Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2023

EL PARC MINER DE RÍOTINTO (HUELVA)

Imatge
  El primer dia de la meva escapada de 3 dies a Huelva  vaig visitar el Parc Miner de Ríotinto , una visita amb un clar perfil de turisme cultural i etnològic, amb petita experiència gastronòmica. Aquesta és doncs la crònica i la valoració de la meva experiència al Parc Miner de Ríotinto :   PARC MINER DE RÍOTINTO   El Parc Miner de Ríotinto està situat a la Zona Minera de Ríotinto-Nerva , declarada Bé d’Interès Cultural en la categoria de Lloc Històric l’any 2005 (Decret 236/2005), i ubicada als   termes municipals de Minas de Riotinto, Nerva i El Campillo, al nord-est de la província Huelva.   A nivell geològic aquesta zona minera té una ubicació privilegiada, atès que és dins la Faixa Pirítica Ibèrica, una extensa franja de territori de gairebé 250 km de longitud i de 30 a 50 km de amplada, que   va des del sud de Portugal fins la província de Sevilla. La Faixa Pirítica Ibèrica es caracteritza per l’extraordinària concentració de sulfurs massius, formats com a resultat

LA VALL DEL RIU VÉZÈRE, UN VIATGE A LA PREHISTÒRIA (PERIGORD, FRANÇA)

Imatge
  El segon dia del nostre viatge al Perigord  vam visitar la vall del riu Vézère (en occità Vesera), situada al Perigord negre , i declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1979 per la gran concentració de jaciments prehistòrics i de coves amb art parietal que reuneix. Per tant, vam visitar una zona que ja estava habitada fa 350.000 anys, tal com ho han evidenciat les troballes del Paleolític inferior del jaciment arqueològic de La Micoque, el que té les restes arqueològiques més antigues trobades fins ara a la vall del Vézère . D’un total de 147 jaciments prehistòrics i 25 coves amb art rupestre distribuïts per tota la vall del Vézère ,   15 són els que estan inclosos dins el bé cultural material protegit per la Unesco “ Jaciments prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère ”. Alguns d’aquests 15 jaciments prehistòrics són mundialment coneguts, com l’Abric de Cromanyó (que va donar nom a l’Home de Cromanyó, que ja pertany a la nostra subespècie, l’Hom