BARRANQUISME - CANYONING (Breu introducció a aquesta activitat esportiva)

Ara que som a ple estiu i fa molta calor, aprofitaré per a publicar un tema molt adient per l’època: el descens de barrancs, una activitat que m’apassiona amb bogeria i que practico sempre que puc.

A grans trets i per a fer-me entenedor, es tracta d’una activitat esportiva que consisteix en baixar per un curs d’aigua més o menys encaixonat, i de salvar tots els obstacles que anem trobant pel camí, ja sigui mitjançant la natació, simplement caminar, el salt (si hi ha prou profunditat), o la tècnica del ràpel.

Normalment els barrancs porten aigua, però no sempre és així: pot ser degut a que el tipus de roca és molt permeable i tota l’aigua es filtra al subsòl, o bé  perquè és època de sequera i fa temps que no plou.

Personalment prefereixo els barrancs amb aigua, perquè aquesta aporta una part FONAMENTAL de l’interès en l’activitat: nedar pel riu entre estretes parets és una de les millors sensacions, o bé realitzar algun salt a l'aigua (després d’haver comprovat la profunditat) o tobogan natural. A més a més, a l’estiu quan apreta la calor, res millor que una pràctica esportiva en constant remullada.

Saltar a l'aigua és un dels grans al.licients del descens de barrancs, però cal comprovar sempre la profunditat del toll.

Els barrancs secs poden ser igualment interessants, i normalment els baixem quan comença a fer fred i la temperatura de l’aigua posa la “gallina de piel”.

El descens de barrancs requereix un material específic que és el següent: vestit de neoprè (pels barrancs amb aigua), arnés amb mosquetons i “vuit”( o rapelador), i corda. Aquests  últims elements en el cas que sigui necessari rapelar, però de fet, crec que més del 90% dels barrancs tenen ràpels “obligats”.

A continuació deixaré una selecció d'algunes de les millors zones d’Europa Occidental per a practicar el barranquisme:

-Sierra de Guara

Situada al Prepirineu d’Osca, és una zona clàssica des de sempre, descoberta per espanyols i francesos a partir dels anys 70 i compta amb + de 100 canons i barrancs publicats. En línies generals, més que barrancs, el que predomina a Guara són els canons, és a dir cursos d’aigua amb recorregut més aviat horitzontal, relativament de poc desnivell i pocs obstacles.

A favor: 

té alguns barrancs IMPRESCINDIBLES  i que es podrien situar entre els 15-20 millors descensos de tota Europa: Peonera, Mascún, Gorgas Negras, Balcés.  Climatologia benigna, és una de les zones òptimes per iniciar i/o finalitzar la temporada de barrancs, atès que la temporada hivernal o de fred intens és molt més curta que al Pirineu.

Predomina la roca calcària, material que dóna unes tonalitats fantàstiques a l’aigua quan incideix el sol.

Zona ideal per a iniciació; compta amb fantàstics canons com el Vero o Peonera on no és necessari rapelar, només  caminar, nedar i algun salt optatiu. De fet jo vaig iniciar-me en l’activitat a Guara a l’any 93.

En Contra: 

Al ser una zona clàssica i molt coneguda està molt massificada en temporada alta, especialment els barrancs de més renom.

A l’estiu és excessivament calorosa i molts canons ja no porten aigua.

Barranc del Mascún, Guara

-Pirineu aragonès

A l’igual que Guara és una zona amb molts barrancs publicats, més de 100, alguns d’ells imprescindibles per a qualsevol practicant de l’activitat, especialment: Miraval, Gloces, Furco, Aigüeta de Barbaruens, La Pazosa, Consusa.

A favor: 

Només estan massificats alguns barrancs puntuals, especialment els freqüentats per les empreses d’aventura. En general aigua garantida tot l’any. Temperatures menys caloroses respecte Guara a l’estiu.

En contra: 

aigua més freda i la majoria dels barrancs tenen la temporada més curta, de juny a setembre.

Yesa superior (Buerba, Pirineu d'Osca)

(Font: barranquismo.net) 

-Canigó (Catalunya Nord,  Pirineus orientals francesos)

A diferència de les altres 2 zones, aquí el territori és menys extens i només compta amb uns 30 barrancs publicats.

A favor: 

Possiblement es troba un dels millors 5 barrancs de tota Europa: el Llech, riu que té de tot: salts, tobogans, ràpels...

Zona de gran bellesa paisatgística.

Molt proper a la costa; a l’estiu, sense fer molts quilòmetres, és possible baixar un barranc pel matí i per la tarda anar a la platja o al revés.

En contra: 

La fama i el prestigi mundial del Llech tenen un preu: durant els caps de setmana de juliol i agost està molt massificat, per això és aconsellable entrar per la tarda, a partir de les 15 h.

Roca granítica extremadament relliscosa.

Gorg de les Anelles (Reiners, Pirineus Orientals, França)

 

Alps Marítims (França-Itàlia)

A l’igual que Guara és una altra zona clàssica des de sempre per a la pràctica del barranquisme i compta amb més de 200 barrancs publicats.

Molts dels aspectes favorables i desfavorables que he esmentat a Guara també es poden aplicar als Alps Marítims: temporada més llarga, barrancs de visita “obligada” (Maglia, Barbaira, Aiglun...), roca calcària, ideal per a la iniciació, massificació en temporada alta. No obstant, aquest últim punt puc dir per experiència pròpia que l’any que vaig anar-hi, a finals d’agost, vam trobar molt pocs grups baixant barrancs.

Clue de Riolan (Alpes Marítimes, França)

(Font: descente-canyon.com)

Còrsega

És la darrera zona d’Europa que he inclòs a la relació i no puc parlar-hi gaire, perquè és l’única de les descrites que no conec; és una viatge que tinc pendent i espero fer-lo en un futur no gaire llunyà.

A favor: 

a l’igual que els Alps Marítims i el Canigó, permet combinar barranquisme i platja en un mateix dia.

Zona de molt bons paisatges.

Varietat de barrancs, més de 140.

En contra: 

al tractar-se d’una illa, fa que el seu accés sigui més complex i més car.

Temporada curta, els barrancs perden aigua molt aviat, per això és ideal anar-hi entre maig i juny.

Canyon Purcaraccia, Còrsega

(font: accrodaventures.com)

Per a finalitzar, i si voleu aprofundir en la matèria, us deixo alguns enllaços a algunes webs de barrancs.

- Ropewiki  Base de dades de barrancs i canons de molts països, fotos, i informació tècnica. Ha absorbit part de la informació de la web barranquismo.net, malauradament tancada, i que va ser durant molts anys un autèntic referent del barranquisme. En anglès

- http://www.descente-canyon.com/  Pàgina francesa molt complerta, amb informació similar a la de barranquismo.net, però majoritàriament de canons francesos. De molta utilitat és que la base de dades dels barrancs té un mapa  annex interactiu amb la localització de cada barranc. Compta també amb un fòrum i està en francès.

BARRANCOS- CANYONING (Breve introducción sobre esta práctica deportiva)

Ahora que estamos en pleno verano y hace mucho calor, aprovecharé para publicar un tema muy adecuado para la época: el descenso de barrancos, una actividad que me apasiona con locura y que practico siempre que puedo.

A grandes rasgos y para hacerme entendedor, se trata de una actividad deportiva que consiste en bajar por un curso de agua encajonado, y de ir salvando todos los obstáculos que vamos encontrando por el camino, ya sea mediante la natación, simplemente andar, el salto (si hay suficiente profundidad), o la técnica del rappel. 

Normalmente los barrancos llevan agua, pero no siempre es así: puede ser debido a que el tipo de roca es muy permeable y toda el agua se filtra por el subsuelo, o bien porque es época de sequía y hace tiempo que no llueve.

Personalmente prefiero los barrancos con agua, porque esta aporta una parte FUNDAMENTAL del interés en la actividad: nadar por el río entre estrechas paredes es una de las mejores sensaciones, o bien realizar algún salto (después de haber comprobado la profundidad) o tobogán natural. Además, en verano cuando aprieta el calor, nada mejor que una actividad deportiva en constante remojo.

Los barrancos secos pueden ser igualmente interesantes, y normalmente los bajamos cuando empieza a hacer frío y la temperatura del agua pone la “gallina de piel”.

El descenso de barrancos exige un material específico que es el siguiente: traje de neopreno (para los barrancos con agua), arnés con mosquetones y “ocho”( o rapelador), y cuerda. Estos últimos elementos en el supuesto de que sea necesario rapelar, pero de hecho, creo que más del 90% de los barrancos tienen rapels “obligados”.

A continuación os dejaré una breve selección con algunas fotos de las mejores zonas de Europa Occidental para practicar el descenso de barrancos:

-Sierra de Guara: 

Situada en el Prepirineo de Huesca, es una zona clásica desde siempre, descubierta por españoles y franceses a partir de los años 70 y cuenta con + de 100 cañones y barrancos . En líneas generales, más que barrancos, lo que predomina en Guara son los cañones, es decir cursos de agua con recorrido más bien horizontal, relativamente de poco desnivel y pocos obstáculos.

A favor:tiene algunos barrancos IMPRESCINDIBLES y que se podrían situar entre los 15-20 mejores descensos de toda Europa: Peonera, Mascún, Gorgas Negras, Balcés...
Climatología benigna, es una de las zonas óptimas para iniciar y/o finalizar la temporada de barrancos, dado que la temporada invernal o de frío intenso es mucho más corta que en los Pirineos. 

Predomina la roca calcárea, material que da unas tonalidades fantásticas al agua cuando incide el sol.

Zona ideal para iniciación; cuenta con fantásticos cañones como Vero o Peonera en el que no es necesario rapelar, sólo andar, nadar y saltos optativos. De hecho yo me inicié en la actividad en Guara en el 93.

En Contra: Al ser una zona clásica y muy conocida está muy masificada en temporada alta, especialmente los barrancos de más renombre. 

En verano es excesivamente calurosa y muchos cañones ya no llevan agua

-Pirineo de Huesca:

Al igual que Guara es una zona con muchos barrancos publicados, más de 100, algunos de ellos imprescindibles para cualquier practicante de la actividad, especialmente: Miraval, Gloces, Furco, Aigüeta de Barbaruens, La Pazosa, Consusa.

A favor: Sólo están masificados algunos barrancos puntuales, especialmente los frecuentados por las empresas de aventura. En general agua garantizada todo el año. Clima más benigno en verano.

En contra: agua más fría y la mayoría de los barrancos tienen la temporada más corta, de junio a septiembre.

-Canigó (Cataluña Norte – Pirineos orientales franceses): 

A diferencia de las otras 2 zonas, aquí el territorio es menos extenso y sólo cuenta con unos 20 barrancos publicados.

A favor: Posiblemente se encuentra uno de los mejores 5 barrancos de toda Europa: el Llech, río que tiene de todo: saltos, toboganes, rappels... 

Zona de gran belleza paisajística.

Muy cercano a la costa, en verano es posible sin hacer muchos kilómetros descender un barranco por la mañana, y por la tarde ir a la playa o a la inversa.

En contra: la fama y el prestigio mundial del Llech tienen un precio: durante los fines de semana de julio y agosto está muy masificado, por eso es aconsejable entrar por la tarde, a partir de las 15 h.

Roca granítica extremadamente resbaladiza.

Alpes Marítimos (Francia-Italia)

Al igual que Guara es otra zona clásica desde siempre para la práctica del barranquismo y cuenta con más de 200 barrancos publicados.

Muchos de los aspectos favorables y desfavorables que he mencionado en Guara también se pueden aplicar a los Alpes Marítimos: temporada más larga, barrancos de visita “obligada” (Maglia, Barbaira, Aiglun...), roca calcárea, ideal para la iniciación, masificación en temporada alta. No obstante, este último punto puedo decir por experiencia propia, que el año que fui a finales de agosto, encontramos muy pocos grupos bajando los barrancos "a priori" con más fama y más frecuentados.

Córcega

Es la última zona de Europa que he incluido en la relación y no puedo hablar mucho, porque es la única de las comentadas que no conozco, es un viaje que tengo pendiente.

A favor: al igual que los Alpes Marítimos y el Canigó, permite combinar barranquismo y playa en un mismo día.

Zona de muy buenos paisajes.

Variedad de barrancos, más de 140.

En contra: al tratarse de una isla, hace que su acceso sea más complejo y más caro.

Temporada corta, los barrancos pierden agua muy pronto, por eso es ideal ir entre mayo y junio.



Para finalizar, y si queréis profundizar en la materia, os dejo algunos enlaces a algunas webs de barrancos.

- http://www.barranquismo.net/index.htm  Página muy completa de descenso de barrancos, con base de datos de barrancos y cañones de muchos países, fotos, información técnica. Tiene también un foro de mucha utilidad, especialmente el de caudales, en el que sus miembros informan sobre el nivel de agua que lleva el barranco que han acabado de bajar. En castellano.

- http://www.descente-canyon.com/  Página francesa muy completa, con información similar a la de barranquismo.net, pero mayoritariamente de cañones franceses. De mucha utilidad es que la base de  datos de los barrancos tiene un mapa anexo interactivo de localización de cada barranco. Cuenta también con un foro y está en francés.