POBLES AMB ENCANT I JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL MATARRANYA (ARAGÓ)
El tercer dia de la nostra escapada pel Matarranya vam fer una ruta dedicada gairebé exclusivament a conèixer alguns pobles amb encant i alguns jaciments arqueològics d’aquesta comarca aragonesa, que té un excepcional patrimoni cultural que abasta més de 5.000 anys: des de les pintures rupestres del Neolític, fins l’actualitat.
Mapa de la nostra ruta pel Matarranya
Aquest és el resum de la nostra ruta pel Matarranya:
1- SALT DE LA PORTELLADA
El Salt de la Portellada és una
espectacular cascada d’uns 20 metres d’alçada que forma el riu Tastavins,
afluent del Matarranya. Malauradament el riu Tastavins només porta aigua en
època de pluges, i per tant les possibilitats de trobar-lo sec són altes, tal
com ens va passar a nosaltres.
Video del Salt de la Portellada quan porta aigua
L’accés està ben senyalitzat des de la carretera TE-V-3004, que uneix Vall-de-roures amb La Portellada, i us haureu de desviar a mà esquerra per una pista sense asfaltar en bon estat que en 2 km baixa fins el Salt de la Portellada.
2 – RÀFELS (Ráfales en castellà)
La segona visita del dia va ser el petit poble de Ràfels, un dels 5 pobles del Matarranya que són Conjunt Històric.
Precisament per tractar-se d’un
poble que ha estat declarat Conjunt Històric va ser una petita decepció, potser
perquè anàvem amb les expectatives molt altes, i no vam trobar que fos un poble
especialment bonic, tot i que a nivell individual sí té alguns elements interessants.
El que més ens va agradar de
Ràfels és la Plaça Major, un gran espai amb forma d’L i parcialment porticat
que connecta amb el Portal de Sant Roc, una de les portes de la muralla medieval.
A la Plaça Major hi trobareu el
bonic Ajuntament renaixentista, així com l’Església Parroquial de l’Assumpció,
d’estil gòtic tardà i modificada als S
XVI i XVII.
3 – POBLAT IBERO-ROMÀ DE TORRE CREMADA (Valdeltormo)
Aquest jaciment arqueològic està estratègicament situat sobre una plataforma rocosa que domina visualment el curs mig del riu Matarranya.
A diferència dels poblats ibèrics
de Sant Antoni i Tossal Redó de Calaceit no presenta unes restes arqueològiques
gaire espectaculars, essent el més destacat la gran torre el·líptica, d’uns 9 m
de diàmetre i d’uns 5 m d’alçada, si
bé originàriament hauria tingut una
alçada total de 10 m i 2 plantes.
Aquesta torre formava part d’un
petit recinte fortificat que tenia la finalitat de protegir el poblat situat
als peus d’aquest recinte, que va tenir una fase d’ocupació molt curta, des
d’inicis de s. I aC, fins inicis de s. I dC, moment en què s’abandonen gairebé
tots els jaciments de la zona. No obstant amb anterioritat a la construcció de
la torre, al s. VI aC hi va haver una primera i breu fase d’ocupació,
possiblement una necròpolis.
4- POBLAT IBÈRIC DEL TOSSAL MONTAÑÉS (Valdeltormo)
Aquest jaciment ibèric està situat a tan sols uns pocs centenars de metres en línia recta del poblat de Torre Cremada, però la seva cronologia és anterior, perquè va ser ocupat entre els s. VI i IV aC.
A l’igual que el poblat veí de
Torre Cremada no és especialment interessant quant a restes i estructures
conservades, i el seu element més destacat és una casa-torre circular que no
tindria funcions defensives i militars, sinó que seria un edifici destinat a
activitats domèstiques i artesanals, tal com es dedueix dels materials trobats
al seu interior: forn, teler, grans gerres, objectes de metal·lúrgia.
Als voltants d’aquesta casa-torre
circular encara són visibles les restes de petites cases ibèriques de planta
rectangular.
5 – LA FREIXNEDA ( La Fresneda en castellà)
La Freixneda va ser la darrera
visita del dia, un poble que destaca per
la monumentalitat i bellesa del seu nucli antic d’origen medieval i que és Conjunt
històric-artístic des de l’any 1983.
La vila de la Freixneda està
presidida per les restes del castell de Santa Bàrbara, possiblement d’origen
islàmic, i que durant molts segles va pertànyer a l’Orde de Calatrava.
A pocs metres del castell hi
trobareu el cementiri, que té algunes làpides funeràries que podrien ser molt
antigues, de l’Edat Mitjana o inclús anteriors.
Igualment aprofitant l’esforç de
la pujada al turó del castell, us recomano de visitar 2 monuments molt propers:
l’església de Santa María la Mayor, d’estil barroc, i l’ermita de Santa
Bàrbara. Aquesta darrera té molt bones vistes tant de la vila, com dels voltants
i del Massis dels Ports.
Dins del nucli urbà cal destacar
la monumental Plaça Major, presidida per la Casa Consistorial, un bell edifici d’estil
gòtico-renaixentista.
De la Plaça Major surt el Carrer
Major, un altre racó amb encant de La Freixneda, on hi trobareu diferents cases
porticades dels S. XVI i XVII.
La Plaça Major, un dels racons més bonics de La Freixneda
No obstant la llista de monuments tant civils com religiosos del centre històric de La Freixneda és força extensa: El Palau de la Encomienda ( s. XVI), el Palau del Marqués de Tosos, el Portal de Xifré, l’antic Convent dels Mínims, o la Capella del Pilar.
Finalitzaré La Freixneda amb unes
dades d’interès per als cinèfils: als
carrers del nucli antic de la Freixneda s’hi van rodar algunes escenes de “Libertarias”,
de Vicente Aranda, de “La vida aquí” , de Jesús Font i de la sèrie de televisió
“Maldito seas”.
Altres entrades del blog relacionades
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada