dimecres, 22 de juny de 2016

10 LLOCS SAGRATS: DE LA PREHISTÒRIA FINS L'ACTUALITAT


Versión en español


English Version






Llocs sagrats




Avui farem un viatge diferent, que serà a través de l’espiritualitat, i de les creences religioses de la humanitat al llarg de la història.

L’espiritualitat i les creences en el més enllà fa molts milers d’anys que preocupen la humanitat; concretament des del Paleolític Mig, l’època dels Neanderthals, en què s’han documentat arqueològicament enterraments, alguns dels quals tenien ofrenes, almenys des de fa 100.000 anys, cosa que demostra una inquietud en el tractament del cos difunt, possiblement molt relacionat amb preparar-lo amb dignitat per a un viatge al més enllà.

Una de les manifestacions més palpables d’aquestes creences és la dels llocs sagrats,  ja sigui en forma de temples, santuaris, grans tombes o altra classe de monuments.

No obstant els llocs sagrats no sempre han estat construccions humanes; per començar hem de tenir present que durant el Paleolític l’home tenia la capacitat tecnològica per a fer únicament petites construccions en forma de modestes cabanes o tendes; i per tant  el santuari era la cova o la part més recòndita de la cova.

En aquest sentit, les pintures rupestres de les coves i abrics van ser en molts casos una manifestació deliberada de voler senyalitzar un espai sagrat.
De totes maneres la realitat és molt complexa, i  el fet d’haver-se documentat pintures rupestres a l’entrada de les coves, que a més eren el lloc on residia la comunitat o tribu, fa pensar que en aquests casos no es tractaria de llocs sagrats o santuaris.

Altres casos de llocs sagrats no construïts per l’home els trobem a la mateixa natura, ja sigui una muntanya que tingui una geomorfologia molt peculiar, un llac, el naixement d’un riu, una cascada...

Bé, és hora de fer un recorregut per la història a través de 10 llocs sagrats de la humanitat que he visitat, començant pel més antic i acabant amb el més recent.

Novament tinc el plaer de tornar a compartir el repte amb els amics Floren i Jordi. No deixeu de llegir les seves interessantíssimes propostes:

-Floren: 10 lugares sagrados, respetados y venerados
-Jordi: 10 religiones y sus lugares más sagrados


Som-hi amb la llista




1- Dolmen de Menga, Espanya




llocs sagrats


Els dòlmens entren dins la categoria de monuments megalítics de caràcter funerari, que com molt bé defineix la paraula són grans (mega) construccions de pedra (litos).

La cronologia dels monuments megalítics és molt àmplia: les datacions més antigues arriben gairebé al 5000 a C, dins del Neolític Antic, i les més modernes són de finals del II Mil.leni aC.

El Dolmen de Menga té una cronologia aproximada del 3500 aC,  i presenta algunes singularitats dins dels dòlmens que fan suposar que es tractava d’un indret sagrat.

Una d’aquestes particularitats més importants  és l’orientació al nordest, un fet molt poc habitual en els dòlmens, que majoritàriament estan orientats a la sortida del sol durant l’equinocci o el solstici.

El Dolmen de Menga està alineat directament amb la “Peña de los Enamorados” i no és una casualitat, ja que aquesta muntanya té un abric amb pintures rupestres, el “Abrigo Matacabras”. A més a més la forma de la penya és molt especial, perquè és exactament igual al perfil de la cara d’una dona mirant al cel. Per tant és gairebé segur que ens trobem davant d’una zona sagrada per als homes prehistòrics.





2- Gizeh, Egipte



llocs sagrats



Ens traslladem a Egipte per a trobar el que sigui possiblement el conjunt monumental més conegut de l’antiguitat: les Piràmides de Gizeh.

Tot i que les excavacions arqueològiques han demostrat que Gizeh ja era una necròpolis a la II Dinastia, el període de màxim esplendor arriba durant la IV Dinastia, quan es construeixen les tres Grans Piràmides, essent la del Faraó Keops la més antiga, del 2560 aC aproximadament.

Atesa la gran importància que donaven a l’Antic Egipte a la vida després de la mort i a la conservació dels cossos – la momificació -, no hi ha dubte que ens trobem davant d’un indret que va ser sagrat per al egipcis, atès que va ser el lloc d’enterrament escollit per alguns faraons de la IV Dinastia de l’Imperi Antic.
Cal tenir present que una vegada el Faraó havia mort, aquest adquiria la categoria de divinitat i podia ser venerat com qualsevol altre déu.


3- Ballon d’Alsace, França




llocs sagrats, santuari de Belenos



Tornem a Europa, concretament a la regió francesa de l’Alsàcia, al Massís dels Vosges una cadena muntanyosa d’alçades modestes, atès que el seu punt més elevat és a 1.424 m.

Alguns dels cims més importants dels Vosges s’anomenen Ballon en francès i Belchen en alemany, topònims que deriven de Belenus, el déu celta del sol, la llum i el foc.

A més de la toponímia hi ha un fenomen astronòmic molt interessant que relaciona els Ballons d’Alsàcia amb la religió celta, i és el següent:

El Ballon d’Alsace està completament alineat amb l’eix Est-Oest respecte el Belchen de la Selva Negra, situat a 73 km en línia recta. D’aquesta manera, durant els equinoccis el sol surt exactament  per darrera del Belchen si ho contemplem des del Ballon d’Alsace.
Aquest mateix fenomen es produeix durant el solstici d’estiu amb el cim del Petit Ballon, situat a l’Alsàcia; i durant el solstici d’hivern amb el cim del Belchenflue, situat al Jura suís.

En una altra data significativa del calendari celta, l’1 de maig, dia del  Beltainel’alineació solar es produeix amb el Grand Ballon d’Alsace.

En conclusió podem afirmar amb molta certesa, malgrat la manca de fonts tan a nivell escrit com arqueològic, que el Ballon d’Alsace podia ser un santuari i un observatori astronòmic celta dedicat al culte del déu Belenos.




4- Mont Olimp, Grècia



llocs sagrats


Continuem amb llocs sagrats de religions precristianes; aquesta vegada de la mitologia grega, molt més coneguda per tothom en general, perquè és un dels grans temes de referència tant de l’art com de la literatura universal.

Un dels llocs més sagrats de la mitologia grega és el Mont Olimp, on habitaven els déus olímpics - els principals déus grecs-, que eren governats per Zeus, la divinitat suprema del panteó grec.

Realment els déus grecs van tenir molt bon gust en escollir com a lloc de residència el punt més elevat de tota Grècia, els 2.919 m del Mont Olimp, atès que és un fantàstic paratge natural amb una gran biodiversitat. Entre els seus hàbitats cal destacar la fageda, que es una de les més meridionals de tota Europa.

És parc nacional des de l’any 1938 i reserva de la biosfera des de l’any 1981.



5 – Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà



llocs sagrats



Aquest indret gairebé no necessita presentació, atès que és la seu del Papa de Roma, el Cap de l’Església Catòlica.

La primera basílica és del S IV d C , construïda durant el mandat de l’Emperador Constantí, just a l’indret on s’havien trobat les suposades restes de Sant Pere, el primer Bisbe de Roma, i per tant el primer Papa del Cristianisme.

L’actual temple va començar a ser construït l’any 1506 i no va ser inaugurat fins l’any 1626, més d’un segle després.
El resultat va ser una impressionant obra d’art, el temple més gran construït fins aquell moment, en què hi van intervenir alguns dels millors arquitectes i escultors de l’època com Bramant, Miquel Àngel i Bernini.



6 – Meteora, Grècia




llocs sagrats



Continuem a la confesió cristiana, però ara l’Església Ortodoxa, nascuda oficialment amb el Cisma d’Orient i Occident o Gran Cisma, de l’any 1054.

Un dels llocs sagrats de l’Església Ortodoxa és Meteora, un conjunt de monestirs situat a Tessàlia, al nord de Grècia, en un entorn natural espectacular, en què l’erosió ha jugat un paper important en les   capricioses formes de la roca conglomerada de les muntanyes de Meteora.

De totes maneres la construcció dels monestirs va venir precedida pels ermitans, els primers a instal.lar-se a Meteora cap a finals de S X, tot cercant un lloc aïllat de la civilització per a dedicar-se a la vida contemplativa i de pregària.

La primera església va aixecar-se a inicis de S XII i el moment de màxim esplendor del monacat a Meteora va arribar al S XIV i XV, en què van arribar a existir un total de 24 monestirs, dels quals en l’actualitat només se’n conserven 6 .


7- Konya, Turquia




llocs sagrats



La ciutat turca de Konya és sagrada per al sufisme, un corrent de l’Islam, atès que és on està enterrat Djalal ad-Din Muhammad Rumi, més conegut com Mevlana, un gran filòsof sufí.

Mevlana va ser el fundador de l’Orde dels Mevlevis al S XIII, que també es coneix com l’Orde dels Dervixos Dansants, i les seves restes descansen junt amb les del seu pare en un mausoleu que destaca per una bonica cúpula cònica de color turquesa.

El mausoleu de Mevlana és un dels indrets més venerats i visitats de Turquia i es calcula que rep més de 2 milions de visites anuals.



8- Santiago de Compostela, Espanya




llocs sagrats



Si a Roma està suposadament enterrat l’Apòstol Sant Pere, el fundador de l’Església cristiana, a Santiago de Compostela està suposadament enterrat l’Apòstol Sant Jaume.

Segons recullen alguns documents medievals va ser el Bisbe Teodomir qui va descobrir el sepulcre de l’Apòstol Sant Jaume a inicis de S IX, i poc més tard va decidir aixecar una església en aquell mateix indret, església que a finals de S XI es transformaria en una gran catedral romànica. 

Ben aviat Santiago de Compostela va esdevenir un dels focus més importants de la cristiandat durant l’Edat Mitjana, atès que les relíquies del Sant atreien a milers de pelegrins cada any, disposats a emprendre  un llarg i perillós viatge a peu.

Al S XII el Papa de Roma Calixte II va concedir el Jubileu Ple de l’Any Sant a Santiago de Compostela, de manera que a partir d’aquell moment va convertir la població gallega en la Tercera Ciutat Santa del cristianisme després de Roma i Jerusalem.


9- Ginebra, Suïssa




llocs sagrats



El S XVI  va ser una època de grans canvis a Europa, que també van produir-se en el terreny espiritual i religiós: la Reforma de Luter, l’Anglicanisme, el Calvinisme...

Aquest últim corrent cristià, el calvinisme, pren el nom del teòleg francès Jean Calvin, un dels seus ideòlegs i fundadors.

Una de les primeres ciutats que va adoptar el calvinisme com a confessió oficial va ser Ginebra, població on Calvin va ser pastor durant molts anys.

La Catedral de Sant Pierre de Ginebra va ser el principal escenari de les predicacions de Jean Calvin i l’any 1536 va deixar de ser un temple catòlic per a ser la seu principal de l’Església Reformada, també coneguda com Calvinista.


10 – Wall Street, Estats Units




llocs sagrats




Aquest darrer lloc no té res a veure amb l’espiritualitat i la religió, però sí que pot ésser considerat com a sagrat en la vessant econòmica de la societat, que per desgràcia s'ha tornat massa materialista, especialment en el món occidental.

Bona part de l’economia mundial gira entorn de les cotitzacions de les accions de la Borsa de New York – Wall Street-, i a nivell històric no podem oblidar el mes d’octubre de 1929, en què va produir-se el famòs “crack” – fallida- de Wall Street, que va causar un devastador i tràgic efecte dominó en l’economia mundial. 

Malauradament la majoria de governs dels països més desenvolupats no han après la lliçó de l’any 1929, i amb la darrera crisi financera que va començar l’any 2008 han aplicat – i apliquen- segons el meu parer unes desencertades polítiques neoliberals i de fortes retallades que han afectat greument serveis bàsics com sanitat i educació, almenys pel que fa a Espanya.















divendres, 10 de juny de 2016

5 EXCURSIONS FÀCILS PER LA COSTA BRAVA



Versión en español


English Version







Parc natural del Cap de Creus, camins de ronda de la Costa Brava, senderisme, Alt Empordà



Bé, ha arribat el juny i gairebé som a les portes de l’estiu, una època que molta gent espera amb enormes ganes per a gaudir de les vacances, del bon temps i de la platja.

En aquest darrer aspecte a Catalunya ens podem considerar uns privilegiats, perquè tenim més de 800 km de costa, amb algunes zones que són un autèntic paradís natural com el Cap de Creus, el Delta de l’Ebre o les Illes Medes.

Tant la Costa Daurada com la Costa Brava tenen platges i cales de gran bellesa, però no us amagaré les meves preferències per la Costa Brava, el litoral que comprèn tota la província de Girona.



Senderisme, excursions fàcils per la Costa Brava, Baix Empordà,


Camins de Ronda de la Costa Brava, sempre ben a prop del mar


En aquest article no us recomanaré platges i cales de la Costa Brava, sinó que faré 5 propostes d’excursions fàcils o molt fàcils, amb poc desnivell, aptes per a totes les edats, i que us permetran gaudir igualment de la costa realitzant una activitat que es complementa molt bé  amb la platja, ja sigui a 1a hora del matí, per a suar una mica i que us vinguin més ganes de banyar-vos al mar; o bé a darrera hora del dia, per a relaxar-vos i contemplar grans paisatges i en alguns casos increïbles postes de sol.





Mapa de la Costa Brava amb la localització de les 5 excursions detallades 



Totes les rutes excepte una tenen contacte visual amb el mar, i poden fer-se durant tot l’any, opció a tenir en molt en compte, perquè el mar també té el seu encant durant els mesos més freds, i a més la Costa Brava està deserta, pràcticament sense turistes.

Som-hi amb aquestes 5 propostes:




1- La Punta Falconera (Roses)




Parc natural del Cap de Creus, senderisme, excursions fàcils per la Costa Brava, Alt Empordà


La Punta Falconera



Aquesta excursió us permetrà conèixer una mica un indret emblemàtic del nord de la Costa Brava: el Parc natural del Cap de Creus.

La ruta comença al final de tot de l’Almadrava, una urbanització de Roses, i voreja la costa pel conegut GR92, el sender de gran recorregut que travessa la costa mediterrània peninsular des de Portbou fins a Tarifa, i com tots els GR està senyalitzat amb marques de color vermell i blanc. Tot el tram que travessa Catalunya està senyalitzat, però més cap al sud hi ha trams que encara no ho estan. 

Després d’un curt i bonic recorregut d’uns 30-40 minuts sense gairebé desnivell arribareu a la Punta Falconera, el cap més meridional del Parc natural del Cap de Creus.

Un cop a la Punta Falconera sorprèn trobar les restes encara ben conservades de cinc búnquers que formaven part d’una bateria instal.lada per l’exèrcit espanyol l’any 1945, i  abandonada a finals dels anys 80. 

Malgrat la incongruència de trobar aquestes construccions dins del Parc natural, al tractar-se de zona militar va permetre que aquests terrenys es lliuressin de la febre urbanística i especuladora que tant mal ha fet a la Costa Brava.

Si teniu ganes, podeu continuar una estona més pel GR92 direcció Cala Montjoi i Cadaqués, perquè les vistes d’aquests paratges i del mar són magnífiques.

Podeu tornar pel mateix camí, o bé agafar la pista situada uns quants metres per damunt del sender GR92, tot i que no us ho aconsello, perquè els cotxes hi circulen i pot molestar tant el soroll com la pols que aixequen.

Cap Norfeu, Parc natural del Cap de Creus, senderisme, excursions fàcils per la Costa Brava, Alt Empordà


El Cap Norfeu vist des de la Punta Falconera



Finalment us aconsello de fer l’excursió a darrera hora de la tarda, perquè podreu contemplar unes increïbles postes de sol.


Com arribar: des de  Roses cal seguir la indicació de “Platja de l’Almadrava”, i continuar per la carretera que voreja la costa durant uns 5 km fins les últimes cases. Aquí s’acaba l’asfalt i és on haureu d’aparcar el cotxe. Si no teniu ganes de caminar, la pista arriba fins la Punta Falconera, però us perdreu un tram molt bonic de costa.





2 – Per les cales i platges d’Aiguablava i Fornells (Begur)



Cales de Begur, senderisme, excursions fàcils per la Costa Brava


Fornells, Begur


Aquesta petita excursió us permetrà de conèixer algunes cales i platges del Cap de Begur, un altre espai natural parcialment protegit, molt famós per la transparència i el color turquesa de les seves aigües.

La ruta comença a Aiguablava, i haureu de seguir el camí de ronda, que aprofita antics camins que resseguien la costa, normalment utilitzats pels carrabiners que vigilaven el contraban de tabac, o bé per pescadors i mariners.

Aquest tram del camí de ronda és una variant del GR92, i per tant està senyalitzat amb marques blanques i vermelles, i és relativament fàcil de seguir, però heu d’estar atents perquè algun dels senyals del GR està una mica amagat.

La ruta arriba fins la Platja Fonda de Fornells, tot i que podeu continuar si voleu, però heu de tenir en compte que a partir de la Platja Fonda el camí s’aparta una mica de la costa i té un tram de forta pujada.



Cales de Begur, senderisme, excursions fàcils per la Costa Brava, Baix Empordà


Vista panoràmica d'Aiguablava i Fornells


Si feu la ruta a finals de primavera o durant l’estiu, no oblideu de portar el vestit de bany, perquè el camí de ronda passa per alguna cala i platja realment paradisíaca, amb aigües cristal.lines i amb els pins que arriben fins a ran de mar.

La tornada és pel mateix camí, i en total entre anada i tornada tardareu entre 1.5 – 2 hores  depenent del vostre ritme i de les pauses que feu.


Com arribar: Cal anar a Begur i des d’allí seguir els senyals que indiquen “Aiguablava” i arribar per carretera fins la platja principal, que és a uns 5 km de Begur.
Heu de tenir en compte que en temporada alta els carrers d’Aiguablava tenen zona blava amb parquímetre.





3 – Els arrossars de Pals





Parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, senderisme, excursions fàcils per la Costa Brava, Baix Empordà


Els Arrossars de Pals


Quan parlem d’arròs a Catalunya sempre pensem en el Delta de l’Ebre, amb més de 20.000 ha de superfície dedicades al conreu d’aquest cereal.

Nogensmenys a l’Empordà hi ha una zona on també es conrea l’arròs, els Arrossars de Pals, situats al municipi de Pals, molt a prop de la gola – desembocadura – del riu Ter.

Els Arrossars de Pals són uns dels ecosistemes que formen part del Parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, un dels més recents de Catalunya, ja que va ser creat l’any 2010.

La ruta que us proposo comença al Molí de Pals i arriba fins les Basses d’en Coll, una zona d’aiguamolls, arrossars i dunes de platja.
Sabreu que heu arribat a les Basses d’en Coll perquè hi trobareu un plafó explicatiu. Des d’aquest punt només us faltaran uns 15 minuts per arribar al mar i a la zona de dunes.

És una ruta fàcil de seguir, perquè està senyalitzada amb marques de pintura blanca i groga, que són les que s’utilitzen per als senders de petit recorregut, els PR.
La tornada es fa pel mateix camí i la durada total aproximada de l’excursió és d’unes 3.5 – 4 hores. També és factible realitzar-la amb bicicleta, perquè transcorre íntegrament per una àmplia pista de terra.


Parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, senderisme, excursions fàcils per la Costa Brava, Baix Empordà


Zona de dunes i aiguamolls a les Basses d'en Coll, Platja de Pals


En aquesta ruta us trobareu amb un paisatge ben diferent de les 2 anteriors, perquè seguireu una pista que passa entre els arrossars, i no veureu el mar fins el final de la ruta. A més a més és possible que la trobeu més monòtona, perquè és completament plana i el paisatge és poc variat, gairebé sense trobar arbres. De totes maneres els arrossars ens ofereixen un gran espectacle visual, especialment quan estan inundats, a partir de finals d’abril, perquè podrem contemplar-hi espectaculars reflexos del paisatge i del cel.

Com a gran complement de la ruta, podeu visitar Pals, un poble medieval de gran bellesa, situat a molt pocs km.


Com arribar: des de Pals cal agafar la carretera C-31, direcció Torroella de Montgrí, i aproximadament a l’alçada del km 343.5 cal desviar-se a ma dreta per una petita pista asfaltada indicada com a “Molí de Pals”. Haureu d’estar molt atents, perquè la desviació és al mig d’una llarga recta i el rètol és petit i poc visible. Haureu d’aparcar el cotxe en algun espai que trobeu proper al Molí de Pals.




4 – Camí de Ronda de S’Agaró (Castell-Platja d’Aro)





Baix Empordà, senderisme, excursions fàcils per la Costa Brava, camins de ronda


Camí de Ronda de S'Agaró




S’Agaró és una petita localitat situada entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro amb una història molt “recent”, que va començar l’any 1916, quan l’industrial  gironí Josep Ensesa i Pujades va adquirir uns terrenys ben a prop del mar.

El resultat va ser el naixement d’una urbanització de luxe o semi-luxe  per a l’alta burgesia catalana, respectuosa amb l’entorn, i que seguia els criteris arquitectònics noucentistes de l’època.

El camí de ronda de S’agaró va ser inaugurat l’any 1959 i és un curt i elegant  passeig que s’inicia a la Platja de Sant Pol i finalitza a la Platja de Sa Conca tot vorejant la retallada costa amb una durada aproximada d’uns 45 minuts només d’anada (la tornada es fa pel mateix camí).

És molt fàcil de seguir, perquè a l’igual que la 1a ruta, la de la Punta Falconera, coincideix amb el traçat del GR92, pintat amb marques blanques i vermelles.


Camins de Ronda, Baix Empordà, senderisme, excursions fàcils per la Costa Brava


Camí de Ronda de S'Agaró


Un punt destacat del Camí de Ronda és la Plaça del Mirador, amb un bonic templet circular, que permet fer una pausa i admirar el paisatge litoral que tanta fama ha donat a la Costa Brava.

Si us lleveu ben d’hora ben d’hora, podreu contemplar com surt el sol des del mar, un espectacle únic.


Com arribar: Cal agafar l’autovia C-31 fins al km 312, en què haureu d’agafar la sortida que indica “Castell d’Aro i S’Agaró”. Cal seguir la carretera durant uns 3 km fins que arribeu a la Platja de Sant Pol, on haureu d’aparcar el vehicle. Si aneu en temporada alta, els carrers més propers a la platja tenen parquímetre i a més pot ser difícil trobar alguna plaça lliure; per tant haureu de deixar-lo una mica allunyat.




5 – Sant Quirze de Colera (Vilamaniscle – Rabós)



Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, senderisme, excursions fàcils per la Costa Brava


Sant Quirze de Colera, Rabós


Aquest itinerari és l’únic que transcorre allunyat del mar, tot i que només per uns pocs km, i té una durada total aproximada d’uns 11 km.- unes 3 hores -  entre anar i tornar (el retorn és pel mateix camí d’anada).

La ruta comença a Vilamaniscle i arriba a Sant Quirze de Colera, tot seguint les marques vermelles i blanques del sender de gran recorregut GR11, que travessa tots els Pirineus des del Cap de Creus fins Hondarríbia al Cantàbric.

L’atractiu d’aquesta ruta és que combina patrimoni cultural i natura, perquè entrareu dins del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, i a més el destí final és l'antiga abadia benedictina de Sant Quirze de Colera, que té més de mil anys d’antiguitat, i segons un text antic va ser fundada per 2 germans – Libenci i Assinari -  a inicis de S IX, si bé aquest document podria ser una falsificació del S XIII.

A nivell arquitectònic ens trobem davant d’un dels millors exemples del romànic de tota la Costa Brava,  en què destaca l’església del S XI, aixecada sobre un temple anterior del S X. A més a més al seu interior, a l’absis sud, hi van descobrir unes pintures murals de gran valor artístic durant les obres de restauració realitzades l’any 2006.

Es conserven altres elements del conjunt monàstic, com les restes del claustre del S X, o fragments de la muralla del S XIV, però malauradament  el seu estat és gairebé ruïnós.


Com arribar: el sender surt des de Vilamaniscle, població a la què s’arriba fàcilment des de Figueres, primer per la carretera N-260 fins el km 25.5, després per la C-252 fins a Garriguella i finalment Vilamaniscle.
Atès que el poble és petit i té pocs carrers, trobareu fàcilment les marques blanques i vermelles del GR11


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...