Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2013

BALANÇ VIATGER 2013: L'ANY DELS VIATGES "SORPRESA"

Imatge
Glencoe, Scotland A l’hora de decidir quina podia ser la paraula  més adient per a definir el 2013, he escollit “sorpresa”, perquè la majoria dels viatges i escapades realitzats aquest any que és a punt de finalitzar han estat decidits i reservats a darrera hora, i és per això considero que el mot “sorpresa” és el més encertat. Anem a repassar els viatges i escapades més destacats seguint un ordre cronològic: 1      Segòvia : És el 1r viatge de l’any, realitzat per Setmana Santa i reservat just la setmana abans. Era una zona que inicialment no comptava entre els pronòstics, però una boníssima oferta trobada a atrapalo.com va ser el factor decisiu. No coneixia Segòvia i la seva província i la veritat és que vaig tornar encantat, atès que té un patrimoni cultural excepcional, especialment l’art romànic, però seria injust obviar els seus espais naturals, alguns tan coneguts com las Hoces del Duratón. Vil.la medieval de Sepúlveda, Segòvia Aquí teniu l&#

3 DIES PER CARCASSONNE I EL PAÍS CÀTAR - 2a part

Imatge
Mapa de l'Aude amb els llocs visitats per nosaltres encerclats en vermell 2n dia – Dissabte 7 de desembre – LA MUNTANYA NEGRA (MONTAGNE NOIRE) Avui fem un recorregut amb cotxe per alguns indrets fortament relacionats amb el catarisme. El 1r que visitem és Lastours , un petit poble molt a prop de Carcassona – 17 km - situat als peus de 4 espectaculars castells i als contraforts del massís de la Muntanya Negra (Montagne Noire). Aquests 4 castells, en un estat de conservació més que acceptable, pertanyien a la Senyoria de Cabaret, citada per 1ª vegada a la documentació l’any  1067, que va tenir una important vinculació amb el catarisme de la regió, atès que va acollir molts càtars destacats, entre els que trobem alguns perfectes i bisbes; i a més és força probable que el Senyor de Cabaret fos un membre més de la comunitat càtara. Lastours A més dels 4 castells situats damunt la carena del turó que domina la vall, a tocar del riu trob

3 DIES PER CARCASSONNE I EL PAÍS CÀTAR - 1a part

Imatge
Aquest Pont de la Puríssima hem fet una escapada de 3 dies al Sud de França, concretament al Departament de l’Aude, zona on  es va implantar amb molt èxit el catarisme a l’Edat Mitjana ( s XII i XIII), un corrent ideològic cristià que defensava la dualitat  esperit-matèria i Déu–Satanàs, i molt crític amb l’Església Catòlica oficial, sobretot perquè s’havia tornat molt materialista acumulant riqueses i allunyant-se completament de la pobresa que predicaven els Evangelis.   Òbviament això va ser un dels motius pels que l’Església Catòlica els declarés heretges i organitzés una implacable croada l’any 1209 contra aquests territoris del Sud de França. Aquesta croada va tenir 2 conseqüències importants: 1- A nivell religiós, va suposar la gairebé total eradicació de les idees càtares al Migdia de França. 2- A  nivell polític: els comtats on s’havia estès la doctrina càtara, eren vassalls de la Corona d'Aragó, i amb el triomf de la Croada van acabar sota els

SCOTLAND, UN SOMNI FET REALITAT - 4a PART

Imatge
Tarda del 4t dia Mapa del nostre recorregut durant el quart i cinquè dies per Escòcia Un cop acabat el recorregut per “Falls of Bruar” i ja al cotxe, hem de decidir on anar: encara és aviat, però hem de fer una mica més de 100 km per arribar a Stirling i possiblement   no tinguem prou temps per a veure bé el castell de Stirling, atès que és un castell molt gran, amb moltes dependències, i els monuments tanquen a les 17.30 h. No obstant, a molt pocs km d’Stirling hi ha un altre castell del que tenim molt bones referències, que és més petit i que tindrem temps de sobres per a visitar-lo amb tranquil·litat. Es tracta de Doune Castle, un castell del S XIII, si bé les estructures actuals són de finals de S XIV i inicis S XV, i restaurades parcialment –especialment les cobertes -   a finals de S XIX. Malgrat tot és un dels castells medievals millor conservats de tota Escòcia i és una visita altament aconsellable, fins i tot   m’atreviria a dir que gairebé imprescindible.