EL PARC MINER DE RÍOTINTO (HUELVA)
El primer dia de la meva escapada de 3 dies a Huelva vaig visitar el Parc Miner de Ríotinto, una visita amb un
clar perfil de turisme cultural i etnològic, amb petita experiència gastronòmica.
Aquesta és doncs la crònica i la
valoració de la meva experiència al Parc Miner de Ríotinto:
PARC MINER DE RÍOTINTO
El Parc Miner de Ríotinto està situat a la Zona Minera de
Ríotinto-Nerva, declarada Bé d’Interès Cultural en la categoria de Lloc
Històric l’any 2005 (Decret 236/2005), i ubicada als termes municipals de Minas de Riotinto, Nerva i
El Campillo, al nord-est de la província Huelva.
A nivell geològic aquesta zona minera
té una ubicació privilegiada, atès que és dins la Faixa Pirítica Ibèrica, una
extensa franja de territori de gairebé 250 km de longitud i de 30 a 50 km de amplada,
que va des del sud de Portugal fins la província
de Sevilla. La Faixa Pirítica Ibèrica es caracteritza per l’extraordinària
concentració de sulfurs massius, formats com a resultat de l’activitat
volcànica de fa 350 milions de anys. Per alguns científics està considerada com
la zona de sulfurs massius amb més reserves del món.
Aquestes òptimes condicions
geològiques ja van ser aprofitades pels habitants de la zona des de finals de
la Prehistòria per extreure el preuat mineral, inicialment coure, i
posteriorment or, argent, plom i zinc. Així doncs des de la Prehistòria la
mineria ha estat una activitat importantíssima en l’economia i en la vida de la
zona, tot i que no de forma continuada.
La forta crisi del sector miner
de la Zona Minera de Ríotinto-Nerva iniciada a la dècada dels 80 del s. XX va provocar
el tancament de gairebé totes les mines, i òbviament va ser un gran impacte
negatiu en l’economia de la zona.
Una de les mesures per
revitalitzar l’economia de la Conca Minera de Ríotinto-Nerva va ser la creació
del Parc Miner de Ríotinto l’any
1992, que també tenia l’objectiu d’atraure el turisme mitjançant la promoció i revaloració
del patrimoni industrial, miner i paisatgístic de la zona.
El Parc Miner de Ríotinto és doncs
un ambiciós i reeixit projecte que integra aquests 7 elements i/o experiències:
1- El Museu miner
2- La Casa 21
3- El Ferrocarril turístic miner
4- La Mina Peña de Hierro
5- La Mina Corta Atalaya
6- Mart a la Terra
7- El Tren de la Lluna
1- EL MUSEU MINER
Són un total de 17 sales que us
faran viatjar en el temps i us portaran a la història minera de la comarca i
també a la singularitat geològica i paisatgística de la comarca, que és única
en el món.
La meva valoració general
d’aquest museu és molt satisfactòria, una visita que us recomano sí o sí, i destaco les 2 coses que més em van agradar:
1- L’espai que reprodueix
l’interior d’una mina romana, amb ambientació sonora inclosa de les eines dels
miners romans i de la remor de l’aigua.
2- Les sales dedicades a la
història més recent (segles XIX i XX) de la mineria a la Conca Minera de
Ríotinto-Nerva, que fan un especial
èmfasi en els temes més socials i en les dures condicions laborals dels obrers
que hi van treballar. És especialment impactant l’espai dedicat als tràgics
fets del dia 4 de febrer de 1888, en què els trets indiscriminats de l’exèrcit
van causar la mort de més de 200
persones segons fonts orals, que desmentien la versió oficial, que “només”
donava la xifra de 13 morts. Al meu parer, el contingut d’aquestes sales és el
resultat d’un excel·lent treball de documentació.
2- LA CASA 21
Quant a la Casa 21, és un
habitatge d’estil victorià, amb tres plantes i dos jardins. Va ser adquirida
per la Fundación Río Tinto l’any 1996, que en una primera intervenció la va
restaurar per tal de recuperar l’arquitectura victoriana original, i en una
segona fase la va equipar amb mobiliari d’època, una bona part del qual va
venir de donacions desinteressades.
Visitar la Casa 21 és sentir-se
transportat a la vida quotidiana de les elits britàniques de l’època
victoriana, i em va fer recordar algunes escenes d'alguna pel·lícula de James Ivory ambientada en aquell període de temps. Òbviament la meva valoració també és molt bona, però un esglaó
per sota del Museu miner.
3- EL FERROCARRIL TURÍSTIC MINER
El ferrocarril recorre un tram
del traçat original de la via que entre 1875 i fins l’any 1984 va unir les mines
de Ríotinto amb el Port de Huelva, amb una longitud total de 83 km. Va ser una
gran obra d’enginyeria, que va necessitar la construcció de vuit ponts, cinc
túnels, dotze estacions i un moll al Port de Huelva per tal de poder descarregar
directament el mineral des del tren fins els vaixells atracats.
Després de 10 anys en desús, el
tren miner va tornar a funcionar l’any 1994, amb finalitat turística, i
actualment el traçat recuperat són 11 km de via, que el tren recorre 2 vegades,
perquè ho fa d’anada i de tornada, 22 km en total.
En els 11 km de traçat recuperat la via del tren va paral·lela al curs del Río Tinto, un riu de característiques úniques, declarat Paisatge Protegit l’any 2004 (Decret 558/2004).
En el
preàmbul del text de la declaració del Río Tinto com a Paisatge Protegit s’afirma
que és “un paisatge peculiar degut a la
gestió del territori en què han alternat activitats agrícoles i mineres.
Resulta de gran interès per les característiques que ofereix el Río Tinto, lligades
a la indústria extractiva, un pH molt àcid i un alt contingut en sals
ferruginoses que permet la vida d’espècies que sobreviuen a aquests paràmetres
extrems, i per la presència d’hàbitats i especies d’aus singulars. “
Aquest alt contingut en sals
ferruginoses és el que fa que les aigües del Río Tinto siguin de color vermell,
ja des del seu naixement, i demostra que no són certes les hipòtesis que durant
molts anys van afirmar que el color vermell del Río Tinto era degut a
l’activitat minera.
A nivell científic cal destacar
també que l’ecosistema únic del Río Tinto ha atret l’interès dels científics de
la NASA, perquè la composició mineralògica y geològica és molt similar al què
fins ara s’ha trobat al Planeta Mart, una similitud també existent a nivell
paisatgístic en algunes zones concretes del Parc Miner de Ríotinto.
El tren fa una pausa al final dels 11 km, per tal de girar la locomotora i encarar-la al trajecte de tornada. Durant aquesta pausa dóna temps a baixar al Río Tinto, tocar les seves aigües vermelloses i contemplar aquest paisatge únic.
Quant al tren en sí, cal fer esment
que circula amb vagons de fusta reconstruïts a partir de plànols del s. XIX. Així
mateix, i només el primer diumenge de mes entre novembre i abril, el Tren
turístic miner funciona amb locomotores de vapor restaurades de finals de s.
XIX.
Algunes de les locomotores i
vagons originals del tren miner són exposades al Museu Miner, i us sorprendrà
trobar-hi l’anomenat “Vagó del
Maharajà”, construït l’any 1892 amb totes els luxes amb la finalitat que la
Reina Victòria d’Anglaterra pogués viatjar des d’Anglaterra fins l’Índia. Anys
més tard va ser portat a Ríotinto per a una visita d’Alfons XIII, i posteriorment va ser utilitzat per a
transportar els directius britànics de la Riotinto Company Limited.
Per totes les raons que he
exposat, considero que és una visita imprescindible, i si aneu amb nens, en
gaudiran molt.
4- PEÑA DE HIERRO
La mina va ser tancada
definitivament l’any 1972, i encara queden dempeus les restes d’algunes
instal·lacions, com la planta trituradora o alguns habitatges per als obrers i
directius. En canvi, l’argue (malacate en castellà), la gran torre vertical amb
bigues de fusta utilitzada per extreure el mineral i bombejar l’aigua, és una
reproducció fidel del que hi havia anteriorment.
La Fundación Ríotinto ha
rehabilitat part d’aquestes instal·lacions per a la visita turística, de manera
que podreu visitar un petit centre interpretatiu i recórrer una antiga galeria
subterrània de mes de 200 metres de longitud que arriba fins un mirador que
està uns pocs metres per damunt del llac situat a la base de la mina a cel
obert.
No obstant, al meu parer tindreu
millors vistes si pugeu fins al capdamunt de la mina a cel obert per un sender
que surt a uns pocs metres del centre interpretatiu, i que només us exigirà un
petit esforç d’uns 10 minuts.
La meva valoració és positiva,
però la visita se’m va fer curta, perquè n’esperava més.
5- CORTA ATALAYA
Fins el seu tancament l’any 1992
se’n va extreure pirita, inicialment per a l’obtenció del coure, i
posteriorment la pirita es va utilitzar per
a la fabricació d’àcid sulfúric.
L’any 2021 va ser condicionada
per a la visita turística, i atès que l’empresa Atalaya Mining és la
propietària dels terrenys, s’ha de fer amb visita guiada i només per la tarda.
La visita guiada dura poca estona, perquè només permeten anar fins un mirador
situat al capdamunt de la mina a cel obert.
La meva valoració és positiva,
perquè la mina a cel obert és impressionant, però també se’m va fer curta la
visita. Menys mal que l’explicació del guia va ser molt amena i completa.
DADES PRÀCTIQUES DEL PARC MINER DE RÍOTINTO
El Parc Miner de Ríotinto és un
equipament cultural molt visitat, de manera que per no quedar-vos sense entrada
us recomano comprar les entrades anticipada i directament a la web del Parc miner de Riotinto. Jo vaig comprar una entrada combinada que em va permetre
visitar aquests 5 espais per aquest ordre cronològic: Museu Miner, Peña de
Hierro, Tren turístic miner, Casa 21 i Corta Atalaya i vaig pagar un total de 24
euros (setembre 2022). En el Museu Miner, el primer lloc que vaig visitar, em
van donar un mapa de tot el Parc Miner de Ríotinto i em van explicar molt bé
els horaris i l’ordre de les visites, perquè algunes experiències tenen un
horari molt reduït. La visita a aquests 5 indrets em va ocupar gairebé 1 dia
sencer. No obstant, podeu adaptar la visita als vostres gustos i necessitats i
podeu comprar un paquet més petit, que no inclogui tots els 5 espais que jo
vaig visitar.
L’experiència de El Tren de la
Luna i la de Marte en la Tierra són les més recents. El Tren de la Luna és el
Ferrocarril turístic miner, però fa el recorregut de tornada quan ja és de nit
i en dates molt concretes. Marte en la
Tierra és una visita amb tren pneumàtic a alguns paratges del Parc Miner de
Ríotinto que sembla que siguin del Planeta Mart.
-Recomanació gastronòmica
Vaig dinar al Restaurante Galán, situat a uns 5 minuts a peu del Museu Miner
de Ríotinto. El paquet de la visita que vaig agafar obliga a dinar una mica
tard, després de les 15.00 i després d’haver acabat l’experiència del
Ferrocarril Turístic Miner. Vaig pagar 16 euros per un menú de dia festiu (era
diumenge) i la meva puntuació és de 6.5/10. A Tripadvisor té algunes crítiques
molt negatives, però a mi em va semblar correcte.
sos un crac
ResponEliminaMuchas gracias, macanudo! 😉
Elimina