dilluns, 11 de març de 2019

RUTA SENDERISTA PEL CONGOST DE MU (LLEIDA)

ruta senderista, Lleida, Catalunya



El Congost de Mu (o Congost del Mu) és un paratge natural de gran bellesa paisatgística situat al municipi d'Alòs de Balaguer, a la comarca lleidatana de la Noguera. Rep aquest nom perquè a pocs metres de l’inici d’aquest congost que forma el riu Segre hi desemboca el Barranc del Mu, que alhora baixa des del pic homònim del Mu. 

Malgrat que passi gairebé inadvertit a causa de la relativa proximitat al gran Congost de Mont-rebei, el Congost de Mu és un indret que us aconsello visitar. Tot i ser molt menys espectacular, és innegable que és un indret de gran bellesa, i a més respecte Mont-rebei no haureu de patir per la gentada, de manera que tindreu assegurada la tranquil.litat.

Al tractar-se d’un congost òbviament l’aigua és part important en aquesta ruta senderista, que transcorre gairebé en la seva totalitat per l’Espai d’Interès Natural de l'Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresauna zona natural protegida vertebrada pels rius Segre i Noguera Pallaresa, que baixen encaixonats entre els penya-segats calcaris de les serres de Mont-roig i Carbonera.

ruta senderista, Lleida, Catalunya



A nivell de biodiversitat cal destacar el seu caràcter mediterrani, tot i que amb alguns elements continentals, com la important presència del carrascar, un arbre molt semblant a l’alzina. Respecte a la fauna cal esmentar la presència d’algunes aus rapaces (voltor comú, aufrany, trencalòs), així com aus aquàtiques, la llúdriga, alguns quiròpters, i alguns endemismes d’aràcnids.

Finalment cal mencionar que l’home ha viscut en aquest espai natural des de fa milers d’anys, tal com ha estat documentat a les excavacions arqueològiques de la Cova del Parco, on als nivells més antics hi van trobar materials del Magdalenià, cultura que correspon al Paleolític Superior final.


La ruta senderista pel congost de Mu


ruta senderista per Catalunya, Lleida, Catalunya


Dades pràctiques de la ruta senderista

-Durada total: Unes 4 hores a ritme tranquil i comptant les parades
-Distància: 13 km
-Desnivell positiu (de pujada) acumulat: 525 m
-Dificultat: baixa, i és factible fer-la amb nens, però heu de tenir en compte que són més de 4 hores de caminar.
-Fonts durant el recorregut: A prop de l’inici de la ruta senderista, a uns 20-25 minuts a peu d’Alòs de Balaguer hi trobareu la Font de l’Espadella, amb bancs i taules.
-Circular: No. De totes maneres podeu fer combinació de cotxes, i aleshores la distància seria de només 6.5 km
-Punt de sortida: Font del Pont, als afores d’Alòs de Balaguer.
-Època: tot l’any, però a l’estiu pot fer molta calor.
-Enllaç disponible del “track” de la ruta: Sí, al  wikiloc



Mapa amb la localització de la ruta senderista del Congost de Mu




El punt de sortida de la ruta senderista del Congost de Mu és la Font del Pont, situada a la sortida d’Alòs de Balaguer i al costat del pont que creua el riu Segre. A la Font del Pont trobareu la primera indicació de la ruta a seguir. Si teniu un vehicle alt o un tot terreny podríeu continuar uns 1.000 m més  per la pista que va paral.lela al riu, però us recomano fer aquest tram a peu, que és força bonic.

Uns 20 minuts després de l’aparcament passareu per la Font de l’Espadella, una petita àrea de pícnic amb bancs i taules i on tindreu la darrera oportunitat d’omplir les cantimplores d’aigua.


ruta senderista per Catalunya, Lleida

Estret del Mu


Després de caminar uns 20 minuts més la pista s’acaba, i dóna pas a un curt i espectacular tram amb passarel.les, l’Estret del Mu, en què el riu Segre va ben encaixat entre les altes parets. És un dels punts més bonics de tota la ruta senderista del Congost de Mu.

Passat l’Estret del Mu el camí continua paral.lel al riu Segre i va guanyant alçada progressivament, però no és un esforç exigent, perquè el desnivell a superar és d’uns 100 m.  

Un cop superada la cota més elevada el camí torna a baixar i ja és possible contemplar la part final del Congost de Mu, que encara ens reserva algunes sorpreses.


Ruta senderista per Catalunya, Lleida

Pont penjant sobre el riu Segre, Congost de Mu


La primera d’aquestes sorpreses és l’espectacular pont penjant de fusta que creua el riu Segre, i que trobareu 1 hora després d’haver superat el tram de passarel.les de l’Estret del Mu.

Després del pont penjant el camí continua per l’altra ribera i fins a trobar el darrer “obstacle”, les passarel.les finals, que salven un salt d’aigua que fa el riu Segre uns pocs metres abans de l’aiguabarreig amb el Noguera Pallaresa.

Abans d’arribar a aquestes passarel.les finals trobareu una bifurcació que indica “Sant Jordi i Camarasa” i que us podria fer dubtar. No heu d’agafar-la, sinó continuar paral.lels al riu.


ruta senderista per Catalunya, Lleida

Tram final de passarel.les al Congost de Mu


Aquest bonic tram de passarel.les finalitza en una petita zona d’aparcament, des d’on podreu contemplar la presa i la central hidroelèctrica de Camarasa, que en el moment de ser inaugurada – any 1920- va ser la presa més alta d’Europa, amb una alçada de 101 m.

La ruta senderista del Congost de Mu finalitza aquí, i la tornada és pel mateix camí d’anada. Opcionalment podeu començar la ruta aquí i fer-la en sentit invers, perquè és possible arribar-hi amb cotxe des del poble de Camarasa i la carretera C-13.


Com arribar a l’inici de la ruta senderista del Congost de Mu


Congost de Mu, ruta senderista per Catalunya, Lleida

La presa de Camarasa, el final (o inici) de la ruta senderista del Congost de Mu


Des de Barcelona heu d’anar per l’autovia A-2 fins poc després de Cervera, on haureu d’agafar la sortida 517, que indica “Agramunt/ Cervera (Nord)”. Un cop arribeu a Agramunt haureu d’agafar la carretera C-14 direcció “Artesa de Segre i Tremp”.

Haureu d’entrar a Artesa de Segre, seguir la indicació “Isona / Tremp” i estar atents, perquè al centre del poble i a mà esquerra trobareu una petita desviació senyalitzada cap Alòs de Balaguer, on haureu d'aparcar el cotxe per començar la ruta senderista del Congost de Mu.


Altres entrades del blog relacionades






>>>>>>>>>  Ruta de 3 dies per la Val d'Aran i el Pallars

divendres, 1 de març de 2019

MYSTRAS I L'ANTIGA ESPARTA, DOS TRESORS ARQUEOLÒGICS DEL PELOPONÈS (GRÈCIA)



patrimoni de la humanitat, Unesco world heritage



El Peloponès és probablement la zona més important de Grècia quant a patrimoni arqueològic, amb un horitzó cronològic molt ampli, que comença al Paleolític i arriba fins l’Edat Mitjana. 

Alguns jaciments i monuments arqueològics de fama mundial com Micenes, Olímpia, Epidaure, Bassae, Tirint, Mystras o l’antiga Esparta  els trobareu al Peloponès i gairebé tots ells han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Precisament els 2 darrers  jaciments  arqueològics que he esmentat, Mystra i  l’antiga Esparta, seran els protagonistes d’aquesta ruta arqueològica. Ambdós jaciments arqueològics estan situats a la històrica regió de la Lacònia, al Sud-est del Peloponès, separats per una distància d’uns 8 km, per tant ideal per a visitar-los en el mateix dia i gairebé sense haver de tocar el cotxe.







Mapa interactiu amb la ubicació de Mystras i l'antiga Esparta



MYSTRAS



Peloponès, arqueologia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco World Heritage



Mystras (o també Mistràs) és un jaciment arqueològic emblemàtic del Peloponès, i malgrat sembli increïble, no és ni del Període Micènic ni tampoc de la Grècia Clàssica o Hel.lenística, sinó que és d’època medieval.

Mystras va ser una gran ciutat medieval que va créixer als peus de la fortalesa construïda l’any 1249 pel Príncep d’Acaia Guillem II de Villehardouin, fill del noble franc Godofred I de Villehardouin, que havia arribat al Peloponès a inicis de s. XIII després d’haver-se allistat a la Quarta Croada.

Deu anys més tard, l’any 1259, els bizantins van capturar Guillem II de Villehardouin i van exigir com a condició per alliberar-lo que els francs  els havien de lliurar els castells de Monemvassia, Mani i Mystra. D’aquesta manera Mystras, i també la major part del Peloponès tornava a mans de l’Imperi Bizantí.

Sota domini bizantí, que va durar 3 segles, Mystras va esdevenir una de les ciutats més importants de l’Imperi Bizantí, essent la capital d’un petit regne vassall de Constantinoble, anomenat despotat.



Peloponès, Grècia, arqueologia, patrimoni de la humanitat, Unesco world heritage

Església bizantina d'Hagia Sophia, Mystras


A mitjan s. XV Mystras va caure definitivament sota domini otomà, excepte un parèntesi de gairebé 50 anys (de 1687 a 1715), en què va pertànyer a Venècia.

La ciutat de Mystras va estar habitada fins els anys 30 del s. XIX, però l’incendi causat per les tropes otomanes del general egipci Ibrahim Pasha l’any 1825, i la fundació de la moderna Esparta –situada a molt pocs quilòmetres-  l’any 1834 van ser els 2 cops de gràcia definitius del seu abandonament.

Quant a la visita al  recinte arqueològic de Mystra, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1989, us recomano dedicar-hi un mínim de 3 hores, perquè és un jaciment gran i que us exigirà salvar un desnivell considerable si voleu arribar des de l’entrada principal del recinte fins dalt de tot del castell, tot i que podeu estalviar-vos bona part de la pujada si aneu amb cotxe per una carretera que arriba fins a pocs metres del castell.

El jaciment arqueològic de Mystra està dividit en 3 grans àrees: la ciutat baixa, la ciutat mitja i la ciutat alta.



Plànol del jaciment arqueològic de Mystra
(Obtingut de Ermioni.info)

1- La ciutat baixa de Mystras


És la zona situada fora muralles i és la menys interessant de les tres, amb unes poques ruïnes que podreu visitar sense ni tan sols haver d’entrar al recinte de pagament.



2- La ciutat mitja de Mystras



Peloponès, Patrimoni de la Humanitat, Unesco World heritage, arqueologia



Aquest sector està protegit per la primera línia de muralles, i hi trobareu diverses esglésies i monestirs de gran interès, essent la Metròpolis o Catedral d’Agios Demetrios (Sant Demetri) del s. XIII la més propera a l’entrada principal.

La Catedral d’Agios Demetrios té  frescos bizantins del s. XIV i va protagonitzar un fet històric: Constantí XI Paleologos, el darrer emperador bizantí, hi va ser coronat l’any 1449.
A tocar de la Catedral d’Agios Demetrios està situat el petit museu arqueològic de Mystras.

També a pocs metres de la Catedral d’Agios Demetrios hi trobareu un altre monument de gran bellesa, la petita església d’Evangelistria, de finals de s. XIV-inicis s. XV, i un bon exponent de l’arquitectura tardana bizantina.

El tercer monument destacat de la ciutat mitja de Mystras és el Monestir de Peribleptos, de la 2a meitat del s. XIV, també en estil bizantí tardà, i amb notables frescos, que queda força apartat de l’entrada principal del jaciment arqueològic.


Peloponès, Grècia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco World Heritage, Arqueologia

Monestir de Pantanassa, Mystras


Ja tocant a les muralles que delimiten la ciutat alta hi trobareu el monestir de Pantanassa, l’única edificació de tot el jaciment arqueològic de Mystras on encara hi viu algú, concretament una comunitat de monges. 

El Monestir de Pantanassa és un altre gran exemple de l’art bizantí tardà del s. XV, tant a nivell arquitectònic, escultòric com pictòric, atès que al seu interior encara es conserven frescos.



3- La ciutat alta de Mystras


Peloponès, arqueologia, Grècia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco world heritage


Aquest sector està protegit per una segona línia de muralles, i abans d’arribar a la ciutadella haureu de passar pel Palau dels Dèspotes, un complex palatí amb forma de L construït entre els s. XIII i XV, amb clars indicis arquitectònics que el palau original hagués estat  aixecat pels francs.

Finalment la Ciutadella és la cirereta del pastís, un  imponent castell militar ben visible des de gairebé qualsevol lloc del jaciment arqueològic de Mystras, i situat a la part més elevada del turó, dominant la vall del riu Eurotes.


Peloponès, Grècia, Arqueologia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco World Heritage

El Castell, la primera edificació de tot el jaciment arqueològic de Mystras

El castell va ser la primera edificació que va ordenar construir Guillem II de Villehardouin l’any  1249, i en èpoques posteriors va ser reformat i ampliat tant per part dels bizantins com dels otomans.
L’estat de conservació del  castell és força bo i a més té unes vistes excel.lents que de per sí ja justifiquen la llarga pujada.

Finalitzaré amb aquest útil enllaç a la pàgina oficial del Jaciment arqueològic de Mystrasamb àmplia informació del jaciment, així com dades pràctiques: horaris, preus, accessos.



ANTIGA ESPARTA


Peloponès, Grècia, arqueologia


Segur que la molts de vosaltres heu sentit parlar del rei Leònides i els seus 300 valents soldats que van morir defensant el Pas de les Termòpiles davant de l’exèrcit persa  l’any 480 a C.

Doncs bé, si visiteu Esparta tindreu l’honor i el privilegi de poder dir que heu conegut la ciutat on van néixer i viure Leònides i els seus 300 herois.

Malauradament és possible que al contemplar les ruïnes d'Esparta us passi com a mi i us vinguin seriosos dubtes que fos la Polis que va acabar amb l’hegemonia d’Atenes a finals de S V a C. , perquè es conserven poques restes, que no fan justícia a aquesta històrica ciutat de la Grècia Clàssica.

Entre les ruïnes de l’antiga Esparta hi trobareu restes testimonials d’alguns monuments com el Temple d’Atenea, un edifici circular amb una funció desconeguda, una basílica bizantina i l’antic teatre.

Precisament aquest darrer, el teatre, és el monument que es “conserva” millor, amb les restes visibles de l’orchestra i de la cavea (grades), i està datat d’inicis d’època imperial romana.

Tot i que per a molts la visita a les ruïnes pugui ser decebedora, el fet d'estar apartat de la moderna Esparta, en un entorn de camps d'oliveres, hi aporta un valor afegit de tranquil.litat.




Altres entrades del blog relacionades





>>>>>>> Descobrint la Grècia Micènica










Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...