EL PARC ARQUEOLÒGIC DEL MOLINETE: ELS ORÍGENS DE CARTAGENA

Cartagena és una ciutat situada al sudest de la Península Ibèrica, a la Regió de Múrcia, i banyada pel mar Mediterrani.

Cartagena és també una de les ciutats més antigues de tota la Península Ibèrica, fundada segons les fonts clàssiques pel general cartaginès Asdrúbal l'any 229 aC.

Les privilegiades condicions geogràfiques com a península fàcil de defensar i com a excel·lent port natural, així com la proximitat a les mines d'argent de La Unión van ser factors clau per a que els cartaginesos escollissin Qart Hadasht, el nom púnic de Cartagena, com la capital dels nous territoris conquerits a la Península Ibèrica. Si Qart Hadasht va ser una ciutat de nova fundació o va ser edificada aprofitant les restes i construccions de l'antiga ciutat ibèrica de Màstia encara no queda clar.

No obstant, els cartaginesos van gaudir pocs anys de Qart Hadasht, perquè l'any 209 aC, en el marc de la Segona Guerra Púnica, l'exercit romà, dirigit per Publi Corneli Escipió, va conquerir Qart Hadasht i va “rebatejar” la ciutat, que a partir d'aquell moment s'anomenaria Cartago Nova.

Malgrat que hagin passat més de 2.000 anys, encara queden restes d'aquest brillant passat de Cartagena, i un dels indrets de la ciutat on millor podreu apreciar-lo és a la zona del Cerro del Molinete (“l'arx Hasdrúbalis” que menciona l'historiador grec Polibi), un dels cinc turons que delimitaven l'antiga península on va ser fundada Qart Hadasht.

Vista general del Parc arqueòlogic del Molinete  

(Imatge obtinguda de www.um.es/molinete © Equipo Molinete)

El Cerro del Molinete està situat en ple casc antic de Cartagena i va començar a ser excavat a partir de 1977. Després de molts anys i de moltes campanyes de treballs arqueològics l'any 2012 va ser inaugurat el Barrio del Foro Romano, que suposava la museïtzació d'una part important de les restes arqueològiques del Cerro del Molinete. Aquesta museïtzació va ser el resultat d'un ambiciós pla urbanístic que també volia acabar definitivament la rehabilitació i transformació d'un barri marginal que es coneixia com el "Barri prohibit", i que durant algunes dècades del s. XX havia tingut problemes de delinqüència, drogues i prostitució.

Quant a la cronologia, el jaciment arqueològic del Cerro del Molinete abarca un extens període de temps, que va des de l'època púnica o cartaginesa, fins l'època actual, és a dir, més de 2.000 anys.

Dels dos sectors del Parc arqueològic del Molinete el millor conservat és el situat al vessant sudoest del Cerro del Molinete, i que va ser museïtzat i protegit amb una espectacular i atrevida coberta dissenyada per l'estudi dels arquitectes Amann, Cánovas i Maruri, que va ser guardonat amb el Premi Nacional de Restauració 2012.

El Barrio del Foro Romano

L'espectacular coberta que protegeix el jaciment arqueològic del Barrio del Foro Romano

La zona museïtzada del Cerro del Molinete és la que es coneix com el Barrio del Foro Romano, per la proximitat al fòrum romà de Cartago Nova, situat una mica més cap a l'est. El Barrio del Foro Romano comprèn 2 sectors, anomenats Insula I i Insula II, tots 2 d'època romana.

-Insula I del Barrio del Foro Romano

L'Insula I és la part que està protegida per la moderna coberta dissenyada per l'estudi d'arquitectes, i inclou 2 edificis singulars força ben conservats: les termes i l'anomenat edifici de l'atri.

La part occidental de l'Insula I és ocupada per les termes, que encara conserven bona part de les seves dependències com el frigidarium ( banys d'aigua freda), el tepidarium (banys d'aigua tèbia), l'hipocaust (el forn subterrani on s'escalfava l'aire que havia de circular sota les piscines d'aigua tèbia o calenta) o la palestra (gimnàs). També cal esmentar que alguns murs de la palestra encara tenen fragments de pintures, essent especialment destacada l'escena que representa un venator (caçador) caçant un animal salvatge, un motiu molt excepcional dins la pintura romana.

Les termes es construeixen a inicis de s. I dC, i funcionen amb normalitat fins a mitjan o finals de s. III dC, moment en què s'incendia una part de l'edifici. A mitjan s. IV dC l'edifici s'abandona.

L'altre gran edifici de l'Insula I és el conegut com Edifici de l'Atri, degut a les grans dimensions del seu atri. D'acord amb les restes trobades, la hipòtesi més probable és que fos la seu d'una corporació privada o bé semi-pública. D'aquest edifici cal destacar el bon estat de conservació de les pintures murals d'algunes sales.

Va ser construït a finals de s I dC, damunt les restes d'un anterior edifici, i a l'igual que les termes, a mitjan o finals de s. III dC va patir un important incendi. Amb posterioritat a aquest incendi algunes estances de l'edifici van ser reaprofitades com habitatges unifamiliars, i el gran pou de l'atri va continuar proporcionant aigua als veïns, fins el seu abandonament definitiu a finals de s. IV dC.

L'Insula I a més d'aquests 2 grans edificis també ha tret a la llum les restes ben conservades d'alguns carrers pavimentats i enllosats, i la seva xarxa de clavegueram.

-Insula II del Barrio del Foro Romano

Temple d'Isis, Insula II del Barrio del Foro Romano, Cartagena

A tocar de l'Insula I trobareu l'Insula II, si bé ja queda fora de la protecció de la coberta, perquè aquesta zona no va ser oberta al públic fins l'any 2017, 5 anys més tard d'haver estat inaugurat el Barrio del Foro Romano.

L'Insula II és ocupada per un santuari possiblement dedicat a Isis i Serapis, tal com es dedueix per algunes inscripcions dedicades a aquestes divinitats trobades en les immediacions d'aquest santuari.

Al voltant del temple s'hi van trobar diverses cisternes com a magatzem d'aigua, possiblement relacionades amb pràctiques rituals religioses.

El temple possiblement va ser construït a la segona meitat del s. I dC i no va ser abandonat fins a finals de s. III.

El Barrio del Foro Romano s'abandona a finals de s. IV, però a mitjan s. VI els bizantins conquereixen Cartago Nova, tornen a ocupar el Cerro del Molinete i construeixen damunt les ruïnes dels edificis romans un nou barri dedicat a activitats artesanals i industrials. Aquest nou barri només dura unes poques dècades, perquè l'any 625 els visigots s'apoderen de la ciutat, el barri s'incendia i tot seguit s'abandona de manera definitiva fins ben entrada l'època moderna.

Acròpolis del Cerro del Molinete

La zona més elevada del Cerro del Molinete també té importants restes arqueològiques de l'antiga Qart Hadasht i Cartago Nova i d'èpoques més recents, si bé pitjor conservades que al Barrio del Foro Romano.

En primer lloc cal destacar les ruïnes de 2 temples romans, un d'ells dedicat a la deessa síria Atargatis, datat de la segona meitat del s. II aC, si bé va aprofitar estructures d'una edificació anterior, molt possiblement un santuari púnic. Segons Iván Negueruela, director de l'ARQVA (Museo Nacional de Arqueología Subacuática), el santuari d'Atargatis formaria part del gran palau del general cartaginès Asdrúbal, però només és una hipòtesi, que les excavacions arqueològiques no han pogut confirmar.

Una llarga i monumental escalinata uniria aquests dos temples amb el fòrum romà i la zona baixa de la ciutat.

Reconstrucció hipotètica dels dos temples romans i de la monumental escalinata del Cerro del Molinete 

(Imatge obtinguda de www.um.es/molinete © Equipo Molinete)

A pocs metres dels temples trobareu les restes de la primitiva muralla de la Qart Hadasht púnica, del s. III aC, que en aquell període marcava el límit septentrional de la ciutat i de la petita península natural. En època romana, al s. II aC., aquesta muralla va ser ampliada i reforçada. Més de 1.500 anys més tard, sota els regnats de Carles V i de Felip II va ser construïda una nova muralla al Cerro del Molinete, de la que encara es conserven alguns trams.

D'època moderna (s. XVI-XVII) són també 2 torres circulars, els vestigis de 2 antics molins fariners, que precisament van donar el nom al Cerro del Molinete. Un d'aquests molins va ser transformat al s. XVIII com a ermita dedicada a Sant Cristòfol.
D'època contemporània trobareu 2 refugis de la Guerra Civil.

Malgrat que el gruix de les inversions van ser canalitzades cap al projecte arqueològic i la museïtzació del Barrio del Foro Romano, el Cerro del Molinete també ha estat rehabilitat i condicionat per a la lliure visita, amb plafons explicatius i zones enjardinades. Encara que no us agradi l'arqueologia, només per les bones vistes de Cartagena val la pena pujar fins el Cerro del Molinete.

Finalitzaré aquest petit reportatge dedicat a la zona arqueològica del Cerro del Molinete de Cartagena amb aquests 2 enllaços:

- Pàgina oficial del  Parc arqueològic del Molinete

- Pàgina de l'Ajuntament de Cartagena amb els preus i horaris del Barrio del Foro Romano

Altres entrades del blog relacionades

>>>  La Costa Cálida: de Mazarrón a Cartagena