MYSTRAS I L'ANTIGA ESPARTA, DOS TRESORS ARQUEOLÒGICS DEL PELOPONÈS (GRÈCIA)

El Peloponès és probablement la zona més important de Grècia quant a patrimoni arqueològic, amb un horitzó cronològic molt ampli, que comença al Paleolític i arriba fins l’Edat Mitjana. 

Alguns jaciments i monuments arqueològics de fama mundial com Micenes, Olímpia, Epidaure, Bassae, Tirint, Mystras o l’antiga Esparta  els trobareu al Peloponès i gairebé tots ells han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Precisament els 2 darrers  jaciments  arqueològics que he esmentat, Mystra i  l’antiga Esparta, seran els protagonistes d’aquesta ruta arqueològica. Ambdós jaciments arqueològics estan situats a la històrica regió de la Lacònia, al Sud-est del Peloponès, separats per una distància d’uns 8 km, per tant ideal per a visitar-los en el mateix dia i gairebé sense haver de tocar el cotxe.

Mapa interactiu amb la ubicació de Mystras i l'antiga Esparta

MYSTRAS

Mystras (o també Mistràs) és un jaciment arqueològic emblemàtic del Peloponès, i malgrat sembli increïble, no és ni del Període Micènic ni tampoc de la Grècia Clàssica o Hel.lenística, sinó que és d’època medieval.

Mystras va ser una gran ciutat medieval que va créixer als peus de la fortalesa construïda l’any 1249 pel Príncep d’Acaia Guillem II de Villehardouin, fill del noble franc Godofred I de Villehardouin, que havia arribat al Peloponès a inicis de s. XIII després d’haver-se allistat a la Quarta Croada.

Deu anys més tard, l’any 1259, els bizantins van capturar Guillem II de Villehardouin i van exigir com a condició per alliberar-lo que els francs  els havien de lliurar els castells de Monemvassia, Mani i Mystra. D’aquesta manera Mystras, i també la major part del Peloponès tornava a mans de l’Imperi Bizantí.

Sota domini bizantí, que va durar 3 segles, Mystras va esdevenir una de les ciutats més importants de l’Imperi Bizantí, essent la capital d’un petit regne vassall de Constantinoble, anomenat despotat.

Església bizantina d'Hagia Sophia, Mystras

A mitjan s. XV Mystras va caure definitivament sota domini otomà, excepte un parèntesi de gairebé 50 anys (de 1687 a 1715), en què va pertànyer a Venècia.

La ciutat de Mystras va estar habitada fins els anys 30 del s. XIX, però l’incendi causat per les tropes otomanes del general egipci Ibrahim Pasha l’any 1825, i la fundació de la moderna Esparta –situada a molt pocs quilòmetres-  l’any 1834 van ser els 2 cops de gràcia definitius del seu abandonament.

Quant a la visita al  recinte arqueològic de Mystras, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1989, us recomano dedicar-hi un mínim de 3 hores, perquè és un jaciment gran i que us exigirà salvar un desnivell considerable si voleu arribar des de l’entrada principal del recinte fins dalt de tot del castell, tot i que podeu estalviar-vos bona part de la pujada si aneu amb cotxe per una carretera que arriba fins a pocs metres del castell.

El jaciment arqueològic de Mystras està dividit en 3 grans àrees: la ciutat baixa, la ciutat mitja i la ciutat alta.

Plànol del jaciment arqueològic de Mystra

(Obtingut de Ermioni.info)

1- La ciutat baixa de Mystras

És la zona situada fora muralles i és la menys interessant de les tres, amb unes poques ruïnes que podreu visitar sense ni tan sols haver d’entrar al recinte de pagament.

2- La ciutat mitja de Mystras

Aquest sector està protegit per la primera línia de muralles, i hi trobareu diverses esglésies i monestirs de gran interès, essent la Metròpolis o Catedral d’Agios Demetrios (Sant Demetri) del s. XIII la més propera a l’entrada principal.

La Catedral d’Agios Demetrios té  frescos bizantins del s. XIV i va protagonitzar un fet històric: Constantí XI Paleologos, el darrer emperador bizantí, hi va ser coronat l’any 1449.

A tocar de la Catedral d’Agios Demetrios està situat el petit museu arqueològic de Mystras.

També a pocs metres de la Catedral d’Agios Demetrios hi trobareu un altre monument de gran bellesa, la petita església d’Evangelistria, de finals de s. XIV-inicis s. XV, i un bon exponent de l’arquitectura tardana bizantina.

El tercer monument destacat de la ciutat mitja de Mystras és el Monestir de Peribleptos, de la 2a meitat del s. XIV, també en estil bizantí tardà, i amb notables frescos, que queda força apartat de l’entrada principal del jaciment arqueològic.

Monestir de Pantanassa, Mystras

Ja tocant a les muralles que delimiten la ciutat alta hi trobareu el monestir de Pantanassa, l’única edificació de tot el jaciment arqueològic de Mystras on encara hi viu algú, concretament una comunitat de monges. 

El Monestir de Pantanassa és un altre gran exemple de l’art bizantí tardà del s. XV, tant a nivell arquitectònic, escultòric com pictòric, atès que al seu interior encara es conserven frescos.

3- La ciutat alta de Mystras

Aquest sector està protegit per una segona línia de muralles, i abans d’arribar a la ciutadella haureu de passar pel Palau dels Dèspotes, un complex palatí amb forma de L construït entre els s. XIII i XV, amb clars indicis arquitectònics que el palau original hagués estat  aixecat pels francs.

Finalment la Ciutadella és la cirereta del pastís, un  imponent castell militar ben visible des de gairebé qualsevol lloc del jaciment arqueològic de Mystras, i situat a la part més elevada del turó, dominant la vall del riu Eurotes.

El Castell, la primera edificació de tot el jaciment arqueològic de Mystras

El castell va ser la primera edificació que va ordenar construir Guillem II de Villehardouin l’any  1249, i en èpoques posteriors va ser reformat i ampliat tant per part dels bizantins com dels otomans.

L’estat de conservació del  castell és força bo i a més té unes vistes excel.lents que de per sí ja justifiquen la llarga pujada.

Finalitzaré amb aquest útil enllaç a la pàgina oficial del Jaciment arqueològic de Mystras, amb àmplia informació del jaciment, així com dades pràctiques: horaris, preus, accessos.

ANTIGA ESPARTA

Segur que la molts de vosaltres heu sentit parlar del rei Leònides i els seus 300 valents soldats que van morir defensant el Pas de les Termòpiles davant de l’exèrcit persa  l’any 480 a C.

Doncs bé, si visiteu Esparta tindreu l’honor i el privilegi de poder dir que heu conegut la ciutat on van néixer i viure Leònides i els seus 300 herois.

Malauradament és possible que al contemplar les ruïnes d'Esparta us passi com a mi i us vinguin seriosos dubtes que fos la Polis que va acabar amb l’hegemonia d’Atenes a finals de S V a C. , perquè es conserven poques restes, que no fan justícia a aquesta històrica ciutat de la Grècia Clàssica.

Entre les ruïnes de l’antiga Esparta hi trobareu restes testimonials d’alguns monuments com el Temple d’Atenea, un edifici circular amb una funció desconeguda, una basílica bizantina i l’antic teatre.

Precisament aquest darrer, el teatre, és el monument que es “conserva” millor, amb les restes visibles de l’orchestra i de la cavea (grades), i està datat d’inicis d’època imperial romana.

Tot i que per a molts la visita a les ruïnes pugui ser decebedora, el fet d'estar apartat de la moderna Esparta, en un entorn de camps d'oliveres, hi aporta un valor afegit de tranquil.litat.

Altres entrades del blog relacionades

>>>>>>> Descobrint la Grècia Micènica