MÉS ENLLÀ DE LES CATEDRALS: 12 GRANS MONUMENTS DEL GÒTIC CIVIL

Generalitzant molt es pot afirmar que el gòtic va ser el gran estil artístic que es va imposar a l’Europa occidental i central entre mitjan s. XII i inicis de s. XVI, una època que es coneix com la Baixa Edat Mitjana.

De totes maneres aquestes dates no són homogènies, perquè el gòtic no es va implantar de la mateixa forma ni simultàniament a tots els països. En aquest sentit algunes catedrals del Nord de França (Saint Denis, Notre Dame de París, Laon) van ser les primeres en incorporar les noves solucions arquitectòniques del gòtic a mitjan s. XII.

Igualment el gòtic no acaba al mateix temps a tot arreu, sinó que depèn molt de la zona. Així a Itàlia a mitjan s. XV alguns arquitectes ja projectaven i construïen els monuments i edificis d’acord amb l’estil i tècniques del Renaixement, mentre que a altres regions europees el gòtic va continuar fins ben entrat el s. XVI.

Precisament va ser l’arquitecte, pintor i escriptor italià del “Cinquecento” Giorgio Vasari qui va emprar per primer cop el terme “gòtic” quan en sentit despectiu es referia a un art propi de bàrbars i de persones poc “refinades”, en contraposició amb l’art del Renaixement.

Les llotges de la Corona d'Aragó, un dels millors exemples del gòtic civil del s. XV

Quant a les característiques del gòtic, s’ha posat molt èmfasi a considerar el gòtic com l’art urbà, dels grans temples i catedrals, que amb la seva altura i lluminositat simbolitzen la Jerusalem celestial.

Nogensmenys, és important remarcar que darrera d’aquest nou art també hi ha un importantíssim rerefons espiritual: a nivell filosòfic i teològic els postulats  racionalistes i “neoplatònics” de Sant Agustí han perdut vigència vers el nou corrent que aporten erudits com Sant Tomàs d’Aquino, més defensors del realisme, de l’estudi de la natura  i de la llibertat de formes, que encaixen a la perfecció amb el gòtic.

D’altra banda l’art gòtic és també el reflex d’una societat medieval que s’ha transformat, en què la burgesia urbana passa a ser un dels grans motors econòmics del moment, i en què les ciutats recuperen el protagonisme perdut durant molts segles.

Així en aquest nou context socio-econòmic no només hi té cabuda l’art religiós, sinó també el civil, que representa el gran poder de la nova classe social, la burgesia, que promou grans obres com les llotges de la Corona d’Aragó, els “beffrois” o campanars municipals de Flandes, els “palazzi comunale” d’Itàlia…

Malgrat tot, la noblesa continua essent poderosa i també finança grans construccions del gòtic civil, com castells i espectaculars palaus.

En el present article faré un recorregut per 12 grans monuments d’aquest gòtic civil, un repte que després de molts mesos torno a compartir amb el Floren i el Jordi.

No deixeu de llegir les seves interessantíssimes propostes:

-Floren : 12 ejemplos de gótico civil que valen por mil

-Jordi   : 12 obras maestras del gótico civil alrededor del mundo

Mapa amb la localització dels 12 grans monuments del gòtic civil

Abans de començar amb la llista d’aquests 12 grans monuments que he visitat, he d’aclarir que ha estat una tria complicada, perquè he volgut posar el màxim possible de països representats, amb un únic monument per país, i òbviament han quedat excloses algunes obres de gran bellesa. Espero que us agradi.

1- Doune Castle (Escòcia)

Segur que molts de vosaltres heu vist la pel.lícula Braveheart, basada en la vida de William Wallace, l’heroi escocès de finals de S XIII que va plantar cara a l’ocupació anglesa.

En aquest marc convuls de lluites i combats van aixecar-se moltes fortaleses a Escòcia, essent una d’elles el Castell de Doune, situat a pocs km de la ciutat d’Stirling, on precisament va tenir lloc la batalla homònima, en què els escocesos, liderats per William Wallace i Andrew de Moray, van derrotar l’exèrcit anglès l’any 1297.

El Castell de Doune és un magnífic exemplar d’arquitectura militar del S XIV i és un dels castells medievals escocesos millor conservats.

D’especial interès són el gran saló (Great Hall), i la cuina, que conserva un forn i una immensa xemeneia.

Com anècdota cal esmentar que ha s’hi han rodat algunes pel.lícules i una sèrie de televisió de molt èxit, Joc de Trons.

2- Antic Ajuntament de Wroclaw (Polònia)

La històrica capital de la Baixa Silèsia va renéixer de les seves cendres després que els mongols l’haguessin devastat gairebé per complet l’any 1241.

Una nova ciutat va haver de ser construïda en uns terrenys una mica apartats del nucli antic, que ocupava diferents illes creades pel riu Oder.

Un dels edificis públics que més destaca d’aquesta nova ciutat és l’Ajuntament, que va començar a ser aixecat a finals de s. XIII. Inicialment va tenir una funció  comercial, però amb el temps va ser ampliat per a que també pogués ser la seu d’un tribunal de justícia i del govern de la ciutat.

Les obres de construcció van perllongar-se durant més de 2 segles i el resultat final va ser un magnífic edifici que encara conserva belles estances gòtiques com la Sala dels Burgesos, d’inicis de s. XV, la façana oriental, de finals de S XV, bellament decorada amb algunes figures antropomorfes, o un rellotge astronòmic de 1580. 

3- Rathaus (ajuntament) d'Aachen (Alemanya)

El Rathaus (ajuntament) d’Aachen va ser construït al s. XIV, damunt les restes de l’antic palau imperial de Carlemany, que a finals de s. VIII havia escollit Aquisgrà, l’antiga Aachen, com la nova capital de l’Imperi.

El nou edifici, que va comptar amb el vistiplau de l’Emperador Lluís de Baviera, va aprofitar una petita part de l’antic palau de Carlemany, la torre Granus, que hi va ser incorporada.

Al s. XVII un incendi va afectar especialment el sostre de l’Ajuntament i agulles de les torres, de manera que va haver de ser restaurat.

La següent reforma va ser al s. XIX, en estil neogòtic, que estava molt de moda en aquella època.

Finalment la darrera restauració important va ser a mitjan s. XX, atès que com a conseqüència dels atacs aeris patits durant la 2ª Guerra Mundial, l’edifici gòtic va resultar danyat.

4- Belfort (campanar) de Bruges (Bèlgica)

Bruges va esdevenir a la Baixa Edat Mitjana una de les ciutats més riques i pròsperes d’Europa, en què hi va tenir molt a veure la producció i comerç dels apreciats draps flamencs.

El “Belfort” o campanar de Bruges és un reflex d’aquesta gran riquesa generada pel comerç de draps, atès que a les galeries i dependències de la planta baixa d’aquest edifici és on tenien lloc els mercats i intercanvis d’aquest producte tèxtil.

No obstant el “Belfort” va tenir altres funcions, com l’administrativa i de custodia del tresor de la ciutat, o la de torre de vigilància, especialment de detecció d’incendis.

En aquest sentit les campanes a més d’avisar en cas que es declarés algun incendi a la ciutat, també anunciaven el tancament i obertura de les portes de la ciutat, o l’inici i final de la jornada de treball.

Una de les singularitats arquitectòniques d’aquest campanar gòtic de 83 m d’alçada és que no presenta un estil uniforme, sinó que el tram superior de la torre és octogonal, perquè va ser afegit amb posterioritat, a finals de S XV.

És Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1999, com a part integrant del bé “Campanars municipals de Bèlgica i França”.

5- Ponts couverts, Estrasburg (França)

Estrasburg, la “cocapital política” de la Unió Europea – és la seu del Parlament Europeu-, és una ciutat amb més de 2.000 anys d’història, essent la Baixa Edat Mitjana una de les seves èpoques més brillants.

Atès que el centre històric encara conserva diferents monuments medievals de gran valor, la Unesco va incriure la Gran Illa -la zona que comprèn el  nucli antic- d’Estasburg com a bé Patrimoni de la Humanitat l’any 1988.

No hi ha dubte que la magnífica Catedral gòtica és el monument més emblemàtic d’aquest període, però encara resten dempeus altres construccions medievals interessants i els “Ponts couverts” (ponts coberts) en són un exemple.

Els “Ponts couverts” són de fet 3 ponts que travessen el riu Ill  en un tram en què hi ha unes petites illes, i van ser construïts entre els anys 1230 i 1250 per tal de poder protegir i defensar millor l’accés a la ciutat des de l’altra riba del riu.

Com molt bé indica el seu nom, en els seus orígens van ser  3 ponts amb galeries de fusta cobertes, i possiblement no van ser substituïdes fins ben entrat el s. XVII, atès que en un gravat de 1630 encara apareix el pont amb les galeries de fusta.

Una altra característica dels ponts són 5 les torres que hi havia intercalades entre cada pont, de les que en queden 4.

6- Rathaus (ajuntament) de Basilea (Suïssa)

La ciutat de Basilea va adherir-se a la Confederació Helvètica l’any 1501, i com a gest de voler estar a l’alçada d’aquest esdeveniment històric el Parlament Cantonal va aprovar construir un nou ajuntament, les obres del qual van començar ben aviat, l’any 1504.

L’edifici, inaugurat l’any 1514, va ser construït en estil gòtic tardà, en un vistós i original color vermell del gres, material que ja havia estat utitiltzat per aixecar els murs rogencs del Münster (Catedral) de Basilea.

Pocs anys més tard, les autoritats locals van contractar el prestigiós pintor alemany Hans Holbein el Jove, que va pintar els frescos de la sala del Gran Consell; mentres que Hans Bock va ser l’autor de les pintures del pati interior i de les escales.

A finals de S XIX i inicis de S XX va fer-se una important ampliació de l’Ajuntament, que s’havia quedat petit, i s’hi van afegir unes noves dependències al costat esquerre, i l’actual torre al costat dret.

7- Palazzo Pubblico, Siena (Itàlia)

Siena és una ciutat que té un dels nuclis medievals millor conservats de tota Itàlia, i un dels seus indrets més emblemàtics és sens dubte la famosa Piazza del Campo, que va ser el centre neuràlgic de la Siena medieval.

La Piazza del Campo està presidida pel "Palazzo Pubblico", un majestuós palau gòtic que va ser construït a finals de S XIII i inicis de S XIV amb la finalitat de ser la nova seu de les màximes autoritats civils de la República de Siena: la "Podestà" i el Consell dels Nou.

El nou palau gòtic va ser dissenyat i projectat amb molt detall, de tal manera que la seva façana principal és lleugerament còncava, tot respectant l’harmonia del traçat curvilini de la Piazza del Campo.

Un altre dels elements arquitectònics destacats de la façana del Palazzo Pubblico és la Torre del Mangia, l’espectacular gratacels-campanar de 88 m d’alçada que va ser adossat pocs anys més tard, a mitjan S XIV, com a resposta al desafiament de la ciutat rival de Florència, que havien construït uns anys abans la Torre d’Arnolfo.

Finalment cal fer un esment de les estances interiors del Palazzo Pubblico, atès que moltes d’elles són autentiques galeries d’art, decorades amb frescos de pintors de la prestigiosa Escola Sienesa, molt activa a inicis del “Trecento”.

8– Castell de Predjama (Eslovènia)

Molts castells – crec que la immensa majoria – van ser construïts al capdamunt de turons i llocs dominants, amb la finalitat de vigilar i controlar el territori de la forma més eficaç possible.

En aquest sentit el Castell de Predjama és una de les excepcions, perquè va aprofitar un accident geològic natural, un gran forat a la paret de la muntanya.

El Castell és del s. XII, però l’any 1398 va ser destruït per un incendi que havien causat les tropes que l’assetjaven, i posteriorment, a inicis de s. XVI, un terratrèmol va tornar a afectar-lo.

El castell que avui es contempla bàsicament és el resultat de l’ampliació i reconstrucció que va emprendre l’any 1570 el baró von Cobenzl, tot i que es conserven algunes dependències d’èpoques anteriors.

Una altra peculiaritat molt interessant del Castell de Predjama és que existeix una gran xarxa de coves i galeries subterrànies naturals, aprofitant que està assentat en un terreny càrstic.

Aquesta xarxa de galeries de més de 14 km formen part d’una llegenda, segons la qual  Erazem Lueger, considerat el “Robin Hood d’Eslovènia” al s. XV, va utilitzar-les com amagatall i com a camí secret de sortida a l’exterior.

9 – Fortalesa de Methoni (Grècia)

Segur que molts de vosaltres pensareu que es tracta d’un error després d’haver llegit que és Grècia i Edat Mitjana, perquè en aquesta època formava part de l’Imperi Bizantí, que no va adoptar l’arquitectura gòtica. Tot això és cert, però cal fer un matís important: en el territori que avui en dia és Grècia la poderosa República de Venècia va tenir sota el seu domini alguns assentaments estratègics, i un d’ells va ser Methoni, al Sud-oest del Peloponès.

Per tal de protegir Methoni de possibles atacs els venecians hi van construir una gran fortalesa al S XIII, tot i que va ser modificada en èpoques posteriors pels otomans i pels venecians, que van recuperar la ciutat durant un curt període de temps a finals de S XVII.

La zona més espectacular de la fortalesa és la torre octogonal anomenada “Bourtzi”, situada en una petita illa unida al continent per un passarel.la de pedra, i construïda pels otomans a inicis de S XVI.

10 – Llotja de la Seda, València (Comunitat Valenciana)

Llotja és un mot que deriva de l’italià “logia”, que significa pòrtic, perquè en els seus inicis era sota els pòrtics d’esglésies o edificis civils on tenien lloc els intercanvis i transaccions comercials que realitzaven els mercaders, si bé amb el temps van passar a realitzar-se en edificis construïts amb aquesta única finalitat.

València tenia al S XV una llotja anomenada “Llotja de l’Oli”, però s’havia quedat petita, degut a que el comerç, especialment el de la seda, havia agafat un gran impuls, fins el punt que València va arribar a prendre el relleu de Barcelona com a motor econòmic dels territoris de la Corona d’Aragó.

Així, l’any 1469 el Consell General de la Ciutat va aprovar construir una nova seu de la llotja, les obres de la qual van començar l’any 1482, dirigides per l’arquitecte Pere Compte, que agafaria com a model la Llotja de Mallorca, aixecada uns anys abans – l’any 1448 – per l’arquitecte Guillem Sagrera.

L’edifici no va estar finalitzat del tot fins l’any 1548, tot i que algunes parts, com l’emblemàtica i original Sala de Contractació ja estaven enllestides l’any 1498.

El resultat final és una gran obra mestra de l’arquitectura civil del gòtic tardà, -si bé amb alguns elements renaixentistes-, i per aquest motiu l’any 1996 va ser declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat.

11- Torre de Belém, Lisboa (Portugal)

La Torre de Belem és un altre monument representatiu dels moments finals del gòtic, que a Portugal rep el nom d’estil manuelí, en honor del rei portuguès Manuel I (1469-1521).

La torre va ser construïda amb una finalitat defensiva durant els anys finals del regnat de Manuel I, entre 1514 i 1520, i va incorporar una novetat important en aquell moment com és el baluard, que estava adaptat al nou armament de l’Edat Moderna, l’artilleria, és a dir els canons.

L’arquitecte escollit per aquest projecte va ser Francisco de Arruda, que havia treballat anteriorment al Marroc, cosa que li va permetre introduir alguns elements decoratius d’influència àrab, com els arcs, balcons, i voltes de la torre.

A més a més la Torre de Belem té un altre element decoratiu de procedència “exòtica”; es tracta d’una petita escultura situada a un dels angles de la façana de la torre que representa un rinoceront, un animal que poc temps abans havia produït un gran impacte al rei Manuel I i a tot el país, i que hi havia arribat com obsequi per al monarca des de l’Índia.

La Torre de Belem juntament amb el proper Monestir dels Jerònims és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1983.

12 – Recinte emmurallat de la Vila Vella, Tossa de Mar (Catalunya)

No hi ha dubte que Tossa de Mar és una de les poblacions amb més encant de la Costa Brava, i en bona part és degut al seu espectacular nucli medieval, que encara conserva quasi tot el seu perímetre emmurallat.

La Tossa medieval va néixer a l’entorn del Castell, construït l’any 1187 a instància de l’abat del Monestir de Ripoll, el senyor i propietari d’aquelles terres.

Ben aviat la vila va protegir-se amb les muralles, aixecades a finals de s. XII o inicis de s. XIII, però no van poder resistir l’atac de la flota francesa, que l’any 1285 va incendiar la població i va enderrocar gran part de les muralles.

Això va suposar haver de construir gairebé una nova muralla al s. XIV, que és la que s’ha conservat fins els nostres dies.

El recinte emmurallat de la Vila Vella a més de la muralla amb les 7 torres, compta amb altres monuments gòtics interessants com són les restes de l’església Vella de Sant Vicenç, i el Palau del Batlle, actualment la seu del Museu Municipal.

Malauradament hi ha parts del nucli medieval que ja no es conserven, com el Castell, que va ser enderrocat l’any 1917 per tal de poder construir el far, situat al capdamunt del turó de la Vila Vella.