EL PARC MINER DE RÍOTINTO (HUELVA)

 

Minas de Ríotinto, Paisatge Protegit, museu miner, Andalusia


El primer dia de la meva escapada de 3 dies a Huelva vaig visitar el Parc Miner de Ríotinto, una visita amb un clar perfil de turisme cultural i etnològic, amb petita experiència gastronòmica.

Aquesta és doncs la crònica i la valoració de la meva experiència al Parc Miner de Ríotinto:

 

PARC MINER DE RÍOTINTO

 

El Parc Miner de Ríotinto està situat a la Zona Minera de Ríotinto-Nerva, declarada Bé d’Interès Cultural en la categoria de Lloc Històric l’any 2005 (Decret 236/2005), i ubicada als  termes municipals de Minas de Riotinto, Nerva i El Campillo, al nord-est de la província Huelva.  

A nivell geològic aquesta zona minera té una ubicació privilegiada, atès que és dins la Faixa Pirítica Ibèrica, una extensa franja de territori de gairebé 250 km de longitud i de 30 a 50 km de amplada, que  va des del sud de Portugal fins la província de Sevilla. La Faixa Pirítica Ibèrica es caracteritza per l’extraordinària concentració de sulfurs massius, formats com a resultat de l’activitat volcànica de fa 350 milions de anys. Per alguns científics està considerada com la zona de sulfurs massius amb més reserves del món.

Aquestes òptimes condicions geològiques ja van ser aprofitades pels habitants de la zona des de finals de la Prehistòria per extreure el preuat mineral, inicialment coure, i posteriorment or, argent, plom i zinc. Així doncs des de la Prehistòria la mineria ha estat una activitat importantíssima en l’economia i en la vida de la zona, tot i que no de forma continuada.

La forta crisi del sector miner de la  Zona Minera de Ríotinto-Nerva  iniciada a la dècada dels 80 del s. XX va provocar el tancament de gairebé totes les mines, i òbviament va ser un gran impacte negatiu en l’economia de la zona.

Una de les mesures per revitalitzar l’economia de la Conca Minera de Ríotinto-Nerva va ser la creació del Parc Miner de Ríotinto l’any 1992, que també tenia l’objectiu d’atraure el turisme mitjançant la promoció i revaloració del patrimoni industrial, miner i paisatgístic de la zona.

Minas de Ríotinto, Huelva, Andalusia
Mina a cel obert Peña de Hierro, Parc Miner de Ríotinto


El Parc Miner de Ríotinto és doncs un ambiciós i reeixit projecte que integra aquests 7 elements i/o experiències:

1- El Museu miner

2- La Casa 21

3- El Ferrocarril turístic miner

4- La Mina Peña de Hierro

5- La Mina Corta Atalaya

6- Mart a la Terra

7- El Tren de la Lluna

 Jo vaig poder visitar en un dia els 5 primers elements, i a continuació us faré una breu descripció i valoració de cadascuna de les 5 experiències, amb independència que la valoració del conjunt de la visita és molt positiva, i 100% recomanable:


1- EL MUSEU MINER

Huelva, patrimoni cultural, Andalusia

El
Museu miner, situat dins la població de Minas de Ríotinto, ocupa l’edifici de l’antic hospital de la Rio Tinto Company Limited (RTCL), l’empresa britànica que va comprar a l’Estat espanyol tots els terrenys de les Mines de Ríotinto i que va explotar les seves mines entre els anys 1873 i 1954.

Són un total de 17 sales que us faran viatjar en el temps i us portaran a la història minera de la comarca i també a la singularitat geològica i paisatgística de la comarca, que és única en el món.

La meva valoració general d’aquest museu és molt satisfactòria, una visita que us recomano sí o sí,  i destaco les 2 coses que més em van agradar:

1- L’espai que reprodueix l’interior d’una mina romana, amb ambientació sonora inclosa de les eines dels miners romans i de la remor de l’aigua.

2- Les sales dedicades a la història més recent (segles XIX i XX) de la mineria a la Conca Minera de Ríotinto-Nerva, que  fan un especial èmfasi en els temes més socials i en les dures condicions laborals dels obrers que hi van treballar. És especialment impactant l’espai dedicat als tràgics fets del dia 4 de febrer de 1888, en què els trets indiscriminats de l’exèrcit van causar la mort de  més de 200 persones segons fonts orals, que desmentien la versió oficial, que “només” donava la xifra de 13 morts. Al meu parer, el contingut d’aquestes sales és el resultat d’un excel·lent treball de documentació.

 

2- LA CASA 21

Huelva, Minas de Ríotinto, patrimoni cultural, Andalusia

La Casa 21 és un habitatge construït l’any 1883 per la Rio Tinto Company Limited (RTCL) amb la finalitat d’allotjar els càrrecs de comandament de l’empresa britànica. La
 Casa 21 formava part del barri anglès de Bella Vista, a la població de Minas de Ríotinto, una autèntica colònia on els directius britànics de la RTCL van viure en una bombolla, aïllats de la població local, i conservant els seus costums i privilegis.

Quant a la Casa 21, és un habitatge d’estil victorià, amb tres plantes i dos jardins. Va ser adquirida per la Fundación Río Tinto l’any 1996, que en una primera intervenció la va restaurar per tal de recuperar l’arquitectura victoriana original, i en una segona fase la va equipar amb mobiliari d’època, una bona part del qual va venir de donacions desinteressades.

Visitar la Casa 21 és sentir-se transportat a la vida quotidiana de les elits britàniques de l’època victoriana, i em va fer recordar algunes escenes d'alguna pel·lícula de James Ivory ambientada en aquell període de temps. Òbviament la meva valoració també és molt bona, però un esglaó per sota del Museu miner.


3- EL FERROCARRIL TURÍSTIC MINER

Minas de Ríotinto, Huelva, Andalusia

El Ferrocarril turístic miner és possiblement l’atracció més emblemàtica del
Parc Miner de Ríotinto.

El ferrocarril recorre un tram del traçat original de la via que entre 1875 i fins l’any 1984 va unir les mines de Ríotinto amb el Port de Huelva, amb una longitud total de 83 km. Va ser una gran obra d’enginyeria, que va necessitar la construcció de vuit ponts, cinc túnels, dotze estacions i un moll al Port de Huelva per tal de poder descarregar directament el mineral des del tren fins els vaixells atracats.

Després de 10 anys en desús, el tren miner va tornar a funcionar l’any 1994, amb finalitat turística, i actualment el traçat recuperat són 11 km de via, que el tren recorre 2 vegades, perquè ho fa d’anada i de tornada, 22 km en total.

En els 11 km de traçat recuperat la via del tren va paral·lela al curs del Río Tinto, un riu de característiques úniques, declarat Paisatge Protegit l’any 2004 (Decret 558/2004). 

En el preàmbul del text de la declaració del Río Tinto com a Paisatge Protegit s’afirma que  és “un paisatge peculiar degut a la gestió del territori en què han alternat activitats agrícoles i mineres. Resulta de gran interès per les característiques que ofereix el Río Tinto, lligades a la indústria extractiva, un pH molt àcid i un alt contingut en sals ferruginoses que permet la vida d’espècies que sobreviuen a aquests paràmetres extrems, i per la presència d’hàbitats i especies d’aus singulars. “

Aquest alt contingut en sals ferruginoses és el que fa que les aigües del Río Tinto siguin de color vermell, ja des del seu naixement, i demostra que no són certes les hipòtesis que durant molts anys van afirmar que el color vermell del Río Tinto era degut a l’activitat minera.

A nivell científic cal destacar també que l’ecosistema únic del Río Tinto ha atret l’interès dels científics de la NASA, perquè la composició mineralògica y geològica és molt similar al què fins ara s’ha trobat al Planeta Mart, una similitud també existent a nivell paisatgístic en algunes zones concretes del Parc Miner de Ríotinto.

Parc Miner de Ríotinto, Huelva, Andalusia, Paisatge Protegit
El río Tinto, amb el característic color vermell de les seves aigües

El tren fa una pausa al final dels 11 km, per tal de girar la locomotora i encarar-la al trajecte de tornada. Durant aquesta pausa dóna temps a baixar al Río Tinto, tocar les seves aigües vermelloses i contemplar aquest paisatge únic.

Quant al tren en sí, cal fer esment que circula amb vagons de fusta reconstruïts a partir de plànols del s. XIX. Així mateix, i només el primer diumenge de mes entre novembre i abril, el Tren turístic miner funciona amb locomotores de vapor restaurades de finals de s. XIX.

Algunes de les locomotores i vagons originals del tren miner són exposades al Museu Miner, i us sorprendrà trobar-hi  l’anomenat “Vagó del Maharajà”, construït l’any 1892 amb totes els luxes amb la finalitat que la Reina Victòria d’Anglaterra pogués viatjar des d’Anglaterra fins l’Índia. Anys més tard va ser portat a Ríotinto per a una visita d’Alfons XIII,  i posteriorment va ser utilitzat per a transportar els directius britànics de la Riotinto Company Limited.

Per totes les raons que he exposat, considero que és una visita imprescindible, i si aneu amb nens, en gaudiran molt.


4- PEÑA DE HIERRO

Minas de Ríotinto, Huelva, Andalusia

Peña de Hierro és una de les antigues mines que formaven part de la Zona Minera de Ríotinto-Nerva, i ja va ser explotada en època romana.

La mina va ser tancada definitivament l’any 1972, i encara queden dempeus les restes d’algunes instal·lacions, com la planta trituradora o alguns habitatges per als obrers i directius. En canvi, l’argue (malacate en castellà), la gran torre vertical amb bigues de fusta utilitzada per extreure el mineral i bombejar l’aigua, és una reproducció fidel del que hi havia anteriorment.

La Fundación Ríotinto ha rehabilitat part d’aquestes instal·lacions per a la visita turística, de manera que podreu visitar un petit centre interpretatiu i recórrer una antiga galeria subterrània de mes de 200 metres de longitud que arriba fins un mirador que està uns pocs metres per damunt del llac situat a la base de la mina a cel obert.

No obstant, al meu parer tindreu millors vistes si pugeu fins al capdamunt de la mina a cel obert per un sender que surt a uns pocs metres del centre interpretatiu, i que només us exigirà un petit esforç d’uns 10 minuts.

La meva valoració és positiva, però la visita se’m va fer curta, perquè n’esperava més.

 

5- CORTA ATALAYA

Minas de Ríotinto, Huelva, Andalusia

Corta Atalaya és una antiga mina a cel obert que va començar a ser explotada l’any 1907, tot i que en època romana ja s’havien obert alguns pous i galeries. Té forma el·lipsoïdal, amb l’eix major de 1.200 metres i el menor de 900 metres a la part superior, i una profunditat de 335 metres, unes dimensions enormes, que la van convertir en la mina a cel obert més gran d’Europa, i durant una època també en la més gran del món.

Fins el seu tancament l’any 1992 se’n va extreure pirita, inicialment per a l’obtenció del coure, i posteriorment  la pirita es va utilitzar per a la fabricació d’àcid sulfúric. 

L’any 2021 va ser condicionada per a la visita turística, i atès que l’empresa Atalaya Mining és la propietària dels terrenys, s’ha de fer amb visita guiada i només per la tarda. La visita guiada dura poca estona, perquè només permeten anar fins un mirador situat al capdamunt de la mina a cel obert.

La meva valoració és positiva, perquè la mina a cel obert és impressionant, però també se’m va fer curta la visita. Menys mal que l’explicació del guia va ser molt amena i completa.

 

DADES PRÀCTIQUES DEL PARC MINER DE RÍOTINTO

Parc Miner de Ríotinto, Huelva, Andalusia

- Compra d’entrades del Parc Miner de Ríotinto

El Parc Miner de Ríotinto és un equipament cultural molt visitat, de manera que per no quedar-vos sense entrada us recomano comprar les entrades anticipada i directament a la web del Parc miner de Riotinto. Jo vaig comprar una entrada combinada que em va permetre visitar aquests 5 espais per aquest ordre cronològic: Museu Miner, Peña de Hierro, Tren turístic miner, Casa 21 i Corta Atalaya i vaig pagar un total de 24 euros (setembre 2022). En el Museu Miner, el primer lloc que vaig visitar, em van donar un mapa de tot el Parc Miner de Ríotinto i em van explicar molt bé els horaris i l’ordre de les visites, perquè algunes experiències tenen un horari molt reduït. La visita a aquests 5 indrets em va ocupar gairebé 1 dia sencer. No obstant, podeu adaptar la visita als vostres gustos i necessitats i podeu comprar un paquet més petit, que no inclogui tots els 5 espais que jo vaig visitar.

L’experiència de El Tren de la Luna i la de Marte en la Tierra són les més recents. El Tren de la Luna és el Ferrocarril turístic miner, però fa el recorregut de tornada quan ja és de nit i en dates molt concretes.  Marte en la Tierra és una visita amb tren pneumàtic a alguns paratges del Parc Miner de Ríotinto que sembla que siguin del Planeta Mart.

-Recomanació gastronòmica

Vaig dinar al Restaurante Galán, situat a uns 5 minuts a peu del Museu Miner de Ríotinto. El paquet de la visita que vaig agafar obliga a dinar una mica tard, després de les 15.00 i després d’haver acabat l’experiència del Ferrocarril Turístic Miner. Vaig pagar 16 euros per un menú de dia festiu (era diumenge) i la meva puntuació és de 6.5/10. A Tripadvisor té algunes crítiques molt negatives, però a mi em va semblar correcte.


Mapa del Parc Miner de Ríotinto amb la localització de les 5 experiències que vaig fer i el restaurant on vaig dinar

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

10 CIUTATS EUROPEES QUE EM TENEN EL COR ROBAT

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ