dilluns, 16 de juliol de 2018

DESCOBRINT MALLORCA EN 4 DIES (IV): MONUMENTS I PLATGES D'ARTÀ I CAPDEPERA


Mallorca, Illes Balears, Països catalans, patrimoni cultural





El 4t i darrer dia de la nostra escapada a Mallorca ens vàrem moure pels municipis d’Artà i de Capdepera, situats al Nord-est de l’illa, i vam poder combinar visites culturals amb una estona de sol i platja.

Aquest és el resum del què vam veure i vam fer durant el darrer dia a Mallorca.



Mapa amb la nostra ruta del 4t dia per Mallorca


1 – CASTELL DE CAPDEPERA

(Punt B al mapa)



Mallorca, Illes Balears, Països Catalans, patrimoni cultural, els pobles més bonics de Mallorca



El Castell de Capdepera està situat dalt d’un turó que presideix la població homònima, i és una de les poques fortificacions medievals que es conserven a Mallorca.

Els seus orígens es remunten a l’època de dominació islàmica, quan es va construir una torre de defensa, l’anomenada Torre d’en Nunis.


L’any 1231, molt poc temps després de la conquesta de Mallorca, el rei Jaume I s’hi va desplaçar amb la intenció de sotmetre Menorca, illa ben visible des del Castell de Capdepera. Segons el “Llibre dels fets” no va ser necessari l’ús de les armes, perquè en va tenir prou amb causar incendis a diferents llocs propers a Capdepera per a fer creure a l’alcaid sarraí de Menorca que eren les fogueres d’un exèrcit molt nombrós. En qüestió de dies va signar-se el tractat de Capdepera, segons el qual l’alcaid sarraí de Menorca esdevindria vassall del rei Jaume I.

Mallorca, Illes Balears, Països Catalans, els pobles més bonics de Mallorca, patrimoni cultural

Església i la Torre d'en Nunis, la part més antiga del Castell de Capdepera


A partir del s. XIV el Castell de Capdepera va esdevenir una prioritat estratègica per part del rei Jaume II, que va ordenar construir un gran recinte emmurallat que protegís no només el senyor feudal, sinó també tots els habitants de la zona. Per tant més que un castell, passava a ser un poble fortificat.

Tot i que algunes parts del Castell de Capdepera són d’èpoques posteriors, la major part d’elements són del s. XIV, i cal destacar les muralles i les torres defensives, que es conserven en la seva totalitat, i són ben visibles des de la llunyania.


Mallorca, Illes Balears, Països Catalans, els pobles més bonics de Mallorca, patrimoni cultural, arqueologia

Excavacions arqueològiques a les cases adhosades a la muralla Sud del Castell de Capdepera



La visita al Castell de Capdepera és molt recomanable, i a més inclou l’entrada a l’interessant Museu de la Llata –el nom que rep la cistelleria a Mallorca -, situat a la Casa del Governador, del s. XVIII, i també inclou una petita exhibició d’aus rapaces, situada a tocar de la muralla meridional.

Si desitjeu ampliar informació, aquí teniu aquest interessant enllaç en Pdf al Castell de Capdepera.




2 - CALA AGULLA

(Punt C al mapa)


les millors platges de Mallorca, Illes Balears


Cala Agulla va ser l’indret on vam gaudir del bany i d’una estona prenent el sol, després d’haver improvisat un “pla B”,  perquè a la veïna Cala Mesquida onejava la bandera vermella a causa del fort onatge.

Cala Agulla forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès Cala Mesquida – Cala Agulla, i aquesta protecció legal ha fet possible que aquest paratge no hagi estat urbanitzat. És per tant una cala agradable per al bany, amb una abundant presència de pins, que sempre alegren el paisatge de les platges.

De totes maneres considero que no és una platja paradisíaca per 2 raons; en primer lloc, perquè és molt a prop de Cala Rajada, un indret de la costa de Mallorca molt edificat, i alguns dels seus gratacels són ben visibles des de Cala Agulla. En segon lloc perquè és una cala molt freqüentada, i fins i tot vam haver d’allunyar-nos del parking per a trobar espai lliure i instal.lar-nos a la sorra de la platja.





L’accés a Cala Agulla està molt ben senyalitzat des de Capdepera, s’hi arriba per carretera asfaltada, i l’aparcament és de pagament (5 euros).




3 – POBLAT TALAIÒTIC DE SES PAÏSSES

(Punt D al mapa)


Mallorca, arqueologia, talaiots, Illes Balears, Països catalans


El Poblat talaiòtic de Ses Païsses és al capdamunt d’un petit turó situat a 1 km d’Artà, i és un dels jaciments prehistòrics més importants de Mallorca, amb una ocupació de més de 1.000 anys: des de 1.100 aC fins a l’any 50 dC.

La fase inicial del poblat correspon al període talaiòtic, moment en què s’erigeix el talaiot (torre de forma circular, quadrada o ovalada característica de Mallorca i Menorca) al centre del poblat, i al voltant del qual s’hi van construir edificis al llarg de diferents èpoques, que majoritàriament van ser habitatges, si bé algun va tenir usos socials i comunitaris.

Precisament una de les construccions més singulars del Poblat talaiòtic de Ses Païsses és l’anomenada Sala Hipòstila, de planta absidal i que  encara conserva 7 pilastres i 3 columnes que sostindrien el gran sostre.

Els arqueòlegs creuen que la Sala Hipòstila possiblement va estar destinada a activitats econòmiques comunitàries, com la mòlta de cereals o el sacrifici d’animals, perquè durant les excavacions arqueològiques s’hi van trobar molins barquiformes, ceràmica domèstica i restes òssies de fauna.


Artà, arqueologia, talaiots, Mallorca, Illes Balears, Països Catalans, patrimoni cultural

Poblat talaiòtic de Ses Païsses, Sala Hipòstila


Un altre element molt característic del Poblat talaiòtic de Ses Païsses és la seva muralla ciclòpia, que impressiona per les seves dimensions: 320 m de perímetre, 3.5 m d’altura màxima i 3.6 m d’ample.

La muralla va ser construïda entre els s. VII i VI aC, en l’anomenat Període Balear, una època caracteritzada per tensions entre les diferents comunitats de la zona, que lluitaven per uns recursos naturals cada cop més escassos; i això va obligar a fortificar els poblats. Les excavacions arqueològiques també reforcen aquesta hipòtesi, perquè s’hi ha trobat diferent material bèl.lic, com un casc i una espasa.

Si desitjeu ampliar informació, aquí teniu aquest interessant enllaç al Poblat talaiòtic de Ses Païsses.

El Poblat talaiòtic de Ses Païsses va ser la darrera visita a una fantàstica escapada de 4 dies per Mallorca.





dilluns, 25 de juny de 2018

RUTA DE 2 DIES PEL LLAC DE COMO (ITÀLIA)



Llombardia, Alps italians, Itàlia, roadtrip pel Llac de Como



El Llac de Como està situat al Nord d’Itàlia, a la regió de la Llombardia, a uns 50 km al Nord de Milà.

La zona on està ubicat el Llac de Como es un  territori plenament alpí, malgrat que la seva alçada sigui de només 199 m sobre el nivell del mar.
Una altra característica del llac és la seva forma d’Y invertida i estreta, i la gran profunditat, que en algun punt supera els 400 m.

A més de la bellesa natural i paisatgística, que en alguns llocs pot semblar més un fiord noruec que no pas un llac alpí, cal afegir l’espectacular patrimoni cultural i monumental de la zona.

Nosaltres vam poder descobrir alguns dels encants del Llac de Como en una ruta de 2 dies, que a continuació us detallaré:



Mapa amb la nostra ruta de de dos dies pel Llac de Como



1- BRIENNO

(Punt A al mapa)



Llac de Como, Llombardia, Itàlia


Brienno és un petit poble de poc més de 300 habitants situat a la riba occidental del Llac de Como.

Del petit nucli antic destaca l’església dels Sants Nazaro e Celso, d’estil barroc i amb un elegant campanar, així com les cases més properes al llac, algunes de les quals sembla que surin directament damunt de l’aigua, com si fos Venècia.

No és un poble especialment bonic des de dins, ho és més des de la llunyania, però el fet de trobar-se  a tocar del Llac de Como, amb bones vistes de la zona, i de ser de reduïdes dimensions i molt poc turístic, hi dóna un encant especial.



2 – MENAGGIO


(Punt B al mapa)


Llac de Como, Llombardia, Alps Italians, Itàlia


Si Brienno pot produir certa sensació “d’ofec”, amb les cases del poble concentrades en un reduït espai, i amb les muntanyes ben a sobre, Menaggio és una població amb un perfil muntanyós molt més suau, per tant amb unes condicions més favorables per a instal.lar-s’hi.

De fet les ruïnes del Castell de Menaggio són testimoni que la zona va ser ocupada des de l’Edat Mitjana, si bé és molt possible que més de 1000 anys  abans ja hagués estat habitada, tal com es desprèn d’algunes troballes arqueològiques.

No obstant el castell de Menaggio ha quedat totalment en 2n terme davant del “glamour” i el luxe que s’hi respira en l’actualitat, que va començar a la 1a meitat de s. XIX amb la construcció d’algunes vil.les per part de l’aristocràcia i la burgesia.

Ben aviat la fama de Menaggio com a lloc d’estiueig de les classes més adinerades va traspassar les fronteres i va atraure especialment a les elits britàniques, que van arribar a fundar a inicis de s. XX el Menaggio & Cadenabbia Golf Club.

Aquest luxe i glamour s’aprecia passejant pels carrers del centre de Menaggio, que encara conserva l’ambient i l’arquitectura de la “Belle epoque”.

Al meu criteri Menaggio no és un dels “imprescindibles” del Llac de Como, tot i que si us agraden molt les vil.les heu de tenir en compte que algunes d'elles són visitables.




3 - GRAVEDONA


(Punt C al mapa)


Llac de Como, art romànic, romànic llombard, Alps italians, Itàlia



Gravedona és una població situada a la riba occidental del Llac de Como, gairebé a la punta septentrional del Llac.

El principal atractiu de Gravedona, i que al meu parer ja justifica el desplaçament és l’església de Santa Maria del Tiglio, una joia del romànic llombard.

Als que sigueu apassionats del romànic i hagueu recorregut unes quantes esglésies i monestirs del nostre país, segur que l’estil us resulta familiar; i no és casualitat, perquè heu de tenir present que moltes esglésies i monestirs romànics de Catalunya van ser construïts en l’anomenat estil romànic llombard, o primer romànic, que precisament va sorgir d’aquesta regió del Nord d’Itàlia, a la qual pertany el Llac de Como.

A més de l’arquitectura, Santa Maria del Tiglio té altres elements de gran interès artístic, com un crucifix del s. XII,  els frescos que decoren les parets (s. XIV-XVI), i els mosaics reaprofitats de l’anterior baptisteri paleocristià.




4 – BELLAGIO


(Punt D al mapa)


Llac de Como, Llombardia, Alps Italians, els pobles més bonics d'Itàlia, Itàlia



Bellagio és la població que més ens va agradar de les què vam visitar en la nostra ruta de 2 dies pel Llac de Como. En aquest sentit no és pas casualitat que Bellagio sigui coneguda com la “Perla del Llac de Como”.

Quan abans us he comentat que el paisatge del Llac de Como en alguns punts recorda als fiords noruecs, Bellagio és un d’aquests indrets a què em referia.

La seva situació privilegiada, a la punta de la península que separa els dos braços del Llac de Como, fa que tingui unes vistes excel.lents, amb els cims nevats dels Alps com a teló de fons.

Així mateix el poble en sí també té molt encant, amb el seu traçat medieval, i els seus carrerons estrets i empedrats; però també amb un agradable passeig a la vora del Llac.


Llombardia, Alps Italians, Itàlia

Les vistes del Llac de Como des de Bellagio són senzillament magnífiques


Malauradament Bellagio és un destí que des de fa molt de temps està de moda entre les classes més adinerades, i pel meu gust és excessivament turístic i “glamourós”.

Per a finalitzar us recomano l’experiència d’arribar i/o sortir de Bellagio amb “ferry”, perquè podreu gaudir relaxadament del fantàstic paisatge del Llac de Como sense haver d’estar pendents del volant.




5- COMO

(Punt E al mapa)

Llac de Como, Alps Italians, romànic llombard, Llombardia, Itàlia, ciutats amb encant


Como és la ciutat situada a l’extrem Sud-oest del Llac de Como, essent tant per extensió com per número d’habitants (supera els 80.000) la població més important del llac.

Malgrat ser una ciutat molt industrial – amb una gran importància i tradició de la manufactura dels teixits de seda - Como ens va deixar una bona impressió, amb un bonic centre històric.

D’entrada la primera cosa que destaca del nucli antic de Como són les muralles medievals, que encara conserven un 70% del perímetre original, un fet poc usual, perquè sovint només queden dempeus petits trams i algunes torres aïllades.

Un cop dins del recinte emmurallat de Como us recomano de dedicar-hi una bona estona a passejar pels seus carrerons medievals, que encara conserva nombrosos edificis antics, entre els què cal destacar el “Broletto”, un bonic edifici del s. XIII que va ser la seu del govern de la ciutat durant l’Edat Mitjana.

Així mateix al costat del Broletto hi trobareu el Duomo o Catedral, on hi predomina l’estil renaixentista, i que va tardar més de 300 anys en ser totalment construïda ( finals s. XIV – s. XVIII).

Fora del recinte emmurallat Como té molts altres elements d’interès, un dels quals és l’església de Sant’Abbondio,  una altra  joia del romànic de la regió.

Art romànic, romànic llombard, Llombardia, ciutats amb encant, Alps italians, Itàlia

Sant'Abbondio, una de les joies del romànic llombard que podreu visitar a Como


Igualment cal destacar la Vil.la Olmo, una bella mansió dels s. XVIII-XIX situada a la vora del Llac de Como, a la què podreu arribar des del centre de Como per un agradable i curt passeig a peu que voreja el Llac.

Per si esteu interessats en conèixer tot el què es pot fer i veure a  Como, us deixo aquest enllaç a la web oficial de turisme de Como.



6 - BRUNATE


(Punt F al mapa)

Alps Italians, Llombardia, pobles amb encant, Itàlia

Brunate és un petit municipi situat a mig vessant de la muntanya, a uns 5 km de Como.

No és especialment interessant a nivell monumental, però sí a nivell paisatgístic, perquè té molt bones vistes del braç occidental del Llac de Como, des d’una situació elevada i amb molt bona perspectiva.

Si no disposeu de vehicle, podeu arribar còmodament a Brunate des de Como amb funicular. Des de l’estació del funicular de Brunate ja tindreu bona vista panoràmica, però si voleu tenir millors vistes, podeu arribar fins el Faro Voltiano, situat a uns 30 minuts a peu de la mencionada estació.


- Algunes dades practiques del Llac de Como:


Llombardia, pobles amb encant, Alps Italians, Itàlia



En l’apartat de dades pràctiques seré breu, perquè el Llac de Como és relativament a prop tant de l’aeroport de Milà-Malpensa  (a 50 km)  com del de Bergamo (a 40 km), tots 2 aeroports connectats amb Barcelona amb companyies aèries “lowcost”, i a on podreu llogar cotxe amb qualsevol buscador (skyscanner, Momondo, Kayak...).

És possible moure's pel Llac de Como amb transport públic, tant amb autobús com amb vaixell que connecta algunes poblacions, però el cotxe dóna molta més llibertat de moviments i d'horaris. 


Quant a l’allotament, us recomano fer nit a Como, tal com vam fer nosaltres, perquè té molta oferta hotelera, que us permetrà ajustar el pressupost. 
Nosaltres vam dormir al B & B Agrifoglio Como , amb una relació qualitat-preu molt bona i un tracte excel.lent. 
Òbviament si disposeu de pressupost elevat, us aconsello allotjar-vos en alguna de les històriques vil.les del Llac de Como transformades en luxosos hotels.

Finalment no us puc recomanar cap restaurant al Llac de Como, perquè acabo de descobrir que el que més ens va agradar ha tancat, i no serà a causa de la nostra valoració negativa a Tripadvisor.





dijous, 7 de juny de 2018

RUTA DEL ROMÀNIC A LA JACETÀNIA (ARAGÓ)


ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic




El darrer dia de la nostra escapada de tardor pel Pirineu de Navarra i d’Osca vam fer una petita ruta del romànic de la Jacetània, un dels grans atractius turístics d’aquesta comarca del Pirineu Aragonès.

El romànic de la Jacetània va estretament lligat als inicis del Regne d’Aragó, perquè Sancho Ramírez I ( ca 1043-1094 ) , 2n rei d’Aragó, va escollir Jaca com la capital del Regne l’any 1077, a l’hora que hi traslladava la seu episcopal i impulsava la construcció d’una nova catedral, en un lloc de pas important del Camí de Sant Jaume.

La catedral de Jaca, construïda en l’estil internacional o francès ( segon romànic), esdevindrà un model arquitectònic i escultòric a seguir en la construcció de moltes noves esglésies no només d’Aragó, sinó també de tot el Nord Peninsular.


ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Església de Santa María de Santa Cruz de la Serós, un dels "imprescindibles" de la ruta del romànic de la Jacetània


Òbviament la Catedral de Jaca és un dels monuments més importants del romànic de la Jacetània, i si esteu interessats en ampliar informació, aquí teniu aquest interessant enllaç a la  Catedral de Jaca , que nosaltres no vam poder visitar.

Afortunadament la comarca té suficient art romànic com per a dedicar-hi uns quants dies en exclusivitat – possiblement donaria per una setmana sencera- , i nosaltres vam poder fer-ne un petit tast, amb la visita a 4 monuments.

Heus aquí la nostra ruta del romànic de la Jacetània.



Mapa amb la nostra ruta del romànic de la Jacetània



1 – SAN ADRIÁN DE SÁSABE (BORAU)

(Punt A al mapa)

ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic



San Adrián de Sásabe és un antic monestir amb algunes característiques realment peculiars, començant pel seu emplaçament, a la confluència de dos barrancs, de manera que és en una zona totalment inundable.

De fet les periòdiques crescudes i inundacions dels cursos d’aigua  van reblir i afectar l’estructura del temple, de forma que va haver de ser restaurat al llarg de diferents campanyes, la primera d’elles iniciada l’any 1957.

Aquesta elecció d’un terreny tan poc favorable per a la construcció d’una església romànica ha donat peu a diferents hipòtesis: la de voler respectar el lloc exacte on havia succeït un fet miraculós; o la vinculada a l’advocació a Sant Adrià, un màrtir que va fer miracles relacionats amb l’aigua.

Malgrat que en l’actualitat San Adrián de Sásabe sigui una modesta església romànica d’una sola nau, consagrada l’any 1104, cal esmentar que va tenir un paper força destacat a l’Aragó medieval, essent un important conjunt monàstic, que va esdevenir seu episcopal entre els s. X i XI, fins que l’any 1077 va traslladar-se la seu a Jaca.



ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Detall de les escultures de les mènsules de l'absis de San Adrián de Sásabe


Una altra interessant característica de San Adrián de Sásabe és l’original decoració escultòrica de capitells i mènsules, i la presència d’una estructura de planta quadrada a l’interior del temple, que molt possiblement va ser un baptisteri.

Finalment mencionaré que circula la llegenda que el monestir de San Adrián de Sásabe va custodiar durant un temps el Sant Greal, abans que fos traslladat a San Juan de la Peña.



2 – SAN CAPRASIO (SANTA CRUZ DE LA SERÓS)

(Punt B al mapa)

ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic



San Caprasio és una petita església d’estil romànic llombard situada dins del poble de Santa Cruz de la Serós, i va ser construïda entorn 1020-1030, durant el regnat de Sanç III el Gran, un rei  que va promoure i afavorir la repoblació i reconstrucció d’aquests territoris de l’Alt Aragó durant la 1a meitat del s. XI.

San Caprasio és l’església d’arquitectura romànica llombarda ubicada més a l’Oest de tot Aragó, i és d’una única nau, amb un absis semicircular a llevant i un campanar de torre, que va ser afegit al s. XII sobre el presbiteri.

Una restauració realitzada durant els anys 60 del s. XX va eliminar els dos pisos superiors de la torre, afegits en èpoques molt posteriors, així com 2 naus laterals, construïdes també en època moderna.



3 – SANTA MARÍA (SANTA CRUZ DE LA SERÓS)

(Punt C al mapa)


ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic




Al poble de Santa Cruz de la Serós, i a uns pocs metres de l’església de San Caprasio hi trobareu l’església romànica de Santa Maria, l’únic element que ha sobreviscut de l’antic Monestir de monges benedictines de Santa María, fundat pel rei d’Aragó Ramir I entre 1059 i 1061.

L’actual església de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós és de finals de s. Xi i inicis de s. XII,  si bé tal com han demostrat els excavacions arqueològiques, anteriorment hi havia existit un temple preromàmic.

En la construcció de l’actual església romànica de Santa Maria hi contribuí decisivament l’abadessa Sança, filla del rei d’Aragó Ramir I, que hi ingressà entre 1065 i 1070, poc després d’haver enviudat del Comte d’Urgell Ermengol III, i que va poder aportar molts recursos econòmics.

A nivell arquitectònic i artístic el  temple té alguns elements de gran interès, un dels quals és la torre-campanar, de grans dimensions, i que està finalitzada amb un remat octogonal, que allotja la cúpula interior.



ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Portada occidental de Santa María de Santa Cruz de la Serós


Un altre element a tenir molt present és la decoració escultòrica, tant a l’interior com a l’exterior del temple,  i destaca especialment el timpà de la portada occidental, amb un crismó flanquejat per 2 lleons, 1 a cada banda. Aquest crismó és molt similar al de la Catedral de Jaca, i durant molt de temps s’ha cregut que el de Jaca havia servit de model, però darrers estudis han apuntat que el crismó de l’església de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós és anterior al de la Catedral de Jaca.

En darrer lloc cal fer esment d’una cambra quadrangular situada damunt del creuer, només visible des de l’exterior de l’església. Es desconeix la seva funció, tot i que no falten interpretacions, com la que podria ser un espai destinat a guardar el tresor litúrgic, o bé com a refugi  de la comunitat de monges en cas de situacions de perill. En tot cas aquesta estructura és un cas únic en tota l’arquitectura romànica d’Aragó.



4 – SAN JUAN DE LA PEÑA

(Punt D al mapa)



ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic


El Monestir de San Juan de la Peña es un dels monuments més impressionants que conec de tot el romànic, no només pel seu interès artístic i arquitectònic, sinó també per la seva espectacular ubicació, aprofitant un gran abric natural format al conglomerat de la Sierra de San Juan de la Peña.

El Monestir de San Juan de la Peña apareix citat per primer cop a la documentació l’any 920, si bé és força probable que anteriorment hagués estat habitat per eremites, i que hi hagués existit una petita ermita.

Així mateix cal esmentar que circula una llegenda dels seus orígens, segons la qual al s. VIII un noble de Saragossa anomenat Voto, tot perseguint un cérvol va estar a punt d’estimbar-se amb el seu cavall pel precipici situat damunt San Juan de la Peña, però en el darrer moment Sant Joan Baptista va obrar un miracle i va evitar la caiguda, perquè el noble s’havia encomanat al Sant. 
Tot seguit el noble va voler explorar la zona i va trobar  la cova on descansaven les restes de l’eremita Juan de Atarés. 
Poc temps després Voto i el seu germà Fèlix van vendre totes les seves possessions i van decidir traslladar-se a San Juan de la Peña i fundar una comunitat.

Una altra llegenda del Monestir de San Juan de la Peña és la que fa esment a que el Sant Greal hi va ser guardat durant més de tres segles.

Deixant de banda les llegendes, el Monestir de San Juan de la Peña va esdevenir un gran centre religiós i polític del Regne d’Aragó durant els s. XI i XII, que va començar amb l’impuls  del rei Sancho el Mayor de Navarra, que l’any 1025 va  refundar  el Monestir amb el nom actual, i poc després hi  va introduir la regla de Sant Benet. 


ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Sala del Concilio, San Juan de la Peña


Al  llarg del  s. XI el Monestir de San Juan de la Peña va ser objecte d’importants ampliacions,  alhora que va ser escollit com a panteó reial i mausoleu de nobles, una tradició trencada pel rei Alfons I, que al morir l’any 1134 fou enterrat a l’abadia de Montearagón. Unes dècades més tard,  partir de la segona meitat  del  s. XII San Juan de la Peña va començar a entrar en una lenta decadència.

Pel que respecta a les característiques arquitectòniques i artístiques, el Monestir de San Juan de la Peña ocupa un lloc molt rellevant en l’art romànic de la Jacetània i de l’Aragó, tot i que algunes dependències són d’èpoques i estils posteriors.

La impressionant arquitectura del Monestir San Juan de la Peña és el resultat de diverses etapes constructives, i d’haver sabut adaptar-se de manera molt brillant a les condicions orogràfiques del terreny, un espectacular abric rocós.

El conjunt monacal s’estructura en 2 nivells: l’inferior, la part més antiga de San Juan de la Peña, on hi trobareu la primitiva església mossàrab  i la sala dels concilis; i el superior, on s’ubica l’església romànica, el panteó reial i mausoleus dels nobles, el claustre, i altres dependències.


ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Frescos romànics de la cripta de San Juan de la Peña


De la primitiva església mossàrab del nivell inferior cal destacar els 2 absis rectangulars excavats a la roca i amb frescos romànics del s. XII, dedicats al martiri dels sants Cosme i Damià i a la glorificació de la Creu.

L’església romànica del Monestir de San Juan de la Peña va ser construïda damunt l’església mossàrab, que a partir d’aquell moment esdevindria la cripta i com a lloc d’enterrament dels abats.

L’església romànica, consagrada l’any 1094, té una capçalera amb 3 absis excavada totalment a la roca, i també destaca per la decoració escultòrica d’alguns capitells.

A un costat de l’església romànica hi trobareu el panteó reial i el panteó dels nobles. El 1r va ser afectat per un incendi al s. XVII i va ser àmpliament remodelat en estil neoclàssic durant el regnat de Carles III.  En canvi el panteó dels nobles conserva intactes els 22 nínxols, alguns d’ells decorats amb bells motius escultòrics.



ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Absis excavat a la roca de l'església romànica de San Juan de la Peña


Ara toca dedicar  uns pocs paràgrafs al claustre de San Juan de la Peña, l’element més conegut i emblemàtic del conjunt monacal, i sóc conscient que cometo una gran injustícia, perquè el claustre per si sol mereixeria una entrada.

El claustre de San Juan de la Peña va ser construït a finals de s. XII i inicis del XIII, i en els capitells del claustre hi van treballar 2 estils estilístics diferents, essent el millor conservat i el de millor qualitat artística el que correspon a l’anomenat  Mestre de San Juan de la Peña o Mestre d’Agüero, que molt possiblement va ser obra d’ un taller que no pas d’un únic escultor.

Els motius escultòrics dels capitells del claustre realitzats pel Mestre de San Juan de la Peña són una gran obra d’art del romànic del s. XII, i representen escenes del Gènesi, de la infància de Jesús i de la vida pública de Crist. Estan ubicats a les galeria Nord i a la galeria occidental, mentre que la galeria sud només conserva uns pocs capitells atribuïts a la 1a fase del claustre, en estil romànic jaqués.; i la banda de ponent ni tan sols conserva cap arcada.

Així mateix del claustre de San Juan de la Peña cal destacar la bella porta mossàrab amb arc de ferradura que dóna accés al claustre des de l’església romànica, així com 2 capelles adjacents, una de les quals és la de Sant Victorià, d’estil gòtic.



ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Claustre de San Juan de la Peña, detall d'un capitell amb escenes del Nou Testament


Finalitzaré amb un altre apunt històric; l’any 1675 el Monestir de San Juan de la Peña va patir un important incendi que va destruir moltes dependències. Immediatament va començar la construcció del Nou Monestir de San Juan de la Peña, consagrat l’any 1705, i situat  a la Pradera de San Indalecio, uns centenars de metres per damunt del Monestir medieval. També és visitable, si bé nosaltres no hi vam anar.



- Enllaços útils de la ruta del romànic de la Jacetània


- Romanico aragonés: completíssima web dedicada a l’art romànic de l’Aragó, amb un útil mapa interactiu i explicacions molt ben detallades.

-  Arteguías: una de les grans webs de referència de l'art romànic a Espanya, amb una àmplia secció dedicada als monuments romànics de la Jacetània.

-  Patrimonio Cultural de Aragónweb oficial de la Direcció General de Cultura i Patrimoni del  Govern d'Aragó, amb un completíssim cercador de tots els béns culturals aragonesos, que òbviament inclou tot els monuments romànics.   










dijous, 24 de maig de 2018

UNA RUTA PER FORMENTOR I EL NORD DE MALLORCA



Mirador d'es Colomer o de sa Creueta, Patrimoni de la humanitat, Illes Balears



El tercer dia de la nostra escapada a Mallorca vam fer una ruta amb cotxe per un dels indrets més bonics i emblemàtics de l’illa: la Península de Formentor, situada a la punta més septentrional de Mallorca.

La bellesa de Formentor és coneguda des de fa molt de temps, i n’és un bon testimoni el poema “El pi de Formentor”, que va escriure l’any 1875 el gran poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera.

En dates més recents – any 2011 –la Serra de Tramuntana, de la qual Formentor en forma part,  va rebre el reconeixement oficial de la Unesco, al ser declarada Patrimoni de la Humanitat en la Categoria de Paisatge Cultural.

Per tant és una visita altament recomanable, un dels imprescindibles de l’illa, i paga la pena l’esforç de fer els gairebé 20 km per una estreta i sinuosa carretera que sembla interminable.

Sense més preàmbuls us explicaré tot el que va donar de si la nostra ruta per Formentor i el Nord de Mallorca:



Mapa amb la ruta realitzada per la Península de Formentor i el Nord de Mallorca


1 - MIRADOR DE SA CREUETA O D'ES COLOMER

(Punt B al mapa)


Península de Formentor, Mallorca, Illes Balears, Patrimoni de la Humanitat


El Mirador de sa Creueta és la primera parada “obligada” de la ruta al cap de Formentor, amb una ubicació ideal, a menys de 6 km del Port de Pollença, que permet estirar les cames i fer un descans estratègic en una carretera amb tants revolts.

Des de l’aparcament un camí  ens acosta fins  el mirador, situat a la vora superior d’un imponent penya-segat a més de 200 m d’alçada sobre el mar. No cal dir que el panorama de la costa és sensacional, amb racons realment fotogènics, com el de l’illot d'es Colomer, l’altre nom amb el qual també es coneix el mirador.

Per l’orientació del mirador, és molt recomanable anar-hi per contemplar la posta de sol, tot i que malauradament nosaltres no ho vam poder fer.


Mallorca, Península de Formentor, Illes Balears, Països Catalans


Com a  petit apunt històric he de  comentar-vos que el mirador va ser construït l’any 1961, i pocs anys més tard, al 1968, es va aixecar un petit monument en memòria de l’enginyer Antoni Parietti Coll, l’autor del projecte de la carretera a Formentor l’any 1925.

Finalitzaré amb una recomanació: si teniu temps, des del mateix aparcament surt una estreta carretera asfaltada que porta fins un altre mirador, la Talaia d’Albercutx, que possiblement tingui millors vistes.


2 - CAP DE FORMENTOR

(Punt C al mapa)


Illes Balears, Països Catalans, Patrimoni de la Humanitat


El Cap de Formentor és el punt més septentrional de Mallorca i és un d’aquells indrets on tindreu la sensació d’estar a la fi del món.

Damunt dels penya-segats del cap, a més de 200 m. d’altura, i  com si fos un niu d’àligues,  hi trobareu el  Far, inaugurat l’any 1863.

Òbviament les vistes des del Far de Formentor no tenen res a envejar a les del Mirador de sa Creueta, i si el dia és nítid, podreu contemplar Menorca.

La construcció del Far va suposar tot un repte a mitjan s. XIX, perquè no existia cap carretera ni camí per fer-hi arribar els materials de construcció, de manera que va haver de fer-se un nou camí de 17 km des de Cala Murta. De fet aquest camí va ser l´única via de comunicació terrestre amb el Cap de Formentor fins l’any 1951, en què va ser inaugurada l’actual carretera.


Illes Balear, Països Catalans, Patrimoni de la Humanitat

Una gavina que ens va donar la benvinguda al Cap de Formentor


Acabaré amb una recomanació important: l’accés al Cap de Formentor en temporada alta, especialment juliol i agost, és complicat, amb llargues cues de cotxes. Per tant si teniu intenció d’anar-hi en aquestes dates haureu de matinar molt.

De totes maneres és més que probable que en un futur més o menys immediat (estiu de 2018 o 2019) prohibeixin l’accés al Cap de Formentor amb vehicle particular, i només s’hi pugui arribar amb busos llançadora.


3 - CALA FORMENTOR

(Punt D al mapa)


Illes Balears, Patrimoni de la Humanitat, Països Catalans

Aquesta cala, que també s’anomena Cala Pi de la Posada, està situada gairebé a mig camí entre el Cap de Formentor i el Mirador de Sa Creueta.

Si penseu en una platja paradisíaca d’aigües cristal.lines, amb els pins que arriben fins a ran de mar, i una badia de gran bellesa, sens dubte Cala Formentor és la vostra platja ideal.

Un dels primers en descobrir i aprofitar-se de la bellesa de Cala Formentor va ser el ric poeta argentí Alan Diehl, que l’any 1929 va inaugurar l’Hotel Formentor en aquest idíl·lic paratge. Al llarg dels més de 80 anys d’història d’aquest hotel s’hi han allotjat destacadíssimes personalitats del món de la política, cinema o art, entre elles Winston Churchill, Grace Kelly o Camilo José Cela.


Illes Balears, Patrimoni de la Humanitat, Països Catalans

Banyar-se a la Cala Formentor és una experiència inoblidable


Afortunadament l’Hotel Formentor és un edifici força discret que no trenca amb l’harmonia del paisatge.

Com aspecte negatiu de Cala Formentor he de comentar que la franja d’arena és molt estreta, i per tant la platja de seguida s’omple. A més a més el parking és molt car (9 euros), però nosaltres vam tenir sort i vam trobar lloc a un dels marges de la carretera.


4 - NECRÒPOLIS DE CALA SANT VICENÇ

(Punt E al mapa)


Illes Balears, arqueologia, patrimoni cultural, Països Catalans


La necròpolis de Cala Sant Vicenç és un jaciment arqueològic de 15 coves artificials o hipogeus d’una cronologia de l’Edat del Bronze, tot i que és un jaciment molt malmès i no s’ha pogut datar de manera precisa.

Actualment només es conserven 6 coves artificials: 4 són d’enterrament col.lectiu, i 2 són d’habitatge. Alguns dels hipogeus destinats a enterrament encara conserven alguns elements com fosses, bancs correguts i nínxols.


5 - ERMITA DE LA VICTÒRIA

(Punt F al mapa)


Mallorca, Illes Balears, Països Catalans, patrimoni cultural


L’Ermita de la Victòria està situada a la Península d’Alcúdia, una àrea natural protegida, separada de la Península de Formentor per la Badia de Pollença.

L’Ermita de la Victòria és d’origen medieval, atès que està documentat que a l’any 1395 hi vivia l’ermità Arnau Got. No obstant l’actual Santuari és de finals de s. XVII, però encara conserva al seu interior la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Victòria, patrona d’Alcúdia.

A més del seu interès monumental, l’Ermita de la Victòria ofereix un bon panorama tant de la Badia de Pollença com de la Península de Formentor.



Formentor, Patrimoni de la Humanitat, Mallorca, Illes Balears, Països Catalans

Vista de la Península de Formentor des dels voltants de l'Ermita de la Victòria



Igualment cal esmentar que l’Ermita de la Victòria és el punt de partida d’algunes rutes senderistes de gran interès, entre les què destaca la pujada a la Talaia d’Alcúdia, un excel.lent mirador de la zona Nord-occidental de Mallorca.

Finalment no puc obviar que a la Península d’Alcúdia trobareu algunes platges i cales de gran bellesa, com s’Illot, o Ses Caletes.

Des de l’Ermita de la Victòria vam posar fi a una fantàstica ruta per la Península de Formentor i el Nord de Mallorca.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...