PADOVA URBS PICTA: EL PATRIMONI DE LA HUMANITAT DE PÀDUA (ITÀLIA)
Pàdua (Padova en italià) és una
ciutat amb un gran patrimoni cultural, que és un reflex del seu brillant
passat, que es remunta a més de 3.000 anys d’història. I sens dubte una de les èpoques
de més esplendor de Pàdua va ser durant la Baixa Edat Mitjana, concretament el
s. XIV, en què va estar governada per la família Carraresi, que va aconseguir
un extraordinari desenvolupament tant
econòmic, com cultural i artístic a la ciutat de Pàdua.
És en el camp artístic, i més
concretament en el pictòric en què les fites assolides van ser extraordinàries.
Això va ser motiu per a que la Unesco declarés com a Patrimoni de la Humanitat els
frescos allotjats a 8 conjunts d’edificis de Pàdua amb la denominació de
“Cicles de frescos de Pàdua del segle XIV”.
Amb aquestes paraules justificava
la Unesco la declaració d’aquests cicles de frescos de Pàdua com a Patrimoni de la
Humanitat l’any 2021:
“Els cicles de frescos de Pàdua
il·lustren l'important intercanvi d'idees que va existir entre figures
destacades del món de la ciència, la literatura i les arts visuals en el clima
prehumanista de Pàdua a principis del segle XIV. També es van produir nous
intercanvis d'idees entre els clients que encarregaven obres i els artistes
d'altres ciutats italianes que havien estat cridats a Pàdua per col·laborar en
els diferents cicles de frescos inspirats en al·legories científiques i
astrològiques o idees sobre la història sagrada recollides d'intel·lectuals i
estudiosos contemporanis. Els artistes van mostrar una gran habilitat en donar
forma visual a aquestes idees i les seves habilitats tècniques van permetre que
els cicles de frescos de Pàdua no només esdevinguessin un model per als altres,
sinó que també es demostressin notablement resistents al pas del temps. El grup
d'artistes que lluiten per la innovació que es va reunir a Pàdua al mateix
temps va fomentar un intercanvi d'idees i coneixements que va donar lloc a un
nou estil en la il·lustració al fresc. Aquest nou estil de fresc no només va
influir a Pàdua al llarg del segle XIV, sinó que va formar la base inspiradora
per a segles de treball al fresc al Renaixement italià i més enllà. Amb aquest
veritable renaixement d'una tècnica pictòrica, Pàdua va oferir una nova manera de
veure i representar el món, anunciant l'arribada de la perspectiva
renaixentista. Les innovacions marquen una nova era en la història de l'art,
produint un canvi de direcció irreversible.”
Mapa amb la localització dels 8 conjunts d'edificis de Pàdua que allotgen els frescos que són Patrimoni de la Humanitat
Els 8 conjunts d’edificis de
Pàdua que allotgen els frescos són els següents:
1- Capella dels Scrovegni ( Cappella
degli Scrovegni)
2- Església dels Sants Felip i
Jaume o església dels Eremites (Chiesa dei SS. Filippo e Giacomo agli Eremitani)
3- Basílica de Sant Antoni de
Pàdua (Basilica del Santo)
4- Oratori de Sant Jordi (
Oratorio San Giorgio)
5- Oratori de Sant Miquel (Oratorio
San Michele)
6- Baptisteri de la Catedral (Battistero
della Cattedrale)
7- Palau de la Raó (Palazzo
della Ragione)
8- Capella de la Reggia Carrarese
(Cappella della Reggia Carrarese)
Així doncs, us faré una breu
explicació de cadascun dels conjunts pictòrics, excepte la Capella de la Reggia
Carrarese, i aniran acompanyats de la meva puntuació personal, que segueix
aquest criteri:
*** Molt interessant, de visita “obligada”
** Interessant
* Poc interessant, prescindible
1 – CAPELLA DELS SCROVEGNI
La Capella dels Scrovegni és un
petit temple construït a inicis de S. XIV i situat al costat del desaparegut
palau de la família Scrovegni. La capella va ser encarregada pel financer
Enrico Scrovegni per tal d’expiar els pecats del seu pare, Reginaldo Scrovegni,
un usurer que Dante situava a l’Infern a la “Divina Comèdia”; però alguns
estudiosos han qüestionat que aquesta fos la motivació de la construcció de la
Capella dels Scrovegni.
La capella dels Scrovegni està
dedicada a Santa Maria de la Caritat, i exteriorment és una austera i senzilla
construcció, però el seu interior amaga un dels més grans tresors de la pintura
mural baix medieval: els frescos de
Giotto, que cobreixen totes les parets de la capella, i que van ser pintats en
només 2 anys: entre 1303 i 1305.
Els frescos representen la
Història de la Salvació per dos camins diferents: el primer amb les Històries
de la vida de la Mare de Déu i de Crist pintades al llarg de les naus i sobre
l'arc de triomf; el segon s'inicia amb els Vicis i les Virtuts, abordats a la
part inferior dels murs principals, i acaba amb el majestuós Judici Final a la
contrafaçana.
A nivell pictòric Giotto és un
gran innovador quant a la preocupació pel volum, l'ús de la perspectiva, la
vida que dóna als personatges fent-los més reals i donant-los moviment i
emocions. Tot això ja anticipava el
Renaixement, que arribaria 1 segle més tard.
Per tal de poder visitar i
admirar els frescos de Giotto, ha estat necessari una intensa restauració
d’aquests frescos, afectats per la contaminació de l’aire i altres factors, i
construir un nou edifici d'accés, amb la seva sala d'espera especial
climatitzada per no afectar el fràgil estat de les pintures de Giotto.
-Valoració: ***
-Preu: 16 euros
-Horaris: De dilluns a diumenge
de 9.00 a 19.00 h. Cal reservar com a mínim 1 dia abans, perquè només poden
entrar-hi un màxim de 15 persones per torn. Un cop dins la Capella dels
Scrovegni només us hi deixaran estar 15 minuts.
2- ESGLÉSIA DELS SANTS FELIP I JAUME O ESGLÉSIA DELS EREMITES
A uns pocs centenars de metres de
la Capella dels Scrovegni trobareu Església dels Sants Felip i Jaume o església
dels Eremites, que conserva un cicle de frescos encarregat a Guariento entre
1361 i 1365 situats a l’absis i al presbiteri. Aquests frescos representen les
vides dels sants Felip, Jaume i Agustí i monocromes amb els planetes i les set
edats de l'home. Aquesta església també conserva altres restes de frescos del
s. XIV a la capella de Sant'Antonio
(1338), a la capella Cortellieri (ca. 1370), i a la capella Spisser (1373),
però el seu estat de conservació és molt pitjor, perquè van quedar molt
afectats pels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial del mes de març de 1944.
-Valoració: **
-Preu: gratuït
-Horaris: De dilluns a divendres:
7.30-12.30 / 15.30-19. Dissabte i
diumenge: 9-12.30 / 16-19
3- BASÍLICA DE SANT ANTONI DE PÀDUA
La basílica de Sant Antoni de
Pàdua és un dels grans símbols de Pàdua, perquè hi està enterrat Sant Antoni de
Pàdua i cada any hi arriben més de 6.5 milions de visitants per venerar les
seves restes.
La construcció de la basílica va
començar l’any 1232, l’any següent de la mort de Sant Antoni de Pàdua, i va ser
finalitzada l’any 1310. És un gran complex arquitectònic que inclou la basílica,
3 claustres i altres dependències conventuals i és una fusió d’estils romànic,
gòtic i bizantí.
Quant a l’art pictòric de la
Basílica de Sant Antoni com a part integrant del bé “Cicles de frescos de Pàdua del segle XIV”
declarat Patrimoni de la Humanitat, és
obra de 4 artistes diferents: Giotto, , Giusto de Menabuoi, Altichiero da Zievo
i Jacopo d’Avanzi. Giotto és l’autor dels frescos de la Capella de la Madonna
Mora, de la Capella de les Benediccions i de la Sala Capitular; Giusto de'
Menabuoi és autor de les pintures de la Capella del beat Luca Belludi, i els 2
darrers pintors són autors dels frescos de la Capella de Sant Jaume.
-Valoració: ***
-Preu: gratuït
-Horaris: De 6.15 a 18.45. Festius: de 6.15 a 19.30
4- ORATORI DE SANT JORDI
No obstant, a l’igual que la
Capella dels Scrovegni, el gran tresor artístic el torbareu a l’interior de
l’Oratori de Sant Jordi, atès que totes les parets i el sostre estan decorats
amb frescos, obra d’Altichiero da Zevio, amb la col·laboració de Jacopo da
Verona.
El cicle de frescos de l’Oratori
de Sant Jordi va ser pintat entre 1379 i 1384 i mostra escenes de la vida de
Crist a la contra façana; escenes de la vida de Sant Jordi, de Santa Caterina i
de Santa Llúcia a les parets laterals;
la Crucifixió de Crist i la Coronació de la Mare de Déu a la paret de
l’altar, i un cel estrellat a la volta. En una de les escenes de la vida de
Sant Jordi apareixen membres de la família
Lupi di Soragna agenollats davant la Verge. Altichiero da Zevio, pren el
relleu de Giotto, amb una tècnica i estil que anticipen el Renaixement: l’ús de
la perspectiva, el disseny d’escenaris arquitectònics, el tractament de la
lluminositat dels colors...
A més a més del cicle de frescos,
a l’Oratori de Sant Jordi hi havia un gran monument funerari, que segles més
tard va ser desmantellat, i del què només queda el sepulcre de Raimondino Lupi
de Soragna.
-Valoració: ***
-Preu: 7 euros
-Horaris: de dimarts a diumenge de 09.00 a 13.00 i de 14.00 a 18.00
5- ORATORI DE SANT MIQUEL
L’Oratori de Sant Miquel és una
petita capella, que formava part de l’antiga i desapareguda església dels Sants
Arcàngels.
De forma similar a la capella dels
Scrovegni i a l’Oratori de Sant Jordi, és un edifici senzill que amaga un gran
tresor pictòric a l’interior, si bé el cicle de frescos de l’Oratori de Sant
Miquel no és tan complet com els 2 primers.
Els frescos que decoren l’Oratori
de Sant Miquel són obra de Jacopo da Verona, i se sap amb total certesa la seva
autoria i la data d’aquestes pintures, any 1397, perquè a l’interior hi ha una
làpida que ho fa constar.
Els frescos se centren en el
cicle marià, i els temes representats són l'Anunciació, la Nativitat i
l'Adoració dels Reis Mags, l'Ascensió, la Pentecosta, la Mort de la Verge i
Sant Miquel. A l'arc de la capella hi ha bustos dels Evangelistes i de Doctors
de l'Església. En algunes escenes narratives dels frescos Jacopo da Verona
introdueix alguns personatges contemporanis, com alguns membres de la important
família da Carrara.
A nivell tècnic i estilístic
Jacopo da Verona continua amb les innovacions introduïdes per Giotto: la
recerca espacial i de perspectiva, l’ús dels colors, l’expressió dels personatges,...
però hi afegeix un toc personal, amb una ambientació més burgesa i domèstica,
que substitueix l'elegància aristocràtica dels frescos de Giotto.
-Valoració: **
-Preu: 4 euros
-Horaris: de l'1 d'octubre al 31
de març: dimarts a dv. de 10 a 13 h. Dissabtes, diumenges i festius de 15 a 18
h. De l'1 d'abril al 30 de setembre: de dimarts a dv de 10 a 13 h; Dissabtes,
diumenges i festius de 16 a 19 h.
6- BAPTISTERI DE LA CATEDRAL
El Baptisteri de la catedral de
Pàdua és de finals del s. XII, d'estil romànic-llombard, i és de planta
quadrada amb cúpula.
El cicle pictòric intern és obra
de Giusto de’ Menabuoi, pintor florentí al servei de la família Carraresi, que
va rebre l'encàrrec de Fina Buzzacarini, esposa de Francesc I Carraresi, per a
la decoració del Baptisteri: havia d'acollir el mausoleu familiar
dels Carraresi.
El resultat va ser una obra
mestra de l’art pictòric del s. XIV, executada entre 1375 i 1378, i la temàtica
general gira entorn el concepte teològic de la Salvació. Giusto de’ Menabuoi va
saber treure un gran profit de l’arquitectura del Baptisteri per a la temàtica
del seu cicle de frescos, atès que a la cúpula, que s’eleva al cel, va pintar
el Paradís, amb el Crist Pantocràtor al centre, envoltat d’àngels, de sants i
de la Verge en 5 cercles concèntrics.
El cicle de frescos que omplen els
espais restants del Baptisteri representen motius bíblics del Gènesi (al
tambor), històries de la vida de Maria, de Jesús i de Sant Joan Baptista (a les
parets); i de l’Apocalipsi (al presbiteri).
A nivell estilístic i artístic
Giusto de’ Menabuoi demostra un domini de la en l’ús de la perspectiva i del
“trompe-l’oeil” i en el tractament de la llum i dels colors. És per tant, a
l’igual que Giotto, un anticipat al Renaixement.
-Valoració: ***
-Preu: 12 euros
-Horaris: De dimarts a diumenge:
de 10.00 a 13.00 h i de 14.00 a 18.00 h. Diluns: de 14.00 a 18.00 h. Recomano
reservar la visita prèviament, perquè l’aforament és limitat i en hores punta
pot haver-hi molta demanda.
7- PALAU DE LA RAÓ
Les pintures del Palau de la Raó,
a diferència dels altres 6 cicles de frescos, que estan allotjats dins
d’edificis religiosos, són a l’interior d’un edifici del gòtic civil, que
durant molts anys va ser la seu dels tribunals de justícia de Pàdua. Per aquest
motiu, les pintures representen temes astrològics complexos relacionats amb el
tema de la justícia divina i terrenal, i són obra de Giotto i el seu taller,
que havia rebut l’encàrrec de les autoritats del municipi de Pàdua.
Aquest gran cicle de frescos, que
cobreix completament les 4 parets de la immensa sala del primer pis del Palau
de la Raó, està compost per tres-cents trenta-tres panells, disposats en tres
registres superposats, marcats segons els dotze mesos de l'any en què es crea
una correspondència entre els signes del zodíac, els mesos, les professions i
els caràcters humans en funció dels ascendents del zodíac. Giotto es va
inspirar en les imatges del llibre “Astrolabium Planum”, de Pietro d'Abano,
professor de medicina i filosofia natural a la Universitat de Pàdua.
-Valoració: ***
-Preu: 8 euros
-Horaris: De dimarts a diumenge:
de 9.00 a 19.00 h
8- CAPELLA DE LA REGGIA CARRARESE
La Capella de la Reggia Carrarese
és una de les poques dependències que continuen dempeus del gran palau de la
família Carraresi. Per tal de decorar l'espai interior de la Capella, la
família Carraresi va contractar al pintor Guariento, que va executar un cicle d'escenes
de l'Antic Testament entre 1355 i 1360.
Malauradament no vaig poder
visitar les sales amb el cicle de frescos, perquè l’horari de visita és molt
restringit i no em vaig organitzar bé.
-Valoració: Sense valorar perquè
no les vaig visitar
-Preu: gratuït
-Horaris: De dimarts a diumenge
de 10:00 a 12:30
Dades pràctiques de la Padova Urbs Picta
Si teniu intenció de visitar els
8 conjunts pictòrics Patrimoni de la Humanitat, us recomano adquirir la Urbs Picta Card , que té 2 modalitats: 48 hores a 28 euros, o bé 72 hores a 35 euros. La Urbs Picta Card també inclou l’entrada
al Museu dels Eremitani, al Museu Diocesà de Pàdua, al Salone dei Viscovi, i
un ús il·limitat del transport públic de Pàdua. És possible adquirir la Urbs
Picta Card tant per internet com presencialment a les Oficines de Turisme de Pàdua situades a diferents punts de la ciutat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada