15 ESPECTACULARS LLACS DELS PIRINEUS
Sovint quan pensem en els Pirineus, de seguida ens venen al cap imatges de les muntanyes i dels cims més alts, i obviem altres elements naturals que també formen part dels Pirineus: rius, prats, boscos, llacs...
Bé, doncs un d’aquests elements
naturals que més em captiven dels Pirineus són els llacs, que en el meu cas
m’hi podria estar hores i hores contemplant la bellesa i tranquil·litat de les
seves aigües.
En la present entrada he volgut
compartir amb vosaltres 15 llacs que he visitat i que considero que tenen un atractiu especial,
i us portaré a visitar tant llacs dels Pirineus catalans i aragonesos, com dels
Pirineus andorrans i francesos.
A més de la varietat geogràfica,
també trobareu llacs dels Pirineus amb accessos de diferent dificultat: des
dels llacs en què arribareu directament amb el vostre vehicle o transport
públic, fins a llacs que us exigiran una excursió de 5 o 6 hores i un desnivell
de més de 1.000 m.
Bé, som-hi amb aquests 15
espectaculars llacs dels Pirineus,
LLACS D’ANDORRA
1- ESTANY DE MÉS AMUNT DE TRISTAINA
L’estany de Més Amunt de Tristaina està situat a l’extrem Nord-oest del
Principat d’Andorra, a la Parròquia d’Ordino, molt a prop de l’estació d’esquí
d’Ordino-Arcalís, i a una alçada de 2.306 m.
Forma part d’un conjunt de 3 bonics
llacs (o estanys) d’origen glacial, situats al circ de Tristaina, presidit pel pic homònim.
És un dels meus paratges
preferits d’Andorra, on el contacte amb la natura és total, i en cap moment
sereu conscients de ser molt a prop dels remuntadors de l’estació d’esquí.
L’accés als llacs de Tristaina és
molt còmode i apte per a gairebé totes les edats, perquè només tardareu uns
20-30 minuts a peu en arribar al primer llac.
Com arribar als llacs de Tristaina:
Aparcament situat al costat dels
Telecadires de la Coma i de Creussans a l’estació d’esquí d’Ordino Arcalís. Des
de l’aparcament hi ha un sender senyalitzat que en uns 20-30 minuts us portarà
fins el primer llac o estany.
Enllaç al wikiloc de la ruta a peu als llacs de Tristaina.
2- ESTANY RODÓ DE PESSONS
L’estany Rodó forma part del circ
de Pessons, situat a la capçalera del riu Valira d’Orient, a la Parròquia
d’Encamp, i amb 20 llacs és un dels circs més grans de tots els Pirineus.
A l’hivern una petita àrea del
Circ de Pessons forma part del domini esquiable de Grandvalira, però quan es
fon la neu i arriba el bon temps esdevé una zona de gran bellesa amb senders
que us permetran descobrir els seus llacs i rierols d’alta muntanya.
A l’igual que la ruta senderista
del Circ de Tristaina, és apta per a totes les edats, perquè si no esteu prou
en forma, a l’estiu podeu agafar un bus 4x4 que escurça notablement el
recorregut.
Com arribar a l’estany Rodó de Pessons:
Gran aparcament de l’estació
d’esquí de Grau Roig, que forma part del gran domini esquiable de Grandvalira. Al
final de l’aparcament surt una pista que arriba fins el Llac Primer de Pessons.
Des del Llac Primer haureu de seguir les
marques blanques i vermelles del sender GR7 i en uns 20 minuts arribareu a
l’estany Rodó de Pessons. Si voleu estalviar-vos el primer tram de pujada, a
Grau Roig podeu agafar un bus 4X4 que arriba fins el Llac Primer de Pessons, on
hi trobareu una agradable cabana que està habilitada com a restaurant.
Enllaç al wikiloc de la ruta a
peu a l’estany Rodó de Pessons.
3- LLAC DE LA BOLLOSA (Lac des Bouillouses)
El llac de la Bollosa està situat
entre les comarques de l’Alta Cerdanya i el Capcir, al Departament francès dels
Pirineus Orientals, la Catalunya Nord, i a una alçada de 2.016 m.
El llac de la Bollosa és un indret
molt popular, perquè permet accedir a una bella zona de més de 20 llacs, i a
més a més és el punt de partida de la ruta normal d’ascensió al pic del Carlit,
un cim emblemàtic de la Catalunya Nord. Així mateix, les seves aigües atreuen
molts pescadors, que hi arriben amb la intenció de capturar la cotitzada truita
irisada.
Com a dada històrica interessant cal esmentar que a inicis de s. XX el llac de la
Bollosa va ser transformat en un mini embassament, per tal de regular el cabal del riu Tet, i per tal
de construir-hi una minicentral hidroelèctrica que pogués subministrar
l’electricitat necessària per al Tren Groc.
-Com arribar al Llac de la Bollosa:
Des de Montlluís (Mont-Louis), a
l’Alta Cerdanya, surt una carretera que arriba fins el llac de la Bollosa, però
heu de tenir en compte que és un espai natural protegit com a “site classé”, i
durant els mesos de juliol i agost i alguns caps de setmana de juny i setembre
té l’accés prohibit als vehicles particulars a motor entre les 7 i les 19
hores, o inclús abans de les 7 si l’aparcament del llac de la Bollosa és ple.
Dins d’aquest horari teniu l’opció d’utilitzar un autobús públic que arriba
fins la Bollosa, agafar un telecadira des de l’estació d’esquí de Font-Romeu
(només són 35 minuts a peu des d’on arriba el telecadira), o pujar a peu (unes
4 hores).
4- ESTANY DE BESINES (Etang des Bésines)
L’estany de Besines té una
característica forma de mitja lluna i està ben encaixat a la capçalera de l’estreta
vall modelada pel torrent de Besines. El camí d’accés a l’estany de Besines
requereix un esforç, que quedarà recompensat amb escreix per la bellesa del
camí, que inicialment puja flanquejant el vessant de la muntanya entre
frondosos boscos de pi i de faigs. Un cop arriba a la vall del torrent de
Besines el bosc s’aclareix i la pujada se suavitza considerablement.
-Com arribar a l’estany de Besines:
Des d’Hospitalet-pres-l’Andorre,
petita població situada a tocar de la boca nord del Túnel de Puymorens, cal
agafar el GR 107, el Camí dels Bons Homes, senyalitzat amb marques de color
blanc i vermell. Al llarg del camí trobareu diferents desviacions, però la
senyalització del GR és bona i no té pèrdua. Des de l’Hospitalet-pres-l’Andorre
tardareu unes 2 hores en arribar a l’estany de Besines.
Aquí teniu l’enllaç al wikiloc de la ruta a peu a l'estany de Besines.
5 – ESTANY BLAU (Etang Blaou):
L’estany Blau està situat a la comarca occitana del
Sabarthés, a l’extrem sud-oriental del Parc Naturel Regional dels Pyrénées
Ariégeoises, a una alçada de 2.335 m, molt a prop del Port de Siguer, un pas de
muntanya que comunica el Departament francès de l’Arieja amb Andorra.
L’estany Blau fa honor al seu
nom, i el color blau de les seves aigües forma un bonic contrast amb els tons
verdosos i marronosos de les muntanyes occitanes i andorranes.
L’estany Blau és ideal per
respirar natura i desconnectar, perquè a diferència dels 4 anteriors llacs dels
Pirineus és un paratge poc freqüentat i hi arriben pocs excursionistes.
-Com arribar a l’estany Blau:
Malgrat que l’estany Blau sigui
en territori occità, l’accés més còmode i fàcil és des d’Andorra.
El punt de sortida del sender que
arriba fins l’estany Blau és l’aparcament de la Rabassa, situat a la
confluència de les valls de Sorteny i de Rialb. Per arribar a l’aparcament de
la Rabassa cal agafar la carretera CG3 direcció Ordino i estació d’esquí
d’Ordino-Arcalís. Passat el Serrat, i a l’alçada del km 18, surt a mà dreta una
carretera asfaltada amb la indicació "P.N. de la Vall de Sorteny" que
va fins l’aparcament. Des de l’aparcament de la Rabassa heu d’agafar el sender
que s’endinsa per la bonica vall de Rialb i seguir els rètols que indiquen
“Port de Siguer”. L’estany Blau és a
nomes 10-15 minuts del Port de Siguer, per un sender en suau baixada. En total
tardareu unes 2.5 hores en arribar a
l’estany Blau.
Aquí teniu l’enllaç al wikiloc de
la ruta a peu a l’estany Blau.
6 – LAC D’AUMAR
El llac d’Aumar és dins la
Reserva Natural de Néouvielle, un paradís de la natura i de la biodiversitat,
amb més de 70 llacs, i amb alguns endemismes, tant de fauna com de flora. Degut
al seu microclima més càlid i sec que als macissos veïns dels Pirineus
francesos, algunes plantes poden sobreviure a altituds molt poc freqüents, com
el pi negre, que a la Reserva natural de Néouvielle arriba fins els 2.600 m, el
rècord d’Europa.
Des del llac d’Aumar teniu un
fantàstic panorama, amb una visió d’alguns cims emblemàtics dels Pirineus
francesos com el Pic de Néouvielle, que supera els 3.000 m d’alçada.
Des del llac d’Aumar podeu fer
una ruta circular a peu molt recomanable d’unes 3.5 hores de durada que us
permetrà conèixer altres 4 llacs de la Reserva Natural de Néouvielle: el llac
d’Aubert, els 2 estanys de les Laquettes i el llac d’Oredon.
-Com arribar al llac d’Aumar:
Podeu arribar amb cotxe fins el
llac d’Aumar per l’anomenada “route des lacs” (carretera dels llacs, D-929),
que surt des del poble de Fabian, situat a només 12 km de la boca nord del
Túnel de Bielsa. Atès que aquesta carretera arriba fins una altitud de 2.100 m,
només és oberta des de maig fins a novembre. També heu de tenir present que la
carretera d’accés al llac d’Aumar és de peatge i només és oberta entre les
18.00 h i les 9.30 h. Fora d’aquest horari teniu l’opció d’agafar un autobús o
bé de pujar a peu. Ambdues opcions són des del llac d’Oredon, a l’entrada de la
Reserva natural de Neouvielle, l’aparcament del qual és de pagament les 24
hores!
Aquí teniu l’enllaç al wikiloc de
la ruta a peu al llac d’Aumar.
7- IBÓN D’ESCARPINOSA
L’ibón (llac) d’Escarpinosa està situat a la Vall de Batisielles, al municipi de Benasc, a una alçada de 2.020 m.
Batisielles és una recòndita vall
amagada als peus del pic de Posets, i l’Ibon d’Escarpinosa és un dels seus
tresors, protegit per la majestuosa Agulla de Perramó i pels esvelts pins
negres que envolten el llac.
Per acabar-ho d’arrodonir només
falta que us atureu una estona a contemplar les tranquil·les aigües de l’Ibon d’Escarpinosa, que
reflecteixen nítidament la imatge del cim del Perdiguero.
-Com arribar a l’Ibon d’Escarpinosa:
El camí a l’Ibon d’Escarpinosa comença
a l’aparcament de l’entrada de la Vall d’Estós, situat a uns 3.5 km de Benasc. Des
de l’aparcament heu de seguir les marques vermelles i blanques del GR 11, que
va paral·lel al riu, fins que al cap d’1 hora aproximadament trobareu una
desviació indicada a mà esquerra cap a Batisielles. En total són unes 2-2.5
hores de pujada des de l’aparcament.
Aquí teniu l’enllaç al wikiloc de
la ruta a peu a l’Ibon d’Escarpinosa.
8- IBON DE PLAN O BASA LA MORA
L’Ibon de Plan està situat a la
Vall de Gistau, a la comarca del Sobrarbe, a una alçada de 1.910 m.
És un dels llacs més coneguts i
visitats del Pirineu aragonès, ubicat en un entorn espectacular, als peus del
Pic de Cotiella, que amb la seva característica silueta triangular és ben
visible des de la distància.
Les altes parets de roca calcària
estratificada que envolten el llac evoquen a paisatges llunyans, típics de les
Muntanyes Rocalloses del Canadà. És un entorn idíl·lic que ha afavorit
l’existència d’una bonica llegenda, segons la qual, una princesa musulmana va
arribar a aquest llac tot fugint de les lluites entre moros i cristians. El
seu espectre va romandre en aquest llac
i és possible contemplar-lo, però només ho poden fer les persones bondadoses.
Per aquest motiu el Ibón de Plan també es coneix com a Basa la Mora.
És important que tingueu present que
en temporada alta és un llac molt freqüentat.
-Com arribar a l’Ibon de Plan:
Des del poble de Saravillo surt
una pista inicialment asfaltada, que ben aviat esdevé de terra i arriba fins el
refugi de Lavasar amb una longitud total de 14 km. Està ben indicada, l’estat
és acceptable per a turismes i cal pagar una taxa per circular-hi. Des del
Refugi de Lavasar fins l’Ibon de Plan cal caminar uns 25 minuts per un sender
amb molt poc desnivell .
Aquí teniu l’enllaç al wikiloc de
la ruta a peu a l’Ibón de Plan.
9- IBÓN AZUL INFERIOR
Els Ibones Azules, que són dos, Ibón Azul Inferior i Ibón Azúl Superior, són al Valle de Tena, a la comarca aragonesa de l’Alto Gállego, molt a prop dels coneguts Baños de Panticosa, a una altura de 2.381 m.
Malgrat el seu accés llarg, més 2
hores, i el desnivell, més de 800 m, val la pena invertir l’esforç, perquè és
un paratge alpí de gran bellesa, situat als peus dels Picos del Infierno, que
superen els 3.000 m. Els prats que rodegen aquests ibons us convidaran a
tombar-vos una bona estona a la gespa tot contemplant l’espectacular paisatge.
El camí d’accés és una meravella i
ja justifica l’excursió, perquè durant el primer tram va paral·lel al Río
Caldarés, que fa alguns bonics salts d’aigua abans d’arribar a los Baños de
Panticosa
-Com arribar a l’Ibón Azul Inferior:
Cal arribar per carretera fins
els Baños de Panticosa i allí haureu de buscar el Refugi de muntanya Casa de
Piedra, situat al fons de tot de la vall. Darrera del refugi surt un camí, molt
ben senyalitzat, amb marques blanques i vermelles, les del GR11. Haureu de
seguir sempre aquest camí, fins que arribareu als Ibones Azules.
Aquí teniu l’enllaç al wikiloc de
la ruta a peu als Ibones Azules.
LLACS DELS PIRINEUS DE LLEIDA
10- ESTANY DE MONTCORTÈS
No hi ha cap riu que aporti aigua
a l’estany de Montcortès, de manera que l’entrada d’aigua és subterrània.
Aquest fenomen tan poc habitual li dóna una aura misteriosa, que ha donat peu a
algunes llegendes sobre l’origen del llac.
-Com arribar a l’estany de Montcortès:
L’estany de Montcortès té un
accés molt còmode, per carretera asfaltada, i és possible accedir-hi tant des
Gerri de la Sal, com des de la Pobleta de Bellveí, a la Vall Fosca.
11- ESTANY DE GERBER
És un dels pocs estanys grans
dels Pirineus catalans (14.4 ha de superfície) on no s’hi ha construït cap
presa, i és també un dels més profunds (63 m).
La seva forma original, similar a
la d’un cor humà, és un dels seus grans atractius, i atès que el seu accés és
còmode i de curta durada permet que sigui una excursió ideal per a famílies amb
nens petits i/o persones de la tercera edat.
-Com arribar a l’estany de Gerber:
Cal agafar la carretera C-28, que
va al Port de la Bonaigua, i deixar el vehicle al km 49,5, a l’aparcament del
Telecadira de la Peülla, de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret. Des de
l’aparcament fins l’estany de Gerber tardareu aproximadament 1.15 h, amb un
desnivell suau, inferior als 300 m.
Aquí teniu l’enllaç al wikiloc de
la ruta a peu a l’estany de Gerber.
12- ESTANY MAJOR DE SABOREDO
El circ de Saboredo és a la Val d’Aran, a la capçalera de la Vall de Ruda, una vall d’origen glacial que en el període de les glaciacions del Quaternari tenia una de les glaceres més grans dels Pirineus, amb més de 70 km d’extensió.
L’estany Major de Saboredo (lac
Major de Saboredo en aranès) és un dels 6 llacs que formen part del circ de
Saboredo, i és a una alçada de 2.340 m . És un bonic estany, de forma irregular, i sense arbres que
l’envoltin. Les seves aigües van a parar a l’Atlàntic, atès que la Vall de Ruda
és afluent de la Garona, riu que desemboca a l’Oceà Atlàntic, molt a prop de la
ciutat francesa de Bordeus.
-Com arribar a l’estany Major de Saboredo:
Des del nucli principal de la cota 1.500
de l’estació d’esquí de Baqueira surt una pista sense asfaltar que cal seguir
uns 10 kms fins al Pont de Locampo, on haureu de deixar el vehicle. Des del
Pont de Locampo surt una pista que de seguida es transforma en sender, que en
unes 2 hores us portarà fins l’estany Major de Saboredo.
Aquí teniu l’enllaç al wikiloc de
la ruta a peu a l’estany Major de Saboredo.
13- ESTANY NEGRE DE PEGUERA
La capçalera de la Vall de Peguera, situada dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, és un paradís natural, on s’hi amaguen més d’una dotzena d’estanys o llacs.
L’estany Negre de Peguera és el
meu llac preferit d’aquesta vall; la seva
forma arrodonida, així com la presència d’alguns pins negres a tocar del llac i
el color blau fosc de les seves profundes aigües hi dona una especial bellesa.
-Com arribar a l’estany Negre de Peguera:
Cal arribar fins l’aparcament de
Prat de Pierró, la principal entrada del sector oriental del Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situat a uns 4 km d’Espot. Des del
Prat de Pierró cal agafar un camí ben senyalitzat direcció “refugi Josep Maria
Blanc”. L’estany Negre de Peguera és a uns 10 minuts a peu del refugi Josep
Maria Blanc. La ruta és llarga, unes 3.30 hores, i un desnivell de 830 m.
Aquí teniu l’enllaç al wikiloc de
la ruta a peu a l’estany Negre de Peguera.
LLACS DELS PIRINEUS DE GIRONA
14- ESTANY DELS APARELLATS
L'estany dels Aparellats és uns
dels llacs que formen part del Circ d’Engorgs, a una alçada de 2.548 m. Les seves dimensions són més
aviat modestes, de només 1 hectàrea, però és un indret ben bucòlic, envoltat de
molleres, prats ben verds a la primavera i ramats de vaques que pasturen
pacíficament.
-Com arribar a l'estany dels Aparellats:
Cal arribar a Meranges per la
carretera GIV-4031. Un cop a Meranges heu de seguir per la pista asfaltada
durant uns 2,3 km fins que fa un gran revolt a la dreta. En aquest indret hi ha
una gran explanada, el Pla de Campllong, on haureu d’aparcar el vehicle. Des d’aquí
surt un sender senyalitzat, paral·lel al riu Duran, que va fins el circ d’Engorgs
i els estanys dels Aparellats. Tardareu unes 2.5 hores.
Aquí teniu l’enllaç al wikiloc de
la ruta a peu als estanys dels Aparellats.
15- ESTANY DE PUIGCERDÀ
Cal destacar que és un llac construït
en època medieval, a diferència dels altres estanys, d’origen glacial o
càrstic, que són resultat d’un procés geològic de milers d’anys.
La primera notícia documentada de
l’estany de Puigcerdà és del s. XIII, i va ser necessari construir una sèquia
artificial per fer-hi arribar l’aigua del riu Querol.
Al voltant del llac de Puigcerdà
hi trobareu algunes mansions i cases senyorials amb més d’un segle
d’antiguitat, i és que a finals de s. XIX Puigcerdà va ser un destí escollit
com a segona residència per part de moltes famílies de la burgesia catalana i
algunes d’elles van construir el seu habitatge a la vora del llac. Aquestes
residències hi donen un toc d’elegància al llac.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada