Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2022

RUTA ARQUEOLÒGICA PEL GOLF DE NÀPOLS

Imatge
  Un dels grans atractius de Nàpols i els seus voltants és el seu excepcional patrimoni arqueològic , sens dubte un dels més rics i abundants que podreu trobar per tota Europa. En són un evident exemple les ciutats romanes de Pompeia i Herculà, enterrades durant més de 1.600 anys sota les cendres i fluxos piroclàstics emesos pel volcà Vesuvi l’any 79 dC, i que atreuen milions de persones cada any: el parc arqueològic de Pompeia té l’honor de ser l’any 2019, l’anterior a la pandèmia del covid, el tercer monument i museu més visitat de tota Itàlia, amb més de 3,8 milions de visitants, només per darrera del Coliseu de Roma i la Galeria dels Uffizi de Florència. No obstant, el període romà, amb Pompeia i Herculà com a jaciments arqueològics més emblemàtics, és només una petita part de tot el patrimoni arqueològic de Nàpols i els seus voltants. Uns quants segles abans els grecs havien fundat algunes colònies a la zona, però no van ser els primers habitants, perquè al barri napolità de M

VANNES I EL GOLF DE MORBIHAN (BRETANYA)

Imatge
  El primer dia del nostre viatge per la Bretanya   vam visitar Vannes , la capital del Departament del Morbihan. Vannes , - Gwened en idioma bretó- és una ciutat relativament petita, 53.438 habitants, i tant aquesta població bretona com els voltants compten amb importants atractius que la fan mereixedora d’una visita. No obstant, abans de començar amb els llocs d’interès de Vannes , faré una breu introducció al marc històric d’aquesta ciutat bretona. Vannes és un ciutat amb uns orígens que es remunten a més de 2.000 anys enrere, quan els romans van fundar Darioritum a finals de s. I aC, al territori que ara ocupa l’actual Vannes . Porte Poterne, Vannes Les excavacions arqueològiques han permès documentar diverses restes de la Darioritum romana, que a partir de finals del s. III dC i lentament, comença a adoptar el nom de   Venetis, que deriva dels vènets, el poble celta que ocupava el sud de la Bretanya abans que arribessin els romans. Venetis va derivar en Vennes, pronunciat &

RUTA SENDERISTA PELS CINGLES I SALTS D'AIGUA DE LA VALL D'EN BAS, LA GARROTXA

Imatge
  La Vall d’en Bas és un dels grans tresors de la comarca gironina de la Garrotxa , i amaga paisatges de gran bellesa, així com un poblament dispers, amb petits nuclis disseminats al llarg de tota la vall, que s’han lliurat de la febre especuladora de la construcció, que tant mal ha fet al nostre territori. Per tant, la Vall d’en Bas compta amb diversos atractius turístics: pobles amb encant, patrimoni medieval, diversitat paisatgística, turisme poc massificat, gastronomia... En la present entrada em centraré en el paisatge de la Vall d’en Bas , de manera que us proposo una ruta senderista que us permetrà gaudir de la bellesa i varietat paisatgística d’aquesta vall de la Garrotxa . Bé, som-hi doncs amb aquesta ruta senderista pels salts d’aigua i cingleres de la Vall d’en Bas   DADES DE LA RUTA SENDERISTA PELS SALTS D’AIGUA   I CINGLES DE LA VALL D’EN BAS   Els Hostalets d'en Bas, punt de sortida i arribada de la ruta senderista per la Vall d'en Bas - Durada tota

DESCOBRINT EL BARRI DE LA RIBERA I EL BORN (BARCELONA)

Imatge
  El Born i la Ribera és una zona de Barcelona que pertany a Ciutat Vella, i per tant queda dins el perímetre de l’antiga Barcelona medieval. No obstant, inicialment estava extramurs, i no va ser fins l’ampliació de les muralles a finals del s. XIII que va quedar dins la protecció del recinte emmurallat. Al llarg del s. XIII va ser una de les zones de Barcelona que més va créixer, afavorida per la gran expansió del comerç de la Corona d'Aragó pel Mediterrani, de tal manera que a la Ribera s’hi van instal·lar la major part dels gremis d’oficis de la ciutat, tal com ho reflecteix la toponímia dels carrers (Espaseria, Sombrerers, Esparteria...). A causa de la davallada del comerç pel Mediterrani al s. XVI el barri va anar perdent importància, i l’estocada definitiva va arribar amb la caiguda de Barcelona l’any 1714, quan Felip V va ordenar enderrocar mig barri de la Ribera per tal de construir-hi la Ciutadella. La recuperació de la zona no va arribar fins la construcció del m