divendres, 29 d’abril de 2016

OS DE CIVÍS, UN POBLE AL COR DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU



Versión en español


English Version







Alt Urgell, Parc natural de l'Alt Pirineu, Pirineu de Lleida, Catalunya, senderisme






Os de Civís, el periclavament dels Pirineus lleidatans


Os de Civís és un poble del Pirineu de Lleida, muncipi de Les Valls de Valira, situat a molt pocs km d’Andorra, país amb el que té un lligam molt estret, perquè l’únic l’accés per carretera asfaltada només és possible des d’Andorra, el que es coneix com periclavament.




Mapa amb la situació d'Os de Civís i dels llocs mencionats a l'excursió



Aquesta dependència amb Andorra no només és a nivell de comunicacions, sinó  també de la majoria de serveis bàsics, excepte del subministrament d’electricitat.

A nivell anecdòtic, un altre vincle molt especial que ha tingut Os de Civís amb Andorra ha estat a través del joc, que fins fa molt poc no estava autoritzat a Andorra. 
Als anys 80 del S XX hi va haver un casino il.legal, freqüentat especialment per andorrans, que va ser desmantellat pels Mossos d'Esquadra que van haver d'entrar a Os de Civís  per pistes forestals amb vehicles tot terreny per tal de poder agafar "in fraganti" als infractors.


A nivell històric Os de Civís  ja apareix citat a la documentació l’any 1110, quan Guillem Guitard de Caboet llega en testament al Bisbat d’Urgell els castells d’Aos (Os) i de Civís.

De l’època medieval es conserven alguns monuments, com la Torre Colomer d’en Jovany o l’església de Sant Pere, que presideix el poble des del punt més elevat.



Alt Urgell, Parc natural de l'Alt Pirineu, Pirineu de Lleida, Catalunya, Senderisme

Església romànica de Sant Pere


L’església de Sant Pere, romànica, tot i que modificada es va construir al mateix emplaçament que el castell, del què únicament tenim constància documental.
A nivell artístic cal fer esment que a la paret Sud de l’església hi havia unes pintures murals gòtiques que representen el Sant Sopar, si bé actualment  són al Museu Diocesà d’Urgell, a la Seu d’Urgell.



Alt Urgell, Parc natural de l'Alt Pirineu, Pirineu de Lleida, Catalunya, Senderisme


Típiques cases de pedra i teulada de pissarra a Os de Civís


A més de l’església de Sant Pere el poble mereix un passeig pels seus bonics carrers que ens transporten a l'Edat Mitjana, i que ens ofereixen interessants mostres d’arquitectura popular amb pedra i amb teulada de pissarra.

Tampoc hi manquen les bordes, típiques construccions senzilles del Pirineu que s’utilitzaven per a tancar el bestiar, i per a guardar les eines del camp i el farratge. No obstant cal aclarir que en algunes zones del Pirineu les bordes tenen l’accepció d’habitatge de ramaders.



Alt Urgell, Parc natural de l'Alt Pirineu, Pirineu de Lleida, Catalunya, Senderisme
  
Una borda, típica construcció senzilla del Pirineu


Moltes de les cases d’Aos de Civís són actualment segones residències, que han estat restaurades i rehabilitades de manera molt respectuosa amb l’arquitectura tradicional.



El Parc natural de l’Alt Pirineu



Alt Urgell, Pirineu de Lleida, Catalunya, Senderisme

Vall de Salòria, Parc natural de l'Alt Pirineu


Os de Civís no és només patrimoni cultural, perquè tal com he escrit a l’encapçalament, està situat  dins del Parc natural de l’Alt Pirineu, el més extens de tota Catalunya, amb gairebé 70.000 ha protegides, i a on trobem el punt més alt de tota Catalunya, la Pica d’Estats, amb 3.141 m.

La Vall d’Os de Civís no té cims tan elevats, però sí que té un pic força conegut dels Pirineus lleidatans, el Salòria, el més alt de tota la comarca de l’Alt Urgell, amb 2.789 m.

El gran poeta Mossèn Cinto Verdaguer hi va pujar l’estiu de 1882 i va escriure el següent:

“Lo panorama és igual, si no millor, que el de Rubió. Lo Pirineu se deixa veure des del cim de la vall d'Aran fins a Soldeu, clapejat de congestes tot ell, i blancs de neu sos cims més elevats. Lo Pallars no es veu tant com des de Rubió, per quedar Salòria a un costat, mes, en canvi, se poden seguir totes les grans i petites serres d'Andorra”.

Alt Urgell, Parc natural de l'Alt Pirineu, Pirineu de Lleida, Catalunya, Senderisme


Borda de la Plana, punt de sortida de l'excursió


El Pic de Salòria és una excursió factible a l’estiu des d’Os de Civís, però cal estar mitjanament preparat, perquè són uns 1.200 m de desnivell i més de 7 h de durada.

De totes maneres hi ha altres itineraris més assequibles i ben senyalitzats: 3 a peu i 1 amb Btt.

Nosaltres vam fer gairebé sencer l’itinerari que va fins la Collada de Conflent, situada a gairebé 2.200 m d’altitud, i amb unes vistes espectaculars dels Pirineus lleidatans i andorrans.



Alt Urgell, Parc natural de l'Alt Pirineu, Pirineu de Lleida, Catalunya, Senderisme


La neu ben aviat fa acte de presència camí del Coll de Conflent


L’itinerari surt des d’Os de Civís, però pot escurçar-se, perquè la carretera asfaltada arriba fins la Borda de la Plana, actualment un hotel-restaurant, on podeu deixar el cotxe.

A partir de la Borda de la Plana cal seguir la pista i la senyalització del Parc natural, inicialment direcció “Borda Gavatxó”.

La pista va paral·lela al riu de Salòria, a través d’un bonic bosc majoritàriament de pi negre, amb alguns bedolls.
Ben aviat ens trobem amb la neu, que ja no ens abandonarà durant la resta del camí.

Quan la pista és a punt d’arribar al riu, es transforma en corriol, que es pot anar seguint per les fites de pedra.



Alt Urgell, Os de Civís, Pirineu de Lleida, Catalunya, Senderisme


Poc després arribem a una bonica explanada, el Pla de la Cabana, on podem apreciar els bonics salts d’aigua que fa un afluent per arribar al fons de la vall.

Malauradament  a partir del Pla de la Cabana  la neu, força abundant encara a inicis d'abril, impedeix que arribem a la Collada de Conflent, perquè ja és molt tova, ens enfonsem massa, i no anem suficientment equipats. Una llàstima, atès que possiblement només ens queden uns trenta minuts per arribar fins la Collada de Conflent.



Alt Urgell, Parc natural de l'Alt Pirineu, Pirineu de Lleida, Catalunya, Senderisme


El Pla de la Cabana



En total hem estat unes 3,5 hores caminant a un ritme molt tranquil, amb pauses per a fer fotos i gaudir del paisatge. Fins la Collada de Conflent i sense neu pot fer-se en unes 4 hores anar i tornar des de la Borda de la Plana.



Com arribar a Os de Civís


Un cop entreu a Andorra per la frontera espanyola de la Farga de Moles heu de continuar fins a Sant Julià de Lòria. A la sortida de Sant Julià de Lòria, a la primera rotonda que us trobareu després del Túnel de la Tàpia, veureu la indicació de "Aixovall - Os de Civís", per una carretera a l'esquerra, que haureu de prendre. Des de la rotonda són 8 km fins Os de Civís








dimecres, 20 d’abril de 2016

15 POBLES D'EUROPA AMB ENCANT




Versión en español


English Version






Pobles amb encant


Viatjar té molts al·licients, i un d’ells – almenys per part nostra – és desconnectar de la feina i de l’estrès diari.

En aquest sentit visitar poblacions petites i properes a la natura és una manera que ens ajuda a retrobar aquesta pau i tranquil·litat que sovint no tenim en la nostra habitual vida laboral.

És per això que avui us proposo 15 pobles d’Europa amb encant on encara és possible fer realitat els versos que va escriure fa més de 4 segles el gran poeta i humanista Fray Luis de León “Que descansada vida la del que huye el mundanal ruido...”.

Com la majoria de llistats ha estat una tria complicada, en què he intentat que estiguessin representats el màxim nombre possible de països europeus, i malauradament he hagut d’excloure pobles que són una autèntica meravella.

Novament és un repte que torno a compartir amb els amics i bloggers Floren i Jordi. No deixeu de llegir les seves interessants propostes:






Mapa de localització dels 15 pobles amb encant



Bé, comencem amb el llistat:


1-  Zaanse Schans (Països Baixos)


Pobles amb encant



Situat a molt pocs quilòmetres d’Amsterdam, Zaanse Schans és un perfecte exemple  de poble holandès del S XVIII, en què no hi manquen ni els típics molins de vent ni les granges de fusta.

No obstant cal aclarir que si bé les cases i granges són d’època, la seva ubicació no és l’original, atès que van ser traslladades des d’altres zones del país a Zaanse Schans a partir de 1961.
Així mateix, els 6 molins són una fidel reconstrucció dels que van existir fa més de 200 anys.

Tot i aquesta certa “artificialitat” el poble no perd encant, i és un plaer recórrer tot el poble i els seus 6 molins situats a la vora del riu Zaan.



2-  Pertisau (Àustria)


Pobles amb encant



Aquest poble tirolès està situat en un entorn idílic, a la riba del llac Achensee, i als peus del Massís del Karwendel, declarat Parc natural.

És obvi que és un destí especialment indicat per als amants de la natura, la muntanya i el senderisme, - i  també per als esquiadors a l’hivern- amb una gran varietat d’itineraris tant a peu com amb btt.



3-   Piran (Eslovènia)



Pobles amb encant


 l’estreta franja de la costa adriàtica que pertany a Eslovènia trobem aquesta atractiva població, situada en una petita península.

Els segles que va estar sota domini de la República de Venècia es noten, atès que molts edificis tenen una arquitectura de clara influència veneciana, especialment l’esvelt campanar de l’església de Sant Francesc d’Asís.


4- Vatheia (Grècia)


Pobles amb encant



Vatheia és un minúscul poble situat a l’extrem més meridional del Peloponès, a la Península de Mani, un territori que ha estat marcat durant alguns segles per les lluites entre les principals famílies de la zona pel control de l’escassa terra fèrtil disponible.

L'arquitectura de les seves cases és un bon reflex d’aquest passat de conflictes, atès que la majoria són com petits castells, amb una torre de defensa adossada, fet que hi dóna una especial bellesa al conjunt.


5-  Vertine (Itàlia)



Pobles amb encant



Si hagués d’escollir la regió d’Europa en què he trobat més pobles bonics per km2  possiblement seria la Toscana. El llistat és gairebé inacabable: San Gimignano, Monteriggioni, Montefioralle, Poppi, Volpaia.


Finalment he optat per Vertine, situat a l’emblemàtica zona del Chianti, que es caracteritza un paisatge de gran simbiosi entre vinyes, oliveres, bosc mediterrani,  vil.les senyorials, i pobles medievals com Vertine, amb una cuidada arquitectura en pedra.



7-  Bellagio (Itàlia)



Pobles amb encant




Continuem a Itàlia, però anem més al Nord, concretament als Alps italians per a descobrir aquesta joia que és Bellagio, situada al bell mig de l’incomparable marc natural del Llac de Como.

Les seves vistes del Llac de Como amb els Alps nevats a l’hivern com a teló de fons son una experiència que no s’oblida, igual que passejar pel seus carrers medievals, plens de racons encisadors.


7- Vernazza (Itàlia)


Pobles amb encant



Vernazza és un dels cinc pobles que formen la coneguda i turística regió italiana de Cinque Terre, situada a la Ligúria, a uns 90 km al Sud de Gènova.

Vernazza està banyada pel mar Mediterrani en un entorn paisatgístic de luxe, amb una accidentada costa de penya-segats i cales disperses.

El seu nucli antic és igualment mereixedor d’una visita, amb l’església gòtica de Santa Margarida d’Antiòquia que desafia les onades del mar, el castell Dòria, o els costeruts carrers medievals.



8-  Eguisheim (França)


Pobles amb encant



L'Alsàcia, a l’igual que la Toscana és una regió europea amb una alta concentració de pobles bonics.

No obstant a diferència de la Toscana, els pobles alsacians tenen una arquitectura ben diferent, de clara influència germànica, amb el clàssic entramat de fusta a les façanes de les cases.

Eguisheim és un d’aquests encantadors pobles alsacians, amb un espectacular patrimoni medieval, al que cal sumar un seductor paisatge de vinyes, que produeixen les afamades varietats de raïm riesling, pinot blanc o pinot noir entre altres.



9- Saint-Veran (França)



Pobles amb encant


Al cor del Parc natural du Queyras, als Alps francesos, i envoltada de cims que superen els 3.000 m, trobem Saint-Veran, un municipi amb evidències d’haver estat habitat des de fa més de 3000 anys, malgrat la seva altitud – 2.040 m –, i uns hiverns molt freds i nivosos.

Precisament aquest rigorós clima hivernal ha condicionat l’original arquitectura dels habitatges de Saint-Veran, amb una part inferior amb paret de pedra i una superior de fusta de làrix, una conífera de fulla caduca.

més d’aquesta arquitectura tradicional també cal destacar els rellotges solars, ben presents en aquesta zona dels Alps francesos, que contràriament al que podria semblar té molts dies de sol, més de 300 a l’any. Molts d’ells van ser pintats al S XIX per l’artista italià G F Zarbula.



10- Cotlliure (Catalunya Nord, França)



Pobles amb encant


Cotlliure és un poble del Sud de França, banyat pel Mediterrani, a molt pocs km del Cap de Creus, l’indret on els Pirineus emergeixen del mar.

Cotlliure té el doble encant de ser un poble medieval amb un imponent castell, i alhora és un poble mariner amb les petites barques de pescadors amarades als molls.

Cal afegir que Cotlliure també està associat al trist record de la Guerra Civil, atès que el gran poeta Antonio Machado hi va morir l’any 1939, unes poques setmanes després d’haver-se exiliat. Al cementiri del poble podreu visitar la seva tomba.



11- Ujué (Navarra)



Pobles amb encant


Ujué és un municipi situat en un emplaçament privilegiat, dalt d’un turó amb una panoràmica espectacular, que arriba fins els Pirineus.

Durant l’Alta Edat Mitjana va ser un lloc estratègic del Regne de Navarra, perquè va ser zona de frontera amb els territoris de la Ribera de Navarra, que estaven en mans dels sarraïns.

L'església-fortalesa de Santa Maria d’Ujué és l’element més destacat d’aquest poble medieval, i està construïda en estil gòtic, tot i que té algunes parts romàniques, les que havien quedat dempeus després de les obres d’ampliació del S XIV, realitzades pel Rei Carles II de Navarra, un gran devot  de la Verge d’Ujué.



12- Calatañazor (Castilla y León)



Pobles amb encant


Castilla y León és una zona on abunden els pobles medievals, i Calatañazor n’és un exemple.

Passejar pels seus carrers empedrats és com un viatge a l’Edat Mitjana, atès que Calatañazor es manté gairebé intacte des fa molts segles.

Entre els seus elements medievals tampoc hi falten les restes del castell, una part de la muralla, així com l’església romànica de N Sra del Castillo.

Calatañazor és també el possible escenari d’una llegendària batalla que hi va tenir lloc  l’any 1002, que va suposar la derrota de les tropes del Califat de Còrdova, dirigides per Al-Mansur; tot i que molts historiadors creuen que aquesta batalla va ser una invenció de les cròniques medievals i realment no va existir.



13- Setenil de las Bodegas (Andalusia)



Pobles amb encant


Una de les zones emblemàtiques d’Andalusia són los Pueblos Blancos, que s’estenen  per l’interior de la província de Cadis, tot tenyint el paisatge amb el blanc de les cases encalades.

Un dels pobles que en forma part és Setenil de las Bodegas, un municipi amb un traçat molt característic, que s’ha adaptat molt hàbilment a l’orografia rocallosa del terreny.

Precisament alguns dels racons més espectaculars de Setenil són els carrers més propers a la roca, en què les cases s’han construït aprofitant les coves naturals del terreny, i la roca fa de sostre natural tant de les cases com del carrer.



14-   Lindoso (Portugal)



Pobles amb encant



Al Nord de Portugal, i a tocar de la frontera amb Galícia es troba Lindoso, poble d'origen medieval amb un espectacular castell del S XIII.

Així mateix és molt interessant l'elevada concentració "d'espigueiros"- tal com anomenen els hórreos a Portugal - que hi ha a l'era situada a uns pocs metres del castell. 

En total hi ha comptabilitzats un total de 64 "espigueiros" construits durant els S XVIII, XIX i XX.



15-  Castellar de n’Hug (Catalunya)



Pobles amb encant



Castellar de n’Hug és un poble de muntanya situat al Nord de la província de Barcelona, amb un nucli agrupat entorn de l’església romànica de Santa Maria.

Malgrat ser un poble turístic i visitat, ha sabut conservar molt bé el seu nucli antic, amb les típiques cases de pedra i sostres de teules a doble vessant, i els carrers empedrats.

només mig km del poble hi ha les Fonts del Llobregat, el naixement del riu Llobregat, que brolla directament des de la roca i fa un bonic salt d’aigua. Òbviament és més aconsellable anar-hi en època de pluges, quan hi ha molt més cabal d’aigua i l’espectacle natural és ben garantit.




divendres, 8 d’abril de 2016

MONTBLANC, L'ESCENARI OBLIDAT PER JOC DE TRONS





Versión en español


English Version






Conca de Barberà, Joc de Trons, Juego de Tronos, Game of Thrones


Si heu començat a llegir aquest article pensant-vos que parlaria de Joc de Trons, no cal que continueu, perquè no hi dedicaré cap línia. Simplement era un titular sensacionalista, amb sentit metafòric, per a “denunciar” que la productora nord-americana que finança aquesta conegudíssima sèrie de televisió ha comès un error al no triar la vila medieval de Montblanc com un dels seus escenaris de rodatge.

En aquest article intentaré descobrir-vos el Montblanc medieval, vila situada a uns 40 km al Nord de Tarragona, i que vam visitar el 2n cap de setmana de març de 2016, convidats per l’Oficina de Turisme de Montblanc, junt amb altres membres i bloggers de bcnTB.


Primer de tot us situaré en el marc històric:


Marc històric


Montblanc medieval, Conca de Barberà, Joc de Trons, Game of Thrones

Restes del primitiu castell de Montblanc al Pla de Santa Bàrbara, el punt més alt de la vila



Montblanc va ser fundada cap l’any 1150 en una zona acabada de conquerir als sarraïns per part de l’exèrcit de Ramon Berenguer IV.

Incialment va rebre el nom de Vila-salva – vila lliure d’impostos-  i estava situada en un altre indret proper, a la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, però per tal d’evitar riscs d’inundacions, i per tal de poder aconseguir una millor defensa natural, va traslladar-se a l’actual emplaçament.

La nova vila va passar a anomenar-se definitivament Montblanc, en referència a la seva ubicació a un turó pelat, mancat de vegetació, i el Rei Alfons I l’any 1163 va atorgar-li una nova carta de poblament, en la què respectava els privilegis econòmics i fiscals de l’anterior carta.


Conca de Barberà, Tarragona

Carrer del nucli medieval de Montblanc



Poc a poc la vila va anar creixent tant a nivell econòmic com urbanístic, de manera que a la 1a meitat del S XIV va assolir l’època de màxim esplendor, moment en què es construeixen les actuals muralles.

A partir de mitjan de S XIV va entrar en un llarg període de decadència, del què no es va recuperar fins el S XVIII, gràcies a les activitats agrícoles.




PRINCIPALS ELEMENTS D'INTERÈS



La Muralla medieval



Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya



Contemplar i visitar la impressionant muralla medieval ja justifica de per sí una escapada a Montblanc.

Amb un perímetre de  1.500 m i un total de 31 torres la muralla va ser construïda a partir de l’any 1366, quan el Rei Pere III el Cerimoniós va ordenar fortificar diferents viles del Regne a causa de la guerra contra Castella, coneguda com la Guerra dels dos Peres, perquè ambdos sobirans compartien el mateix nom.  
Atesa la urgència de l’obra, van obligar a treballar-hi als habitants de la vila i de la rodalia, de manera que els treballs de construcció van finalitzar en només 30 anys.

L’estat de la muralla va anar deteriorant-se amb el pas dels segles i de diferents guerres, de forma que al S XVIII la seva funció defensiva era pràcticament inexistent.

Així a partir de mitjan de S XVIII les autoritats de la vila van arrendar les torres i els fossars  de la muralla com a habitatges i terres de pastura respectivament.
Més endavant, molts trams de la muralla van ser aprofitats per a construir-hi habitatges adossats.

A partir de l’any 1925 van començar els primers treballs de restauració i recuperació de la muralla, que  havia quedat oculta a bona part del traçat a causa dels mencionats habitatges adossats.

Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya

Pas de ronda de la muralla medieval de Montblanc


Gràcies a aquestes intervencions que s’han anat fent al llarg del S XX i XXI, una part de la muralla és visitable, i l’Ajuntament ha habilitat un recorregut entre algunes torres a través del pas de ronda.

L’Oficina de Turisme de Montblanc és qui gestiona aquestes visites guiades de la muralla, que opcionalment poden fer-se combinades amb una degustació gastronòmica i tast de vins, tal com ens ho van preparar a nosaltres.


Església de Santa Maria la Major



Montblanc Medieval, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya


Escales d'accés a l'església de Santa Maria la Major.
 Perfectament podrien ser un escenari de Joc de Trons



És un gran temple gòtic del S XIV, construït damunt la primitiva església romànica, però la gran epidèmia de Pesta Negra de mitjan de S XIV va impedir que pogués finalitzar-se, de manera que la nau és incomplerta i per tant és més curta amb relació a la seva amplada.

També hi destaca un retaule del S XIV i la bella portada barroca, que va reemplaçar la gòtica, destruida durant la Guerra dels Segadors del S XVII.



La Plaça Major



Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya

La Plaça Major


Es tracta del centre neuràlgic de Montblanc, i durant molts anys s’hi va celebrar el mercat.

Es un conjunt de gran bellesa, parcialment porxat, i amb elements de gran interès, com la Casa de la Vila, d’origen medieval,  el Casal Desclergue, del S XVI, o la Font Major, dels S XVIII. 



El Call



Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya

Carrer del Call de Montblanc


El call és el barri de la ciutat on van instal·lar-se els jueus a l’Edat Mitjana, i tot i ser petit, és un bonic indret que encara conserva el caràcter medieval.



Església de Sant Miquel



Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya

Interior de l'església de Sant Miquel, amb l'enteixinat de fusta policromat


És una església d’estil romànic de transició o proto-gòtic del S XIII, amb un enteixinat de fusta policromat de gran valor artístic.

Una dada històrica d’interès és que va ser la seu on es van celebrar les corts generals de Catalunya dels anys 1307, 1333 i 1370.



Pla de Santa Bàrbara



Montblanc medieval, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya


Panorama de les muralles des del Pla de Santa Bàrbara


És el punt més elevat de Montblanc, on es va construir el primer castell de la vila, del què encara es conserven algunes restes.

En aquest mateix indret hi va existir molts segles abans un poblat ibèric, excavat durant els anys 70 del S XX.

És molt recomanable pujar al turó de Santa Bàrbara per la dilatada panoràmica que ens ofereix, no només de Montblanc i les seves muralles, sinó també dels voltants.



Antic Hospital de Santa Magdalena



Montblanc medieval, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya

Claustre de l'antic Hospital de Santa Magdalena


Com molts altres hospitals medievals que tenien la missió d’atendre els indigents, peregrins i malalts va construir-se fora del recinte emmurallat per raons d’higiene, i el seu element més destacat és el bonic claustre gòtic.

Actualment és la seu de l’Arxiu Comarcal, tot i que la seva funció al llarg de la història ha estat ben diversa: hospital, centre educatiu, consultori mèdic o empresa tèxtil


Antiga Església de Sant Francesc


Montblanc medieval, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya



A l’igual que l’Antic Hospital de Santa Magdalena es va construir fora muralles, havent-se iniciat les obres possiblement a finals de S XIII.

De l’antic convent només resta dempeus l’església gòtica, atès que la resta de dependències es van veure afectades a partir del S XIX per saqueigs i per l’exclaustració i desamortització.

Actualment és la seu de l’Oficina de Turisme, però també s’aprofita per a exposicions, concerts i altres actes. 


La Setmana Medieval

No forma part del patrimoni material arquitectònic o museístic de Montblanc, però és una festa molt popular i consolidada que se celebra cada any des del 1988, amb la representació de la Llegenda de Sant Jordi com l'acte més emblemàtic.  És important tenir present que l'erudit Joan Amades va situar la matança del drac per part de Sant Jordi a Montblanc.



Montblanc medieval, Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya


El Foradot, tram de la muralla de Montblanc on es representa la Llegenda de Sant Jordi


La Setmana Medieval està declarada com a Festa d'Interès Turístic tant per part de la Generalitat com pel Govern d'Espanya, i òbviament es celebra durant els 2 caps de setmana que volten la Diada de Sant Jordi, el 23 d'abril.



DADES PRÀCTIQUES:


Com arribar:

El  transport públic tant d’autobusos de línia com de ferrocarril arriba a Montblanc, tot i que la freqüència de trens és baixa, sobretot si veniu des de Barcelona.

L’accés amb vehicle particular és molt ràpid i còmode, atès que la sortida 9 de l’autopista AP7 és a només 3 km de Montblanc.



On menjar i beure

Durant el blogtrip vàrem anar a 2 restaurants, en els què vam menjar molt bé:


-Restaurant Sant Francesc 




Vista privilegiada del restaurant Sant Francesc
(foto obtinguda de www.santfrancesc.rest)



És un restaurant nou, situat en un lloc privilegiat amb vistes directes a la muralla, amb una cuina molt elaborada, moderna i creativa.

Carles Barneda és el seu xef, amb una dilatada trajectòria professional a diferents restaurants de prestigi, així com uns quants reconeixements i guardons oficials a la seva feina.

Els menús de migdia tenen el preu 15 euros els dies laborables, i 25 euros els festius, molt bon preu tenint en compte la qualitat del restaurant.


-Restaurant “Cal Jordi”

És un restaurant que funciona des de l’any 2003, dirigit amb molt entusiasme per en Jordi Silvestre, el xef i propietari, que va tenir el gran detall de preparar-nos personalment “les tres cassoles”, un original i deliciós plat en què va mesclar tres tipus de carn: conill, galtes, i peus de porc.


En Jordi  emplatant "les tres cassoles" de Cal Jordi



Es caracteritza per una cuina casolana amb productes de la terra, amb una interessant fusió de cuina tradicional amb moderna i està situat al bell mig del nucli antic de Montblanc.

A l’igual que el restaurant Sant Francesc els menús de migdia tenen un preu molt assequible: 10 euros els laborables i 19 euros els festius.


-BonÀrea:

És un restaurant que pertany a l’Area de Guissona, que té una petita cadena de locals amb bufet lliure oberts ininterrompudament des de 1a hora del matí. Hem dinat a algun dels restaurants de la cadena, si bé no al de Montblanc

És l’opció més “lowcost”, atès que el preu del bufet és de 5 euros els dies laborables i 6 els festius. Això sí, no espereu qualitat  ni cambrers que us recullin els plats, perquè ho heu de fer vosaltres.



- Vins de Pedra

Montblanc, a més de tenir un excepcional patrimoni monumental, és zona de vins amb denominació d’origen (DO) pròpia: Conca de Barberà.




Fent el tast de vins a Vins de Pedra

A Vins de Pedra, un celler familiar amb vinyes i bodegues pròpies, podreu fer degustació i compra de vins d’aquesta DO. 
Alguns dels vins que produeixen han rebut premis internacionals. 

Si aneu al seu local a més a més tindreu l’oportunitat de visitar una part de la muralla, atès que aprofita una de les torres del recinte emmurallat.



On Dormir




Espaiós i còmode apartament de "El Nas del Gegant"


És l’allotjament on vam dormir durant el blogtrip, uns apartaments situats a l’entrada del recinte emmurallat de Montblanc.

Estan equipats amb totes les comoditats: ampli menjador i dormitori, cuina moderna, calefacció, wifi..., i tenen una òptima il.luminació natural.

A més a més la Neus, la propietària,  va solucionar de manera molt eficient un imprevist que ens va sortir, i li estem molt agraïts.

-----

Finalitzo amb un altre agraiment a l'Oficina de Turisme de Montblanc per haver-nos convidat al blogtrip, a la Marta, la guia que ens va acompanyar durant el recorregut per la vila, i especialment al Quim, el responsable de l'Oficina de Turisme, que va desviure's per nosaltres.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...