VISITANT LA GRÈCIA MÉS DESCONEGUDA: Ioannina i Dodona
Aquest és el 2n article que
dedico al Nord de Grècia, que tal com us vaig comentar és molt menys turístic
que altres zones del país com les illes gregues, Atenes, Delfos o el
Peloponès, però no pas mancat d’atractius tant culturals com naturals i
paisatgístics.
Ens desplaçarem fins la ciutat de
Ioannina, la capital de la regió de l’Epir, i situada a la riba del llac
Pamvotis.
Situació de Ioannina i Dodona
Ioannina és una població citada per 1r cop a la documentació l’any 879, que va conèixer una època de creixement i prosperitat durant els s. XIII i XIV, quan va arribar a ser una de les ciutats més importants d’un petit Regne independent, anomenat Despotat d’Epir.
A partir de 1.431 va passar sota domini turc, durant gairebé 5 segles, fins que l’any 1913 va adherir-se a Grècia.
Ioannina i el llac Pamvotis
Durant els anys de domini turc va
haver un petit parèntesi en que la ciutat va esdevenir la capital d’un Regne
independent entre 1788 i 1822, governat pel tirà i cruel Alí Pasha, que malgrat
tot va donar un notable impuls cultural a la ciutat.
Finalitzada aquesta introducció
històrica em centraré en els aspectes turístics: Ioannina conserva un petit
però bonic nucli antic emmurallat, on es posen de manifest els gairebé 5 segles
sota domini otomà: hi ha 2 mesquites, i el traçat sinuós dels carrers, així com
algunes cases són típicament turcs.
Muralla bizantina, Ioannina
També destaca pels museus: el
Museu Arqueològic, el Museu d’Art Popular, situat a l’interior de la Mesquita d’Alí Pasha, i
el Museu Bizantí, que ocupa un altre edifici històric, el que havia estat el
Palau d’Alí Pasha.
Si la ciutat és interessant,
tampoc podeu deixar de visitar els seus voltants, en que sobresurten
especialment 3 indrets:
1- El 1r és Zagòria i el Parc
Nacional de Vikos-Aoos, situat uns 35 km . al Nord de Ioannina, al que vaig dedicar
1 article fa uns mesos Zagoria i el Parc nacional de Vikos-Aoos
2- En 2n lloc destacaré la cova
de Pèrama ( www.spilaio-perama.gr ) , situada a
només 4 km .
de Ioannina, que té fama de ser una de les més espectaculars dels Balcans, amb
tot tipus de formacions càrstiques i rius subterranis. Són visitables, tot i que
nosaltres no hi vàrem entrar.
3- I finalment el jaciment
arqueològic de Dodona, situat a 22
km al Sud de Ioannina.
Dodona
Dodona és un antic Santuari
dedicat al déu Zeus, molt conegut per fer oracles, però no tant com els oracles
del santuari de Delfos, que estava dedicat a Apol.lo.
Però què és l’oracle?
Senzillament és la resposta que donaven els antics déus a les preguntes que els
feien els fidels.
Aquestes respostes de les
divinitats havien de ser interpretades pels sacerdots o pitonisses ( el cas de
Delfos), perquè no eren respostes verbals o escrites, sino a través de fenòmens
naturals o físics.
En el cas de Dodona la resposta
dels déus la interpretaven els sacerdots escoltant la remor de les fulles d’un
gran roure sagrat, observant el vol dels coloms que nidificaven en el roure, i
pel soroll que feien les cadenes d’uns calders quan bufava el vent; tot plegat
ben misteriós i complicat.
El santuari de Zeus de Dodona
apareix citat per Homer a la Ilíada , i les troballes arqueològiques han posat de
manifest que és una fundació d’època Micènica, 2a meitat del II mil·lenni a C.,
tot i que possiblement existís abans un santuari dedicat a Gea, la deessa de la Mare Terra.
Teatre de Dodona
La majoria d’edificacions de
Dodona són del període Hel.lenístic, S IV – III a C, i destaca especialment el
teatre, amb una capacitat estimada de 17.000 espectadors, construït durant el
govern de Pirro, el rei d’Epir entre 297 i 272 a C.
És durant el mandat de Pirro quan
Dodona assoleix l’època de més esplendor, i després de la seva mort al 272 a C. el santuari va
perdent rellevància en l’antiga Grècia, però no desapareix definitivament fins
que al S IV d C. l’Emperador romà Teodosi I ordena tallar el Roure sagrat, ja
que és una manifestació de culte pagà.
VERSIÓN EN CASTELLANO
VISITANDO LA GRECIA MÁS “DESCONOCIDA”:
Ioannina y Dodona
Este es el 2º artículo que dedico al norte de Grecia, que tal como os comenté es mucho menos turístico que otras zonas del país como las islas griegas, Atenas, Delfos o el Peloponeso, pero no carece de atractivos tanto culturales como naturales o paisajísticos.
Nos desplazaremos hasta la ciudad de Ioannina, la capital de la región de Epiro, y situada en la orilla del lago Pamvotis.
Este es el 2º artículo que dedico al norte de Grecia, que tal como os comenté es mucho menos turístico que otras zonas del país como las islas griegas, Atenas, Delfos o el Peloponeso, pero no carece de atractivos tanto culturales como naturales o paisajísticos.
Nos desplazaremos hasta la ciudad de Ioannina, la capital de la región de Epiro, y situada en la orilla del lago Pamvotis.
Es una población citada por 1ª vez en la documentación en 879, que conoció una época de crecimiento y prosperidad durante los S. XIII y XIV, cuando llegó a ser una de las ciudades más importantes de un pequeño reino independiente, llamado Despotado de Epiro.
A partir de 1.431 pasó bajo dominio turco, durante casi 5 siglos, hasta que en 1913 se adhirió en Grecia.
Durante los años de dominio turco hubo un pequeño paréntesis cuando la ciudad llegó a ser la capital de un reino independiente entre 1788 y 1822, gobernado por el tirano y cruel Alí Pasha, que a pesar de todo dio un notable impulso cultural a la ciudad.
Finalizada esta introducción histórica me centraré en los aspectos turísticos: Ioannina conserva un pequeño pero bonito casco antiguo amurallado, donde se ponen de manifiesto los casi 5 siglos bajo dominio otomano: hay 2 mezquitas y el trazado sinuoso de las calles así como algunas casas son típicamente turcos.
También destaca por los museos: el Museo Arqueológico, el Museo de Arte Popular, situado en el interior de
Si la ciudad es interesante, tampoco podemos dejar de visitar sus alrededores, donde sobresalen especialmente 3 lugares:
1- El 1º es Zagoria y el Parque Nacional de Vikos-Aoos, situado unos
2- En 2º lugar destacaré la cueva de Pérama ( www.spilaio-perama.gr ), situada a sólo
3- Y finalmente el yacimiento arqueológico de Dodona, situado a
Dodona es un antiguo Santuario dedicado al dios Zeus, muy conocido por hacer oráculos, aunque no tanto como los oráculos del santuario de Delfos, que estaba dedicado a Apolo.
Pero qué es el oráculo? Sencillamente es la respuesta que daban los antiguos dioses a las preguntas que les hacían los fieles.
Estas respuestas de las divinidades tenían que ser interpretadas por los sacerdotes o pitonisas ( el caso de Delfos), porque no eran respuestas verbales o escritas, sino a través de fenómenos naturales o físicos.
En el caso de Dodona la respuesta de los dioses la interpretaban los sacerdotes escuchando el rumor de las hojas de un gran roble sagrado, observando el vuelo de las palomas que nidificaban en el roble, y por el ruido que hacían las cadenas de unos calderos cuando soplaba el viento; todo ello muy misterioso y complicado.
El santuario de Zeus de Dodona ya aparece citado por Homero en
La mayoría de edificaciones de Dodona son del periodo Helenístico, S IV – III a C, y destaca especialmente el teatro, con una capacidad estimada de 17.000 espectadores, construido durante el gobierno de Pirro, el rey de Epiro entre 297 y
Es durante el mandato de Pirro cuando Dodona logra la época de más esplendor, y después de su muerte en el
Otros posts del blog relacionados
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada