DESCOBRINT LA GRÈCIA MICÈNICA
Grècia és país amb un passat
excepcional, especialment l’anomenada Grècia Clàssica, que durant els S V i IV
a C va fer unes destacadíssimes aportacions, que possiblement cap altra
civilització en la història de la humanitat hagi pogut superar. Em refereixo a
camps tan fonamentals com la política, les arts, la filosofia, la medicina...
Bé, doncs uns quants segles abans
de la Grècia Clàssica va existir una altra gran civilització - o millor dit
cultura -, la Grècia Micènica, de la que us parlaré en el present article.
La Civilització Micènica va
començar a originar-se a partir de l’entrada a la Península Balcànica d’un
conjunt de pobles anomenats Indoeuropeus a inicis del II Mil·lenni a C, que
procedien dels territoris on actualment trobem Ucraïna i el Sud de Rússia. Si
van entrar a Grècia de manera pacífica o violenta, o en diverses onades
migratòries, o eren grups petits o nombrosos, no queda clar i existeixen
diferents teories al respecte.
(font: www.historiayarqueologia.com)
El període de màxim esplendor de
la Civilització Micènica és aproximadament entre el 1.600 i 1.200 a C. , i a
grans trets es caracteritza per ser una societat fortament jerarquitzada,
dirigida per un rei, el wanax, que estava recolzat per una aristocràcia
guerrera.
Aquesta gran desigualtat social i
econòmica es fa molt palesa en els enterraments, atès que les elits tenen uns
aixovars espectaculars, amb luxosos objectes metàl·lics, joies d’or i altres
metalls preciosos, armament...
Detall de l'aixovar d'or trobat a una de les tombes del Cercle A de Micenes
(Museu Arqueològic Nacional d'Atenes)
A nivell arquitectònic i
urbanístic les ciutats micèniques es construeixen en indrets elevats de fàcil
defensa i es protegeixen amb grans muralles d’immensos blocs – anomenats
ciclopis- . A més a més és característic el megaron, un model de casa amb
pòrtic, columnata, vestíbul i sala principal, del què trobem algun antecedent
al Neolític grec. El megaron està considerat per molts historiadors i
arqueòlegs com el precedent arquitectònic del temple grec.
Un altre element arquitectònic
interessant és el tholos, una edificació
que utilitza la tècnica de la falsa volta, que al Món Micènic és utilitzat com
a lloc d’enterrament de les elits.
El Món Micènic coneixia
l’escriptura, el sistema anomenat lineal B, que ens ha permès conèixer moltes
coses de l’evolucionada i organitzada societat micènica: les diferents classes
socials, l’existència d’esclaus, l’organització i especialització dels
diferents oficis i treballs, la propietat i distribució de la terra, la
religió...
A l’igual que l’origen, la fi del
Món Micènic és una mica confusa, si bé la teoria més acceptada i versemblant és
el de les invasions dels anomenats Pobles del Mar, de procedència incerta, tot
i que no es descarta que la causa de la caiguda de les ciutats Micèniques
puguin ser revoltes internes o els 2 factors a la vegada (revoltes internes i
els Pobles del Mar).
Els Pobles del Mar també haurien
estat els causants de la desaparició de l’Imperi Hitita, a la Península
d’Anatòlia, i haurien posat en serioses dificultats l’Imperi Egipci durant el
Regnat de Ramsés III, cap el 1.175 a C .
El que sí demostren l’arqueologia
i les tauletes d’argila escrites en lineal B és que els palaus i ciutats
micèniques pateixen destruccions i incendis, i magrat que alguns es tornin a
fortificar després de les 1es catàtrofes,
tots s’acaben abandonant a partir del 1.200 a C.
Després d’aquesta introducció
històrica, em centraré en els 3 jaciments micènics que vam visitar: Micenes,
Tirint i Pilos, tots 3 situats al Peloponès.
MICENES
És el jaciment amb les restes més
espectaculars i emblemàtiques de totes les fortaleses micèniques i és el que
dóna nom a la Civilització Micènica. Això
no significa que fos la capital d’aquesta gran cultura que es va estendre per
una bona part de Grècia, ja que possiblement cada ciutat era autònoma, amb el
seu rei o príncep local, i funcionava com un petit Estat, amb la seva àrea
d’influència.
Situada al NordEst del
Pel.loponès, és una fortalesa que des de lluny ja podem apreciar la
majestuositat de les muralles que l’envolten.
De Micenes destacaria en 1r lloc
la Porta dels Lleons, la principal porta d’entrada de la muralla, anomenada
així per la presència de 2 lleons al dintell de la porta, i possiblement
l’indret més fotografiat de la Grècia Pre-clàssica continental.
Així mateix són importants els 2 conjunts
de tombes de l’aristocràcia, anomenades Cercle A i Cercle B.
Les tombes del Cercle A
inicialment estaven a l’exterior de la ciutat, si bé amb l’ampliació de les muralles cap el 1.300 a C sí que van
quedar dins el recinte emmurallat.
Tombes del Cercle A
Són un conjunt de 6 profundes
tombes de fosa vertical excavades per Schliemann a partir de 1.876 – el mateix
que va descobrir Troia – i va trobar un espectacular aixovar, entre el que
destaca la famosa màscara d’or massís que l’arqueòleg alemany va anomenar
Màscara d’Agamèmnon, rei de Micenes, que és un dels personatges del poema
d’Homer la Ilíada. No obstant la màscara és uns 300 anys anterior a la Guerra
de Troia que descriu Homer, i està datada entre el 1.600 i 1500 a C.
Les tombes del Cercle B sí queden
fora del recinte emmurallat, van ser descobertes l’any 1951, són anteriors al
Cercle A i són més simples i amb aixovars menys luxosos.
Detall de les imponents muralles
Altres elements interessants de Micenes són el Palau reial, la cisterna subterrània, les tombes monumentals construïdes amb la tècnica del “tholos”, i les restes dels habitatges de les classes treballadores; aquests 2 darrers ja quedaven fora de la part emmurallada.
TIRINT
Situat a 20 km. al Sud de
Micenes, dalt d’un petit turó, té un emplaçament molt menys espectacular i
d’inferior extensió que Micenes, però
les restes de les muralles ciclòpies i del Palau reial són impressionants.
Tirint comparteix algunes
característiques comunes amb Micenes: el seu Palau té el megaron com estructura
principal, a les seves parets es van trobar frescos, les muralles de la ciutat van ser ampliades,
va ser excavat per Schliemann (els anys 1.884 i 1.885) i ambdós han estat
declarades per part de la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat l’any 1999.
PILOS
Situat al SudOest del Pel.loponès,
és el darrer jaciment micènic que vàrem visitar.
Pilos més que una ciutat és el
Palau de Nèstor, un altre rei llegendari que apareix a la Ilíada d’Homer.
El Palau de Nèstor, també
s’articula entorn de l’estructura del megaron, però a diferència de Micenes i
Tirint, no disposa de muralles que l’envolten i tampoc va ser reconstruït
després de les destruccions i incendis que van afectar les fortaleses
micèniques cap el 1.200 a C.
Palau de Nèstor, Pilos
Va ser descobert l’any 1939 i les
seves excavacions, dirigides inicialment per l’arqueòleg nord-americà Carl
Blegen van posar al descobert algunes troballes de gran valor, com una banyera
de terracota policromada, restes de frescos, i més de 1.000 tauletes de fang
amb escriptura lineal B. Aquestes tauletes han pogut conservar-se degut a que durant
el període d’incendis que va patir el Palau, el foc va coure el fang cru de les
tauletes.
Amb el Palau de Nèstor dono per
finalitzat aquest recorregut per una brillantíssima etapa de la història de
Grècia, que va succeir fa més de 3.200 anys.
Enllaços
- Pàgina oficial de la Unesco dels llocs arqueològics de Micenes i Tirint
Altres #posts del blog relacionats
- Grècia: El Pindos i Zagòria
- Grècia: Ioannina i Dodona
Aprenent historia amb el teu relat ^_^ gracies!!!
ResponEliminaLa història i arqueologia de Grècia són apassionants. És un article que feia molt de temps que tenia ganes d'escriure i de compartir. Gràcies pel comentari Kawaii;)
EliminaQué ganas de estar delante de la Puerta de los Leones! a ver cuando cae, que siempre tiro para las islas cuando voy por tierras helenas.
ResponEliminaLa Puerta de los Leones junto a las Pirámides de Gizeh son posiblemente los 2 monumentos que más me han impresionado y emocionado de la antigüedad. Sólo verlos en diapositivas en la facultad ya sueñas con contemplarlos en vivo algún día. Espero que puedas ir pronto a Micenas. Menos islas y más Peloponeso ;) Un abrazo y recuerdos a Han
EliminaA nosaltres també ens va encantar visitar Micenes i de fet, tot el Peloponès, amb Epidauro, el temple de Basaeo o Olímpia, per exemple.. Li vam dedicar un post al nostre blog. Felicitats per la entrada.
ResponEliminaHola Jordi,
EliminaEfectivament el Pel.loponès és una meravella, és un viatge per més de 20.000 anys d'història, des del Paleolític fins l'actualitat. Olímpia també ho vam visitar, però Epidaure i Bassaeo no. També em vaig llegir el teu post i em va agradar molt. Gràcies pel comentari. Salutacions
es molt interesant i ma ajudat bastant amb el treball gràcies per el teu esforç
ResponEliminaHola Pol. Moltes gràcies pel teu comentari. Me n'alegro que t'hagi estat d'utilitat per a fer el teu treball. Que tinguis molt èxit en els teus estudis. Salutacions
Elimina