Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2020

ESSAOUIRA, LA CIUTAT QUE DESAFIA L'ATLÀNTIC

Imatge
Essaouira és una ciutat situada a la costa atlàntica del Marroc, a uns 175 quilòmetres de Marràqueix, amb uns orígens que es perden en la llunyania dels temps, quan al s. VII aC els fenicis van ser capaços d'arribar fins la propera illa de Mogador i instal·lar un petit poblat amb finalitats comercials. No obstant, el primer assentament estable en terra ferma a l'actual Essaouira no té lloc fins inicis del s. XVI, quan arriben els portuguesos. Tot i que van estar pocs anys anys, hi van construir una fortalesa i van tenir temps a posar un nou nom a la ciutat, Mogador, que va perdurar durant uns quants segles. No és fins ben entrat el s. XVIII que la ciutat rep l'empenta definitiva, sota el regnat del sultà alauita Sidi Mohamed Ben Abdallah (1757-1790), que va transformar Essaouira en un gran port internacional i en un dels grans centres del comerç atlàntic entre el nord d'Àfrica i Europa. Per tal de fer realitat aquest objectiu, el sultà va enc

EL PARC ARQUEOLÒGIC DEL MOLINETE: ELS ORÍGENS DE CARTAGENA

Imatge
Cartagena és una ciutat situada al sudest de la Península Ibèrica, a la Regió de Múrcia, i banyada pel mar Mediterrani. Cartagena és també una de les ciutats més antigues de tota la Península Ibèrica, fundada segons les fonts clàssiques pel general cartaginès Asdrúbal l'any 229 aC. Les privilegiades condicions geogràfiques com a península fàcil de defensar i com a excel·lent port natural, així com la proximitat a les mines d'argent de La Unión van ser factors clau per a que els cartaginesos escollissin Qart Hadasht, el nom púnic de Cartagena, com la capital dels nous territoris conquerits a la Península Ibèrica. Si Qart Hadasht va ser una ciutat de nova fundació o va ser edificada aprofitant les restes i construccions de l'antiga ciutat ibèrica de Màstia encara no queda clar. No obstant, els cartaginesos van gaudir pocs anys de Qart Hadasht, perquè l'any 209 aC, en el marc de la Segona Guerra Púnica, l'exercit romà, dirigit per Publi Corne