dijous, 7 de juny de 2018

RUTA DEL ROMÀNIC A LA JACETÀNIA (ARAGÓ)


ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic




El darrer dia de la nostra escapada de tardor pel Pirineu de Navarra i d’Osca vam fer una petita ruta del romànic de la Jacetània, un dels grans atractius turístics d’aquesta comarca del Pirineu Aragonès.

El romànic de la Jacetània va estretament lligat als inicis del Regne d’Aragó, perquè Sancho Ramírez I ( ca 1043-1094 ) , 2n rei d’Aragó, va escollir Jaca com la capital del Regne l’any 1077, a l’hora que hi traslladava la seu episcopal i impulsava la construcció d’una nova catedral, en un lloc de pas important del Camí de Sant Jaume.

La catedral de Jaca, construïda en l’estil internacional o francès ( segon romànic), esdevindrà un model arquitectònic i escultòric a seguir en la construcció de moltes noves esglésies no només d’Aragó, sinó també de tot el Nord Peninsular.


ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Església de Santa María de Santa Cruz de la Serós, un dels "imprescindibles" de la ruta del romànic de la Jacetània


Òbviament la Catedral de Jaca és un dels monuments més importants del romànic de la Jacetània, i si esteu interessats en ampliar informació, aquí teniu aquest interessant enllaç a la  Catedral de Jaca , que nosaltres no vam poder visitar.

Afortunadament la comarca té suficient art romànic com per a dedicar-hi uns quants dies en exclusivitat – possiblement donaria per una setmana sencera- , i nosaltres vam poder fer-ne un petit tast, amb la visita a 4 monuments.

Heus aquí la nostra ruta del romànic de la Jacetània.



Mapa amb la nostra ruta del romànic de la Jacetània



1 – SAN ADRIÁN DE SÁSABE (BORAU)

(Punt A al mapa)

ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic



San Adrián de Sásabe és un antic monestir amb algunes característiques realment peculiars, començant pel seu emplaçament, a la confluència de dos barrancs, de manera que és en una zona totalment inundable.

De fet les periòdiques crescudes i inundacions dels cursos d’aigua  van reblir i afectar l’estructura del temple, de forma que va haver de ser restaurat al llarg de diferents campanyes, la primera d’elles iniciada l’any 1957.

Aquesta elecció d’un terreny tan poc favorable per a la construcció d’una església romànica ha donat peu a diferents hipòtesis: la de voler respectar el lloc exacte on havia succeït un fet miraculós; o la vinculada a l’advocació a Sant Adrià, un màrtir que va fer miracles relacionats amb l’aigua.

Malgrat que en l’actualitat San Adrián de Sásabe sigui una modesta església romànica d’una sola nau, consagrada l’any 1104, cal esmentar que va tenir un paper força destacat a l’Aragó medieval, essent un important conjunt monàstic, que va esdevenir seu episcopal entre els s. X i XI, fins que l’any 1077 va traslladar-se la seu a Jaca.



ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Detall de les escultures de les mènsules de l'absis de San Adrián de Sásabe


Una altra interessant característica de San Adrián de Sásabe és l’original decoració escultòrica de capitells i mènsules, i la presència d’una estructura de planta quadrada a l’interior del temple, que molt possiblement va ser un baptisteri.

Finalment mencionaré que circula la llegenda que el monestir de San Adrián de Sásabe va custodiar durant un temps el Sant Greal, abans que fos traslladat a San Juan de la Peña.



2 – SAN CAPRASIO (SANTA CRUZ DE LA SERÓS)

(Punt B al mapa)

ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic



San Caprasio és una petita església d’estil romànic llombard situada dins del poble de Santa Cruz de la Serós, i va ser construïda entorn 1020-1030, durant el regnat de Sanç III el Gran, un rei  que va promoure i afavorir la repoblació i reconstrucció d’aquests territoris de l’Alt Aragó durant la 1a meitat del s. XI.

San Caprasio és l’església d’arquitectura romànica llombarda ubicada més a l’Oest de tot Aragó, i és d’una única nau, amb un absis semicircular a llevant i un campanar de torre, que va ser afegit al s. XII sobre el presbiteri.

Una restauració realitzada durant els anys 60 del s. XX va eliminar els dos pisos superiors de la torre, afegits en èpoques molt posteriors, així com 2 naus laterals, construïdes també en època moderna.



3 – SANTA MARÍA (SANTA CRUZ DE LA SERÓS)

(Punt C al mapa)


ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic




Al poble de Santa Cruz de la Serós, i a uns pocs metres de l’església de San Caprasio hi trobareu l’església romànica de Santa Maria, l’únic element que ha sobreviscut de l’antic Monestir de monges benedictines de Santa María, fundat pel rei d’Aragó Ramir I entre 1059 i 1061.

L’actual església de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós és de finals de s. Xi i inicis de s. XII,  si bé tal com han demostrat els excavacions arqueològiques, anteriorment hi havia existit un temple preromàmic.

En la construcció de l’actual església romànica de Santa Maria hi contribuí decisivament l’abadessa Sança, filla del rei d’Aragó Ramir I, que hi ingressà entre 1065 i 1070, poc després d’haver enviudat del Comte d’Urgell Ermengol III, i que va poder aportar molts recursos econòmics.

A nivell arquitectònic i artístic el  temple té alguns elements de gran interès, un dels quals és la torre-campanar, de grans dimensions, i que està finalitzada amb un remat octogonal, que allotja la cúpula interior.



ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Portada occidental de Santa María de Santa Cruz de la Serós


Un altre element a tenir molt present és la decoració escultòrica, tant a l’interior com a l’exterior del temple,  i destaca especialment el timpà de la portada occidental, amb un crismó flanquejat per 2 lleons, 1 a cada banda. Aquest crismó és molt similar al de la Catedral de Jaca, i durant molt de temps s’ha cregut que el de Jaca havia servit de model, però darrers estudis han apuntat que el crismó de l’església de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós és anterior al de la Catedral de Jaca.

En darrer lloc cal fer esment d’una cambra quadrangular situada damunt del creuer, només visible des de l’exterior de l’església. Es desconeix la seva funció, tot i que no falten interpretacions, com la que podria ser un espai destinat a guardar el tresor litúrgic, o bé com a refugi  de la comunitat de monges en cas de situacions de perill. En tot cas aquesta estructura és un cas únic en tota l’arquitectura romànica d’Aragó.



4 – SAN JUAN DE LA PEÑA

(Punt D al mapa)



ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic


El Monestir de San Juan de la Peña es un dels monuments més impressionants que conec de tot el romànic, no només pel seu interès artístic i arquitectònic, sinó també per la seva espectacular ubicació, aprofitant un gran abric natural format al conglomerat de la Sierra de San Juan de la Peña.

El Monestir de San Juan de la Peña apareix citat per primer cop a la documentació l’any 920, si bé és força probable que anteriorment hagués estat habitat per eremites, i que hi hagués existit una petita ermita.

Així mateix cal esmentar que circula una llegenda dels seus orígens, segons la qual al s. VIII un noble de Saragossa anomenat Voto, tot perseguint un cérvol va estar a punt d’estimbar-se amb el seu cavall pel precipici situat damunt San Juan de la Peña, però en el darrer moment Sant Joan Baptista va obrar un miracle i va evitar la caiguda, perquè el noble s’havia encomanat al Sant. 
Tot seguit el noble va voler explorar la zona i va trobar  la cova on descansaven les restes de l’eremita Juan de Atarés. 
Poc temps després Voto i el seu germà Fèlix van vendre totes les seves possessions i van decidir traslladar-se a San Juan de la Peña i fundar una comunitat.

Una altra llegenda del Monestir de San Juan de la Peña és la que fa esment a que el Sant Greal hi va ser guardat durant més de tres segles.

Deixant de banda les llegendes, el Monestir de San Juan de la Peña va esdevenir un gran centre religiós i polític del Regne d’Aragó durant els s. XI i XII, que va començar amb l’impuls  del rei Sancho el Mayor de Navarra, que l’any 1025 va  refundar  el Monestir amb el nom actual, i poc després hi  va introduir la regla de Sant Benet. 


ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Sala del Concilio, San Juan de la Peña


Al  llarg del  s. XI el Monestir de San Juan de la Peña va ser objecte d’importants ampliacions,  alhora que va ser escollit com a panteó reial i mausoleu de nobles, una tradició trencada pel rei Alfons I, que al morir l’any 1134 fou enterrat a l’abadia de Montearagón. Unes dècades més tard,  partir de la segona meitat  del  s. XII San Juan de la Peña va començar a entrar en una lenta decadència.

Pel que respecta a les característiques arquitectòniques i artístiques, el Monestir de San Juan de la Peña ocupa un lloc molt rellevant en l’art romànic de la Jacetània i de l’Aragó, tot i que algunes dependències són d’èpoques i estils posteriors.

La impressionant arquitectura del Monestir San Juan de la Peña és el resultat de diverses etapes constructives, i d’haver sabut adaptar-se de manera molt brillant a les condicions orogràfiques del terreny, un espectacular abric rocós.

El conjunt monacal s’estructura en 2 nivells: l’inferior, la part més antiga de San Juan de la Peña, on hi trobareu la primitiva església mossàrab  i la sala dels concilis; i el superior, on s’ubica l’església romànica, el panteó reial i mausoleus dels nobles, el claustre, i altres dependències.


ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Frescos romànics de la cripta de San Juan de la Peña


De la primitiva església mossàrab del nivell inferior cal destacar els 2 absis rectangulars excavats a la roca i amb frescos romànics del s. XII, dedicats al martiri dels sants Cosme i Damià i a la glorificació de la Creu.

L’església romànica del Monestir de San Juan de la Peña va ser construïda damunt l’església mossàrab, que a partir d’aquell moment esdevindria la cripta i com a lloc d’enterrament dels abats.

L’església romànica, consagrada l’any 1094, té una capçalera amb 3 absis excavada totalment a la roca, i també destaca per la decoració escultòrica d’alguns capitells.

A un costat de l’església romànica hi trobareu el panteó reial i el panteó dels nobles. El 1r va ser afectat per un incendi al s. XVII i va ser àmpliament remodelat en estil neoclàssic durant el regnat de Carles III.  En canvi el panteó dels nobles conserva intactes els 22 nínxols, alguns d’ells decorats amb bells motius escultòrics.



ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Absis excavat a la roca de l'església romànica de San Juan de la Peña


Ara toca dedicar  uns pocs paràgrafs al claustre de San Juan de la Peña, l’element més conegut i emblemàtic del conjunt monacal, i sóc conscient que cometo una gran injustícia, perquè el claustre per si sol mereixeria una entrada.

El claustre de San Juan de la Peña va ser construït a finals de s. XII i inicis del XIII, i en els capitells del claustre hi van treballar 2 estils estilístics diferents, essent el millor conservat i el de millor qualitat artística el que correspon a l’anomenat  Mestre de San Juan de la Peña o Mestre d’Agüero, que molt possiblement va ser obra d’ un taller que no pas d’un únic escultor.

Els motius escultòrics dels capitells del claustre realitzats pel Mestre de San Juan de la Peña són una gran obra d’art del romànic del s. XII, i representen escenes del Gènesi, de la infància de Jesús i de la vida pública de Crist. Estan ubicats a les galeria Nord i a la galeria occidental, mentre que la galeria sud només conserva uns pocs capitells atribuïts a la 1a fase del claustre, en estil romànic jaqués.; i la banda de ponent ni tan sols conserva cap arcada.

Així mateix del claustre de San Juan de la Peña cal destacar la bella porta mossàrab amb arc de ferradura que dóna accés al claustre des de l’església romànica, així com 2 capelles adjacents, una de les quals és la de Sant Victorià, d’estil gòtic.



ruta del romànic de la Jacetània, Aragó, Pirineus, Osca, patrimoni cultural, art romànic

Claustre de San Juan de la Peña, detall d'un capitell amb escenes del Nou Testament


Finalitzaré amb un altre apunt històric; l’any 1675 el Monestir de San Juan de la Peña va patir un important incendi que va destruir moltes dependències. Immediatament va començar la construcció del Nou Monestir de San Juan de la Peña, consagrat l’any 1705, i situat  a la Pradera de San Indalecio, uns centenars de metres per damunt del Monestir medieval. També és visitable, si bé nosaltres no hi vam anar.



- Enllaços útils de la ruta del romànic de la Jacetània


- Romanico aragonés: completíssima web dedicada a l’art romànic de l’Aragó, amb un útil mapa interactiu i explicacions molt ben detallades.

-  Arteguías: una de les grans webs de referència de l'art romànic a Espanya, amb una àmplia secció dedicada als monuments romànics de la Jacetània.

-  Patrimonio Cultural de Aragónweb oficial de la Direcció General de Cultura i Patrimoni del  Govern d'Aragó, amb un completíssim cercador de tots els béns culturals aragonesos, que òbviament inclou tot els monuments romànics.   










dijous, 24 de maig de 2018

UNA RUTA PER FORMENTOR I EL NORD DE MALLORCA



Mirador d'es Colomer o de sa Creueta, Patrimoni de la humanitat, Illes Balears



El tercer dia de la nostra escapada a Mallorca vam fer una ruta amb cotxe per un dels indrets més bonics i emblemàtics de l’illa: la Península de Formentor, situada a la punta més septentrional de Mallorca.

La bellesa de Formentor és coneguda des de fa molt de temps, i n’és un bon testimoni el poema “El pi de Formentor”, que va escriure l’any 1875 el gran poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera.

En dates més recents – any 2011 –la Serra de Tramuntana, de la qual Formentor en forma part,  va rebre el reconeixement oficial de la Unesco, al ser declarada Patrimoni de la Humanitat en la Categoria de Paisatge Cultural.

Per tant és una visita altament recomanable, un dels imprescindibles de l’illa, i paga la pena l’esforç de fer els gairebé 20 km per una estreta i sinuosa carretera que sembla interminable.

Sense més preàmbuls us explicaré tot el que va donar de si la nostra ruta per Formentor i el Nord de Mallorca:



Mapa amb la ruta realitzada per la Península de Formentor i el Nord de Mallorca


1 - MIRADOR DE SA CREUETA O D'ES COLOMER

(Punt B al mapa)


Península de Formentor, Mallorca, Illes Balears, Patrimoni de la Humanitat


El Mirador de sa Creueta és la primera parada “obligada” de la ruta al cap de Formentor, amb una ubicació ideal, a menys de 6 km del Port de Pollença, que permet estirar les cames i fer un descans estratègic en una carretera amb tants revolts.

Des de l’aparcament un camí  ens acosta fins  el mirador, situat a la vora superior d’un imponent penya-segat a més de 200 m d’alçada sobre el mar. No cal dir que el panorama de la costa és sensacional, amb racons realment fotogènics, com el de l’illot d'es Colomer, l’altre nom amb el qual també es coneix el mirador.

Per l’orientació del mirador, és molt recomanable anar-hi per contemplar la posta de sol, tot i que malauradament nosaltres no ho vam poder fer.


Mallorca, Península de Formentor, Illes Balears, Països Catalans


Com a  petit apunt històric he de  comentar-vos que el mirador va ser construït l’any 1961, i pocs anys més tard, al 1968, es va aixecar un petit monument en memòria de l’enginyer Antoni Parietti Coll, l’autor del projecte de la carretera a Formentor l’any 1925.

Finalitzaré amb una recomanació: si teniu temps, des del mateix aparcament surt una estreta carretera asfaltada que porta fins un altre mirador, la Talaia d’Albercutx, que possiblement tingui millors vistes.


2 - CAP DE FORMENTOR

(Punt C al mapa)


Illes Balears, Països Catalans, Patrimoni de la Humanitat


El Cap de Formentor és el punt més septentrional de Mallorca i és un d’aquells indrets on tindreu la sensació d’estar a la fi del món.

Damunt dels penya-segats del cap, a més de 200 m. d’altura, i  com si fos un niu d’àligues,  hi trobareu el  Far, inaugurat l’any 1863.

Òbviament les vistes des del Far de Formentor no tenen res a envejar a les del Mirador de sa Creueta, i si el dia és nítid, podreu contemplar Menorca.

La construcció del Far va suposar tot un repte a mitjan s. XIX, perquè no existia cap carretera ni camí per fer-hi arribar els materials de construcció, de manera que va haver de fer-se un nou camí de 17 km des de Cala Murta. De fet aquest camí va ser l´única via de comunicació terrestre amb el Cap de Formentor fins l’any 1951, en què va ser inaugurada l’actual carretera.


Illes Balear, Països Catalans, Patrimoni de la Humanitat

Una gavina que ens va donar la benvinguda al Cap de Formentor


Acabaré amb una recomanació important: l’accés al Cap de Formentor en temporada alta, especialment juliol i agost, és complicat, amb llargues cues de cotxes. Per tant si teniu intenció d’anar-hi en aquestes dates haureu de matinar molt.

De totes maneres és més que probable que en un futur més o menys immediat (estiu de 2018 o 2019) prohibeixin l’accés al Cap de Formentor amb vehicle particular, i només s’hi pugui arribar amb busos llançadora.


3 - CALA FORMENTOR

(Punt D al mapa)


Illes Balears, Patrimoni de la Humanitat, Països Catalans

Aquesta cala, que també s’anomena Cala Pi de la Posada, està situada gairebé a mig camí entre el Cap de Formentor i el Mirador de Sa Creueta.

Si penseu en una platja paradisíaca d’aigües cristal.lines, amb els pins que arriben fins a ran de mar, i una badia de gran bellesa, sens dubte Cala Formentor és la vostra platja ideal.

Un dels primers en descobrir i aprofitar-se de la bellesa de Cala Formentor va ser el ric poeta argentí Alan Diehl, que l’any 1929 va inaugurar l’Hotel Formentor en aquest idíl·lic paratge. Al llarg dels més de 80 anys d’història d’aquest hotel s’hi han allotjat destacadíssimes personalitats del món de la política, cinema o art, entre elles Winston Churchill, Grace Kelly o Camilo José Cela.


Illes Balears, Patrimoni de la Humanitat, Països Catalans

Banyar-se a la Cala Formentor és una experiència inoblidable


Afortunadament l’Hotel Formentor és un edifici força discret que no trenca amb l’harmonia del paisatge.

Com aspecte negatiu de Cala Formentor he de comentar que la franja d’arena és molt estreta, i per tant la platja de seguida s’omple. A més a més el parking és molt car (9 euros), però nosaltres vam tenir sort i vam trobar lloc a un dels marges de la carretera.


4 - NECRÒPOLIS DE CALA SANT VICENÇ

(Punt E al mapa)


Illes Balears, arqueologia, patrimoni cultural, Països Catalans


La necròpolis de Cala Sant Vicenç és un jaciment arqueològic de 15 coves artificials o hipogeus d’una cronologia de l’Edat del Bronze, tot i que és un jaciment molt malmès i no s’ha pogut datar de manera precisa.

Actualment només es conserven 6 coves artificials: 4 són d’enterrament col.lectiu, i 2 són d’habitatge. Alguns dels hipogeus destinats a enterrament encara conserven alguns elements com fosses, bancs correguts i nínxols.


5 - ERMITA DE LA VICTÒRIA

(Punt F al mapa)


Mallorca, Illes Balears, Països Catalans, patrimoni cultural


L’Ermita de la Victòria està situada a la Península d’Alcúdia, una àrea natural protegida, separada de la Península de Formentor per la Badia de Pollença.

L’Ermita de la Victòria és d’origen medieval, atès que està documentat que a l’any 1395 hi vivia l’ermità Arnau Got. No obstant l’actual Santuari és de finals de s. XVII, però encara conserva al seu interior la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Victòria, patrona d’Alcúdia.

A més del seu interès monumental, l’Ermita de la Victòria ofereix un bon panorama tant de la Badia de Pollença com de la Península de Formentor.



Formentor, Patrimoni de la Humanitat, Mallorca, Illes Balears, Països Catalans

Vista de la Península de Formentor des dels voltants de l'Ermita de la Victòria



Igualment cal esmentar que l’Ermita de la Victòria és el punt de partida d’algunes rutes senderistes de gran interès, entre les què destaca la pujada a la Talaia d’Alcúdia, un excel.lent mirador de la zona Nord-occidental de Mallorca.

Finalment no puc obviar que a la Península d’Alcúdia trobareu algunes platges i cales de gran bellesa, com s’Illot, o Ses Caletes.

Des de l’Ermita de la Victòria vam posar fi a una fantàstica ruta per la Península de Formentor i el Nord de Mallorca.


divendres, 11 de maig de 2018

FLORÈNCIA: ELS MUSEUS ESTATALS I LA FIRENZE CARD


Els millors museus de Florència, Toscana, Itàlia



El nostre segon dia per Florència va ser dedicat exclusivament a visitar museus, i això obeïa a una gran raó de pes – o monetària, millor dit -: a Itàlia els museus estatals són gratuïts el 1r diumenge de cada mes, i va resultar que coincidia amb els dies que teníem previst anar a la Toscana, una autèntica casualitat o “carambola”, perquè ho vam esbrinar quan ja teníem planificat el viatge i havíem fet alguna reserva.

Per tant valia la pena dedicar el primer diumenge de setembre a visitar alguns museus emblemàtics de Florència per l’estalvi de diners molt considerable que suposava.

Breument us comento els museus que vam veure tot seguint l’ordre cronològic amb què vam visitar-los:


GALERIA UFFIZI


Els millors museus de Florència, Toscana, Itàlia


Possiblement la majoria estaríeu d’acord en què si féssim una llista amb els 10 museus més importants del món, un d’ells seria la Galeria UffiziLa quantitat de quadres de fama mundial exposats és realment llarga: el naixement de Venus (Boticelli), l’Anunciació (Leonardo da Vinci), la Coronació de la Verge (Fra Angelico), el Sacrifici d’Isaac (Caravaggio), la Sagrada Família (Miquel Àngel),  Maestà di Ognisanti (Giotto)...

Atès que no pretenc escriure una monografia, aquí us deixo aquest enllaç que recomana quines són les sales més importants dels Uffizi que cal visitar. Considero que és necessari que hi dediqueu unes 3 hores per a recórrer les 45 sales, tot i que depèn molt de les prioritats i ritmes de cadascú.

A més dels quadres exposats la Galeria Uffizi té un gran interès arquitectònic, perquè l’edifici és obra del gran arquitecte renaixentista Giorgo Vasari, que l’any 1560 havia rebut l’encàrrec de Cosme I de Mèdici de construir la seu de les dependències administratives i judicials de Florència, una funció inicialment ben diferent de la què acabaria tenint.


Els millors museus de Florència, Toscan, Itàlia

"Cena con sponsali", del pintor flamenc Gherardo delle Notti, una de les pintures d'autors "menys coneguts" que més em va agradar dels Uffizi


Quant a dades pràctiques: horaris, preus, compra d’entrades on-line... us deixo aquest enllaç a la  web oficial del museu.  Us recomano especialment comprar les entrades per internet, perquè podeu estalviar-vos llargues cues (fins a 3 hores). Així mateix heu de tenir present que hi ha altres webs que també venen les entrades on-line, però amb una comissió més elevada.

Finalment si voleu aprofitar a visitar-lo gratuïtament el 1r diumenge de cada més, us aconsello de llevar-vos ben d’hora ben d’hora, perquè a les 7.30 ja vam haver de fer una mica de cua (obren a les 8).


GALERIA PALATINA (Palazzo Pitti)


Els millors museus de Florència, Toscan, Itàlia

La Galeria Palatina és un dels 7 museus que estan allotjats dins del  Palazzo Pitti, un gran palau renaixentista del S XV situat al barri d’Oltrarno que va esdevenir la residència dels Mèdici, després d'haver-lo comprat a la família Pitti a mitjan  S XVI.

La Galeria Palatina ocupa la planta noble del Palazzo Pitti, i al meu parer és el més interessant dels 7 museus del palau. Les 28 sales de la Galeria Palatina exposen els quadres que van formar part de la col.lecció particular dels Mèdici, que inclou moltes obres de pintors de gran renom (Botticcelli, Rafael, Tiziano, Rubens...). 

Malauradament la forma en què estan exposats els quadres hi resta atractiu, perquè s’ha respectat la manera amb què s’exhibien, ocupant gairebé tot l’espai disponible de les parets, de forma que amb prou feines es poden apreciar els quadres situats a les parts més elevades. També cal destacar la decoració de les sales i estances dels Mèdici, algunes d’elles amb frescos del pintor Pietro da Cortona.


Els millors museus de Florència, Toscan, Itàlia

Detall de la façana principal del Palazzo Pitti, que a la seva planta noble allotja la Galeria Palatina



L’entrada a la Galeria Palatina també inclou l’accés als següents 4 museus: Galeria d’art modern, Apartaments Reials, Tresor dels Granduchi i el Museu de la Moda i dels Costums.

Si esteu interessats, aquí teniu l’enllaç a la web oficial del Palazzo Pitti, amb dades pràctiques dels horaris, preus, així com la possibilitat de comprar les entrades on-line, tot i que al Palazzo Pitti no és tan necessari, perquè no es formen llargues cues.


JARDINS DE BOBOLI


Els millors museus de Florència, Toscana


Els Jardins de Boboli van ser dissenyats per encàrrec de la família Mèdici al S XVI tot aprofitant el gran terreny lliure que quedava entre el Palau Pitti i el turó de Boboli.

L’any 1550 van començar els treballs sota la direcció de l’arquitecte i escultor Niccolò Tribolo, que no va escatimar en recursos en dissenyar uns jardins que havien d’estar a l’alçada d’una de les famílies més poderoses d’Europa, els Mèdici.  Així no és estrany que alguns grans artistes renaixentistes que després van passar a la posteritat com Miquel Àngel o Giambologna hi treballessin.

El resultat és un gran espai verd cuidat fins el darrer detall, que integra zones de vegetació, amb escultures, fonts, llacs, grutes i fins i tot un petit amfiteatre per a espectacles.

Els Jardins Boboli són Patrimoni de la Humanitat des de l’any 2013 com a part integrant del bé “Vil.les i jardins dels Mèdici a la Toscana”, que inclou 14 vil.les i/o jardins.

Tot i ser Patrimoni de la Humanitat, considero que no són un dels imprescindibles de Florència, i més tenint en compte que l’entrada no és barata (10 Euros en temporada alta). De totes maneres és una opinió molt personal, que no necessàriament heu de compartir.


GALERIA DE L'ACADÈMIA


Els millors museus de Florència, Toscana, Itàlia


Va ser el darrer museu de Florència que vàrem visitar i afortunadament vam fer poca cua, uns 15 minuts, però heu de tenir en compte que també és dels que té fama de llargues cues. Per tal d’evitar-les, podeu reservar les entrades online a la web oficial de la Galeria de l'Acadèmia ,  a un preu (actualitzat 2018) de 12 euros.

És un dels museus més coneguts i visitats de Florència, i la majoria de visitants només hi van atrets per una sola obra d’art: el David de Miquel Àngel.

El David és una de les escultures més conegudes de  Miquel Àngel, però curiosament no va ser l’artista escollit inicialment per fer el David, sinó que ho havia estat Agostino di Duccio, d’acord amb l'encàrrec de l’Opera del Duomo de Florència l’any 1464, que volia una escultura que decorés un dels contraforts de la Catedral de Florència.

Finalment Agostino de Duccio hi va renunciar i l’Opera del Duomo va decidir-se per contractar l’any 1501 Miquel Àngel, un jove artista que en aquell moment només tenia 26 anys.

Un cop acabat el David l’any 1854, les autoritats de la ciutat van decidir ubicar-lo a la Piazza della Signoria de Florència on hi va estar fins l’any 1873, quan va ser traslladat a la seva actual ubicació, a la Galeria de l’Acadèmia, per tal de protegir-lo de les inclemències meteorològiques.

Malgrat que el David acapari gairebé tot el protagonisme, seria injust obviar la resta d’obres de la Galeria de l’Academia, perquè hi trobareu una interessant col.lecció de pintura italiana medieval i del Renaixement, amb quadres de Giotto, Boticelli, Lippi i Fra Bartolomeo.

D’altra banda hi ha algunes sales dedicades a escultura, amb algunes obres menors de Miquel Àngel i altres escultors italians.


Els millors museus de Florència, Toscana, Itàlia

Rèplica del David, situada a la Piazza della Signoria, on hi va estar l'original fins el seu trasllat a la Galeria de l'Acadèmia  l'any 1873


Finalment hi ha una sala amb una col.lecció d’instruments musicals, alguns d’ells amb més de 3 segles d’antiguitat.

A diferència dels Ufizzi i de la Galeria Palatina del Palazzo Pitti, la Galeria de l’Academia és un museu relativament petit que es visita ràpid, i que al meu parer té un preu massa car (12 euros).


Altres museus estatals de Florència


La Galeria de l’Academia va ser el darrer museu de Florència que vam visitar, després d’un dia intens i esgotador.
De totes maneres a Florència hi ha més museus estatals que també tenen entrada gratuïta el primer diumenge de cada mes. A continuació us detallo els que considero més interessants:

Museu Arqueològic nacional de Florència: és un dels més importants quant a art i arqueologia etruscs.

- Museu Bargello: ubicat al bonic palau medieval homònim, allotja una de les millors col.leccions d’escultura renaixentista. 

- Capella del Medici: Forma part de la Basílica di San Lorenzo, i un dels seus elements, la Sagristia Nova, va ser dissenyada per Miquel Àngel. Igualment és notable la Capella dels Prínceps, un vistós mausoleu revestit amb marbre fosc i pedres semiprecioses.


FIRENZE CARD


Els millors museus de Florència, Toscana, Itàlia


No puc acabar aquesta entrada dedicada als museus de Florència sense fer una breu menció a la Firenze Card una tarjeta que us permet visitar durant 72 hores un total de 72 monuments i museus, no només de Florència, sinó també d’altres poblacions properes on es localitzen les vil.les renaixentistes dels Medici, o els jaciments arqueològics del municipi de Fiesole.

El preu total és de 72 euros, tot i que pagant 5 euros més podreu adquirir la Firenze Card Plus, que dóna dret al transport públic de Florència, i a descomptes a bars, restaurants i botigues.


Òbviament els museus estatals de Florència queden inclosos dins la Firenze Card, i per tant, si heu comprat la targeta, no caldrà que espereu al 1r diumenge de cada mes a visitar-los gratuïtament.

El preu és elevat, però si us apassiona l’art i els museus, i penseu estar un mínim de 3 dies sencers a Florència, crec que la podreu amortitzar amb escreix.









dijous, 26 d’abril de 2018

UNA RUTA PEL MATARRANYA I LA TERRA ALTA (ARAGÓ-CATALUNYA)


Ruta pel Matarranya i la Terra Alta, pobles amb encant, patrimoni cultural, Catalunya, Terres de l'Ebre, posta de sol



El segon dia de la nostra escapada pel Matarranya vam fer una ruta centrada exclusivament en el patrimoni cultural, que vam finalitzar a Arnes, poble ja situat a la comarca tarragonina de la Terra Alta.

En aquesta ruta pel Matarranya i la Terra Alta vam poder visitar un total de 6 llocs: 3 pobles amb encant, 2 dels quals són conjunt històric (Calaceit i Arnes), i 3 jaciments arqueològics.

Bé, comencem amb la ruta




Mapa amb els indrets visitats durant la nostra ruta pel Matarranya i la Terra Alta






1- Queretes (Cretas en castellà)



Ruta pel Matarranya i la Terra Alta, Terol, Aragó, pobles amb encant, patrimoni cultural

Queretes és un poble que em va sorprendre, fins el punt que les expectatives prèvies que tenia van ser superades després de la  visita.

El seu centre històric té molts carrers i racons amb encant, amb abundants testimonis del seu passat medieval, renaixentista i barroc.

Val la pena passejar amb calma pel seu nucli antic i poder admirar el carrer Major, amb algunes cases i palaus medievals, la bonica plaça Major, els antics portals medievals de Vallderoures, Sant Antoni i Sant Roc, o l’església parroquial de l’Assumpció, d’estil gòtico-renaixentista.


Ruta pel Matarranya i la Terra Alta, pobles amb encant, Terol, Aragó, Patrimoni cultural

Portal-Capella de Sant Antoni Abad, a Queretes, una construcció habitual als pobles del Matarranya


Fora del centre històric de Queretes cal fer especial esment del seu fantàstic patrimoni arqueològic, atès que dins del seu terme municipal hi trobareu les pintures rupestres del barranc de Calapatà, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, així com diversos jaciments de l’Edat del Bronze i ibèrics, essent el més destacat el poblat ibèric dels Castellans. Per qüestions de temps i de prioritats, vam haver de renunciar a la visita d’algun d’aquests jaciments arqueològics.


2 – Túmuls funeraris de Mas de Toribio I, II, III i IV (Arenys de Lledó)


Ruta pel Matarranya i la Terra Alta, Arqueologia, patrimoni cultural, Terol, Aragó


Aquests túmuls funeraris de cista es situen en un context cultural preibèric o ibèric antic, amb una cronologia del s. VII- VI a C.

El més interessant dels quatre túmuls funeraris és el de Mas de Toribio I,  perquè és el que està millor conservat, de tal manera que s’aprecia perfectament bona part del túmul, de gairebé 5 m de diàmetre, i la cista, on es va dipositar l’urna o vas funerari amb les cendres del difunt, que amb tota seguretat va pertànyer a la classe aristocràtica dirigent d’algun dels poblats ibèrics de la zona.

És una visita que us recomano, fins i tot als no fanàtics de l’arqueologia,  perquè són 2 jaciments situats a tocar de la carretera que va de Queretes a Calaceit ( km 8 de la carretera A-1413), i podreu fer una ràpida visita sense perdre gaire temps.




3 – Calaceit



Ruta pel Matarranya i la Terra Alta, pobles amb encant, conjunt històric, patrimoni cultural, Terol, Aragó


El nom de Calaceit deriva del topònim àrab “Qal’at Zayd” (Castell dels Zayd), si bé la història de la vila és molt més antiga, tal com ho demostren les restes del poblat ibèric de Sant Antoni, situat a 1 km de Calaceit.

El nucli històric de Calaceit és de gran bellesa, va ser declarat conjunt històrico-artístic l’any 1974,  i encara és possible apreciar el seu traçat urbà medieval, que conserva dos dels portals de l’antiga muralla.



Una ruta pel Matarranya i la Tera Alta, pobles amb encant, conjunt històric, Terol, Aragó, patrimoni cultural

El carrer Major, un dels carrers més bonics de Calaceit


No obstant cal precisar que la major part del nucli antic  de Calaceit és d’època posterior a la medieval, bàsicament dels s. XVII i XVIII, i això és degut a que l’any 1644 les tropes del Rei Felip IV van destruir i incendiar la vila gairebé en la seva totalitat.

Entre els racons amb més encant de Calaceit us recomano visitar la Plaça d'Espanya, presidida pel bonic Ajuntament renaixentista; els carrers Major, Maella i Roquetas, amb belles mansions senyorials barroques; o els originals portals-capella de Sant Antoni i de la Verge del Pilar.



4- Poblat ibèric del Tossal Redó (Calaceit)



Ruta pel Matarranya i la Terra Alta, arqueologia, ruta dels ibers del Baix Aragó, patrimoni cultural, Terol, Aragó


El poblat ibèric del Tossal Redó és dalt d’un petit turó ovalat situat a uns 3 km al Nord-oest de Calaceit, i dataria dels s. VII-VI a C, en un horitzó cronològic d’ibèric antic.

A nivell urbanístic el poblat s’organitzava entorn d’un carrer central, als costats del qual es distribueixen els habitatges, amb la porta d’entrada orientada al carrer. A més d’aquest carrer central, durant les excavacions,  realitzades entre 1914 i 1917 , els arqueòlegs van descobrir les restes d’una doble línia de muralles.

Així mateix cal destacar que el poblat estava format per 2 assentaments: el principal, situat dalt del turó, i un de més petit i pitjor conservat, ubicat als peus del turó.

La consolidació i neteja del poblat ibèric realitzades durant 2007 i 2008 va permetre incloure’l dins la Ruta dels ibers del Baix Aragó.



5 – Poblat ibèric de Sant Antoni (Calaceit)



Ruta pel Matarranya i la Terra Alta, arqueologia, Ruta dels Ibers del Baix Aragó, Terol


El poblat ibèric de Sant Antoni és al turó de San Cristóbal, situat a 1 km de Calaceit, i va ser ocupat des de finals s. VII o inicis s. VI a C, fins  a finals de s. III – inicis s. II a C, moment en què es destrueix i s’abandona.
De totes maneres cal precisar que no hi ha unanimitat en la datació de l’etapa fundacional del poblat, i alguns arqueòlegs donen una cronologia del s. V a C.

En una fase inicial  (s. VI – IV a C) el poblat únicament va ocupar la part superior del turó de San Cristóbal, amb un primer recinte emmurallat i una trentena d’habitatges.



Ruta pel Matarranya i la Terra Alta, arqueologia, Ruta dels Ibers del Baix Aragó, Terol, patrimoni cultural


En una segona fase d’ocupació (s. III – II a C) el poblat s’estén pels vessants del turó, amplia el perímetre de muralles i dobla la seva superfície total. És en aquesta 2a fase quan es construeixen 2 dels elements més característics del poblat de Sant Antoni: una gran torre defensiva semicircular i una bassa de recollida d’aigües pluvials.

Sant Antoni de Calaceit, a l’igual que el seu veí poblat del Tossal Redó també està inclòs dins la ruta dels ibers del Baix Aragó.


6- Arnes (Terra Alta)



Ruta pel Matarranya i la Terra Alta, els pobles més bonics de Catalunya, conjunt històric, patrimoni cultural, pobles amb encant, Terres de l'Ebre, Catalunya


Arnes, poble que ja pertany a la comarca tarragonina de la Terra Alta, va ser la darrera visita del dia.

Per la seva particular ubicació, al capdamunt d’un turó a tocar del Part natural dels Ports, Arnes ofereix una atractiva simbiosi entre natura i patrimoni cultural.

Res millor per adonar-nos d’aquesta privilegiada situació d’Arnes, que contemplar el gran panorama del massís dels Ports des del mirador situat a la Plaça de la Vila, al costat de l’Ajuntament.  

Òbviament Arnes és el punt de partida de diverses rutes que s’endinsen al Parc natural dels Ports, entre elles el Toll del Vidre, els Estrets d’Arnes, o bé el Riuet de les Valls.

Quant al patrimoni cultural, cal esmentar que Arnes té un bonic nucli antic, que encara conserva una part del seu recinte emmurallat, que en els seus orígens havia estat una petita alqueria sarraïna.

Dins del nucli històric d’Arnes cal destacar en primer lloc el seu ajuntament, un bell edifici renaixentista,  que és un dels primers d’aquest estil que es conserven a Catalunya. Malauradament l’ajuntament va ser incendiat l’any 1835 en el marc de les Guerres Carlistes, i de l’interior ja no es conserva cap part original del s. XVI.


Ruta pel Matarranya i la Terra Alta, els pobles més bonics de Catalunya, conjunt històric, pobles amb encant, patrimoni cultural, Terres de l'Ebre, Catalunya

El bonic edifici d'estil renaixentista de l'Ajuntament d'Arnes


Just davant de l’Ajuntament d’Arnes hi trobareu un altre monument destacat, l’església parroquial de Santa Magdalena, d’estil barroc,  i aixecada damunt les runes de l’anterior temple gòtic.

No obstant el centre històric d’Arnes té més elements de gran interès:  les restes del castell medieval, antics portals de les muralles, estrets carrerons amb encant... Tot plegat va ser motiu més que suficient per a que l’any 1992 Arnes hagués estat declarat com a Conjunt històric.

Des d’Arnes vam poder contemplar una fantàstica posta de sol que va suposar  la cirereta del pastís d’un gran dia de ruta pel Matarranya i la Terra Alta.










Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...