15 MONUMENTS EMBLEMÀTICS DE L'ART ROMÀNIC

L’Alta Edat Mitjana a l’Europa Occidental Cristiana va ser en línies generals una “edat fosca”,  que encara patia les conseqüències  de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

Simplificant molt es pot concloure que el rígid sistema feudal regia el món medieval en tots els àmbits: polític, social, econòmic, cultural i religiós.

En aquest context del feudalisme, a partir de finals de S X sorgeix l’art romànic, fortament lligat amb la religió cristiana i en un àmbit bàsicament rural.

Fins a finals de S XII el romànic és l’art que domina l’Europa Occidental cristiana, però cal tenir present que s’arriba a estendre fins a països més orientals com Polònia i Hongria, i també a països septentrionals com Dinamarca i Suècia.

Sintetitzar en unes poques línies l’origen, característiques i extensió de l’art romànic a l’Europa medieval  és gairebé impossible, per això us deixo aquest interessantíssim enllaç de l'art romànic

Després d’aquesta breu introducció us portaré a fer un recorregut per una selecció de 15 joies de l’art romànic que he visitat. Com tot llistat ha estat una tria complicada i possiblement injusta, en la que han quedat excloses autèntiques obres d’art. 
He prioritzat el criteri de poder incloure el major número  possible de països i també de varietat de monuments: esglésies, claustres, castells, ponts...

Mapa amb la selecció dels 15 monuments d'art romànic d'Europa

És un repte que de nou he tingut el plaer de compartir amb el Floren i el Jordi

No deixeu de llegir les seves 15 interessants propostes:

-15 construcciones románicas con aureola mágica

-15 joyas del románico europeo

1-     Sint Servaas – Maastricht (Països Baixos)

És un dels pocs exemplars d’esglésies romàniques que es conserven als Països Baixos.

Majoritàriament és del S XII, tot i que va ampliar-se en èpoques posteriors.

El seu nom li ve donat perquè segons la llegenda és el lloc on descansen les restes de Sant Servaci, bisbe que va predicar per l’actual territori dels Països Baixos al S IV.

2-     Sant’Abbondio – Como (Itàlia)

És una basílica del S XI, situada a Como, a la Llombardia, regió del Nord d’Itàlia que va ser un dels primers focus difusors de l’art romànic. De fet un bon grapat d’esglésies romàniques de Catalunya van ser construïdes per grups itinerants de constructors i escultors que venien de la Llombardia i que se’ls va anomenar “Magistri Comacini”, pel seu suposat origen de Como.

És un temple de grans dimensions, amb 5 naus, 2 torres campanars bessones, i al seu interior encara es conserven frescos, tot i que són del S XIV.

3-     Catedral de Pisa (Itàlia)

És un dels més bells exemplars d’art romànic de la Toscana, va ser construïda al s. XI, i finançada en part amb el botí obtingut en la campanya contra els sarraïns. 
En aquella època Pisa era una República que va esdevenir una gran potència econòmica del Mediterrani entre els S XI i XIII.

Un dels seus elements, el campanar – campanile en italià-, és un dels monuments medievals més coneguts d’Itàlia: parlem de la Torre inclinada de Pisa.

De totes maneres seria injust no fer esment de la Catedral i del Baptisteri, dos edificis revestits de marbre i de gran qualitat artística.

4-     Santa Maria en Trastevere – Roma (Itàlia)

L’encantador barri romà de Trastevere conserva aquesta meravella del romànic, que té uns fantàstics mosaics del S XIII de Pietro Cavallini.

Una curiositat interessant de la Basílica de Santa Maria in Trastevere és que durant la reconstrucció del temple al S XII es va emprar material procedent de les termes de Caracalla, com algunes columnes.

5-     Saint Papoul - França

És una abadia benedictina possiblement fundada al S VIII, i dedicada a Sant Papoul, màrtir cristià del S III que va predicar per la zona.

L’abadia és de diferents períodes, si bé l’església és romànica del S XII, i té com a elements més destacats els capitells de l’exterior de l’absis central, atribuïts al conegut escultor anomenat Mestre de Cabestany, que havia treballat tant a França, com  Catalunya, Navarra i Itàlia.

6-     Castell de Peyrepertuse – (França)

És un castell emblemàtic dels càtars, que van ser declarats heretges i perseguits per l’Església Catòlica al S XIII.

És un autèntic niu d’àligues, i la seva construcció es va fer en diferents fases.

La que correspon a l’època romànica és la part oriental del castell.

7-     Sant Martí del Canigó – (França)

Sant Martí del Canigó té una ubicació privilegiada, en un recòndit i amagat indret  a més de 1.000 m d’altitud, als peus del Canigó.

És una abadia del s. XI fundada per l’Abat Oliba, i la comunitat de monjos que hi va residir no la va abandonar fins a finals de s. XVIII.

Això va causar un important deteriorament de totes les dependències de l’abadia excepte de la cripta, atès que molts habitants de la zona van aprofitar l’avinentesa que estava deshabitada per a emportar-se molt material, inclosos els valuosos capitells romànics de marbre rosat.

A inicis de S XX van començar les reeixides obres de reconstrucció, que van durar més de 30 anys.

8-     Sant Miquel d’Engolasters – (Andorra)

Aquest petit país dels Pirineus té una gran abundància d’art romànic, i la petita església de Sant Miquel d’Engolasters n’és un exemple.

Destaca la torre del campanar, que té una alçada desproporcionada – 17 m – en comparació amb les reduïdes dimensions de la nau.

Així mateix, si visiteu l’interior, podreu contemplar una còpia de les pintures murals de l’absis, del S XII i atribuïdes al Mestre de Santa Coloma, que també havia pintat les esglésies andorranes de Santa Coloma i de Sant Romà de les Bons. Els frescos originals són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

9-     Puente la Reina / Gares  – (Navarra)

En aquesta localitat navarresa trobem un monument que no és habitual que es conservi tants segles dempeus. Es tracta del pont romànic aixecat al s. XI per a facilitar el trànsit dels pelegrins que feien el llarg i difícil Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago). Té sis arcs de mig punt, i tenia tres torres de control que van suprimir-se al S XIX.

10-  Santa Maria de Eunate – (Navarra)

A molt pocs km de Puente la Reina localitzem l’església de Santa Maria de Eunate, un temple del s. XII amb una planta molt original, en forma octogonal i un absis pentagonal, ben diferent de les clàssiques esglésies en forma de creu llatina o basilicals.

A l’igual que Puente la Reina és lloc de pas del  Camí de Sant Jaume Aragonès, molt a prop d’unir-se al Camí Francès.

És un temple envoltat de misteris, començant perquè no està clar si la van construir els Templers o bé l’Orde de Sant Joan. Així mateix en aspectes esotèrics i com a lloc tel·lúric ha generat molt de debat.

11-  Santo Domingo de Silos – (Castilla y León)

L’element més destacat de tot el monestir de Santo Domingo de Silos és el claustre, una obra mestra de l’escultura romànica.

Els 64 capitells del claustre mostren un ampli i variat repertori: escenes bíbliques, animals fantàstics, motius vegetals...

El claustre és resultat de la intervenció de 2 mestres diferents: La part més antiga és de finals de s. XI o inicis del XII i correspon a les ales Nord i Est i 6 dels 8 relleus, mentre que el 2n mestre o taller va treballar-hi a mitjan s. XII.

12- Turégano – (Castilla y León)

En aquesta població de la província de Segòvia trobem aquest monument ben original.

A simple vista diríeu que és un castell com qualsevol altre, però no és així, perquè primer es va aixecar l’actual església romànica, i posteriorment al s. XV es van construir murs al voltant de l’església, de tal manera que va passar a ser un castell amb una església a l’interior, amb l’aspecte que té avui en dia.

13- Pòrtic de la Glòria – Santiago de Compostela (Galícia)

El Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostela és una de les obres escultòriques més impressionants de tot el romànic.

El pelegrí que arribava a Santiago després d’haver recorregut a peu centenars o milers de km es quedaria extasiat davant aquest conjunt escultòric de la 2a meitat del s. XII, executat pel Mestre Mateo i el seu taller.

Els 3 arcs del Pòrtic de la Glòria són una autèntica lliçó bíblica, en què estan representats des d’Adam i Eva fins a Crist Majestat presidint el timpà central, passant per l’Apòstol Jaume (Santiago), els profetes, i els 24 músics de l’Apocalipsi.

14- Sant Miquel de Lillet – (Catalunya)

És una petita església situada al Nord de la província de Barcelona que destaca per la seva atípica planta, que és circular. No és un cas aïllat del romànic, però sí que és poc freqüent, per això he cregut interessant incloure-la a la selecció, a més de perquè pertany al meu estimat Berguedà.

Un altre aspecte interessant de l’església és la seva situació, en un fantàstic entorn natural, a la Serra de Catllaràs.

15- Sant Climent de Taüll – (Catalunya)

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

(foto obtinguda de wikipedia)

Finalitzo el llistat amb una altra obra mestra de l’art romànic, Sant Climent de Taüll, que a més és Patrimoni de la Humanitat, junt amb altres 8 esglésies més de la Vall de Boí, al Pirineu de Lleida.

La imatge de la pintura mural del Crist en majestat és mundialment coneguda, i és un dels més bells exemplars de frescos de tot el romànic.

L’autor de la pintura és l’anomenat Mestre de Taüll, que va demostrar un gran domini tant artístic com tècnic de l’art pictòric.

Es coneix amb molta exactitud la data de les pintures, atès que a una de les columnes de Sant Climent està inscrita la data del dia de la consagració de l’església: 10 de desembre de 1123.

A Sant Climent podreu contemplar una reproducció de les pintures, perquè els originals són al MNAC.