10 CIUTATS EUROPEES QUE EM TENEN EL COR ROBAT
Avui recupero un estil de publicació que feia molt de temps que no
escrivia i del què en general sóc poc partidari: el clàssic
llistat, com una mena de recopilatori de llocs visitats dedicat a un
tema en concret; en aquest cas de 10 ciutats d’Europa que m'han robat el cor.
El motiu és un deute pendent que fa temps – massa temps- que tenia amb la bloguera i amiga Cristina R , de "Ida y vuelta, blog de viajes", que havia publicat una entrada amb les seves 10 ciutats preferides i m’havia proposat afegir-me al repte, que vaig acceptar. I parafrasejant la famosa cançó de Joaquin Sabina “yo que siempre cumplo un pacto, cuando es entre caballeros, le tenía que escribir este post”. Així que més val tard que mai.
Com veureu és un llistat amb 10 ciutats europees diverses, algunes de molt grans i conegudes, altres de més petites i menys turístiques, que és possible visitar-les sense haver d’agafar transport públic. Sóc conscient que és un llistat injust, perquè havia de triar únicament 10 ciutats, i a més no he volgut incloure més d’una ciutat per país, per així tenir una mostra el més representativa possible de la diversitat de cultures europees.
Bé som-hi amb aquestes 10 ciutats europees que m’han robat el cor.
El motiu és un deute pendent que fa temps – massa temps- que tenia amb la bloguera i amiga Cristina R , de "Ida y vuelta, blog de viajes", que havia publicat una entrada amb les seves 10 ciutats preferides i m’havia proposat afegir-me al repte, que vaig acceptar. I parafrasejant la famosa cançó de Joaquin Sabina “yo que siempre cumplo un pacto, cuando es entre caballeros, le tenía que escribir este post”. Així que més val tard que mai.
Com veureu és un llistat amb 10 ciutats europees diverses, algunes de molt grans i conegudes, altres de més petites i menys turístiques, que és possible visitar-les sense haver d’agafar transport públic. Sóc conscient que és un llistat injust, perquè havia de triar únicament 10 ciutats, i a més no he volgut incloure més d’una ciutat per país, per així tenir una mostra el més representativa possible de la diversitat de cultures europees.
Bé som-hi amb aquestes 10 ciutats europees que m’han robat el cor.
Mapa amb les 10 ciutats Europees
1- LA VALLETTA, MALTA
De
nou recupero la cançó d’en Joaquin Sabina, perquè La Valletta és
una ciutat de cavallers, en aquest cas els Cavallers de l’Orde de
Sant Joan, que s’hi van establir al s. XVI després que Rodes, la
seva illa d’origen, hagués estat conquerida pels otomans.
Atesa l'estratègica situació de Malta al Mediterrani central, així com les òptimes condicions naturals de la península de La Valletta, els cavallers de l’Orde de Sant Joan van planificar i executar un sistema de fortificacions i muralles per protegir tota la ciutat, alhora que a l’interior de la ciutat van construir grans monuments, tant civils com religiosos.
El resultat és un espectacular recinte emmurallat amb més de 300 monuments, molts dels quals són del Renaixement tardà, i concentrats en una superfície de només 55 ha. Això va ser motiu més que suficient per a que l’any 1980 la Unesco declarés La Valletta Patrimoni de la Humanitat.
Una altra singularitat que fa que La Valletta sigui una ciutat europea molt especial és la simbiosi de la mediterraneïtat i el tarannà britànic, perquè durant més de 150 anys Malta ha estat colònia britànica.
Atesa l'estratègica situació de Malta al Mediterrani central, així com les òptimes condicions naturals de la península de La Valletta, els cavallers de l’Orde de Sant Joan van planificar i executar un sistema de fortificacions i muralles per protegir tota la ciutat, alhora que a l’interior de la ciutat van construir grans monuments, tant civils com religiosos.
El resultat és un espectacular recinte emmurallat amb més de 300 monuments, molts dels quals són del Renaixement tardà, i concentrats en una superfície de només 55 ha. Això va ser motiu més que suficient per a que l’any 1980 la Unesco declarés La Valletta Patrimoni de la Humanitat.
Una altra singularitat que fa que La Valletta sigui una ciutat europea molt especial és la simbiosi de la mediterraneïtat i el tarannà britànic, perquè durant més de 150 anys Malta ha estat colònia britànica.
Lió, a l’igual que La Valletta, és una ciutat europea amb un centre històric declarat patrimoni de la humanitat, si bé el perímetre protegit per la Unesco és sensiblement superior a Lió: més de 400 hectàrees, testimoni de més 2.000 anys d’història, des que els romans van fundar la ciutat de Lugdunum al s. I aC. Per tant un dels al·licients per visitar Lió és el seu espectacular patrimoni arqueològic, que bàsicament trobareu pels voltants del turó de Fourvière.
No obstant, Lió no només és patrimoni arqueològic, arquitectònic i museístic, sinó que també és sinònim de gastronomia: la zona metropolitana de Lió acumula 15 restaurants amb estrelles Michelin, essent possiblement el més emblemàtic l’Auberge du Pont de Collonges, fundat per Paul Bocuse, un dels grans referents de la cuina mundial del s. XX. Per a pressupostos més ajustats també és possible gaudir de la gastronomia local i de qualitat a molts dels «bouchons» (restaurants locals lionesos) situats pel centre de Lió.
Lisboa, la capital de Portugal, és una ciutat europea amb un encant especial, que va més enllà dels seus monuments i dels seus barris.
No sé si és per la seva privilegiada situació a l’estuari del Tajo, poc abans que les seves aigües es confonguin amb les de l’immens Atlàntic, pels seus “decadents” tramvies, pels seus “elevadors” centenaris, pel gòtic manuelí de la Torre de Belem, per la bonica i elegant “Praça do Comércio”, pels seus turons, per l’ambient dels seus bars, pels famosos “pasteis” (pastissos) de nata de Belem, per l’agradable sonoritat de l’idioma portuguès... Perquè serà que m’agrada tant Lisboa?
No sé si és per la seva privilegiada situació a l’estuari del Tajo, poc abans que les seves aigües es confonguin amb les de l’immens Atlàntic, pels seus “decadents” tramvies, pels seus “elevadors” centenaris, pel gòtic manuelí de la Torre de Belem, per la bonica i elegant “Praça do Comércio”, pels seus turons, per l’ambient dels seus bars, pels famosos “pasteis” (pastissos) de nata de Belem, per l’agradable sonoritat de l’idioma portuguès... Perquè serà que m’agrada tant Lisboa?
Si
hi ha una paraula que defineix Florència és ART, i amb majúscules.
En aquest sentit quan la Unesco va declarar el Centre Històric de
Florència com a Patrimoni de la Humanitat l’any
1982, afirmava que “Florència és la ciutat on es troba la major
concentració d'obres d’art de renom universal en el món”.
Tampoc
és pas casualitat que Florència sigui coneguda com el “bressol
del Renaixement”, i per això estic convençut que si poguéssim
viatjar a través del temps, ens teletransportéssim a la Florència
del “Quattrocento” i del “Cinquecento” i passegéssim pels
carrers al voltant del Duomo i del “Palazzo Vecchio”, seria molt
habitual creuar-nos amb personatges i artistes il·lustres de l’època
com Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Ghiberti, Brunelleschi...
Bruges
a causa dels seus canals és coneguda per molts com la Venècia del
nord, si bé és un sobrenom que comparteix amb Amsterdam, Estocolm i
Sant Petersburg.
Visitar Bruges és retrocedir uns 800 anys, quan va esdevenir una de les ciutats més riques de tota Europa.
La producció i el comerç dels apreciats draps de llana va ser la principal causa d'un ràpid creixement econòmic, que va tenir el moment àlgid als s. XIV i XV.
Precisament alguns monuments emblemàtics de la Bruges medieval tenen una relació directa amb el comerç dels draps, com el "Belfort" o campanar, atès que a les galeries i dependències de la planta baixa d'aquest edifici és on tenien lloc els mercats i intercanvis d'aquest producte tèxtil.
Visitar Bruges és retrocedir uns 800 anys, quan va esdevenir una de les ciutats més riques de tota Europa.
La producció i el comerç dels apreciats draps de llana va ser la principal causa d'un ràpid creixement econòmic, que va tenir el moment àlgid als s. XIV i XV.
Precisament alguns monuments emblemàtics de la Bruges medieval tenen una relació directa amb el comerç dels draps, com el "Belfort" o campanar, atès que a les galeries i dependències de la planta baixa d'aquest edifici és on tenien lloc els mercats i intercanvis d'aquest producte tèxtil.
6- LONDRES, REGNE UNIT
Londres és una ciutat que respira tradició i modernitat a parts iguals: des del canvi de guàrdia de Buckingham Palace, o el Big Ben, fins la Tate Gallery o The London Eye.
És també la ciutat de les compres i els seus mundialment famosos mercats de Camden, Portobello Road o Covent Garden.
No
obstant, els que odiïn aquest turisme més frenètic i de compres
també trobaran un Londres més tranquil i relaxant: un passeig pel
meravellòs Hyde Park, o bé una visita cultural pel British Museum o
The National Gallery.
A
qui li va agradar Amsterdam, però va acabar saturat de tanta
massificació i de no poder caminar amb comoditat pels seus carrers i
canals, Utrecht és la seva ciutat ideal.
Utrecht és com un Amsterdam en petit, amb una xarxa de canals navegables i un centre històric molt interessant, en què destaca el "Domtoren", el campanar de la catedral gòtica, que amb 112 m és el més alt de tots els Països Baixos.
Utrecht és com un Amsterdam en petit, amb una xarxa de canals navegables i un centre històric molt interessant, en què destaca el "Domtoren", el campanar de la catedral gòtica, que amb 112 m és el més alt de tots els Països Baixos.
No
obstant, Utrecht és també un referent quant a arquitectura
contemporània dels Països Baixos, amb edificis d’arquitectes de
prestigi com Rietveld i Rem Koolhaas.
Berlin
és una ciutat en constant transformació i en argot modern i «cool»
podria ser considerada com una de les ciutats europees més
«influencer».
A nivell urbanístic i arquitectònic he visitat poques ciutats tan eclèctiques com Belin, i és que encara és possible trobar tant vestigis de l'època prussiana i dels kàisers, o de l'era comunista, com dels anys posteriors a la caiguda del Mur de Berlin, en què s'han realitzat algunes obres arquitectòniques molt innovadores i de gran originalitat com la cúpula del "Reichstag" (el Parlament alemany), projectada per Norman Foster.
És aquest eclecticisme el què al meu parer hi dóna el gran atractiu a Berlin, i n'és un gran exemple la Postdamer Platz, una de les places més importants de Berlin, on hi conviuen grans i moderns gratacels aixecats a finals de segle XX amb restes del Mur de Berlin i la Weinhaus Huth, que va resistir els bombardeigs de la Segona Guerra Mundial.
A nivell urbanístic i arquitectònic he visitat poques ciutats tan eclèctiques com Belin, i és que encara és possible trobar tant vestigis de l'època prussiana i dels kàisers, o de l'era comunista, com dels anys posteriors a la caiguda del Mur de Berlin, en què s'han realitzat algunes obres arquitectòniques molt innovadores i de gran originalitat com la cúpula del "Reichstag" (el Parlament alemany), projectada per Norman Foster.
És aquest eclecticisme el què al meu parer hi dóna el gran atractiu a Berlin, i n'és un gran exemple la Postdamer Platz, una de les places més importants de Berlin, on hi conviuen grans i moderns gratacels aixecats a finals de segle XX amb restes del Mur de Berlin i la Weinhaus Huth, que va resistir els bombardeigs de la Segona Guerra Mundial.
Els
Museus de Berlin mereixen un capítol apart, perquè algunes de les
millors obres d’art de l’antiguitat les trobareu a museus
berlinesos: el bust de Nefertiti, l’Altar de Pèrgam, les portes
d’Ishtar de Babilònia...
Sense
moure’ns de l’antic Regne de Prússia, anirem a Gdansk, històrica
ciutat polonesa situada a la riba del mar Bàltic.
Gdansk ha passat a la història a causa d’uns esdeveniments molt dolorosos de recordar: la matinada del dia 1 de setembre de 1939 va ser bombardejada per l’exèrcit alemany del Tercer Reich, i va suposar l’inici de la Segona Guerra Mundial.
No obstant, en el sentit positiu cal afirmar que Gdansk va ser la ciutat on va néixer l’any 1980 el famós sindicat «Solidarnosc», que va iniciar de manera lenta i pacífica una lluita contra les injustícies del Règim Comunista, que va acabar cedint i convocant les primeres eleccions democràtiques a Polònia des de la Segona Guerra Mundial.
A nivell monumental, i malgrat que el nucli antic va haver de ser reconstruït un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Gdansk és una ciutat amb molt encant, que reflecteix la gran riquesa i prosperitat de la ciutat entre els segles XIV i XVII. És de destacar la bellesa d’alguns carrers importants, en què les façanes desiguals de les cases estan pintades de diferents colors.
Gdansk ha passat a la història a causa d’uns esdeveniments molt dolorosos de recordar: la matinada del dia 1 de setembre de 1939 va ser bombardejada per l’exèrcit alemany del Tercer Reich, i va suposar l’inici de la Segona Guerra Mundial.
No obstant, en el sentit positiu cal afirmar que Gdansk va ser la ciutat on va néixer l’any 1980 el famós sindicat «Solidarnosc», que va iniciar de manera lenta i pacífica una lluita contra les injustícies del Règim Comunista, que va acabar cedint i convocant les primeres eleccions democràtiques a Polònia des de la Segona Guerra Mundial.
A nivell monumental, i malgrat que el nucli antic va haver de ser reconstruït un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Gdansk és una ciutat amb molt encant, que reflecteix la gran riquesa i prosperitat de la ciutat entre els segles XIV i XVII. És de destacar la bellesa d’alguns carrers importants, en què les façanes desiguals de les cases estan pintades de diferents colors.
10- LJUBLJANA, ESLOVÈNIA
Ljubljana és una agradable ciutat, ideal per als què us agraden les poblacions poc massificades i tranquil·les.
El seu castell medieval presideix el nucli antic des del capdamunt d'un turó, des d'on és possible apreciar que Ljubljana és una ciutat amb grans zones verdes, destacant especialment el Parc Tívoli.
A més de les extenses zones verdes, el riu Ljublujanica, que travessa la ciutat, és un altre agradable indret per on passejar, i un dels monuments emblemàtics de Ljubljana és un dels ponts que el creua, el famós Pont dels Dragons, una original construcció d' "Art nouveau" d'inicis de s. XX amb quatre grans estàtues de dragons.
A
nivell anecdòtic us comentaré que a Ljubljana vaig haver de dormir en una
presó, i no va ser pel meu mal comportament, sinó perquè quan va deixar de funcionar com a centre penitenciari, va ser rehabilitat com a «hostel» l’any 2003.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada