VIATGES PEDRAFORCA

Això de ser a ple estiu i enmig d’una onada de calor, no sé si és la causa que se m’hagin alterat els circuits neuronals i m’hagi vingut al cap escriure sobre pizzes. Aparentment podríeu pensar que es tracta d’un tema completament apartat  dels viatges, però sí que té certa relació i de seguida la trobareu: Els que viatgem amb un poder adquisitiu limitat i pressupostos ajustats, sovint hem de fer mans i mànigues per evitar grans despeses durant els viatges i un dels factors que fa disparar el pressupost és el dels àpats a restaurants, sobretot a països amb un nivell econòmic igual o superior a Espanya, i de fet és el que succeeix a gairebé tota Europa Septentrional i Occidental, potser excepte Portugal. I un recurs que sovint utilitzem per evitar forts increments  en  les despeses gastronòmiques és precisament menjar pizza. La pizza és un plat contundent, molt calòric, que atipa i normalment només cal demanar com a 2n plat o entrant una simple amanida compartida o inc

Ara que som a ple estiu i fa molta calor, aprofitaré per a publicar un tema molt adient per l’època: el descens de barrancs, una activitat que m’apassiona amb bogeria i que practico sempre que puc. A grans trets i per a fer-me entenedor, es tracta d’una activitat esportiva que consisteix en baixar per un curs d’aigua més o menys encaixonat, i de salvar tots els obstacles que anem trobant pel camí, ja sigui mitjançant la natació, simplement caminar, el salt (si hi ha prou profunditat), o la tècnica del ràpel. Normalment els barrancs porten aigua, però no sempre és així: pot ser degut a que el tipus de roca és molt permeable i tota l’aigua es filtra al subsòl, o bé  perquè és època de sequera i fa temps que no plou. Personalment prefereixo els barrancs amb aigua, perquè aquesta aporta una part FONAMENTAL de l’interès en l’activitat: nedar pel riu entre estretes parets és una de les millors sensacions, o bé realitzar algun salt a l'aigua (després d’haver comprovat la prof