dimarts, 21 de gener de 2014

VISITANT LA GRÈCIA MÉS DESCONEGUDA: Ioannina i Dodona




Aquest és el 2n article que dedico al Nord de Grècia, que tal com us vaig comentar és molt menys turístic que altres zones del país com les illes gregues, Atenes, Delfos o el Pel.loponès, però no pas mancat d’atractius tant culturals com naturals i paisatgístics.

Ens desplaçarem fins la ciutat de Ioannina, la capital de la regió de l’Epir, i situada a la riba del llac Pamvotis.


Situació de Ioannina

És una població citada per 1r cop a la documentació l’any 879,  que va conèixer una època de creixement i prosperitat durant els S XIII i XIV, quan va arribar a ser una de les ciutats més importants d’un petit Regne independent, anomenat Despotat d’Epir.

A partir de 1.431 va passar sota domini turc, durant gairebé 5 segles, fins que l’any 1913 va adherir-se a Grècia.




Ioannina i el llac Pamvotis


Durant els anys de domini turc va haver un petit parèntesi en que la ciutat va esdevenir la capital d’un Regne independent entre 1788 i 1822, governat pel tirà i cruel Alí Pasha, que malgrat tot va donar un notable impuls cultural a la ciutat.

Finalitzada aquesta introducció històrica em centraré en els aspectes turístics: Ioannina conserva un petit però bonic nucli antic emmurallat, on es posen de manifest els gairebé 5 segles sota domini otomà: hi ha 2 mesquites i el traçat sinuós dels carrers així com algunes cases són típicament turcs.


Muralla bizantina, Ioannina

També destaca pels museus: el Museu Arqueològic, el Museu d’Art Popular, situat a l’interior de la Mesquita d’Alí Pasha, i el Museu Bizantí, que ocupa un altre edifici històric, el que havia estat el Palau d’Alí Pasha.

Si la ciutat és interessant, tampoc podem deixar de visitar els seus voltants, en que sobresurten especialment 3 indrets:

1- El 1r és Zagòria i el Parc Nacional de Vikos-Aoos, situat uns 35 km. al Nord de Ioannina, al que vaig dedicar 1 article fa uns mesos Zagoria i el Parc nacional de Vikos-Aoos

2- En 2n lloc destacaré la cova de Pèrama ( www.spilaio-perama.gr ) , situada a només 4 km. de Ioannina, que té fama de ser una de les més espectaculars dels Balcans, amb tot tipus de formacions càrstiques i rius  subterranis. Són visitables, tot i que nosaltres no hi vàrem entrar.

3- I finalment el jaciment arqueològic de Dodona, situat a 22 km al Sud de Ioannina.


Dodona


Dodona és un antic Santuari dedicat al déu Zeus, molt conegut per fer oracles, però no tant com els oracles del santuari de Delfos, que estava dedicat a Apol.lo.
Però què és l’oracle? Senzillament és la resposta que donaven els antics déus a les preguntes que els feien els fidels. 
Aquestes respostes de les divinitats havien de ser interpretades pels sacerdots o pitonisses ( el cas de Delfos), perquè no eren respostes verbals o escrites, sino a través de fenòmens naturals o físics.

En el cas de Dodona la resposta dels déus la interpretaven els sacerdots escoltant la remor de les fulles d’un gran roure sagrat, observant el vol dels coloms que nidificaven en el roure, i pel soroll que feien les cadenes d’uns calders quan bufava el vent; tot plegat ben misteriós i complicat.

El santuari de Zeus de Dodona apareix citat per Homer a la Ilíada,  i les troballes arqueològiques han posat de manifest que és una fundació d’època Micènica, 2a meitat del II mil·lenni a C., tot i que possiblement existís abans un santuari dedicat a Gea, la deessa de la Mare Terra.



Teatre de Dodona


La majoria d’edificacions de Dodona són del període Hel.lenístic, S IV – III a C, i destaca especialment el teatre, amb una capacitat estimada de 17.000 espectadors, construït durant el govern de Pirro, el rei d’Epir entre 297 i 272 a C.
És durant el mandat de Pirro quan Dodona assoleix l’època de més esplendor, i després de la seva mort al 272 a C. el santuari va perdent rellevància en l’antiga Grècia, però no desapareix definitivament fins que al S IV d C. l’Emperador romà Teodosi I ordena tallar el Roure sagrat, ja que és una manifestació de culte pagà.


Altres posts del blog relacionats

El Pindos: Zagòria i el Parc nacional de Vikos-Aoos





  VERSIÓN EN CASTELLANO


VISITANDO LA GRECIA MÁS “DESCONOCIDA”: Ioannina y Dodona

Este es el 2º artículo que dedico al norte de Grecia, que tal como os comenté es mucho menos turístico que otras zonas del país como las islas griegas, Atenas, Delfos o el Peloponeso, pero no carece de atractivos tanto culturales como naturales o paisajísticos.

Nos desplazaremos hasta la ciudad de Ioannina, la capital de la región de Epiro, y situada en la orilla del lago Pamvotis.


Es una población citada por 1ª vez en la documentación en 879, que conoció una época de crecimiento y prosperidad durante los S. XIII y XIV, cuando llegó a ser una de las ciudades más importantes de un pequeño reino independiente, llamado Despotado de Epiro.

A partir de 1.431 pasó bajo dominio turco, durante casi 5 siglos, hasta que en 1913 se adhirió en Grecia.

Durante los años de dominio turco hubo un pequeño paréntesis cuando la ciudad llegó a ser la capital de un reino independiente entre 1788 y 1822, gobernado por el tirano y cruel Alí Pasha, que a pesar de todo dio un notable impulso cultural a la ciudad.

Finalizada esta introducción histórica me centraré en los aspectos turísticos: Ioannina conserva un pequeño pero bonito casco antiguo amurallado, donde se ponen de manifiesto los casi 5 siglos bajo dominio otomano: hay 2 mezquitas y el trazado sinuoso de las calles así como algunas casas son típicamente turcos. 


También destaca por los museos: el Museo Arqueológico, el Museo de Arte Popular, situado en el interior de la Mezquita de Alí Pasha, y el Museo Bizantino, que ocupa otro edificio histórico, el que había sido el Palacio de Alí Pasha.


Si la ciudad es interesante, tampoco podemos dejar de visitar sus alrededores, donde sobresalen especialmente 3 lugares:


1- El 1º es Zagoria y el Parque Nacional de Vikos-Aoos, situado unos 35 km. al norte de Ioannina, al que dediqué 1 artículo hace unos meses Zagoria y Vikos-Aoos


2- En 2º lugar destacaré la cueva de Pérama ( www.spilaio-perama.gr ), situada a sólo 4 km. de Ioannina, que tiene fama de ser una de las más espectaculares de los Balcanes, con todo tipo de formaciones kársticas y ríos subterráneos. Son visitables, aunque nosotros no entramos.


3- Y finalmente el yacimiento arqueológico de Dodona, situado a 22 km al sur de Ioannina.

Dodona es un antiguo Santuario dedicado al dios Zeus, muy conocido por hacer oráculos, aunque no tanto como los oráculos del santuario de Delfos, que estaba dedicado a Apolo.

Pero qué es el oráculo? Sencillamente es la respuesta que daban los antiguos dioses a las preguntas que les hacían los fieles. 

Estas respuestas de las divinidades tenían que ser interpretadas por los sacerdotes o pitonisas ( el caso de Delfos), porque no eran respuestas verbales o escritas, sino a través de fenómenos naturales o físicos.


En el caso de Dodona la respuesta de los dioses la interpretaban los sacerdotes escuchando el rumor de las hojas de un gran roble sagrado, observando el vuelo de las palomas que nidificaban en el roble, y por el ruido que hacían las cadenas de unos calderos cuando soplaba el viento; todo ello muy misterioso y complicado.

El santuario de Zeus de Dodona ya aparece citado por Homero en la Ilíada, y los hallazgos arqueológicos han puesto de manifiesto que es una fundación de época Micénica, de la 2ª mitad del II milenio a C., aunque posiblemente existiese antes un santuario dedicado a Gea, la diosa de la Madre Tierra


La mayoría de edificaciones de Dodona son del periodo Helenístico, S IV – III a C, y destaca especialmente el teatro, con una capacidad estimada de 17.000 espectadores, construido durante el gobierno de Pirro, el rey de Epiro entre 297 y 272 a. C.


Es durante el mandato de Pirro cuando Dodona logra la época de más esplendor, y después de su muerte en el 272 a C. el santuario va perdiendo relevancia en la antigua Grecia, pero no desaparece definitivamente hasta que en el S IV d C. el Emperador romano Teodosio I ordena cortar el Roble sagrado, puesto que es una manifestación de culto pagano.


Otros posts del blog relacionados







dilluns, 13 de gener de 2014

PEÑÍSCOLA I LA SERRA D'IRTA, molt més que turisme de sol i platja

Castell de Peñiscola Costa del Azahar


Peñíscola és un municipi situat a la Costa dels Tarongins (Costa del Azahar), denominació que rep el litoral de la província de Castelló, dins la Comunitat Valenciana.

És un destí turístic de 1r nivell, amb prop 10.000 places hoteleres, que  gairebé arriben al 100% d’ocupació durant el mes d’agost, en què rep els turistes que majoritàriament busquen sol i platja.







Situació de Peñíscola i dels llocs citats en aquesta entrada



Ara bé, Peñíscola no només es limita a turisme de sol i platja; anem a veure quins altres atractius ens ofereix, que són molts:

En primer lloc trobem el nucli antic de Peñíscola, declarat Conjunt Històric des de 1972, situat dalt d’un promontori rocallós rodejat de mar. Aquest enclavament tan privilegiat fa que Peñíscola sigui un dels pobles més bonics de tota la costa mediterrània occidental.

Nucli antic de Peñiscola Costa del Azahar Castellon

Nucli antic de Peñíscola


El que més destaca d’aquest nucli antic és el majestuós castell, construït pels Templers entre 1294 i 1307,  i que va ser durant uns anys la residència de 2  Papes que van ser part important dins el Gran Cisme d’Occident de l’Església Catòlica entre 1378 i 1417. D’aquests 2 Papes n’hi ha 1 que és molt conegut: Benet XIII, el Papa Luna.

Castell de Peñiscola Costa del Azahar Papa Luna

Castell Templer de Peñíscola


El castell està molt ben conservat, i la seva visita és gairebé obligada.

A més del castell, és molt recomanable recorre tranquil·lament tots els carrers del nucli antic amb les cases pintades de color blanc mediterrani, la interessant església de Santa Maria –barreja d’estils gòtic i barroc-, i les muralles. No obstant he d’advertir-vos que alguns d’aquests carrers estan plens de botigues de records que en temporada alta poden estar molt freqüentats.


Muralles de Peñiscola Costa del Azahar

Muralles de Peñíscola


Fins aquí Peñíscola, però encara queden molts altres punts d’interès que us vaig a explicar:

A molt pocs km. trobem la Serra d’Irta, un tram de costa d’uns 14 km. verge i sense urbanitzar, declarada parc natural i reserva natural marina des de 2002.
Aquest espai natural protegit té diversos accessos: des de Peñíscola i Alcossebre per la costa, i des d’Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís per l’interior.

Parc natural de la Serra d'Irta Peñiscola Costa del Azahar Castellon

Parc natural de la Serra d'Irta

És una zona ideal per a trobar cales tranquil·les per al bany i també per a fer algunes excursions tant a peu com en btt.
Una excursió molt aconsellable de realitzar és una ruta circular a peu d’unes 4 h. de durada que recorre el litoral Nord de la Serra d’Irta sortint des de la urbanització de Font Nova a Peñíscola.
Aquí teniu l’enllaç a aquesta i altres rutes del Parc natural: Itineraris per la Serra d'Irta


Torre de Badun Parc natural de la Serra d'Irta Peñiscola Costa del Azahar Castellon

Torre de Badun, punt de pas de la ruta de Font Nova


Ara bé, a més dels valors naturals i ecològics la Serra d’Irta té un important patrimoni cultural, en que destaquen 2 espectaculars castells medievals: el Castell de Polpís i el Castell de Xivert. Tots 2 es conserven força bé i són accessibles a peu mitjançant itineraris ben senyalitzats amb algun tram de forta pujada, si bé només exigeixen un petit esforç d’uns 25-30 minuts. Recomano visitar-los tots 2.

Aquí teniu els enllaços  del seus accessos: Wikiloc Castell de Polpís i Wikiloc Castell de Xivert

Castell de Polpis Parc natural de la Serra d'Irta Castellon

Castell de Polpís


Tots 2 castells són construccions islàmiques dels S. X-XI (Xivert) i dels S XI-XII (Polpís), que al passar sota domini de la Corona Catalano-Aragonesa al S XIII van ser modificats i ampliats.

El Castell de Xivert presenta una insòlita inscripció àrab a un dels murs del sector S/SE que traduïda significa “pel rencontre de Déu”.

Castell de Xivert Alcala de Xivert Parc natural de la Serra d'Irta Costa del Azahar

Castell de Xivert


Inscripcio arab Castell de Xivert Alcala de Xivert Parc Natural de la Serra d'Irta Costa del Azahar

Detall de la inscripció en àrab al Castell de Xivert


Després de la Serra d’Irta només falta incloure un darrer  lloc de gran interès: es tracta del Puig de la Nao o Puig de la Nau, a les afores de Benicarló, a uns 12 km. al Nord de Peñíscola.

El Puig de la Nao és un jaciment ibèric ocupat entre inicis de S VII i inicis de S IV a C., moment en que s’abandona de manera pacífica, sense que s’hagi detectat cap evidència d`incendi o destrucció violenta.

Poblat iberic del Puig de la Nao Puig de la Nau Benicarlo Costa del Azahar Arqueologia

Puig de la Nao


Malauradament l’explotació d’una pedrera a la zona del poblat ibèric va fer desaparèixer la major part de les restes i estructures, però cal reconèixer que la part que continua dempeus està molt ben conservada, de tal manera que permet apreciar un urbanisme molt desenvolupat i planificat, amb un complex sistema de  muralles,  traçat de carrers, cases de 2 pisos amb murs de pedra, edificis destinats a magatzem, edificis de culte religiós...

El poblat es pot visitar durant tot l’any, però cal concertar dia i hora amb l’Ajuntament de Benicarló (tlf. 964460448), perquè sinó el podeu trobar tancat.

Carrer del Poblat iberic del Puig de la Nao Puig de la Nau Benicarlo Costa de Azahar Arqueologia

Carrer del poblat del Puig de la Nao


Aquí us deixo un enllaç per si us interessa aprofundir i conèixer la situació exacta del jaciment:  Puig de la Nao

Si ens allunyem de la costa i ens endinsem a l'interior de Castelló, hi ha una regió meravellosa que s'anomena Maestrat i que té molts atractius, però ho deixarem per una altra ocasió.

Ara només em falta un darrer consell: si us decidiu per visitar Peñíscola, millor en temporada baixa, perquè hi ha molta més oferta de places hoteleres i per tant els preus són molt més baixos. Inicis de juny o setembre és bona època: és possible banyar-se al mar i no fa excessiva calor.

Altres #Posts del blog que et poden interessar

La Costa Cálida (Murcia): De Mazarrón a Cartagena

 




  >>>>>>>>








Postamigo
Relats d'altres viatgers #Postamics 


-Mis viajes y sensaciones ha dedicat un article a Peñíscola y el enigmático Papa Luna


   Versión en castellano

PEÑÍSCOLA Y LA SIERRA D'IRTA, MUCHO MÁS QUE TURISMO DE SOL Y PLAYA


Peñíscola es un municipio situado en la Costa del Azahar, denominación que recibe el litoral de la provincia de Castellón, dentro de la Comunidad Valenciana.

Es un destino turístico de 1r nivel, con cerca 10.000 plazas hoteleras, que casi llegan al 100% de ocupación durante el mes de agosto, cuando recibe los turistas que mayoritariamente buscan sol y playa.


Ahora bien, Peñíscola no sólo se limita a turismo de sol y playa; veamos qué otros atractivos nos ofrece, que son muchos:


En primer lugar tenemos el casco antiguo de Peñíscola, declarado Conjunto Histórico desde 1972, situado en un promontorio rocoso rodeado de mar. Este enclave tan privilegiado hace que Peñíscola sea uno de los pueblos más bonitos de toda la costa mediterránea occidental.


Lo que más destaca de su casco antiguo es el majestuoso castillo, construido por los Templarios entre 1294 y 1307, y que fue durante unos años la residencia de 2 Papas que fueron parte integrante del Gran Cisma de Occidente de la Iglesia Católica entre 1378 y 1417. De estos 2 Papas hay 1 que es muy conocido: Benedicto XIII, el Papa Luna.
El castillo está muy bien conservado, y su visita es casi obligada.


Además del castillo, es muy recomendable recorree tranquilamente todas las calles del casco antiguo con las casas pintadas de color blanco mediterráneo, la interesante iglesia de Santa María –mezcla de estilos gótico y barroco-, y las murallas. No obstante debo advertiros que algunas de estas calles están llenas de tiendas de recuerdos que en temporada alta pueden estar muy abarrotadas.


Hasta aquí Peñíscola, pero todavía quedan otros muchos puntos de interés que os voy a explicar:

 A muy pocos km. se encuentra la Sierra de Irta, un tramo de costa de unos 14 km. virgen y sin urbanizar, declarada parque natural y reserva natural marina desde 2002.
Este espacio natural protegido tiene varios accesos: desde Peñíscola y Alcossebre por la costa, y desde Alcalà de Xivert y Santa Magdalena de Pulpis por el interior.
Es una zona ideal para encontrar calas tranquilas para el baño y también para hacer algunas excursiones tanto a pie como en btt.

Una excursión muy aconsejable de realizar es una ruta circular a pie de unas 4 h. de duración que recorre el litoral norte de la Sierra de Irta saliendo desde la urbanización de Fuente Nueva en Peñíscola. 

Aquí tenéis el enlace a esta y otras rutas del Parque natural: Itinerarios por la Serra d'Irta


Ahora bien, además de los valores naturales y ecológicos la Sierra de Irta tiene un importante patrimonio cultural, destacando 2 espectaculares castillos medievales: el Castillo de Pulpis y el Castillo de Xivert. Los 2 se conservan bastante bien y son accesibles a pie mediante itinerarios bien señalizados con algún tramo de fuerte subida, si bien sólo exigen un pequeño esfuerzo de unos 25-30 minutos. Recomiendo visitarlos los 2.

Aquí tenéis los enlaces de sus  accesos: Wikiloc Castillo de Pulpis i Wikiloc Castillo de Xivert


Los 2 castillos son construcciones islámicas de los S. X-XI (Xivert) y de los S. XI-XII (Pulpis), que al pasar bajo dominio de la Corona Catalano-Aragonesa en el S XIII fueron modificados y ampliados.


El Castillo de Xivert presenta una insólita inscripción árabe en uno de los muros del sector S/SE que traducida significa “para el reencuentro con Dios”.


Después de la Sierra de Irta sólo falta incluir un último lugar de gran interés: se trata del Puig de la Nao, situado en las afueras de Benicarló, unos 12 km. al norte de Peñíscola.

El Puig de la Nao es un yacimiento ibérico ocupado entre inicios de S. VII e inicios de S. IV a C., momento en que se abandona de manera pacífica, sin que se haya detectado ninguna evidencia de incendio o destrucción violenta.


Desgraciadamente la explotación de una cantera en la zona del poblado ibérico hizo desaparecer la mayor parte de los restos y estructuras, pero hay que reconocer que la parte que sigue en pie está muy bien conservada, de tal manera que permite apreciar un urbanismo muy desarrollado y planificado, con un complejo sistema de murallas, trazado de calles, casas de 2 pisos con muros de piedra, edificios destinados a almacén, edificios de culto religioso...


El poblado se puede visitar durante todo el año, pero hay que concertar día y hora con el Ayuntamiento de Benicarló (tlf. 964460448), porque sino lo podéis encontrar cerrado.

Aquí os dejo un enlace por si os interesa profundizar y conocer la situación exacta del yacimiento: Puig de la Nao

Si nos alejamos de la costa y nos adentramos en el interior de Castellón, hay una región fantástica llamada Maestrazgo, pero lo vamos a dejar para otra ocasión.

Ahora sólo me falta un último consejo: si os decidís por visitar Peñíscola, mejor en temporada baja, porque hay mucha más oferta de plazas hoteleras y por lo tanto los precios son mucho más bajos. Inicios de junio o septiembre es buena época: es posible bañarse en el mar y el calor no es excesivo.





dimecres, 8 de gener de 2014

SCOTLAND, UN SOMNI FET REALITAT - 5ª part ( i última)


Edimburg


6è dia: Edimburg i Dunfermline

Avui visitarem Edimburg i serà l’únic dia en tot el viatge  que no tocarem el cotxe – excepte el desplaçament a l’estació de tren -.

Atès que només dedicarem un dia a la capital escocesa tornem a llevar-nos ben d’hora ben d’hora, de manera que a les 9.30 h ja som Waverley Station, al centre d’Edimburg.

La primera visita prevista és el Castell d’Edimburg, atès que és el monument més visitat de tota Escòcia i més d’una persona ens ha aconsellat molt acertadament d’entrar aviat si volem estalviar-nos llargues cues.



Castell d'Edimburg


El castell d’Edimburg, a l’igual que el d’Stirling, és una gran fortalesa  amb diverses dependències, edificis, palaus i capelles, i la seva visita pot durar un matí sencer, depenent del que vulgueu entretenir-vos.

El castell està edificat damunt un turó d’origen volcànic que domina la ciutat, i arqueològicament està documentada la seva ocupació des del Bronze Final, a inicis del I mil.leni a C.

No obstant no espereu un castell amb belles construccions medievals o renaixentistes, com Doune o Stirling, si no que trobem majoritàriament edificacions més modernes, bàsicament a partir del S XVII i següents, moment en què el Castell esdevé base militar, es reforcen les defenses existents i se’n construeixen de noves.



Testimoni del passat militar del Castell d'Edimburg



Del castell destacaria el Palau Reial, un edifici d’austera arquitectura, però que al seu interior amaga el Gran Saló, acabat el 1511 pel Rei James IV, les joies reials i la Pedra del Destí, damunt de la qual eren coronats els reis escocesos i que va romandre durant 700 anys a Londres, fins que va ser retornada a Escòcia pel Govern Britànic l’any 1996.



Gran Saló (Great Hall), Castell d'Edimburg


També és interessant la Bateria de Dury, on trobem la recreació de les presons de guerra del S XVIII amb reproduccions de figures humanes a escala real i de tot el mobiliari de l’època.

Finalitzada la visita al castell, comencem el nostre recorregut per la Royal Mile, l’artèria principal de la Old Town, la ciutat antiga, i que va davallant des del turó del castell fins arribar al Palau Reial de Hollyroodhouse amb una longitud total d'1 milla –d’aquí el nom de Royal Mile-.



The Royal Mile


Gairebé al capdamunt de la Royal Mile, i propera al castell, trobem la Catedral gòtica de Saint Giles, on al seu interior ens espera una agradable sorpresa: un trio de música celta ofereix un concert gratuït.



 Saint Giles Cathedral, atapeida de públic seguint una actuació de carrer del Fringe Festival


La Royal Mile és un carrer que s’ha de recorre lentament, perquè amaga indrets molt bonics, com les “closes” petits carrers transversals, i alguns edificis emblemàtics com la Cannon-ball house, o Gladsotone’s Land, que porten més de 400 anys dempeus.



Típic "close", Old Town, Edimburg


Al fet de ser el carrer més turístic i freqüentat d’Edimburg, hem de sumar que durant l’agost la ciutat acull els Festivals d’Edimburg, dedicat a les arts escèniques i la música, i la Royal Mile hi té un paper destacat, atès que molts espectacles de carrer es concentren al llarg d’aquesta via.



Estàtua del filòsof escocès David Hume a la Royal Mile


Finalitzat el recorregut per la Royal Mile ens encaminem cap a Princes Street Gardens i The New Town (Ciutat Nova).

Princes Street Gardens és una elegant zona verda que separa la Ciutat Vella de la Ciutat Nova d’Edimburg, va ser creada a partir de 1820 després d’haver dessecat la llacuna de Nor’ Loch i ofereix bones vistes del Castell.



Princess Street Gardens


The New Town és la Ciutat Nova d’Edimburg, construïda entre 1765 i 1850 com a solució a la superpoblació que afectava la Ciutat Vella, encara emmurallada.
És considerada com un model de planejament urbanístic del S XVIII i d’aquella època encara es conserven molts edificis d’estil neoclàssic.
La Ciutat Nova junt amb la Ciutat Vella d’Edinburgh han estat declarats per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat des de 1995.


The New Town (La Ciutat Nova), Edimburg


Finalitzat el recorregut per alguns carrers de la Ciutat Nova, anem a buscar el tren de retorn a Dunfermline. Reconec que podíem haver dedicat algunes hores més a visitar Edimburg, però hem quedat una mica saturats pel sobtat canvi del verd i relaxat paisatge escocès al ciment i carrers de la ciutat.

Aprofitant que encara queden unes 2 h de llum solar visitem Dunfermline, una ciutat important dins la història d’Escòcia, doncs va esdevenir la seva capital des de mitjans S XI fins 1.437.

Del seu brillant passat medieval es conserven alguns edificis notables, com l’Abadia (Dunfermline Abbey), o la Casa de l’Abad (Abbot House).



Dunfermline Abbey



7è i darrer dia: Tantallon Castle i Rosslyn Chapel

Avui és el darrer dia a Escòcia, però podem aprofitar tot el matí i 1a hora de la tarda,  perquè l’avió no surt fins  les 19.00 h


Tantallon Castle


La 1a visita prevista del dia és Tantallon Castle, un castell no excessivament conegut, amb un emplaçament impressionant, dalt d’un penya-segat  que cau directament al mar,  construït a mitjans de S XIV, i situat  uns 45 km a l’Est d’Edinburgh.


Tantallon Castle, és un  castell en tota regla,  amb muralles exteriors, uns imponents murs d’entrada, altes torres de defensa – la torre central d’entrada gairebé fa 25 m d’alçada-, i el seu estat de conservació és força bo. En la meva opinió, i si us agraden molt els castells, és un altre de visita "obligada".



A més a més la seva visita té el valor afegit de poder topar-nos amb un misteriós habitant, ni més ni menys que un fantasma, que – presumptament-  va ser capturat per la càmera d’un fotògraf l’any 2008.

Després de Tantallon Castle agafem la carretera direcció Edimburg, perquè a uns 12 km al Sud de la capital es troba una capella que els darrers anys ha agafat molt de protagonisme per ser un dels escenaris  d’una novel.la que ha venut més de 80 milions d’exemplars: El  Codi Da Vinci, de Dan Brown.

Es tracta de Rosslyn Chapel, d’estil gòtic tardà, i fundada a mitjans de S XV per William Sinclair (o Saint Clair), 11è Baró de Rosslyn i 3r Comte d’Orkney.


Rosslyn Chapel


Les evidències arqueològiques han aportat indicis que la intenció inicial seria aixecar una església més gran, però al morir William Sinclair l’any 1484 les obres s’haurien aturat definitivament i s’hauria descartat aquesta idea; tot i que no hi ha unanimitat i alguns investigadors no hi estan d’acord amb això.


Cripta de Rosslyn Chapel

Rosslyn Chapel presenta una decoració i escultures molt singulars, amb una barreja de motius tan bíblics com pagans, i algunes teories  hi veuen la intervenció dels templaris i dels maçons.

Com a motius templaris trobem les nombroses estrelles de cinc puntes presents a un sector de la volta.
Com a possible simbologia maçònica destaca en 1r lloc el pilar de l’aprenent, que alguns autors han relacionat amb la llegenda d’Hiram, l’arquitecte del Temple de Salomó, figura destacada en la tradició maçònica. També cal fer esment de la molt curiosa escultura de Lucifer representat com a àngel caigut cap per avall i lligat, i que podria ser un altre símbol maçònic

Com a motius pagans trobem distribuïts per tota la capella més de 100 caps de l’home verd,  anomenat així perquè de la seva boca surten fulles i altres motius vegetals. Aquest home verd s’ha vinculat amb divinitats celtes de la reencarnació i fertilitat. No obstant cal apuntar que l’home verd no és exclusiu de Rosslyn Chapel, sinó que també apareix a altres esglésies medievals.


Detall de les fantàstiques escultures de Rosslyn Chapel. 
A la dreta podem apreciar el cap d'un home verd i com li surt una gran fulla de la boca


Hi ha un darrer aspecte dels motius escultòrics de Rosslyn Chapel que no podem obviar i que ha aixecat molt de debat. Es tracta d’uns motius vegetals esculpits a l’arc interior d’una finestra que semblen blat de moro. Alguns autors opinen que en efecte és blat de moro, i de ser cert s’hauria de canviar la data oficial de l’any del descobriment d’Amèrica: el blat de moro és una planta autòctona d’Amèrica i Rosslyn Chapel és anterior a 1492.
Altres autors són del parer que és una representació idealitzada d’una altra planta.
En tot cas el tema continua molt obert.


Detall de l'interior de Rosslyn Chapel des d'una de les 2 portes d'accés
(A l'interior és prohibit fer fotos)


A només 5 minuts a peu de Rosslyn Chapel trobem les runes del Castell de Rosslyn, que posen el punt final al nostre fantàstic viatge a Escòcia: és hora d’agafar el cotxe i anar cap a l’aeroport de Glasgow-Prestwick, que és a més 120 km, i no volem anar amb el temps molt just.


Enllaços d’interès:

-Pàgina oficial de la ciutat d'Edimburg: http://www.edinburgh.org/
-Article a wikipèdia de Tantallon Castle (en anglès)
-Pàgina oficial de Rosslyn Chapel: http://www.rosslynchapel.org.uk/
-Interessant article de Rosslyn Chapel que qüestiona totes les teories esotèriques, de templers i   maçons: Rosslyn Chapel, el fin de un mito

Relats d'altres viatgers #postamics
Postamigo

- Viajar code : Verónica, dedica un post a Rosslyn Chapel i un altre al Castell d'Edimburg i la Royal Mile
-Madaboutravel també dedica un post a Rosslyn Chapel
-Milviatges dedica un article a l'Old Town d'Edimburg

Altres #posts del blog relacionats


-Viatge a Escòcia - 1a part
-Viatge a Escòcia - 2a part
-Viatge a Escòcia - 3a part
-Viatge a Escòcia - 4a part
-Viatge a Escòcia: epíleg - algunes dades pràctiques



6º día: Edimburgo y Dunfermline

Hoy visitaremos Edimburgo y será el único día en todo el viaje que no tocaremos el coche – excepto el desplazamiento a la estación de tren -.

Dado que sólo dedicaremos un día en la capital escocesa volvemos a madrugar, de forma que a las 9.30 h ya estamos Waverley Station, en el centro de Edimburgo.

La primera visita prevista es el Castillo de Edimburgo, dado que es el monumento más visitado de toda Escocia y más de una persona nos ha aconsejado acertadamente de entrar pronto si queremos ahorrarnos largas colas.

El castillo de Edimburgo, al igual que el de Stirling, es una gran fortaleza con varias dependencias, edificios, palacios y capillas, y su visita puede durar una mañana entera, dependiendo de lo queráis entreteneros.

El castillo está edificado en la cima de una colina de origen volcánico que domina la ciudad, y arqueológicamente está documentada su ocupación desde el Bronce Final, a inicios del I milenio a C.

No obstante no esperéis un castillo con bellas construcciones medievales o renacentistas, como Doune o Stirling, si no que encontramos mayoritariamente edificaciones más modernas, básicamente a partir del S XVII y siguientes, cuando el Castillo se transforma en base militar, se refuerzan las defensas existentes y se construyen de nuevas.

Del castillo destacaría el Palacio Real, un edificio de austera arquitectura, cuyo interior esconde el Gran Salón, acabado en 1511 por el Rey James IV, las joyas reales y la Piedra del Destino, sobre la cual eran coronados los reyes escoceses y que permaneció durante 700 años en Londres, hasta que fue devuelta a Escocia por el Gobierno Británico en 1996.

También es interesante la Batería de Dury, donde encontramos la recreación de las prisiones de guerra del S XVIII con reproducciones de figuras humanas a escala real y con todo el mobiliario de la época.


Finalizada la visita al castillo, empezamos nuestro recorrido por la Royal Mile, la arteria principal de The Old Town, la ciudad antigua, y que va bajando desde el  castillo hasta llegar al Palacio Real de Hollyroodhouse con una longitud total de 1 milla –de aquí el nombre de Royal Mile-.

Casi en lo alto de Royal Mile, y cercana en el castillo, encontramos la Catedral gótica de Saint Giles, donde en su interior nos espera una agradable sorpresa: un trío de música celta ofrece un concierto gratuito. A la Catedral encontramos la Thistle Chapel, Capilla de los Caballeros la Orden del Follo, y que tiene la peculiaridad que su techo está decorado con la planta del follo.

Royal Mile es una calle que se tiene que recorre lentamente, porque esconde lugares muy bonitos, como las “closes” pequeñas calles transversales, y algunos edificios emblemáticos como la Cannon-ball House, o Gladsotone’s Land, que con más de 400 años de historia.

Al hecho de ser la calle más turística y frecuentada de Edinburgh, tenemos que sumar que durante agosto la ciudad acoge los Festivales de Edimburgo, dedicados a las artes escénicas y la música, y la Royal Mile tiene un papel destacado, dado que muchos espectáculos de calle se concentran a lo largo de esta vía.

Finalizado el recorrido por Royal Mile nos encaminamos hacia Princes Street Gardens y The New Town (Ciudad Nueva).

Princes Street Gardens es una elegante zona verde que separa la Ciudad Vieja de la Ciudad Nueva de Edimburgo, fue creada a partir de 1820 después de haber desecado la laguna de Nor’ Loch y ofrece buenas vistas del Castillo.

The New Town, es la Ciutat Nueva de Edimburgo construida entre 1765 y 1850 como solución a la superpoblación que afectaba la Ciudad Vieja, todavía amurallada.
Es considerada como un modelo de planeamiento urbanístico del S. XVIII y de aquella época todavía se conservan muchos edificios de estilo neoclásico.
La Ciudad Nueva junto con la Ciudad Vieja de Edmburgo han sido declarados por la Unesco como Patrimonio de la Humanidad desde 1995.

Finalizado el recorrido por algunas calles de la Ciudad Nueva, vamos a buscar el tren de regreso a Dunfermline. Reconozco que podíamos haber dedicado algunas horas más a visitar Edimburgo, pero hemos quedado saturados por el brutal cambio del verde y relajado paisaje escocés al cemento y calles de la ciudad.

Aprovechando que todavía quedan unas 2 h de luz solar visitamos Dunfermline, una ciudad importante dentro de la historia de Escocia, pues fue su capital desde medianos del S. XI hasta 1.437.

De su brillante pasado medieval se conservan algunos edificios notables, como la Abadía (Dunfermline Abbey), o la Casa de Abad (Abbot House).

7º y último día: Tantallon Castle y Rosslyn Chapel

Hoy es el último día en Escocia, pero lo podemos aprovechar, porque el avión no sale hasta las 19.00 h

La 1a visita prevista del día es Tantallon Castle, un castillo no excesivamente conocido, con un emplazamiento impresionante, en un acantilado que cae directamente al mar, construido a mediados de S XIV, y situado unos 45 km al este de Edimburgo.
Tantallon Castle, es un castillo en toda regla, con murallas exteriores, unos imponentes muros de entrada, altas torres de defensa – la torre central de entrada casi mide 25 m de altura-, y su estado de conservación es bastante bueno. Em mi opinión, y si os apasionan los castillos, es de visita "obligada".
Además su visita tiene el valor añadido de poder encontrarnos con un misterioso habitante, nada más y nada menos que un fantasma, que – presuntamente- fue capturado por la cámara de un fotógrafo en 2008.

Después de Tantallon Castle cogemos la carretera dirección Edimburgo, porque a unos 12 km al sur de la capital se encuentra una capilla que los últimos años ha cogido mucho protagonismo para ser uno de los escenarios de la novela que ha vendido más de 80 millones de ejemplares: El Código Da Vinci, de Dan Brown.

Se trata de Rosslyn Chapel, de estilo gótico tardío, y fundada a mediados de S XV por William Saint Clair (o  Sinclair) 11º Barón de Rosslyn y 3r Conde de Orkney.

Las evidencias arqueológicas han aportado indicios que la intención inicial sería levantar una iglesia más grande, pero al morir William Sinclair en 1484 las obras se habrían parado definitivamente y se habría descartado esta idea; aunque que no hay unanimidad y algunos investigadores no están de acuerdo con esta hipótesis.

Rosslyn Chapel presenta una decoración y esculturas muy singulares, con una mezcla de motivos tanto bíblicos como paganos, y algunas teorías ven la intervención de los templarios y de los masones.
Como motivos templarios encontramos las estrellas de cinco puntas presentes en un sector de la bóveda.
Como posible simbología maçònica destaca en 1r lugar el Pilar del aprendiz, que algunos autores han relacionado con la leyenda de Hiram, el arquitecto del Templo de Salomó, figura destacada en la tradición masónica. También hay que hacer mención de la muy curiosa escultura de Lucifer representado como ángel caído boca abajo y atado, y que podría ser otro símbolo masónico.

Como motivos paganos encontramos distribuidos por toda la capilla más de 100 cabezas del hombre verde, denominado así porque de su boca salen hojas y otros motivos vegetales. Este hombre verde se ha vinculado con divinidades celtas de la reencarnación y fertilidad. No obstante hay que apuntar que el hombre verde no es exclusivo de Rosslyn Chapel, sino que también aparece en otras iglesias medievales.

Hay un último aspecto de los motivos escultóricos de Rosslyn Chapel que no podemos obviar y que ha levantado mucho debate; se trata de unos motivos vegetales esculpidos en una arco de una ventana interior que parecen maíz. Algunos autores opinan que en efecto es maíz, y de ser cierto se tendría que cambiar la fecha oficial del año del descubrimiento de América: el maíz es una planta autóctona de América y Rosslyn Chapel es anterior a 1492.
Otros autores son del parecer que es una representación idealizada de otra planta.
En todo caso el tema continúa muy abierto.



A sólo 5 minutos a pie de Rosslyn Chapel encontramos las ruinas del Castillo de Rosslyn, que ponen el punto final a nuestro fantástico viaje por Escocia: es hora de coger el coche e ir hacia el aeropuerto de Glasgow-Prestwick, que està a más 120 km, y no queremos ir con el tiempo muy justo.



Enlaces de interés:

-Página oficial de la ciudad de 'Edimburgo: http://www.edinburgh.org/
-Artículo en wikipèdia de Tantallon Castle (en inglés)
-Página oficial de Rosslyn Chapel: http://www.rosslynchapel.org.uk/
-Interesante article de Rosslyn Chapel que cuestiona todas las teorías esotériqcas, de templarios y   masones: Rosslyn Chapel, el fin de un mito




Postamigo

- Viajar code : Verónica, dedica un post a Rosslyn Chapel y otro al Castillo de Edimburgo y la Royal Mile
-Madaboutravel también dedica un post a Rosslyn Chapel
-Milviatges dedica un artículo al l'Old Town de Edimburgo

Otros #posts del blog relacionados

-Viaje a Escocia - 1a parte

-Viaje a Escocia - 2a parte
-Viaje a Escocia - 3a parte
-Viaje a Escocia - 4a parte
-Viaje a Escocia: epílogo - algunos datos prácticos

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...