RUTA MEDIEVAL I PALEONTOLÒGICA PER L'ALT BERGUEDÀ
Avui tornem a fer una ruta per l’Alt Berguedà, que com ja
sabeu, és una de les nostres comarques preferides de Catalunya.
El perfil d’aquesta ruta és cultural, centrada en monuments
medievals i jaciments paleontològics, si bé cal tenir present que la majoria
dels llocs inclosos a la ruta són dins d’espais naturals protegits: el Parc
natural del Cadí-Moixeró i la Serra d’Ensija, i que per tant podeu
compatibilitzar-la amb alguna ruta a peu per algun d’aquests 2 espais naturals.
Mapa de l'Alt Berguedà amb els llocs visitats durant la ruta
Comencem la ruta:
Molers
(Punt A al mapa)
És el primer lloc que visitem, un llogaret que pertany al
municipi de Saldes, que literalment són 4 cases.
S’hi arriba per un trencall a ma dreta poc després del km.
13 de la carretera B-400 i poc abans del Camping Repòs del Pedraforca.
Malgrat ser petit, és un poble molt bonic, amb les cases amb
una cuidada arquitectura de pedra i d’aspecte medieval.
El que sí és autènticament medieval és la petita església romànica
de Sant Ponç, del S XI o XII,
restaurada fa pocs anys, i que podreu visitar si demaneu les claus a la casa de
davant de l’església.
L’altre element de més interès és la panoràmica, atès que
Molers és un excel.lent mirador del Pedraforca, muntanya que presideix tota la
vall. Moltes postals d’aquest emblemàtic cim són fetes precisament des de
Molers.
Sant Sebastià del Sull
(Punt B al mapa)
És la 2a visita de la ruta, i queda molt a prop de Molers. S’hi
arriba per una pista sense asfaltar en bon estat que surt a ma dreta, poc
després del km 15 de la carretera B-400, i just abans del viaducte sobre el riu
Saldes. Heu de seguir la pista de baixada que va paral·lela al riu Saldes
durant uns 3 km ,
fins que se li uneix l’afluent de la Riera de Gresolet. Molt a prop de
l’aiguabarreig de tots 2 rius surt una pista a ma dreta que indica “ Refugi de Cal
Ferrer” . Aquí haureu d’aparcar el
cotxe, atès que la pista és tancada amb cadena i candau i haureu de continuar a
peu. Poc abans que la pista creui la riera, trobareu un senyal que indica “Sant
Sebastià del Sull” a mà dreta. Haureu de seguir la pista, que de seguida es
transforma en corriol, que va paral.lel al riu Saldes. En total són uns 15-20
minuts a peu des del cotxe.
Sant Sebastià del Sull és un monestir benedictí del S X, que
s’abandona a mitjan S XI, tot i que l’església continua utilitzant-se com a espai
de culte, devoció i enterrament -les
excavacions arqueològiques van trobar 120! enterraments en els 8 anys de
campanyes- durant uns quants segles més.
El seu estat de conservació és precari, perquè no té sostre
i alguns murs amb prou feines arriben a 1 m d’alçada. Malgrat tot, és una visita molt
recomanable perquè la seva planta és circular, una forma molt poc habitual en
el romànic català, si bé present a altres esglésies del Berguedà relativament
properes com Sant Miquel de Lillet.
Roc de Palomera
(Punt C al mapa)
La 3a visita de la ruta és el poblat medieval de Palomera, no gaire allunyat dels 2 primers indrets, si bé ja no es troba dins del Parc natural del Cadí-Moixeró, sinó a l’Espai d’Interès Natural (EIN) de la Serra d’Ensija.
Per arribar-hi cal agafar una petita carretera que surt a mà
esquerra del Coll de la Trapa, aproximadament al km 18.5 de la carretera B-400,
i que cal seguir durant uns 4
km , fins que us trobeu amb una àrea recreativa de barbacoes i un edifici
a l'esquerra, la seu de l’empresa d’aventures i activitats esportives Parc
Aventura.
Aquí heu d’aparcar el cotxe, i seguint la senyalització,
arribareu al poblat medieval en uns 10-15 minuts a peu.
Les excavacions arqueològiques han posat de manifest que era
un poblat de pastors, habitat des del S XII fins el S XV com a mínim.
El poblat en sí és poc espectacular, perquè bàsicament són ruïnes, amb molts murs desapareguts, i els que es conserven majoritàriament és només el tram del sòcol de la paret.
No obstant val la pena l’esforç d’arribar fins el poblat,
perquè té molt bones vistes del Pedraforca i dels voltants.
Mina Tumí
(Punt D al mapa)
Des del Roc de Palomera, i seguint la carretera que voreja el vessant Nord de la Serra d’Ensija, arribareu a la 4a visita de la ruta, Mina Tumí, en què fareu un salt enrera en el temps de molts milions d’anys.
Concretament de 70 milions d’anys, al Cretaci, gairebé al final d’una època que popularment
es coneix com l’era dels dinosaures.
Mina Tumí és un dels 5 jaciments que pertany a la Zona Paleontològica de Fumanya, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
l’any 2014.
Aquest conjunt de jaciments va ser descobert l’any 1985, quan
eren unes explotacions mineres de carbó a cel obert.
A les parets verticals de Mina Tumí és possible apreciar les
petjades de dinosaures quadrúpedes.
Fumanya Sud
(Punt E al mapa)
La cinquena i darrera visita de la ruta és Fumanya Sud, un jaciment
que a l’igual que Mina Tumí, pertany a la Zona Paleontològica de Fumanya.
És molt més extens que Mina Tumí, amb gairebé 14.000 m2
i més de 2.000 icnites de
petjades de dinosaures, que majoritàriament són de titanosaure, una espècie amb molt poques restes trobades a Europa.
Per arribar-hi des de Mina Tumí cal seguir la carretera que
baixa fins arribar a la carretera principal, en què haureu de girar a la dreta
i continuar durant uns 2 km .
El jaciment és molt més evident i visible que Mina Tumí, perquè
hi ha una gran zona d’aparcament i un edifici que serà la seu del futur
centre d'interpretació de la Zona Paleontològica de Fumanya.
Bé, finalitzaré amb alguns consells pràctics que considero
interessants.
Consells pràctics
-Millor que eviteu fer la ruta a l’hivern, més que res
perquè tant el Roc de Palomera com els 2 jaciments paleontològics són a més de
1.500 m d’altitud i és una zona on a l’hivern hi neva.
-Tot i que s’ha de caminar poc, és recomanable portar calçat
apropiat per caminar, perquè Roc Palomera té un accés una mica incòmode, i així evitareu la possibilitat de patir algun
esquinç de turmell o relliscades i caigudes.
- Si voleu dinar a algun bar o restaurant, us aconsello
fer-ho després de visitar Sant Sebastià del Sull i que busqueu restaurant o bar a Saldes o a Maçaners.
- Si aneu de cap de setmana o més dies, aquest itinerari complementa
molt bé amb la ruta que tinc publicada de Peguera, al vessant Sud de la
Serra d’Ensija.
Del Bergadà conec ben poca cosa per no dir gairebé res. Apunto els teus consells!
ResponEliminaHola Teresa,
EliminaEl Berguedà és una de les meves comarques preferides de Catalunya, per no dir la que més. És una gran simbiosi de paisatge i especialment art romànic, encara que no li falten altres atractius. Salutacions