. Per tant més que un castell, passava a ser un poble fortificat.

Tot i que algunes parts del Castell de Capdepera són d’èpoques posteriors, la major part d’elements són del s. XIV, i cal destacar les muralles i les torres defensives, que es conserven en la seva totalitat, i són ben visibles des de la llunyania.

Excavacions arqueològiques a les cases adhosades a la muralla Sud del Castell de Capdepera

La visita al Castell de Capdepera és molt recomanable, i a més inclou l’entrada a l’interessant Museu de la Llata –el nom que rep la cistelleria a Mallorca -, situat a la Casa del Governador, del s. XVIII, i també inclou una petita exhibició d’aus rapaces, situada a tocar de la muralla meridional.

Si desitjeu ampliar informació, aquí teniu aquest interessant enllaç en Pdf al Castell de Capdepera.

2 - CALA AGULLA

(Punt C al mapa)

Cala Agulla va ser l’indret on vam gaudir del bany i d’una estona prenent el sol, després d’haver improvisat un “pla B”,  perquè a la veïna Cala Mesquida onejava la bandera vermella a causa del fort onatge.

Cala Agulla forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès Cala Mesquida – Cala Agulla, i aquesta protecció legal ha fet possible que aquest paratge no hagi estat urbanitzat. És per tant una cala agradable per al bany, amb una abundant presència de pins, que sempre alegren el paisatge de les platges.

De totes maneres considero que no és una platja paradisíaca per 2 raons; en primer lloc, perquè és molt a prop de Cala Rajada, un indret de la costa de Mallorca molt edificat, i alguns dels seus gratacels són ben visibles des de Cala Agulla. En segon lloc perquè és una cala molt freqüentada, i fins i tot vam haver d’allunyar-nos del parking per a trobar espai lliure i instal.lar-nos a la sorra de la platja.

L’accés a Cala Agulla està molt ben senyalitzat des de Capdepera, s’hi arriba per carretera asfaltada, i l’aparcament és de pagament (5 euros).

3 – POBLAT TALAIÒTIC DE SES PAÏSSES

(Punt D al mapa)

El Poblat talaiòtic de Ses Païsses és al capdamunt d’un petit turó situat a 1 km d’Artà, i és un dels jaciments prehistòrics més importants de Mallorca, amb una ocupació de més de 1.000 anys: des de 1.100 aC fins a l’any 50 dC.

La fase inicial del poblat correspon al període talaiòtic, moment en què s’erigeix el talaiot (torre de forma circular, quadrada o ovalada característica de Mallorca i Menorca) al centre del poblat, i al voltant del qual s’hi van construir edificis al llarg de diferents èpoques, que majoritàriament van ser habitatges, si bé algun va tenir usos socials i comunitaris.

Precisament una de les construccions més singulars del Poblat talaiòtic de Ses Païsses és l’anomenada Sala Hipòstila, de planta absidal i que  encara conserva 7 pilastres i 3 columnes que sostindrien el gran sostre.

Els arqueòlegs creuen que la Sala Hipòstila possiblement va estar destinada a activitats econòmiques comunitàries, com la mòlta de cereals o el sacrifici d’animals, perquè durant les excavacions arqueològiques s’hi van trobar molins barquiformes, ceràmica domèstica i restes òssies de fauna.

Poblat talaiòtic de Ses Païsses, Sala Hipòstila

Un altre element molt característic del Poblat talaiòtic de Ses Païsses és la seva muralla ciclòpia, que impressiona per les seves dimensions: 320 m de perímetre, 3.5 m d’altura màxima i 3.6 m d’ample.

La muralla va ser construïda entre els s. VII i VI aC, en l’anomenat Període Balear, una època caracteritzada per tensions entre les diferents comunitats de la zona, que lluitaven per uns recursos naturals cada cop més escassos; i això va obligar a fortificar els poblats. Les excavacions arqueològiques també reforcen aquesta hipòtesi, perquè s’hi ha trobat diferent material bèl.lic, com un casc i una espasa.

Si desitjeu ampliar informació, aquí teniu aquest interessant enllaç al Poblat talaiòtic de Ses Païsses.

El Poblat talaiòtic de Ses Païsses va ser la darrera visita a una fantàstica escapada de 4 dies per Mallorca.

RUTA DE 2 DIES PEL LLAC DE COMO (ITÀLIA)

El Llac de Como està situat al Nord d’Itàlia, a la regió de la Llombardia, a uns 50 km al Nord de Milà.

La zona on està ubicat el Llac de Como es un  territori plenament alpí, malgrat que la seva alçada sigui de només 199 m sobre el nivell del mar.

Una altra característica del Llac de Como és la seva forma d’Y invertida i estreta, i la gran profunditat, que en algun punt supera els 400 m.

A més de la bellesa natural i paisatgística, que en alguns llocs pot semblar més un fiord noruec que no pas un llac alpí, cal afegir l’espectacular patrimoni cultural i monumental de la zona.

Nosaltres vam poder descobrir alguns dels encants del Llac de Como en una ruta de 2 dies, que a continuació us detallaré:

Mapa amb la nostra ruta de de dos dies pel Llac de Como

1- BRIENNO

(Punt A al mapa)

Brienno és un petit poble de poc més de 300 habitants situat a la riba occidental del Llac de Como.

Del petit nucli antic destaca l’església dels Sants Nazaro e Celso, d’estil barroc i amb un elegant campanar, així com les cases més properes al llac, algunes de les quals sembla que surin directament damunt de l’aigua, com si fos Venècia.

No és un poble especialment bonic des de dins, ho és més des de la llunyania, però el fet de trobar-se  a tocar del Llac de Como, amb bones vistes de la zona, i de ser de reduïdes dimensions i molt poc turístic, hi dóna un encant especial.

2 – MENAGGIO

(Punt B al mapa)

Si Brienno pot produir certa sensació “d’ofec”, amb les cases del poble concentrades en un reduït espai, i amb les muntanyes ben a sobre, Menaggio és una població amb un perfil muntanyós molt més suau, per tant amb unes condicions més favorables per a instal.lar-s’hi.

De fet les ruïnes del Castell de Menaggio són testimoni que la zona va ser ocupada des de l’Edat Mitjana, si bé és molt possible que més de 1000 anys  abans ja hagués estat habitada, tal com es desprèn d’algunes troballes arqueològiques.

No obstant el castell de Menaggio ha quedat totalment en 2n terme davant del “glamour” i el luxe que s’hi respira en l’actualitat, que va començar a la 1a meitat de s. XIX amb la construcció d’algunes vil.les per part de l’aristocràcia i la burgesia.

Ben aviat la fama de Menaggio com a lloc d’estiueig de les classes més adinerades va traspassar les fronteres i va atraure especialment a les elits britàniques, que van arribar a fundar a inicis de s. XX el Menaggio & Cadenabbia Golf Club.

Aquest luxe i glamour s’aprecia passejant pels carrers del centre de Menaggio, que encara conserva l’ambient i l’arquitectura de la “Belle epoque”.

Al meu criteri Menaggio no és un dels “imprescindibles” del Llac de Como, tot i que si us agraden molt les vil.les heu de tenir en compte que algunes d'elles són visitables.

3 - GRAVEDONA

(Punt C al mapa)

Gravedona és una població situada a la riba occidental del Llac de Como, gairebé a la punta septentrional del Llac.

El principal atractiu de Gravedona, i que al meu parer ja justifica el desplaçament és l’església de Santa Maria del Tiglio, una joia del romànic llombard.

Als que sigueu apassionats del romànic i hagueu recorregut unes quantes esglésies i monestirs del nostre país, segur que l’estil us resulta familiar; i no és casualitat, perquè heu de tenir present que moltes esglésies i monestirs romànics de Catalunya van ser construïts en l’anomenat estil romànic llombard, o primer romànic, que precisament va sorgir d’aquesta regió del Nord d’Itàlia, a la qual pertany el Llac de Como.

A més de l’arquitectura, Santa Maria del Tiglio té altres elements de gran interès artístic, com un crucifix del s. XII,  els frescos que decoren les parets (s. XIV-XVI), i els mosaics reaprofitats de l’anterior baptisteri paleocristià.

4 – BELLAGIO

(Punt D al mapa)

Bellagio és la població que més ens va agradar de les què vam visitar en la nostra ruta de 2 dies pel Llac de Como. En aquest sentit no és pas casualitat que Bellagio sigui coneguda com la “Perla del Llac de Como”.

Quan abans us he comentat que el paisatge del Llac de Como en alguns punts recorda als fiords noruecs, Bellagio és un d’aquests indrets a què em referia.

La seva situació privilegiada, a la punta de la península que separa els dos braços del Llac de Como, fa que tingui unes vistes excel.lents, amb els cims nevats dels Alps com a teló de fons.

Així mateix el poble en sí també té molt encant, amb el seu traçat medieval, i els seus carrerons estrets i empedrats; però també amb un agradable passeig a la vora del Llac.

Les vistes del Llac de Como des de Bellagio són senzillament magnífiques

Malauradament Bellagio és un destí que des de fa molt de temps està de moda entre les classes més adinerades, i pel meu gust és excessivament turístic i “glamourós”.

Per a finalitzar us recomano l’experiència d’arribar i/o sortir de Bellagio amb “ferry”, perquè podreu gaudir relaxadament del fantàstic paisatge del Llac de Como sense haver d’estar pendents del volant.

5- COMO

(Punt E al mapa)

Como és la ciutat situada a l’extrem Sud-oest del Llac de Como, essent tant per extensió com per número d’habitants (supera els 80.000) la població més important del llac.

Malgrat ser una ciutat molt industrial – amb una gran importància i tradició de la manufactura dels teixits de seda - Como ens va deixar una bona impressió, amb un bonic centre històric.

D’entrada la primera cosa que destaca del nucli antic de Como són les muralles medievals, que encara conserven un 70% del perímetre original, un fet poc usual, perquè sovint només queden dempeus petits trams i algunes torres aïllades.

Un cop dins del recinte emmurallat de Como us recomano de dedicar-hi una bona estona a passejar pels seus carrerons medievals, que encara conserva nombrosos edificis antics, entre els què cal destacar el “Broletto”, un bonic edifici del s. XIII que va ser la seu del govern de la ciutat durant l’Edat Mitjana.

Així mateix al costat del Broletto hi trobareu el Duomo o Catedral, on hi predomina l’estil renaixentista, i que va tardar més de 300 anys en ser totalment construïda ( finals s. XIV – s. XVIII).

Fora del recinte emmurallat Como té molts altres elements d’interès, un dels quals és l’església de Sant’Abbondio,  una altra  joia del romànic de la regió.

Sant'Abbondio, una de les joies del romànic llombard que podreu visitar a Como

Igualment cal destacar la Vil.la Olmo, una bella mansió dels s. XVIII-XIX situada a la vora del Llac de Como, a la què podreu arribar des del centre de Como per un agradable i curt passeig a peu que voreja el Llac.

Per si esteu interessats en conèixer tot el què es pot fer i veure a  Como, us deixo aquest enllaç a la web oficial de turisme de Como.

6 - BRUNATE

(Punt F al mapa)

Brunate és un petit municipi situat a mig vessant de la muntanya, a uns 5 km de Como.

No és especialment interessant a nivell monumental, però sí a nivell paisatgístic, perquè té molt bones vistes del braç occidental del Llac de Como, des d’una situació elevada i amb molt bona perspectiva.

Si no disposeu de vehicle, podeu arribar còmodament a Brunate des de Como amb funicular. Des de l’estació del funicular de Brunate ja tindreu bona vista panoràmica, però si voleu tenir millors vistes, podeu arribar fins el Faro Voltiano, situat a uns 30 minuts a peu de la mencionada estació.

- Algunes dades practiques del Llac de Como:

En l’apartat de dades pràctiques seré breu, perquè el Llac de Como és relativament a prop tant de l’aeroport de Milà-Malpensa  (a 50 km)  com del de Bergamo (a 40 km), tots 2 aeroports connectats amb Barcelona amb companyies aèries “lowcost”, i a on podreu llogar cotxe amb qualsevol buscador (skyscanner, Momondo, Kayak...).

És possible moure's pel Llac de Como amb transport públic, tant amb autobús com amb vaixell que connecta algunes poblacions, però el cotxe dóna molta més llibertat de moviments i d'horaris. 

Quant a l’allotament, us recomano fer nit a Como, tal com vam fer nosaltres, perquè té molta oferta hotelera, que us permetrà ajustar el pressupost. 
Nosaltres vam dormir al B & B Agrifoglio Como , amb una relació qualitat-preu molt bona i un tracte excel.lent. 
Òbviament si disposeu de pressupost elevat, us aconsello allotjar-vos en alguna de les històriques vil.les del Llac de Como transformades en luxosos hotels.

Finalment no us puc recomanar cap restaurant al Llac de Como, perquè acabo de descobrir que el que més ens va agradar ha tancat, i no serà a causa de la nostra valoració negativa a Tripadvisor.